Situació de partida
Llibre, pàgs. 153–154

És abril i el banc de llibres té llibres, un procés i uns costos, però encara no sap què volen les famílies. En Carlos Alberto té clar que «a tothom li agradarà»; l'Alex li demana que ho comprovi. La Ruth els proposa sortir al vestíbul a l'hora del lliurament de notes i preguntar. Què cal preguntar, a qui i com, perquè la resposta serveixi de debò?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar què és el mercat, classificar-ne els tipus i calcular la quota de mercat d'una empresa
- Segmentar un mercat amb criteris diferents i triar a quin grup d'usuaris, compradors i decisors es dirigeix una oferta
- Dissenyar una enquesta amb preguntes neutres i distingir fonts primàries i secundàries, mostra i població
- Interpretar els resultats d'una enquesta sense fer-los dir més del que diuen
- Escriure una proposta de valor i descriure la relació amb les clientes i els clients
Per començar
- Quin producte o servei has comprat últimament? Qui va decidir comprar-lo, qui el va pagar i qui el fa servir?
- Si una botiga et pregunta «oi que et sembla bona idea?», què contestes? Per què?
- Quins grups de persones tenen necessitats diferents davant d'un mateix producte, com un abonament de transport?
- Quan una empresa et demana l'adreça electrònica, què n'hauria de fer?
Mapa de la unitat

10.1El mercat i els seus tipus
Llibre, pàgs. 155–156
Abans de vendre cal saber on es ven: qui compra, qui ven i quant es mou. La funció comercial és l'àrea de l'empresa que connecta el que s'ofereix amb el que la gent necessita: investiga, tria a qui s'adreça, dissenya l'oferta, ven i té cura de qui ja ha comprat. El màrqueting és el conjunt d'activitats que serveixen per conèixer les necessitats dels clients i satisfer-les millor que la competència. Hi ha empreses que primer fabriquen i després busquen a qui vendre; l'orientació al màrqueting fa el camí contrari: parteix del que necessita el client.
—El mercat és el conjunt de compradors, actuals i potencials, i de venedors d'un producte, en un lloc físic o virtual on es fixen el preu i la quantitat. El mercat actual el formen els qui ja el compren; el potencial, els qui el podrien comprar perquè en tenen la necessitat i els mitjans; el tendencial, el que s'espera que sigui en el futur.
| Criteri | Tipus | Exemple |
|---|---|---|
| Competència | Molts venedors · un de sol | Fruita al mercat municipal · aigua de la xarxa |
| Comprador | De consum · industrial | Iogurts · acer per a una fàbrica |
| Oferta | Béns · serveis | Bicicletes · autoescola |
| Àmbit | Local · nacional · global | Forn del barri · plataforma de música |
—Quan hi ha molts venedors que ofereixen productes semblants però diferenciats, cadascun fixa en part el seu preu: és el cas de les botigues d'un barri. Quan només n'hi ha un, o pocs, el poder sobre el preu és molt més gran, i per això les lleis vigilen que no s'aprofitin d'aquesta posició.
—Un mercat no és només un lloc físic. El mercat municipal d'un barri és un mercat local; una plataforma de compra en línia és un mercat digital, que no té límits de lloc però sí de confiança. I hi ha mercats on el que s'intercanvia no són diners sinó llibres, hores o favors, com passa en un banc de llibres o en un banc del temps. Tots són mercats perquè hi ha oferta, demanda i regles.
—La quota de mercat mesura la part del mercat que té una empresa: quota = vendes de l'empresa / vendes totals del mercat × 100. Sempre cal dir sobre quin mercat es calcula, perquè la mateixa empresa pot tenir una quota alta en un mercat petit i molt baixa en un de gran.
—Quan el mercat és petit, les xifres són aproximades: convé saber d'on surten les dades i què deixen fora, perquè dades inventades donen una quota inventada.
Cas · El mercat del banc de llibres
Cas fictici.
L'institut té 640 alumnes i es calcula que cadascun necessita 7 llibres de text per curs. Segons la primera estimació, el 25 % ja els compra de segona mà. El banc pot preparar 900 llibres. Es demana el mercat potencial, el mercat d'usats i la quota màxima del banc sobre cadascun. Les xifres són un supòsit.
| Concepte | Càlcul | Resultat |
|---|---|---|
| Mercat potencial | 640 × 7 | 4.480 llibres |
| Mercat d'usats | 4.480 × 0,25 | 1.120 llibres |
| Quota màxima sobre els usats | 900 / 1.120 × 100 | 80,4 % |
| Quota màxima sobre el potencial | 900 / 4.480 × 100 | 20,1 % |
- El mercat potencial és de 4.480 llibres (640 alumnes × 7 llibres). D'aquests, el 25 % ja es compra de segona mà: 1.120 llibres. Pas 2. Si el banc ho aconseguís tot, tindria el 80,4 % del mercat d'usats i només el 20,1 % del potencial. Són dues quotes ben diferents per al mateix banc. Resultat: la quota màxima és del 80,4 % dels llibres usats, però només del 20,1 % de tots els llibres. Què significa: una quota té sentit només si es diu sobre quin mercat es calcula.
—El banc és un mercat una mica especial: no busca guanyar diners, però competeix igualment amb la llibreria i amb els grups de compravenda de llibres de segona mà. Quan es fa una estimació com aquesta convé escriure el supòsit de cada xifra, perquè qui la llegeixi pugui canviar-lo i veure com canvia el resultat.

Activitats
- Classifica aquests mercats segons el nombre de venedors i el tipus de comprador: a) l'aigua de la xarxa d'un municipi; b) les perruqueries d'un barri; c) la venda de maquinària a una fàbrica; d) el blat en una llotja.
- Calcula la quota del banc si preparés 500 llibres i si en preparés 300, sobre el mercat d'usats del cas. Què passa si el mercat d'usats és del 40 % en lloc del 25 %?
- Amplia. Tria un negoci del teu barri. Defineix quin és el seu mercat actual, el potencial i el tendencial, i explica una dada que et faria canviar l'estimació.
Simulador
Cas · El mercat del banc de llibres
Canvia l'alumnat, els llibres per alumne, el percentatge d'usats i els llibres que prepara el banc, i mira el mercat potencial, el d'usats i la quota màxima. Amb les xifres del cas, la quota màxima és del 80,4 % dels usats i del 20,1 % del potencial.
Font: cas fictici del guió (apartat 10.1); les xifres són un supòsit. Una quota només té sentit si es diu sobre quin mercat es calcula.

10.2Qui compra: necessitats i segmentació
Llibre, pàgs. 157–158
No tots els clients volen el mateix: segmentar és agrupar-los per atendre millor cada grup. Segmentar és dividir el mercat en grups de persones semblants entre si i diferents dels altres, per adaptar l'oferta a cadascun. Un segment és útil si es pot mesurar, si s'hi pot arribar, si és prou gran per compensar i si es diferencia dels altres. El grup que l'empresa decideix atendre és el seu públic objectiu; un nínxol de mercat és un segment petit amb necessitats molt concretes que ningú no cobreix bé. Per exemple, en un institut, l'alumnat d'ESO i el de batxillerat poden ser dos segments diferents, perquè no necessiten els mateixos llibres ni els compren de la mateixa manera.
| Criteri | Variables | Exemple |
|---|---|---|
| Geogràfic | Barri, ciutat, clima | Un formatge de la comarca |
| Demogràfic | Edat, sexe, estudis, família | Un compte per a menors de 25 anys |
| Psicogràfic | Estil de vida, valors | Roba tècnica per a qui fa muntanya |
| De comportament | Freqüència d'ús, benefici buscat | Una targeta per a qui compra cada setmana |
—Segons com es reparteixin els esforços, hi ha quatre estratègies. Amb la indiferenciada, l'empresa fa servir la mateixa oferta per a tothom: és barata, però no aprofita les diferències. Amb la diferenciada, fa una oferta per a cada segment: ven més, però costa més. Amb la concentrada, es dedica a un sol segment o nínxol i hi vol ser la millor. Amb la personalitzada, fa una oferta gairebé a mida de cada client. Cap de les quatre és la millor en tots els casos: depèn dels recursos de l'empresa i de com de diferents són els clients, i es pot canviar d'estratègia quan l'empresa creix o el mercat canvia.
—En una compra no sempre coincideixen les mateixes persones. Qui decideix, qui paga i qui fa servir el producte poden ser tres persones diferents: en els llibres de text, per exemple, l'alumne el fa servir, la família el paga i el centre en marca l'edició. A cadascun se li parla amb un missatge propi. Una família pot voler saber el preu; l'alumne, si el llibre està net; el centre, que l'edició sigui la correcta. Si només es pensa en qui paga, es pot oblidar qui ha de fer servir el llibre cada dia.
—Segmentar també té un perill: reduir una persona a una etiqueta. Un grup d'edat o de barri no és un destí, només una manera de pensar l'oferta: dues persones del mateix segment poden voler coses ben diferents. Per això els segments es revisen quan arriben dades noves i mai no s'usen per excloure ningú d'un dret.
Cas · Els segments del banc
Cas fictici.
El grup identifica tres segments. A: famílies amb fills a l'ESO (necessiten molts llibres i els compren cada any). B: alumnat de batxillerat (els fa servir, els pot donar i s'informa pel mòbil). C: famílies que tenen llibres a casa que ja no fan servir. S'han d'identificar els papers de cada grup, el criteri de segmentació i l'estratègia que triaria el banc.
| Segment | Criteri | Paper en la compra |
|---|---|---|
| A. Famílies d'ESO | Demogràfic i de comportament | Decideixen i paguen |
| B. Alumnat de batxillerat | Demogràfic | Usuaris; també donen |
| C. Famílies amb llibres sobrers | De comportament | Proveïdores |
- El banc no té dos grups de clients: té tres, i un d'ells, el C, no compra sinó que dona. És un mercat de dos costats: sense llibres donats no hi ha res per repartir. Pas 2. Triar l'estratègia concentrada (un sol centre, un sol punt de repartiment) és el més realista per a una associació juvenil, perquè té pocs recursos. Però el banc ha de parlar a cada grup amb un missatge diferent. Resultat: tres segments, tres papers i una estratègia concentrada. Què significa: segmentar no és només classificar clients, també és decidir a qui no s'atén de moment.
—Per això convé escriure, a la fitxa de cada segment, què necessita, quin canal fa servir per informar-se i quin benefici concret rep. Aquesta fitxa servirà més endavant per decidir el preu, el lloc i la manera de comunicar-se amb cada grup.
Activitats
- Quin criteri de segmentació fa servir cada oferta? a) un compte sense comissions per a menors de 25 anys; b) unes vambes per a corredors de muntanya; c) un descompte per a qui compra cada setmana; d) un xampú per a zones d'aigua dura.
- Quina estratègia de segmentació segueix cada empresa? a) una marca de sal que ven un sol producte a tothom; b) un fabricant que només fa bicicletes de luxe; c) una cadena de roba amb una línia juvenil, una de formal i una d'esportiva.
- Amplia. Pensa en el segment C (les famílies amb llibres sobrers): què els preocupa i què els faria donar els llibres? Escriu tres preguntes que els faries.
Classifica
Activitat 5 · Quina estratègia de segmentació?
Assigna cada empresa a l'estratègia que segueix.
Una marca de sal que ven un sol producte a tothom.
Un fabricant que només fa bicicletes de luxe.
Una cadena de roba amb una línia juvenil, una de formal i una d'esportiva.

10.3Investigació de mercats
Llibre, pàgs. 158–160
Preguntar abans de gastar: la investigació converteix opinions en dades. La investigació de mercats recull, analitza i interpreta informació sobre els clients, la competència i l'entorn per decidir amb menys risc. Un estudi de mercat l'aplica a una decisió concreta: llançar un producte, fixar un preu, triar un lloc. Es poden fer servir fonts secundàries, que ja existeixen perquè algú les va recollir per a una altra finalitat (l'Idescat, l'INE, un informe), i fonts primàries, que s'obtenen expressament per a l'estudi, com una enquesta feta a l'alumnat de l'institut.
| Tècnica | Com és | Informació |
|---|---|---|
| Enquesta | El mateix qüestionari per a moltes persones | Quantitativa: quants |
| Entrevista | Conversa amb un guió obert | Qualitativa: per què |
| Grup de discussió | Sis a deu persones i un moderador | Qualitativa |
| Observació | Es mira què fan els clients | Comportament real |
—Un estudi té cinc fases: definir el problema i els objectius; dissenyar la investigació (fonts, tècnica, població, mostra i qüestionari); fer el treball de camp; analitzar les dades; i redactar un informe que serveixi per decidir. La població és el conjunt de persones del qual es vol saber alguna cosa; la mostra, el grup concret que respon. Perquè els resultats valguin, la mostra ha de ser representativa: ha de reflectir la població.
—Les preguntes han de ser neutres. «Oi que t'agradaria estalviar?» no pregunta res: empeny la resposta. Una pregunta millor és «Quant has gastat en llibres de text aquest curs?». També convé que cada pregunta serveixi per prendre una decisió; si no, sobra. Les preguntes tancades (amb opcions) es poden comptar fàcilment; les obertes donen matisos però costen d'analitzar. Una enquesta curta i clara té més respostes que una de llarga i confusa.
—Abans de passar l'enquesta cal fer una prova amb poques persones per detectar preguntes que no s'entenen, i explicar a qui respon qui fa l'estudi, per a què serveix i que és anònima. Respondre és sempre voluntari.
Cas · L'enquesta a la porta
Cas fictici.
El grup passa un qüestionari anònim de quatre preguntes a les famílies que arriben a recollir les notes. Han respondut 120 persones. Les dades són un supòsit didàctic. Es demana calcular els percentatges, el marge d'error aproximat i valorar què es pot afirmar.
| Pregunta | Respostes | Percentatge |
|---|---|---|
| Compraria llibres de segona mà? | 54 sí de 120 | 45,0 % |
| Té llibres que ja no fa servir? | 75 sí de 120 | 62,5 % |
| Els donaria al banc? | 66 sí de 120 | 55,0 % |
| Ho voldria saber per un missatge de l'AFA? | 78 sí de 120 | 65,0 % |
—Les entrevistes, en canvi, no serveixen per comptar sinó per entendre: expliquen per què algú fa una cosa. Una enquesta pot dir que el 45 % compraria; només una conversa pot descobrir de què té por qui no ho fa.

- Percentatges: 54 / 120 = 45,0 %; 75 / 120 = 62,5 %; 66 / 120 = 55,0 %; 78 / 120 = 65,0 %. Pas 2. El marge d'error aproximat per a una mostra aleatòria de 120 persones és de ±9 punts (1,96 × √(0,5 × 0,5 / 120)). Però la mostra no és aleatòria: només han respost les famílies que passaven per la porta i volien respondre. Per tant, les dades diuen què pensen aquestes 120 persones, no què pensen totes les famílies. Resultat: més famílies tenen llibres sobrers (62,5 %) que no pas en comprarien d'usats (45,0 %). Què significa: en aquesta mostra hi ha més persones amb llibres disponibles que persones que en comprarien d'ocasió; cal pensar en com fer arribar els llibres a qui els necessita.
Activitats
- Reescriu de manera neutra la pregunta «Oi que preferiries estalviar comprant al banc de llibres?» i explica quin biaix tenia.
- A l'enquesta, el 45 % compraria llibres usats. En Mario multiplica els 1.120 llibres del mercat d'usats per 0,45. Per què no és un càlcul vàlid? Quina dada més necessitaria?
- Amplia. Dissenya una entrevista de cinc preguntes per al segment C (famílies amb llibres sobrers). Quina informació t'ha de donar que l'enquesta no dona?
Simulador
Cas · L'enquesta a la porta
Canvia les respostes de cada pregunta i mira els percentatges. Amb les xifres del cas (120 respostes), el 45,0 % compraria llibres de segona mà i el 62,5 % en té que ja no fa servir.
Font: cas fictici del guió (apartat 10.3). Les dades diuen què pensen aquestes 120 persones, no què pensen totes les famílies: la mostra no és aleatòria.

10.4Proposta de valor i posicionament
Llibre, pàgs. 160–162
Quin problema resolem i per què ens haurien de triar a nosaltres. La proposta de valor és el conjunt de beneficis que una empresa ofereix a un segment concret per resoldre un problema o satisfer una necessitat. Per dissenyar-la es fa servir el mapa de la proposta de valor: d'un costat, el perfil del client (quines tasques vol resoldre, què el frustra i què l'alegraria) i, de l'altre, el que ofereix l'empresa (productes i serveis, com alleuja les frustracions i com crea les alegries). Hi ha encaix quan el segon respon al primer.
| El client (famílies d'ESO) | El que ofereix el banc |
|---|---|
| Tasca: tenir tots els llibres abans de setembre | Un lot per curs, preparat i revisat |
| Frustració: comprar una edició que ja no val | Llibres comprovats amb la llista del centre |
| Frustració: pagar molt cada any | Llibres donats; quota solidària i voluntària |
| Alegria: ajudar altres famílies | Poder donar els llibres del curs anterior |
—En una frase, la proposta del banc seria: els llibres del teu curs, de l'edició correcta i revisats, a l'institut, sense pagar-los dues vegades. Cal començar pel segment i dir quin benefici rep, no fer una llista de característiques com «venem llibres usats folrats».
—El posicionament és el lloc que ocupa un producte en la ment dels clients davant dels seus competidors. Es pot dibuixar en un mapa de posicionament, amb dos atributs que el segment valora, com ara el preu i la garantia d'encertar l'edició.

—Hi ha altres maneres d'expressar el valor: la novetat, el preu, la comoditat, la reducció de riscos, la marca o la personalització. Cap no és millor que les altres; cada segment valora coses diferents i per això la proposta s'escriu per a un segment concret i no per a «tothom».
—El mapa és una hipòtesi, no una mesura: la dibuixen unes poques persones. Per saber-ne més, cal preguntar a més gent i comparar-ho amb el que fan la llibreria, els grups de compravenda i els altres centres.
—Quan la proposta és clara, tota l'oferta s'hi alinea: el producte, el preu, el lloc i la manera de comunicar-la. Si no es pot dir en una frase què ofereix l'empresa i a qui, tampoc no es podrà explicar a ningú.
Activitats
- Escriu la proposta de valor del banc per a l'alumnat de batxillerat que hi dona els llibres, amb l'esquema tasca, frustració i alegria.
- Amplia. L'Andrea diu que el mapa de posicionament «no és la realitat, és el que pensem quatre persones». Té raó? Com ho comprovaries?
Vertader o fals
Vertader o fals? Proposta de valor i posicionament
Una proposta de valor s'escriu per a «tothom».
Hi ha encaix quan el que ofereix l'empresa respon al perfil del client.
El mapa de posicionament del grup és una mesura exacta del mercat.
Una proposta de valor és una llista de característiques com «venem llibres usats folrats».
Si una proposta no es pot comprovar amb dades o entrevistes, és una hipòtesi.

10.5Relació amb les clientes i els clients
Llibre, pàg. 162
Aconseguir una clienta costa més que conservar-la. La relació amb la clientela és la manera com l'empresa capta, fidelitza i fa créixer els vincles amb cada segment. Pot ser personal (hi ha una persona que atén), d'autoservei (el client s'ho fa tot sol), automatitzada (el sistema reconeix el client i l'avisa), de comunitat (els clients s'ajuden entre ells) o de creació col·lectiva (hi participen). Un CRM és una estratègia de gestió de la relació amb la clientela, sovint amb una eina que registra només les dades necessàries; per això s'ha de tractar amb molta cura.
—Una família amb dos fills pot rebre i donar llibres durant uns quants anys: el seu valor no és una vegada, sinó tot el que aporta mentre continua amb el banc. Una clienta que repeteix costa menys de conservar que una de nova de trobar, i sovint recomana a altres persones.
—Els vincles es construeixen amb coses petites: contestar aviat, avisar quan arriba el que s'ha reservat, demanar l'opinió i fer-ne cas. En un banc de llibres, el valor més gran és la confiança que les famílies tenen en l'entitat.
—Per això, si el banc demana un correu electrònic a una mare, ha de dir per a què el vol, guardar-lo només per això i permetre que es doni de baixa. Les dades personals d'una família no es fan servir per a res més. (Excepció: art. 21.2, clients amb contracte previ.)
Activitats
- Indica quin tipus de relació és cada cas: a) la Tània atén al taulell; b) una família reserva sola un lot al web; c) el web avisa quan arriba el llibre reservat; d) unes famílies es passen consells sobre els llibres.
Classifica
Activitat 12 · Quin tipus de relació?
Assigna cada cas al tipus de relació amb la clientela.
La Tània atén les famílies al taulell.
Una família reserva un lot sola, al web.
El web avisa quan arriba el llibre reservat.
Unes famílies es passen consells sobre els llibres.
El primer pas · Enquesta a la porta
Llibre, pàgs. 163–164
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Era un divendres d'abril, a l'hora del lliurament de notes, i el vestíbul de l'institut feia un soroll d'abelles. Les famílies entraven i sortien amb papers a la mà. Al fons, damunt d'un taulell, algú havia posat prestatgeries amb capses de llibres.
En Carlos Alberto va arribar amb la motxilla penjada d'un braç i un cartell enrotllat sota l'altre. Anava molt animat.
—Això serà un èxit —va dir, mentre el desenrotllava—. Només cal que preguntem: «Oi que el banc de llibres és una bona idea?». Tothom dirà que sí.

—Tothom dirà que sí —va repetir l'Alex, amb el portàtil sota el braç—. Justament per això no serveix.
—Per què no?
—Perquè si preguntes «oi que és bona idea?», la gent diu que sí per no quedar malament. No és una dada, és educació. —L'Alex va treure un full—. Jo ho he escrit d'una altra manera. Cinc preguntes. La primera: «Quant has gastat en llibres aquest curs?».
En Carlos Alberto va arrugar el front, però no va dir res. Va mirar el full de l'Alex, va comptar les preguntes amb el dit i va fer una ganyota, la mateixa que feia quan algú li canviava un pla a l'últim moment. La Ruth, que seguia la conversa recolzada en una paret amb la carpeta morada, va somriure un moment i va mirar cap a una altra banda.
Una mica més enllà, la Fani i la Tània ja havien muntat el trípode i el mòbil. La Tània es va acostar a una dona que s'esperava amb un nen.
—Podem gravar-vos dues paraules? És per al projecte del banc de llibres. Si no voleu, no passa res.
La dona va dir que sí, un cop informada de la finalitat del vídeo, i va posar el nen davant de la càmera. Un home que passava va dir que no, i la Tània va baixar el mòbil sense insistir.
—Només gravem qui ho diu —va dir la Fani a en Carlos Alberto, que la mirava—. Si no, no val. I no posem noms: només «una mare» o «un pare». Si algú vol que ho esborrem, ho esborrem.
Va ser llavors quan una mare que havia respost el qüestionari i havia escrit el correu en un full el va tornar a mirar, dubtant.
—Perdoneu —va dir—. Aquest correu… què en farem?
Se'n va fer un petit silenci. Els quatre es van mirar.
—Només us avisarem del banc —va dir l'Alex, sense pensar-s'ho—. I si voleu que l'esborrem, ho fem. Al full hi posarem qui som, per a què serveix l'adreça i com demanar-ne l'esborrat.
—Ho pot posar al full? —va preguntar la mare—. Que només és per això.
—Ho posem —va dir la Ruth, des de la paret, i va fer un gest perquè en Carlos Alberto agafés el retolador. Ell va escriure una línia al marge del full, i la mare va assentir.
Una hora i mitja més tard, el taulell era ple de fulls, amb les cantonades arrugades i un parell de cafès oblidats. L'Alex havia fet una pila amb els qüestionaris complets i una altra amb els que tenien alguna pregunta en blanc. L'Alex els va comptar un per un, dues vegades. En Carlos Alberto, assegut a terra amb la samarreta suada, els mirava com qui no s'acaba de creure el que veu.
—Cent vint —va dir l'Alex—. Cent vint respostes.
—Són moltes?
—Són les que tenim. Cap d'aquestes persones no ha estat triada a l'atzar: són les que han volgut respondre. —L'Alex va tocar el full de dalt—. I hi ha una cosa que no esperàvem. Més gent té llibres a casa que no pas en voldria.
En Carlos Alberto va aixecar la vista.
—Què vol dir?
—No ho sé encara.
El soroll del vestíbul havia baixat. Les famílies marxaven. La Fani va guardar el trípode i la Tània va tancar el mòbil. En Carlos Alberto es va quedar mirant els fulls i el cartell enrotllat, sense saber on posar-lo.
Situació d'aprenentatge: L'estudi de mercat del banc de llibres
Llibre, pàg. 165
Activitats individuals
- Defineix el teu mercat potencial i calcula una quota màxima amb les teves dades.
- Escriu cinc preguntes neutres per a l'enquesta i digues quina decisió ajuda a prendre cadascuna.
- Escriu la proposta de valor en una frase per a un segment.
Activitats en grup
- Poseu en comú els segments i decidiu a qui s'adreça el banc i a qui no, de moment.
- Passeu l'enquesta a una mostra de 20 persones (o simuleu-la) i calculeu els percentatges.
- Redacteu les conclusions amb allò que les dades permeten afirmar i allò que no.
Dades. Feu servir les xifres del cas de 10.1 i de 10.3 com a punt de partida i canvieu-les per les vostres; no es recullen dades personals ni correus: l'enquesta és anònima i s'ha d'explicar a les persones per a què serveix. Comprovació individual. Sense ajuda: una associació té 300 alumnes que necessiten 5 llibres cadascun; el 20 % ja els compra usats i l'associació en pot preparar 250. Calcula el mercat potencial, el d'usats i la quota màxima sobre els usats. Escriu una pregunta neutra per saber si les famílies donarien llibres.

Informe: Qui compra per internet, i qui no
Llibre, pàg. 166
Quan una empresa vol saber qui compra, no pot mirar-ho tot. Una de les fonts més útils és una estadística oficial: l'Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars, que l'Institut d'Estadística de Catalunya publica cada any amb l'INE. El 2025, el 64,8 % de les persones de 16 a 74 anys de Catalunya va comprar per internet en els tres últims mesos, davant del 62,5 % el 2024. Però la xifra total amaga diferències entre edats.

—El grup de 35 a 44 anys és el que més compra en línia: el 75,5 %. El segueixen el de 25 a 34 (75,1 %), el de 45 a 54 (68,9 %) i el de 16 a 24 (68,8 %). Això té conseqüències per a un banc de llibres escolar: les famílies, que sovint tenen entre 35 i 54 anys, són un públic habituat a comprar i a reservar en línia, mentre que l'alumnat de 16 anys també compra, però la sèrie no diu qui paga ni amb quin mitjà.
—Què vol dir? Que el canal digital pot funcionar bé per a les famílies, però no és suficient per si sol: hi ha persones que no compren per internet, i un banc de llibres escolar no pot deixar-les fora. Per això convé combinar un punt de repartiment a l'institut amb una reserva en línia.
—Les dades també tenen límits. L'estadística diu qui compra, però no què compra, ni per què, ni quin tipus de llibres. No distingeix entre una família del barri i una d'un poble petit, i parla de persones de 16 a 74 anys en general, no de pares i mares d'alumnes. Per això una dada oficial no substitueix l'enquesta pròpia: la complementa. La unitat ha mostrat que cal fer les dues coses: mirar què diuen les fonts secundàries i preguntar amb preguntes neutres a la mostra que ens interessa.
—Una empresa que coneix el seu mercat no s'ho inventa: busca fonts, pregunta, compta i interpreta amb cura. També respecta les persones que li donen la informació: les avisa de què en farà i en guarda només el que necessita.
Font: Idescat, Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2025 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 167
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) Resumeix què passa al vestíbul. Per què l'Alex no accepta la pregunta d'en Carlos Alberto? Què fan la Tània i la Fani per respectar les persones? Quina dada no esperaven?
Solució: Si es pregunta «oi que és bona idea?», es respon que sí per educació; graven només qui dona permís; una mare pregunta què faran amb el correu; hi ha més famílies amb llibres sobrers que amb ganes de comprar-ne.
14. (aplicació) Escriu cinc preguntes neutres per saber si les famílies del teu institut donarien llibres al banc. Per a cadascuna, digues quina decisió ajuda a prendre.
Solució: Resposta oberta amb preguntes neutres.
15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quants punts hi ha entre el grup que més compra en línia i el que menys. Què en pots dir de la població general (64,8 %)?
Solució: 75,5 − 68,8 = 6,7 punts; la població general, 64,8 %, és inferior a tots els grups, perquè inclou les edats més altes.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Segmentar és dividir el mercat en parts iguals per no fer cap diferència entre els clients». Indica què hi falla i escriu una definició correcta amb un exemple del banc.
Solució: Segmentar és dividir en grups semblants entre si i diferents dels altres, no en parts iguals; exemple: famílies, alumnat i famílies amb llibres sobrers.
17. (document) Llegeix aquest full d'una enquesta (document fictici): «Nom i cognoms · Correu · Quants llibres tens a casa? · Oi que el banc és una bona idea?». Quines dades sobren? Quina pregunta no és neutra? Què hi faltaria perquè fos una enquesta anònima?
Solució: Sobren nom i cognoms i correu; no és neutra la darrera; falta explicar-ne l'ús i la possibilitat de no respondre.
18. (càlcul) Una enquesta a 80 persones dona 36 sí a «compraria llibres usats». Calcula el percentatge. Per què no es pot dir que «el 45 % de les famílies de Catalunya» ho farien?
Solució: 36 / 80 = 45 %; la mostra és petita i no representativa de tot Catalunya.
19. (anàlisi) L'Alex diu que hi ha més famílies que tenen llibres que no pas que en voldrien. Quines dues decisions hauria de prendre el banc davant d'aquesta dada? Quin risc hi veus?
Solució: Resposta oberta (ampliar l'abast de la recollida, limitar-ne l'entrada, buscar centres que en necessitin; risc: acumulació sense sortida).
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un producte o servei que coneguis. Escriu qui el decideix, qui el paga i qui el fa servir; defineix-ne un segment i redacta-ne la proposta de valor en una frase.
Solució: Resposta oberta.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 168
El mercat i qui compra
- Mercat
- Mercat actual, potencial i tendencial
- Tipus de mercat
- Quota de mercat
- Segmentació
- Criteris i estratègies
- Públic objectiu i nínxol
- Decideix, paga i fa servir
- Investigació
- Fonts primàries i secundàries
- Població, mostra i preguntes neutres
- Enquesta i entrevista
- Valor
- Proposta de valor
- Posicionament
- Clients
- Tipus de relació
- Dades personals
Resum
El mercat és el conjunt de compradors i venedors d'un producte; es classifica pel nombre de venedors, el tipus de comprador, l'oferta i l'àmbit, i la quota de mercat diu quina part té una empresa, sempre sobre un mercat concret. Segmentar és dividir el mercat en grups semblants amb criteris geogràfics, demogràfics, psicogràfics o de comportament, i l'empresa tria una estratègia (indiferenciada, diferenciada, concentrada o personalitzada) i un públic objectiu. En una compra, qui decideix, qui paga i qui fa servir poden ser persones diferents. La investigació de mercats fa servir fonts secundàries i primàries (enquesta, entrevista, observació); la mostra ha de ser representativa i les preguntes, neutres, i convé no fer dir a les dades més del que diuen. La proposta de valor explica quin benefici rep un segment i el posicionament diu quin lloc ocupa l'oferta davant de la competència. La relació amb la clientela, que pot ser personal, automatitzada o de comunitat, exigeix tractar les dades personals amb base legal, informar-ne la finalitat, recollir-ne només les necessàries i respectar-ne els drets. Una empresa que coneix bé el seu mercat decideix amb menys risc i tracta les persones amb respecte.