Situació de partida
Llibre, pàgs. 9–10

És setembre, el primer dimarts de curs, i a l'Institut Joan Robinson encara fa calor. La Ruth, que imparteix l'optativa de Funcionament de l'Empresa, no comença amb un temari: fa una pregunta. En Carlos Alberto ja té ganes de muntar alguna cosa, en Mario s'ho pren a broma i l'Andrea vol saber què es considera exactament una empresa. Ningú no sap encara quina resposta li agradaria donar.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar què és una empresa, quins elements té i quines funcions compleix en una societat
- Distingir els objectius de l'empresa i classificar-ne les classes segons diversos criteris
- Diferenciar la persona emprenedora de l'empresària i reconèixer el paper de les dones empresàries i els obstacles que encara troben
- Valorar els factors que pesen en la localització d'una activitat i triar un emplaçament amb criteris
- Llegir dades oficials sobre la dimensió de les empreses i interpretar-les amb sentit crític
Per començar
- Coneixes alguna empresa o algun negoci de prop (un comerç, un taller, una cooperativa)? Què fa i qui hi treballa?
- Una associació que organitza una recollida d'aliments és una empresa? Escriu un motiu per dir que sí i un per dir que no.
- Per què creus que una botiga s'instal·la en un carrer i no en un altre?
- De cada 100 empreses espanyoles, quantes diries que tenen 10 persones assalariades o més? Anota la teva estimació.
Mapa de la unitat

1.1L'empresa: concepte, elements i funcions
Llibre, pàgs. 11–12
Una empresa és molt més que un nom a la porta: és gent, recursos i una manera d'organitzar-los per respondre a una necessitat. Una empresa és una organització que combina persones, recursos i decisions per produir béns o prestar serveis, normalment per vendre'ls i cobrir amb els ingressos el que li costa produir-los. Pot ser una fruiteria del mercat, un taller de reparació de calçat, una cooperativa agrícola o una fàbrica amb mil persones. Totes tenen en comú que algú decideix què es fa, algú hi aporta feina i diners, i algú altre en necessita el resultat.
—Per funcionar, una empresa reuneix uns elements. Les persones hi aporten feina i coneixements: qui la dirigeix, qui hi treballa, qui hi posa els diners. El patrimoni són els béns, els drets i les obligacions de l'empresa, com ara el local, les màquines o els diners del compte. L'organització és la manera com es reparteixen les tasques i les decisions. I l'entorn és tot allò que l'envolta i no controla: clients, proveïdors, administracions, barri. L'entorn condiciona l'activitat, però no és cap recurs de l'empresa.
—Una empresa també compleix funcions en la societat. Produeix béns i serveis que altres persones necessiten; crea ocupació i reparteix rendes en forma de sous i beneficis; paga impostos que financen serveis públics, i pot innovar, és a dir, trobar maneres noves de fer les coses. Per això es diu que genera benestar, treball i riquesa. Aquesta riquesa, però, no s'ha de confondre amb el benefici de qui l'ha creada: es reparteix entre moltes mans.
—Una manera útil de veure-la és com un sistema obert: rep entrades de l'entorn (treball, matèries primeres, diners, informació), les transforma i retorna sortides (béns, serveis i rendes). La informació sobre vendes, queixes i necessitats de la clientela torna a l'empresa com a retroalimentació i li permet corregir.

Cas · La fruiteria de la tia de l'Andrea
Cas fictici.
La fruiteria d'un mercat municipal d'una ciutat catalana (cas fictici) factura 14.000 € al mes. Compra la fruita per 8.400 €. A més, paga 2.600 € de sous, 900 € de lloguer, 400 € de subministraments i 300 € d'altres despeses (assegurança, serveis externs). Volem saber quin valor afegit crea la botiga i quin benefici li queda. El valor afegit és el valor de les vendes menys els béns i serveis comprats a altres empreses per produir o vendre.
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Vendes | dades del mes | 14.000 € |
| Compres i serveis externs (fruita, lloguer, subministraments, altres) | 8.400 + 900 + 400 + 300 | −10.000 € |
| Valor afegit | 14.000 − 10.000 | 4.000 € |
| Sous | dades del mes | −2.600 € |
| Benefici | 4.000 − 2.600 | 1.400 € |
- El valor afegit és de 4.000 €, el 28,6 % de les vendes (4.000 / 14.000). És el que la fruiteria aporta amb la seva feina: triar, preparar, assessorar i tenir la fruita a prop. Pas 2. Aquest valor es reparteix: 2.600 € són sous del personal assalariat (el 65,0 % del valor afegit) i 1.400 € queden com a benefici (el 35,0 % del valor afegit i el 10,0 % de les vendes). Resultat: la botiga crea 4.000 € de valor afegit al mes i li queden 1.400 € de benefici, el 10,0 % de les vendes. Què significa: només una part del que s'ingressa és benefici; la resta paga persones i serveis. Si la compra de fruita pugés un 5 % (8.820 € en comptes de 8.400 €) i les vendes no canviessin, el benefici baixaria a 980 €: un marge petit és fràgil.
Activitats
- Digues quins elements (persones, patrimoni, organització, entorn) apareixen en aquesta descripció: «Una cooperativa de 40 socis té una nau, tres furgonetes, un consell que decideix i es ven a botigues de tot Catalunya».
- Amplia. Posa dos exemples d'organitzacions que no busquen benefici com a objectiu principal i explica què creen per a la societat.
- Amb les dades del cas, calcula quin percentatge de les vendes representen les compres i quin els sous. Explica per què, si els sous passessin a ser el 30 % de les vendes i la resta de dades no canviés, la fruiteria tindria pèrdues.
Simulador
Cas · La fruiteria de la tia de l'Andrea
Canvia les dades del mes i mira com varien el valor afegit i el benefici. Amb les xifres del cas, la botiga crea 4.000 € de valor afegit i li queden 1.400 € de benefici.
Font: cas fictici del guió (apartat 1.1). Si la compra de fruita puja un 5 % (8.820 €) i les vendes no canvien, el benefici baixa a 980 €.
Classifica
Activitat 1 · Quin element és?
Classifica cada tros de la descripció d'una cooperativa de 40 socis segons l'element de l'empresa que representa.
Els 40 socis de la cooperativa
La nau i les tres furgonetes
El consell que decideix
Les botigues de tot Catalunya on es ven

1.2Objectius de l'empresa i classes d'empreses
Llibre, pàgs. 13–14
Totes les empreses volen sobreviure, però no totes volen el mateix: els objectius i la classe d'empresa expliquen què fan i per què. Els objectius són allò que l'empresa vol aconseguir. No és el mateix voler «guanyar molt» que voler «aguantar un any»: l'objectiu condiciona les decisions. El més conegut és el benefici, però no és l'únic. Una empresa pot buscar supervivència (aguantar els mesos difícils), creixement (vendre més o obrir un segon local), quota de mercat (guanyar part dels clients d'un sector), imatge i reputació, o també objectius socials i ambientals: crear llocs de treball estables, reduir residus, donar feina a persones amb dificultats. Quan hi ha diversos objectius, de vegades xoquen: pujar sous millora la plantilla però pot reduir el benefici. Per això l'empresa ha de prioritzar i explicar què busca. Una empresa petita, per exemple, pot decidir pagar millor la plantilla tot i guanyar una mica menys.
—Les empreses es poden classificar segons diversos criteris, i una mateixa empresa pot entrar en diversos grups alhora. Segons l'activitat hi ha empreses del sector primari (agricultura, pesca, ramaderia), secundari (indústria i construcció) i terciari (comerç i serveis). Segons la propietat del capital, poden ser privades (de persones o societats), públiques (d'una administració) o mixtes. Segons la forma jurídica del titular, pot ser una persona empresària individual, una societat mercantil o una cooperativa (ho veurem a la unitat 3). Segons l'àmbit, locals, autonòmiques, estatals o internacionals. I segons la dimensió, micro, petites, mitjanes o grans (apartat 1.5).
| Criteri | Grups | Exemple |
|---|---|---|
| Activitat | Primari, secundari, terciari | Granja, fàbrica, botiga |
| Propietat del capital | Privada, pública, mixta | Taller familiar, empresa municipal d'aigües |
| Forma jurídica | Persona empresària individual, societat, cooperativa | Una cooperativa de consum |
| Àmbit | Local, autonòmic, estatal, internacional | Fruiteria; exportadora de vi |
| Dimensió | Micro, petita, mitjana, gran | Taller de 3 persones; fàbrica de 400 persones |
—Les classificacions es creuen. Una mateixa empresa pot ser del sector terciari, privada, societat limitada, local i microempresa alhora: és el cas de moltes botigues de barri. Saber-ho serveix per veure quines normes i quins ajuts l'afecten: un ajut per a «pimes industrials» no serveix a una botiga.
—També es parla de l'economia social: cooperatives, societats laborals i algunes associacions i fundacions que posen les persones i els objectius socials per davant del benefici. A Catalunya tenen molta presència en l'educació, els serveis a les persones i el comerç de proximitat. Fixa't que classificar no és etiquetar: és una manera ordenada de descriure què fa una organització.
Activitats
- Classifica aquestes organitzacions per sector, per propietat del capital i per àmbit: a) una ramaderia familiar de 4 persones; b) una empresa municipal d'aigües; c) una multinacional de calçat amb botigues a 30 països; d) un taller de reparació de bicicletes.
- Escriu tres objectius possibles per al banc de llibres solidari de l'institut (un econòmic, un social i un ambiental) i digues quin podria xocar amb quin.
Classifica
Activitat 4 · Quin sector és?
Classifica cada activitat segons el sector de l'activitat econòmica.
Una ramaderia familiar de 4 persones
Una fàbrica de calçat
Una empresa municipal d'aigües
Un taller de reparació de bicicletes
Una fruiteria del mercat

1.3Qui fa l'empresa: persones emprenedores i empresàries
Llibre, pàgs. 14–16
Emprendre, dirigir i posar els diners no sempre ho fa la mateixa persona. I no tothom ho té igual de fàcil. La persona emprenedora és la que detecta una oportunitat o un problema i es posa en marxa per resoldre'l, tingui o no una empresa. Qui organitza una recollida d'aliments al barri emprèn, encara que no cobri. L'empresari o empresària és qui exerceix una activitat econòmica pel seu compte, organitza els recursos i assumeix el risc, és a dir, la possibilitat de perdre diners o temps si el projecte no funciona. El directiu és una persona contractada per dirigir, que cobra un sou i normalment no arrisca el seu patrimoni. En una botiga petita, les tres figures solen coincidir en una sola persona; en una gran societat, se separen. Saber qui fa cada paper ajuda a veure qui decideix, qui respon dels resultats i qui en cobra.
—S'emprèn per oportunitat (hi ha un buit al mercat) o per necessitat (no es troba feina). També hi ha emprenedors socials, que busquen resoldre un problema col·lectiu, i intraemprenedors, que desenvolupen projectes nous dins d'una organització on ja treballen. Una infermera que proposa un protocol nou o una treballadora d'una cooperativa que millora l'embalatge actuen com a intraemprenedores. També es pot emprendre en grup, i el projecte no ha de tenir ànim de lucre.
—La història de l'empresa també té noms. L'economista Joseph Schumpeter va descriure l'empresari com algú que innova: un producte nou, una manera nova de produir o un mercat nou. Frank Knight hi va afegir la incertesa: l'empresari avança diners sense saber si vendrà, i el benefici en seria la recompensa. Les dues idees serveixen per entendre que emprendre és crear i arriscar alhora. Cap de les dues no diu que calgui ser home, gran o ric: només cal tenir una idea, uns recursos i la decisió de provar-ho.

—La diferència és de 1,3 punts percentuals, és a dir, la taxa femenina és un 15,3 % inferior (1,3 / 8,5). Hi ha moltes dones empresàries i emprenedores, i totes les empreses, també les de dones, tenen les mateixes dificultats que les altres. Però, a més, les estadístiques i les entrevistes mostren obstacles que afecten sobretot elles: estereotips (qui «sembla adequat» per dirigir), menys accés a finançament i a xarxes de contactes, dificultats per conciliar feina i cura de la família i pocs referents visibles. El sostre de vidre és el conjunt de barreres invisibles que impedeixen que dones amb la mateixa formació i experiència arribin a càrrecs de direcció. Fer visibles les dones que han emprès, tant en la història com avui, ajuda a trencar-lo. Moltes cooperatives, comerços i tallers catalans de dones han sostingut famílies i barris sense sortir als llibres: cal buscar-los i posar-hi nom. Parlar de dones empresàries no vol dir que ho tinguin pitjor en tot, sinó mirar amb dades on hi ha obstacles perquè puguin desaparèixer.
—Emprendre es pot aprendre. Les competències emprenedores que es treballen a l'escola i a l'institut (detectar oportunitats, planificar, treballar en equip, assumir riscos moderats) s'entrenen amb projectes reals, i es mostren tant en una empresa com en una associació, en un equip esportiu o en el banc de llibres del curs.
Activitats
- Explica amb un exemple del teu entorn la diferència entre persona emprenedora, empresària i directiva. Pot ser la mateixa persona? Quan no?
- Amb les dades de la caixa «Dada», calcula la diferència en punts i en percentatge entre la taxa dels homes i la de les dones. Escriu dos motius que podrien explicar-la i què en faltaria saber per afirmar-ho.
- Amplia. Busca una dona empresària o emprenedora catalana (d'ara o d'abans) i apunta en cinc línies què va emprendre, quins obstacles va superar i d'on has tret la informació.
Vertader o fals
Vertader o fals? Qui fa l'empresa
L'empresari assumeix el risc de l'activitat.
El directiu sol arriscar el seu patrimoni.
Una infermera que proposa un protocol nou al seu centre actua com a intraemprenedora.
Per emprendre cal tenir una empresa.
El 2025 la taxa d'activitat emprenedora va ser 1,3 punts més baixa entre les dones (7,2 %) que entre els homes (8,5 %).

1.4On s'instal·la: la localització
Llibre, pàgs. 16–17
On es posa una activitat pot decidir si funciona. Es tria mirant clients, costos i possibilitats de créixer. La localització és el lloc on s'instal·la l'empresa. És una decisió que costa de canviar: un local es lloga o es compra per anys i els clients s'acostumen a un lloc. Per això convé decidir-la amb dades i no només amb la intuïció. Per triar bé es comparen factors: la proximitat als clients (un comerç necessita ser a prop de la clientela; un taller, no tant), el cost del lloguer o de la compra, la disponibilitat de personal, l'accés a proveïdors i transport, les normes de la zona i les possibilitats d'ampliació; també compta la competència propera, que pot restar clients o atreure'n més gent al mateix carrer. Segons l'activitat pesen més uns factors o uns altres: una fàbrica vol espai i bones connexions; una botiga, un lloc de molt de pas.
—Avui hi ha una opció més: la venda en línia, que redueix la importància del local però no la fa desaparèixer, perquè cal magatzem, enviaments i atenció. Moltes empreses combinen botiga física i botiga en línia. A més, hi ha factors que no es poden comprar: el coneixement del barri, la confiança de la clientela o la xarxa de proveïdors propers. Per això moltes empreses petites es queden on van començar. En decidir, convé visitar el lloc a hores diferents, preguntar als veïns i comprovar quines normes de la zona afecten l'activitat.
Per comparar opcions hi ha el mètode dels factors ponderats: es posa una nota (1 a 3) a cada opció en cada factor, es multiplica pel pes del factor segons la importància i se sumen els resultats. Per exemple, un local amb notes 1, 3 i 2 i pesos 3, 2 i 2 suma 1×3 + 3×2 + 2×2 = 13 punts. L'opció amb més punts és la més adequada, sempre que els pesos reflecteixin el que de debò importa a l'empresa. Si dues opcions queden gairebé empatades, convé revisar els pesos i tornar a mirar les dades abans de decidir.
Activitats
- El banc de llibres solidari de l'institut vol triar on guardar els llibres. Les notes (1-3) són: magatzem de l'institut (proximitat 3, espai 2, cost 3), local de l'AFA (2, 3, 2) i local municipal (2, 3, 1). Pesos: proximitat 3, espai 2, cost 2. Calcula els punts de cada opció, tria'n una i explica què passaria si el cost pesés 1.
- Amplia. Tria un comerç del teu barri i explica per què creus que s'hi ha instal·lat. Quins factors han pesat més? Hi canviaries alguna cosa?
Calcula
Activitat 9 · Punts del magatzem
El banc de llibres puntua el magatzem de l'institut amb proximitat 3, espai 2 i cost 3. Els pesos són proximitat 3, espai 2 i cost 2. Quants punts obté el magatzem?

1.5Petita, mitjana o gran: la dimensió
Llibre, pàgs. 17–18
A Espanya hi ha més de tres milions d'empreses, però gairebé totes són molt petites. La dimensió és la mida d'una empresa. El criteri més utilitzat és el nombre d'assalariats, les persones amb contracte de treball. La Unió Europea el combina amb la facturació i el balanç: microempresa, menys de 10 persones i fins a 2 M€; petita, menys de 50 i fins a 10 M€; mitjana, menys de 250 i fins a 50 M€ de vendes o 43 M€ de balanç; a partir d'aquí és gran. Les pimes són les micro, petites i mitjanes empreses. Cap criteri és perfecte: una empresa molt automatitzada pot tenir poca plantilla i moltes vendes. Per això, per comparar una empresa amb les altres, convé fer-ho amb les del seu mateix tram. A més, la plantilla varia durant l'any; per això les estadístiques fixen una data de referència, com l'1 de gener.
—Una empresa sense assalariats és sovint una persona autònoma que treballa sola o amb la família. Les pimes són àgils i properes als clients, però tenen menys accés al finançament i poc poder davant de proveïdors i bancs. També els costa més contractar personal especialitzat i assumir projectes de gran escala, que demanen molta inversió inicial. Les grans tenen economies d'escala (costos per unitat més baixos si produeixen molt) i més recursos per innovar, però de vegades prenen les decisions amb menys agilitat.
Cas · Quantes empreses tenen deu assalariats o més?
Cas fictici.
Amb les dades del DIRCE a l'1 de gener de 2025, calcula el percentatge d'empreses espanyoles de cada tram i compara'l amb la teva estimació de «Per començar».
| Tram | Empreses | Càlcul |
|---|---|---|
| Sense assalariats | 1.800.443 | 1.800.443 / 3.310.824 |
| D'1 a 9 assalariats | 1.348.909 | 901.955 + 314.941 + 132.013 |
| 10 assalariats o més | 161.472 | 3.310.824 − 1.800.443 − 1.348.909 |
| Total | 3.310.824 | suma dels tres trams |
- Sense assalariats: 1.800.443 / 3.310.824 = 54,4 %. D'1 a 9: 1.348.909 / 3.310.824 = 40,7 %. 10 o més: 161.472 / 3.310.824 = 4,9 %. Sumen el 100,0 %. Pas 2. Les de 10 o més, 161.472, són unes 49 de cada 1.000 empreses; les de menys de 10 sumen 3.149.352, més del 95 %..

Resultat: el 54,4 % de les empreses no té assalariats, el 40,7 % en té d'1 a 9 i només el 4,9 % en té 10 o més. Què significa: la majoria d'empreses són molt petites, cosa que ajuda a entendre per què hi ha mesures específiques per a microempreses i pimes. El límit: el DIRCE compta empreses, no ocupació ni vendes, i no diu si el negoci és estable ni quant factura. Quan es parla de «les empreses», cal preguntar de quines i en quin tram de dimensió es troben. A més, el resultat d'un any no diu res de l'evolució. Per això convé combinar sempre més d'un indicador.
Activitats
- Amb les dades del cas, calcula quantes empreses espanyoles tenen dos assalariats o menys (sense assalariats més d'1 a 2: 1.800.443 + 901.955) i quin percentatge del total són. Compara-ho amb la teva estimació.
- Amplia. Una empresa té 62 persones assalariades i una altra en té 310. Classifica-les per dimensió i explica per què el nombre de treballadors no és suficient per dir si una empresa és «gran».
Simulador
Cas · Quantes empreses tenen assalariats?
Amb les dades del DIRCE a l'1 de gener de 2025, calcula el percentatge d'empreses espanyoles de cada tram.
Font: INE, Directori Central d'Empreses (DIRCE), 1 de gener de 2025, taula 73020 (consulta: 11/2026).
El primer pas · Ningú aixeca la mà
Llibre, pàgs. 19–20
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
El primer dimarts de curs, a l'aula de la Ruth, entrava el sol de setembre pels finestrals i ningú no havia obert encara ni una llibreta.
La Ruth va esperar que s'asseguessin, amb la carpeta morada sota el braç i el retolador a la mà. No hi havia res escrit a la pissarra. Només una pregunta.
—Abans de res —va dir—. Qui de vosaltres crearà una empresa algun dia? I qui en coneix una de prop?
Silenci. L'Alex va mirar el portàtil com si hi hagués una resposta amagada. La Tània i la Fani es van mirar entre elles. En Mario, assegut de costat, amb el mòbil a la mà, va esperar a veure qui s'atrevia.
Ningú no va aixecar la mà. Fora, al pati, algú va arrossegar una cadira.
La Ruth va somriure de mig costat.
—Bé. Ni un?
En Carlos Alberto es va posar dret d'una revolada. Va obrir els braços, com qui presenta alguna cosa a un públic que no hi és.
—Jo —va dir—. Jo vull muntar alguna cosa.
—El què? —va preguntar la Ruth.
—Encara no ho sé. Però alguna cosa.
En Mario va deixar anar una rialla curta.
—Un imperi de polseres. Amb logotip i tot.
—Potser sí —va respondre en Carlos Alberto sense abaixar els braços—. Algú ha de començar. Tu te'n rius, però tu també tens el mòbil ple d'idees.
—Idees, sí. Muntar-ho, no —va dir en Mario—. Muntar-ho dona feina.
La Ruth va apuntar alguna cosa a la carpeta, sense dir què, i va mirar cap al fons de l'aula.
L'Andrea, dreta al costat de la taula, amb el quadern de les notes adhesives premut contra el pit i els braços plegats, havia seguit l'escena sense somriure.
—Jo tinc un dubte —va dir—. Què compta com a empresa? La meva tia té una fruiteria al mercat des de fa vint anys. Això és una empresa? I la meva mare va organitzar la recollida d'aliments del barri l'hivern passat. Ningú no la va pagar. Això també?
La Ruth no va contestar de seguida. Va deixar el retolador sobre la taula.
—Vosaltres què en penseu?
—Que la fruiteria sí —va dir en Mario—. Perquè és un negoci.
—Doncs jo crec que les dues coses —va dir l'Andrea—. Algú va veure alguna cosa que faltava i es va posar a fer-la.
—Però la teva mare no va guanyar diners —va protestar en Mario.
—I per això no compta?
En Mario va girar el mòbil cap per avall sobre la taula.
—D'acord, però llavors tothom és emprenedor. Fins i tot la meva veïna, la de l'esmorzar de l'escala.
—Depèn d'on posis la ratlla —va replicar l'Andrea, sense descreuar els braços.
—Jo crec —va dir en Carlos Alberto— que la ratlla és si ho fas. Tot i que… si faig polseres i no en venc cap, soc emprenedor?
Hi va haver riures, però la Ruth no es va aturar aquí. Es va acostar a la pissarra digital, va escriure una sola paraula, «empresa», i es va girar sense tornar a posar el tap al retolador.
Va treure de la carpeta unes targetes de cartolina morada i les va repartir una a una.
—Escriviu-ho vosaltres, en una frase.
—No tinc la resposta, i tampoc no me la creuríeu si us la donés. Aquesta setmana busqueu una organització del vostre entorn i apunteu qui hi fa què. Pregunteu-los com va començar, què els va fer por i qui els va ajudar. Dijous ho posem sobre la taula.
En Mario va girar la targeta. Era en blanc per totes dues cares. La Tània i la Fani ja xiuxiuejaven sobre a qui preguntar.
Va sonar el timbre. Van sortir entre cadires i motxilles. L'Andrea es va quedar un moment guardant la targeta entre dues notes adhesives. No pensava en la fruiteria de la tia. Pensava en les caixes que havia vist l'any passat al magatzem del soterrani, i en la presidenta de l'AFA, que continuava venint cada tarda sense que ningú li preguntés per què.

Situació d'aprenentatge: Quina organització tinc a prop
Llibre, pàg. 21
Activitats individuals
- Tria una organització del teu entorn i busca'n les dades bàsiques en dues fonts diferents.
- Apunta qui hi fa què (persones, patrimoni, organització) i l'objectiu principal que sembla tenir.
- Classifica-la per sector, propietat, forma jurídica probable, àmbit i dimensió.
Activitats en grup
- Poseu en comú les fitxes i ordeneu-les per classe d'organització.
- Trieu-ne dues i compareu-les: què tenen en comú i en què es diferencien.
- Decidiu quina és la més semblant al banc de llibres solidari i per què.
Dades. Pots partir de qualsevol organització amb informació pública (web oficial, premsa, registre) o, si prefereixes no parlar de ningú proper, de la fruiteria del cas de l'apartat 1.1. Comprovació individual. Sense ajuda, llegeix aquesta descripció i digues quins elements, objectius i classe d'empresa hi veus: «L'Anna ha obert un taller de costura amb dues treballadores en un local del centre; ven vestits per encàrrec».

Informe: Tres milions d'empreses i gairebé totes petites
Llibre, pàg. 22
Quan pensem en empreses, solem pensar en noms coneguts: grans marques, cadenes de botigues, fàbriques. Les dades oficials expliquen una altra cosa. A l'1 de gener de 2025, el Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE comptava 3.310.824 empreses a Espanya, i més de la meitat (54,4 %) no tenia cap persona assalariada. Un altre 40,7 % tenia d'una a nou persones. Només 4,9 de cada 100 arribaven a deu o més.
—Això vol dir que l'empresa típica no és una gran societat, sinó una persona que treballa pel seu compte o un negoci de barri amb poques persones. Per això, quan una norma o un ajut s'adreça a «les empreses», convé preguntar de quines: no li serveix el mateix a una autònoma que comença sola que a una fàbrica de dos-cents treballadors. Quan una organització del teu entorn, sigui un taller, una fruiteria o una associació, es compara amb aquestes xifres, es comprèn millor on se situa.
—Hi ha un matís important: el DIRCE compta empreses, no persones ni vendes. Moltes empreses petites són molt estables; d'altres són activitats complementàries d'un altre ingrés. I les poques grans empreses concentren una part molt més gran de l'ocupació i de la facturació del que fa pensar el seu pes en el recompte. Un mateix gràfic pot dir coses diferents segons què es mesuri: nombre d'empreses, nombre d'ocupats o volum de negoci.
—També convé mirar qui hi ha darrere dels números. Segons l'Informe GEM Espanya 2025-2026, el 7,8 % de la població de 18 a 64 anys tenia una iniciativa emprenedora recent el 2025, i les dones representaven una taxa del 7,2 %, davant del 8,5 % dels homes. La xifra no explica per què hi ha aquesta diferència; només la fa visible. Per entendre-la caldria preguntar-se qui té accés a diners, a contactes i a temps, i qui apareix als exemples que es posen a les aules.
—Finalment, cap dada no substitueix la mirada propera. Les dades d'Espanya o de Catalunya no permeten descriure per si soles la fruiteria del teu mercat ni el taller del teu veí. Per això a la unitat surts a buscar una organització concreta, la descrius amb dades que pots comprovar i la compares amb el conjunt: el que és general ajuda a entendre el que és proper, i al revés.
Font: INE, Directori Central d'Empreses, 1 de gener de 2025, taula 73020 (consulta: 11/2026); Informe GEM Espanya 2025-2026 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 23
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, l'Andrea pregunta si la fruiteria de la seva tia i la recollida d'aliments de la seva mare són «empreses». Explica què en pensa cadascú dels tres (en Mario, l'Andrea i en Carlos Alberto), amb quin estàs més d'acord i quina frase afegiries tu a la pissarra de la Ruth.
Solució: Obertes; en Mario: negoci = empresa; l'Andrea: qui veu una necessitat i actua; en Carlos Alberto: emprèn qui ho fa.
14. (aplicació) Una associació de joves fa un banc de llibres solidari amb una aportació de l'AFA. Digues si és una empresa, quins elements té, quin seria el seu objectiu principal i en quina classe d'organització la situaries. Justifica la teva resposta.
Solució: Oberta: organització amb activitat sense ànim de lucre; elements: persones, patrimoni, organització, entorn.
15. (càlcul) Una botiga ven 9.500 € al mes, compra mercaderies per 5.700 €, paga 1.500 € de serveis externs i 1.400 € de sous. Calcula el valor afegit i el benefici, i el percentatge de benefici sobre les vendes.
Solució: VA 9.500 − 5.700 − 1.500 = 2.300 €; benefici 2.300 − 1.400 = 900 €; 900/9.500 = 9,5 %.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «A Espanya, el 90 % de les empreses tenen 250 assalariats o més i són grans». Què corregiries i on ho comprovaries?
Solució: Fals: el 4,9 % en té 10 o més; no es parla de 250. Es comprova al DIRCE (INE).
17. (documents) Llegeix aquest anunci simulat de feina: «Es busca persona per ajudar al mercat de fruita. Cal tenir iniciativa i ganes d'aprendre. Salari: a convenir». Escriu quatre preguntes que faries abans d'acceptar-lo.
Solució: Obertes: horari, contracte, quantitat del salari, qui és l'empresari, edat mínima (a Espanya, 16 anys amb permís).
18. (dades) Amb les dades de l'informe, explica per què no es pot dir que «la majoria d'empreses espanyoles són grans». Escriu una conclusió i una limitació de les dades.
Solució: El 54,4 % no té assalariats i el 4,9 % en té 10 o més; límit: compta empreses, no ocupació.
19. (projecte) Tria una organització del teu entorn i escriu cinc línies per a la seva fitxa d'identitat: què fa, qui hi fa què, l'objectiu, la localització i la dimensió. Indica d'on has tret cada dada i quina no has pogut comprovar.
Solució: Oberta.
20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en un negoci que t'agradaria veure al teu barri. Descriu l'activitat, on s'instal·laria i quins factors de localització pesarien més, i digues quina dimensió tindria al començament i per què.
Solució: Oberta; s'avalua activitat, factors i dimensió justificada.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 24
L'empresa i qui la fa
- L'empresa
- Persones, patrimoni, organització i entorn
- Funcions: produir, crear ocupació, pagar impostos, innovar
- Sistema obert
- Objectius i classes
- Benefici, supervivència, creixement, objectius socials
- Sector, propietat, forma jurídica, àmbit
- Economia social
- Qui l'emprèn
- Persona emprenedora, empresària i directiva
- Risc, incertesa i innovació
- Dones empresàries i sostre de vidre
- Localització
- Factors: clients, costos, personal, normes
- Mètode dels factors ponderats
- Dimensió
- Micro, petita, mitjana i gran
- DIRCE 2025 (Espanya): 54,4 % sense assalariats
Resum
Una empresa és una organització que combina persones, recursos i decisions per produir béns o serveis i respondre a una necessitat. Té quatre elements (persones, patrimoni, organització i entorn) i genera benestar, treball i riquesa. Els objectius poden ser econòmics, com el benefici, o socials i ambientals, i les empreses es classifiquen segons el sector, la propietat del capital, la forma jurídica, l'àmbit i la dimensió. La persona emprenedora detecta una oportunitat; l'empresària assumeix el risc de l'activitat; el directiu dirigeix amb un sou. El valor afegit és el valor de la producció o de les vendes menys el dels béns i serveis comprats a altres empreses. La taxa d'activitat emprenedora és més baixa entre les dones que entre els homes (7,2 % i 8,5 % el 2025 a Espanya) i troben obstacles com el sostre de vidre. La localització es decideix comparant factors amb pesos. La dimensió es mesura sobretot amb el nombre d'assalariats: segons el DIRCE de 2025, el 54,4 % de les empreses espanyoles no en té cap i només el 4,9 % en té deu o més. Entre les diverses classes d'organitzacions hi ha l'economia social (cooperatives, societats laborals i determinades associacions i fundacions), i la pime, que reuneix les micro, petites i mitjanes empreses.