Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Tercer trimestre

Unitat 9 · De la idea a l'organització

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 137–152

Situació de partida

Llibre, pàgs. 137–138

Taller d'un petit negoci del barri vist des de dalt, amb taules de treball, peces de roba i pantalles, i tres persones treballant.

És març a 3r B de l'Institut Ribera Nord. L'equip ja té una idea: un mercat d'intercanvi i de segona mà al barri. Falta el més difícil: posar-li nom, dir per a què existeix i repartir la feina. En Dani pregunta qui respon si alguna cosa surt malament. La Inés no contesta: demana que ho pensin amb un paper a la mà i una pregunta. Qui fa què, amb què i fins quan?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar per a què existeix un projecte, on vol arribar i com es comporta, amb una missió, una visió i uns valors
  • Reconèixer les funcions d'una empresa i repartir-les en un organigrama senzill
  • Preparar un pla, ordenar-ne les tasques en un calendari i calcular quan acaba el projecte
  • Distingir les formes jurídiques més habituals, la seva responsabilitat i els tràmits per posar-les en marxa
  • Conèixer els tipus de contracte de treball, els drets bàsics i l'edat mínima per treballar

Per començar

  1. Pensa en un club o un equip del qual formes part. Per a què existeix? Qui decideix què es fa?
  2. Si organitzes una festa amb deu persones, quines tasques hi ha? Qui les reparteix?
  3. Si un negoci té deutes, qui creus que els ha de pagar? Depèn de com estigui organitzat el negoci?
  4. A quina edat es pot treballar? Què hauria de passar perquè fos legal?

Mapa de la unitat

9.1Missió, visió i valors

Llibre, pàgs. 139–140

Abans de repartir tasques convé saber per a què serveix el projecte. Tres idees curtes ho diuen. Un projecte sense rumb és com un viatge sense destinació: es camina molt i no s'arriba enlloc. Per evitar-ho, els equips escriuen tres coses. La missió respon a «per a què existim?». La visió respon a «on volem arribar?». Els valors responen a «com ens comportem pel camí?».

—Un exemple: un banc d'aliments d'un barri. La seva missió pot ser «repartir menjar a les famílies del barri que ho necessiten». La seva visió, «un barri on totes les famílies tinguin prou aliments». Els seus valors, «respecte, transparència i repartiment just». Fixa't que la missió és d'avui i la visió és de demà.

—Una bona missió és curta, clara i comprovable. Si és tan general que serviria per a qualsevol projecte («fer coses bones»), no serveix. Els valors només valen si es noten: un equip que diu «transparència» i no ensenya els comptes té un valor de decoració.

Un tauler amb una diana, un catalejos, un cor i una bombeta: la missió, la visió, els valors i la idea.
Un tauler amb una diana, un catalejos, un cor i una bombeta: la missió, la visió, els valors i la idea.

—No confonguis la missió amb un objectiu. Un objectiu és una meta concreta i mesurable que vols assolir en un termini, com ara «reunir 60 llibres a l'abril». La missió orienta durant tot el projecte; els objectius diuen quant i per quan s'avança cap a ella.

Activitats

  1. Un club de lectura juvenil d'Olot, fictici, reuneix quinze nois i noies cada divendres. Escriu-li una missió, una visió i tres valors. Comprova que la missió es pugui verificar.
  2. Amplia. Compara aquestes dues missions: «Ser la millor empresa» i «Arreglar bicicletes usades i vendre-les a preu just a Vic». Quina és més útil per decidir què cal fer i què no?

9.2Funcions de l'empresa

Llibre, pàgs. 140–142

Gairebé totes les empreses han d'organitzar les mateixes funcions. El que canvia és qui les fa i quantes persones hi ha. Una empresa organitza persones, recursos i diners per oferir béns o serveis. Encara que sigui molt petita, pot agrupar la feina en cinc funcions. L'aprovisionament és comprar i guardar el que cal. La producció és fer el producte o prestar el servei. La comercialització és donar a conèixer el que s'ofereix i vendre-ho. La funció de persones (recursos humans) consisteix a organitzar la feina i coordinar l'equip. Les finances són cobrar, pagar i portar el compte dels diners.

Figura 9.1. Les cinc funcions d'una empresa. L'empresa i el seu entorn → aprovisionament, producció, comercialització, persones, finances, amb una línia explicativa cadascuna.
Figura 9.1. Les cinc funcions d'una empresa

—Una parada d'entrepans de l'institut, autoritzada pel centre, supervisada per persones adultes i amb les normes d'higiene i al·lèrgens que toquin, ho mostra bé. Compra pa i embotit (aprovisionament), els prepara (producció), penja un cartell i diu el preu (comercialització), reparteix torns entre qui serveix (persones) i compta la caixa (finances). Si una funció falla, les altres ho noten: sense pa, no hi ha entrepans.

—Per saber qui fa cada cosa es dibuixa un organigrama: un esquema amb les funcions o els equips, les persones responsables i qui coordina qui. Com més petit és el projecte, més senzill. L'important és que cada tasca tingui una persona responsable i que se sàpiga a qui preguntar. Hi ha dues pautes útils. Primera: indicar qui coordina cada tasca, encara que l'equip pugui decidir algunes coses en conjunt. Segona: en equips grans, pot ajudar crear subequips que repartiran la coordinació; no hi ha una xifra única.

Figura 9.2. Organigrama senzill d'un equip que organitza un mercat. Equip de Segona Volta → Donacions, Preus i taules, Cartell i difusió, Torns, Caixa (persona adulta).
Figura 9.2. Organigrama senzill d'un equip que organitza un mercat

—Una empresa tampoc no viu aïllada: és un sistema que es relaciona amb el seu entorn. Rep materials dels proveïdors, ingressos dels clients i, de vegades, ajudes de les administracions, i ofereix productes, feina i impostos. El que passa fora (una pujada de preus, unes obres al carrer) afecta el de dins, i el que fa l'empresa (soroll, feina, residus) afecta el barri.

—El Bar Benítez ho mostra bé. Compra el pa a un forn (proveïdor), serveix el veïnat (clients), paga impostos a l'ajuntament i dona feina a dues persones del barri. Si el forn tanca, el bar en busca un altre; si l'ajuntament talla el carrer per obres, el bar ven menys. La relació va en tots dos sentits: l'entorn canvia l'empresa i l'empresa canvia l'entorn. La influència és mútua: per això convé mirar què passa al barri abans de decidir res.

—Una funció no és una persona. En una botiga de barri, una sola persona pot comprar, vendre i portar la caixa. L'important és que cap funció no quedi sense fer i que se sàpiga qui en respon.

—Abans de repartir la feina, pregunta't quantes persones calen i quines habilitats hi ha d'haver. Un equip mixt reuneix persones diferents, amb capacitats i punts forts diversos. Funciona quan es dialoga, es reparteix amb justícia i es compta amb el que sap fer cadascú. Que algú porti la caixa o dissenyi el cartell no ha de dependre del seu gènere. Moltes empreses, cooperatives i associacions les dirigeixen dones, com la Remedios Castro a l'Associació de Veïns de Ribera Nord. Són dones emprenedores: veuen una necessitat i s'organitzen per cobrir-la.

Activitats

  1. Reparteix entre les cinc funcions aquestes vuit tasques d'un mercat: comptar la caixa, demanar taules, fer el cartell, apuntar els torns, comprar bosses, classificar la roba, dir el preu i pagar l'aigua. Escriu quina funció toca a cadascuna.
  2. Un club compra 50 etiquetes a 0,10 € i 100 bosses a 0,12 € cadascuna. Calcula el cost de cada compra i el total. A quina funció pertany aquesta despesa? Quant costaria comprar el doble de cada cosa?
  3. Amplia. Dibuixa un organigrama senzill per al teu equip amb una persona responsable de cada funció. Hi ha alguna funció sense responsable o amb massa tasques? Escriu què canviaries per repartir millor la feina i com fas que l'equip sigui mixt i respectuós.

Classifica

Activitat 3 · Quina funció és?

Reparteix entre les cinc funcions les vuit tasques d'un mercat.

Comptar la caixa.

Demanar taules.

Fer el cartell.

Apuntar els torns.

Comprar bosses.

Classificar la roba.

Dir el preu.

Pagar l'aigua.

Calcula

Activitat 4 · Cost de les compres

Un club compra 50 etiquetes a 0,10 € i 100 bosses a 0,12 € cadascuna. Quant costen en total?

€

9.3El pla d'empresa

Llibre, pàgs. 142–144

Un pla posa per escrit el que es pensa fer. Qui l'escriu descobreix el que li falta abans de gastar. Un pla d'empresa és un document que explica una idea amb ordre, perquè altres persones l'entenguin i l'equip descobreixi el que li falta. Aquí fem servir un model senzill de sis parts: la idea (què s'ofereix), el mercat (a qui ens adrecem i amb qui competim), la producció (com es fa), el màrqueting (com es dona a conèixer), les persones (qui fa què) i l'economia (quins ingressos i despeses es preveuen i quin seria el resultat).

PartPregunta que responExemple del mercat
IdeaQuè oferim?Intercanvi i segona mà
MercatA qui ens adrecem?Veïnat del barri; els encants del diumenge
ProduccióCom ho fem?Classificar, posar preu i muntar taules
MàrquetingCom ho donem a conèixer?Cartell i boca-orella
PersonesQui fa què?Equips per funció
EconomiaQuins ingressos i despeses?Pressupost d'ingressos i despeses

—Dins del pla hi ha un pla de projecte: la llista de tasques amb la seva durada i el seu ordre. Algunes tasques no poden començar fins que n'acaba una altra; d'altres es poden fer alhora. La cadena de tasques que determina la durada total s'anomena camí crític. Si una tasca del camí crític s'endarrereix, s'endarrereix tot. Les altres tenen marge, és a dir, temps de sobra.

—Per fer un pla de projecte se segueixen quatre passos. Primer, llistar totes les tasques. Segon, estimar quant dura cadascuna, preguntant a qui ja l'ha feta. Tercer, apuntar de quina depèn cadascuna. Quart, sumar les cadenes i veure quina és la més llarga. Un calendari sense data límit no serveix: la data mana sobre la resta.

Cas · El calendari del mercat

Cas fictici.

L'equip té fins al dissabte 15 de maig. Comença el dilluns 22 de març, per tant disposa de gairebé 8 setmanes. Aquesta taula recull les tasques, la seva durada i el que necessita cadascuna abans.

TascaDuradaCal abans
A Demanar el porxo i les taules1 setmanares
B Dissenyar el cartell2 setmanesA
C Reunir el que es ven4 setmanesres
D Classificar i posar preu2 setmanesC
E Difondre el cartell2 setmanesB
F Muntar el porxo1 setmanaD i E
  1. Calcula quan acaba cada tasca. A acaba al final de la setmana 1; B, al final de la 3 (1 + 2); C, al final de la 4; D, al final de la 6 (4 + 2); E, al final de la 5 (3 + 2). Pas 2. F necessita D i E. L'última a acabar és D (setmana 6), així que F ocupa la setmana 7. Total: 7 setmanes. Pas 3. Busca el camí crític: C (4) + D (2) + F (1) = 7 setmanes. El camí A + B + E + F suma 1 + 2 + 2 + 1 = 6, una setmana menys: té 1 setmana de marge. Pas 4. Calcula el marge. Si comencen el dilluns 22 de març, acaben el divendres 7 de maig. Queden 8 dies naturals fins al dissabte 15 de maig: una mica més d'una setmana de sobra. Resultat: el pla dura 7 setmanes, el camí crític és C-D-F i sobra una setmana. Què significa: endarrerir «reunir el que es ven» endarrereix el mercat, i endarrerir el cartell, no (fins a una setmana). El límit és que els terminis són una estimació: si una tasca triga més del previst, el marge es gasta. Per escurçar un pla cal actuar sobre el camí crític, no sobre les tasques amb marge. Si C baixa de 4 a 3 setmanes, el camí C + D + F suma 3 + 2 + 1 = 6 setmanes i l'altre camí també suma 6. Ara hi ha dos camins crítics: qualsevol retard en qualsevol dels dos allarga el pla.
Figura 9.3. Cronograma de barres del mercat. Setmanes 0-8 des del dilluns 22 de març: A 0-1, B 1-3, E 3-5, C 0-4, D 4-6, F 6-7; marge de 7 a 8 (8 dies naturals fins al 15 de maig); el camí A-B-E-F té 1 setmana de marge; camí crític C-D-F en verd. Peu: «Dades fictícies». Script fig_ud09_ca.py.
Figura 9.3. Cronograma de barres del mercat

Activitats

  1. Llegeix aquest extracte del pla d'un petit taller i digues a quina part del pla (idea, mercat, producció, màrqueting, persones o economia) pertany cada línia: a) «Obrim de dilluns a dissabte a les tardes»; b) «Els veïns de tres carrers són el nostre públic»; c) «Un cartell al portal i avisos a la botiga del costat»; d) «Necessitem 800 € per a eines».
  2. En un pla amb les tasques A (1 setmana), B (1 setmana, després d'A), C (3 setmanes) i D (1 setmana, després de B i C), calcula la durada total, el camí crític i el marge de l'altre camí. Si el termini és de 6 setmanes, quantes en sobren?
  3. Tria tres tasques del teu projecte, escriu-ne la durada i què necessita cadascuna abans. Calcula quan acaba el conjunt.

Simulador

Cas · El calendari del mercat

Canvia la durada de cada tasca i mira quant dura el pla, el camí crític i el marge sobre el termini de 8 setmanes.

setmanes
setmanes
setmanes
setmanes
setmanes
setmanes
setmanes
Durada total7 setmanes
Camí C + D + F7 setmanes
Camí A + B + E + F6 setmanes
Marge del camí A-B-E1 setmanes
Marge sobre el termini1 setmanes

F necessita D i E, i D acaba l'última (setmana 6): F ocupa la setmana 7. Si C baixa a 3 setmanes, els dos camins sumen 6. Els terminis són una estimació.

9.4Formes jurídiques i tràmits

Llibre, pàgs. 144–146

La forma jurídica decideix qui signa, qui respon i quins papers calen. La forma jurídica és la manera legal d'organitzar un negoci o una entitat. Les més habituals són aquestes. L'empresari individual (autònom) és una sola persona: respon dels deutes amb tots els seus béns. La societat limitada (SL) i la societat anònima (SA) poden tenir una o diverses persones sòcies. Hi respon la societat amb el seu patrimoni. Com a regla general, les persones sòcies no responen dels deutes amb els seus béns personals. La cooperativa és una societat de persones que participen democràticament per cobrir necessitats comunes. Una associació té finalitats no lucratives: pot rebre ingressos, però els ha de destinar a les seves finalitats i no repartir-los.

FormaPersonesRespon ambExemple
Empresari individual1Tots els seus bénsUna perruqueria
Societat limitada1 o més sòciesEl patrimoni de la societatUna petita botiga
Cooperativa2 o més (10 en les de consum)En general, el patrimoni de la cooperativaUna cooperativa agrària
Associació3 o mésEn general, el patrimoni de l'entitatUn club juvenil

Cas · Quina forma li poso?

Cas fictici.

Tres projectes de tres llocs de Catalunya (ficticis): l'Emili, de Vic, arregla bicis al garatge i les ven. Tres amics de Reus creen una aplicació per trobar aparcament: aporten 1.000 € cadascun. Un grup de veïns d'Olot presta llibres de text sense cobrar.

ProjectePersonesBenefici per repartir?Forma adequada
Arranjament de bicis1SíEmpresari individual
Aplicació3SíSocietat limitada
Préstec de llibres6NoAssociació
  1. Mira si hi ha benefici per repartir. Els llibres es presten gratis i no hi ha res a repartir: associació. Els altres dos sí. Pas 2. Compta les persones: una sola, empresari individual; tres que arrisquen diners juntes, societat limitada. Pas 3. Calcula la responsabilitat. Capital de la SL: 3 × 1.000 = 3.000 €. Suposa un deute de 5.000 € i béns de l'empresa per 2.000 €. La SL només pot pagar 2.000 € i encara en deu 3.000: el deute no desapareix. Les persones sòcies poden perdre el que han aportat (1.000 € cadascuna) i, en general, no paguen amb els seus béns personals el que falti. Si l'Emili, com a autònom, tingués el mateix deute, respondria ell amb els seus béns dels 3.000 € que falten. Resultat: una opció possible és bicis = empresari individual; aplicació = societat limitada; llibres = associació. Què significa: la forma triada reparteix el risc de manera diferent. El límit és que aquesta resposta és general: hi ha casos amb avals o garanties i tràmits que canvien segons el projecte.

Dues idees ajuden a entendre la taula. La responsabilitat il·limitada vol dir que, si el negoci deu més del que té, la persona ha de pagar el que falta amb els seus béns. La responsabilitat limitada vol dir que, per regla general, les persones sòcies no paguen els deutes de la societat amb els seus béns (hi ha excepcions, com els avals). Per això qui arrisca molt sol preferir una societat, encara que tingui més papers que un autònom. A l'associació, les persones fundadores tampoc no responen amb els seus béns, tret de casos concrets. Per posar en marxa una empresa hi ha tràmits. En un Punt d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) t'orienten i poden tramitar per internet la constitució d'una societat. A Catalunya també hi ha ACCIÓ, l'agència de la Generalitat per al creixement de les empreses. Després cal fer les altes fiscals i, si escau, les de la Seguretat Social i, segons l'activitat, demanar permisos a l'ajuntament. Una associació neix per acord d'almenys tres persones, amb una acta fundacional i uns estatuts, i s'inscriu al seu registre.

Activitats

  1. Una cooperativa de Valls i una associació de Berga tenen cadascuna quatre persones. Explica en tres línies què tenen en comú i en què es diferencien (hi ha benefici?, qui decideix?, qui respon?).
  2. Amplia. Un grup de tres amigues de Girona vol vendre samarretes pintades a mà. Tria una forma jurídica, justifica l'elecció i escriu els tres primers tràmits que faries.

Simulador

Cas · Quina forma li poso?

Canvia el deute i els béns de l'empresa i mira quant queda sense pagar i quant respon l'autònom amb els seus béns.

persones
€
€
€
Capital de la SL3.000 €
Deute que queda sense pagar3.000 €
Pèrdua màxima de cada persona sòcia1.000 €
Amb els seus béns, si fos autònom3.000 €

La SL paga 2.000 € i les persones sòcies poden perdre el que han aportat; en general no paguen amb els seus béns personals el que falti. L'autònom sí. Hi ha excepcions, com els avals.

9.5Treballar en una empresa

Llibre, pàg. 146

El teu primer contracte arribarà. Convé saber què signes. Un contracte de treball és un acord pel qual una persona presta el seu treball a una empresa a canvi d'un sou. Pot ser indefinit, sense data de fi, o de durada determinada (temporal). La llei presumeix que el contracte és indefinit: el temporal només s'admet per circumstàncies de la producció (un pic de feina) o per substituir una altra persona. També hi ha el contracte formatiu, que combina feina i estudis o serveix per adquirir pràctica professional.

—Cada persona treballadora té drets bàsics (sou, descans, protecció de la salut) i obligacions (complir les tasques i les normes). Un contracte diu qui el signa, el lloc, la data d'inici, la durada, la jornada, el sou i el conveni aplicable. Molts han de constar per escrit. Convé llegir-lo amb calma abans de signar i guardar-ne una còpia. Moltes regles concretes (horari, vacances, categories) són al conveni col·lectiu, un acord entre qui representa les empreses i les persones treballadores d'un sector.

Activitats

  1. Llegeix aquesta fitxa i contesta. «Contracte per circumstàncies de la producció. Durada: 3 mesos. Empresa: pastisseria de Valls. Motiu: augment imprevist de comandes per un encàrrec extraordinari.» a) És indefinit o temporal? b) Quina causa s'hi indica? c) Què falta si el contracte no diu per què és temporal?
  2. Amplia. Una amiga de 15 anys rep l'oferta d'ajudar quatre hores cada dissabte en una botiga a canvi d'un sou. Amb el que diu l'article 6.1, què li diries? Què canviaria als 16 i als 18? Pensa en el treball nocturn i les hores extraordinàries.

Vertader o fals

Activitat 11 · Contractes i edat mínima

La prohibició de fer treballar menors de setze anys és a l'art. 6.1 de l'Estatut dels treballadors.

Un contracte temporal es pot signar sense dir per què és temporal.

La llei presumeix que el contracte de treball és indefinit.

El conveni col·lectiu el signa cada persona amb la seva empresa.

Començar per alguna cosa · Votem Segona Volta

Llibre, pàgs. 147–148

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era un dimarts de març, a segona hora, i a l'aula de 3r B feia calor. A la pissarra, la Inés havia dibuixat tres icones amb retolador: un grup de persones, unes barres i una llista amb caselles. A sota, sense escriure ni una paraula, havia enganxat un paper amb tres preguntes: «Qui? Quant? Què?».

—Hem de posar-li nom —va dir la Lucía, amb l'agenda oberta—. A veure, per parts. Hi ha tres propostes.

Les va llegir. En Hugo havia apuntat «El Rastell», la Martina «Una Altra Volta» i la Salma «Segona Volta». La Inés va donar un paperet a cada alumne i una norma: es votava una vegada, en secret, i es comptava en veu alta.

En Joel i en Dani van comptar els vint-i-dos vots. «Segona Volta» en va tenir catorze. «El Rastell», cinc. «Una Altra Volta», tres.

—Fet —va dir en Hugo, sense enfadar-se—. Perdo amb dignitat.

—Guanya el que sona a alguna cosa que torna a usar-se —va dir la Salma, a primera fila, al costat de la Irene, amb el quadern verd tancat—. Segona volta, segona vida.

Mentre comptaven, la Inés no va dir res. Va anotar els tres números en una targeta de cartolina i la va deixar cara avall sobre la taula.

—Falta la frase —va dir la Inés—. El nom diu com us dieu. No diu per a què existiu.

La Lucía va escriure una frase a la pissarra i la va llegir a poc a poc. «Donar una segona vida al que sobra a casa i destinar el que es recapti al pati actiu de l'institut». Es va quedar mirant-la, amb el retolador a l'aire.

—Sona bé, oi? —va dir en Dani.

—Qui hi estigui d'acord, mà amunt —va dir la Inés. S'havia recolzat a la paret, al costat de la pissarra, amb els braços plegats.

Gairebé tothom va aixecar la mà alhora. En Hugo la va aixecar sencera, amb la màniga granat penjant. La Martina la va alçar ben dreta, sense embuts. L'Iker, des de la cadira, va aixecar la seva amb el guant sense dits.

La Salma no va aixecar la mà. La Irene tampoc. Totes dues eren a primera fila, amb la barbeta recolzada al palmell, mirant la frase.

—I vosaltres? —va preguntar la Martina—. Sense embuts.

—Diu «institut» —va contestar la Salma—. I el mercat és del barri.

—És que el del pati és de l'institut.

—Ja. Però a la gent li és igual quin pati. Li importa que sigui seu.

—I això com ho saps? —va preguntar la Lucía, sense mala intenció. Era la pregunta de la Salma i li va sortir amb la seva veu.

—Ho he vist —va dir la Salma—. A la plaça, al gener. Les senyores parlaven dels encants.

Hi va haver un silenci curt. En Dani també tenia la mà alçada, però no per votar.

—Mireu, mireu —va dir—. Una altra cosa. Si alguna cosa surt malament, si algú es fa mal o es perden diners, qui signa? Nosaltres?

Ningú no va dir res. La Inés es va separar de la paret.

—És una bona pregunta —va dir—. Què necessitaríeu saber per contestar-la?

—Què som —va dir l'Iker—. Si som una empresa o som una altra cosa.

—Us ho avanço —va dir la Inés—. El mercat l'organitza l'Associació de Veïns de Ribera Nord, que en té les obligacions; l'AFA només prestarà la caixa. Vosaltres sou un equip, no una empresa: en aquest projecte no signeu res, signaran persones adultes. I de com s'organitza una associació en parlarem un altre dia.

La Lucía va apuntar «qui signa: adults» a l'agenda i ho va subratllar dues vegades. En Dani va sospirar i va abaixar per fi la mà.

—Llavors —va dir—, canviem «institut» per «barri»?

—Jo dic «barri de l'institut» —va proposar en Hugo—. A ull, hi cabem tots.

Van votar una altra vegada. Aquesta vegada la Salma i la Irene van aixecar la mà, i també les altres, fins que no en va quedar cap d'abaixada. Va quedar una frase més llarga i més certa. La Lucía la va copiar a l'agenda.

Quan va sonar el timbre, la classe ja s'aixecava. La Irene es va quedar asseguda. Va treure un llapis i, a la cantonada del full, va dibuixar una fletxa que es doblegava cap amunt i una altra que baixava. Les va unir en un cercle.

—Això què és? —va preguntar en Joel des de la porta.

—Encara no ho sé —va dir la Irene, i va continuar dibuixant.

Alumnes amb la mà alçada davant la pissarra; la Salma i la Irene, a primera fila, no l'aixequen.
Alumnes amb la mà alçada davant la pissarra; la Salma i la Irene, a primera fila, no l'aixequen.

Situació d'aprenentatge: Pla del nostre projecte

Llibre, pàg. 149

Activitats individuals

  • Escriu una missió d'una frase i una visió, i tres valors que es puguin comprovar.
  • Reparteix les funcions entre les persones de l'equip i dibuixa l'organigrama.
  • Tria com ho organitzaríeu (amb una entitat que ja existeixi o amb una forma jurídica pròpia) i explica qui respon.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les missions i quedeu-vos amb una sola frase.
  • Llisteu les tasques amb la durada i el que necessita cadascuna.
  • Calculeu el camí crític i el marge fins a la presentació.

Dades. Per a qui prefereixi no parlar del seu projecte: un club de lectura juvenil d'Olot, fictici, prepara una jornada de lectura. Tasques: A demanar la sala (1 setmana); B fer el cartell (1 setmana, després d'A); C reunir els llibres (3 setmanes); D col·locar la sala (1 setmana, després de B i C). El termini és de 6 setmanes. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula amb el cas del club quan acaba cada tasca, el camí crític i el marge sobre les 6 setmanes; escriu una missió i indica quina forma jurídica podria encaixar-hi.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «Pla del nostre projecte» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Crear una empresa pas a pas

Llibre, pàg. 150

Darrere de cada negoci hi ha una decisió de forma: qui el posa en marxa i qui respon si alguna cosa falla. Les dades del Directori Central d'Empreses de l'INE permeten veure quines formes es trien més.

—A l'1 de gener del 2025 hi havia a Espanya 3.310.824 empreses actives. De cada cent, 56 eren persones físiques, és a dir, empresaris i empresàries individuals, i 34 eren societats limitades. Les societats anònimes amb prou feines arribaven a l'1,4 % i les cooperatives, al 0,6 %.

—A Catalunya hi havia 610.062 empreses, i el repartiment s'assembla al d'Espanya, amb matisos. Hi ha menys persones físiques (53,7 de cada cent, davant de 56,2) i una mica més de societats limitades (35,2, davant de 34,1). Hi ha 1,1 punts percentuals més de societats limitades que al conjunt del país. Les cooperatives són el 0,4 %, i les societats anònimes, l'1,8 %.

—Per cada mil empreses d'Espanya, 562 són persones físiques i 341, societats limitades. A Catalunya, 537 i 352.

—Què significa? Que, entre les empreses actives, la forma més freqüent és la persona física; això no descriu necessàriament les empreses noves ni tots els negocis de barri. La societat limitada es pot crear fins i tot amb una sola persona sòcia. Se sol triar quan hi ha més diners en joc o per separar el patrimoni del negoci del personal.

—El camí administratiu és semblant en tots els casos, amb diferències. En un Punt d'Atenció a l'Emprenedor t'orienten i poden tramitar per internet la constitució d'una societat. Després cal fer les altes fiscals i, si escau, les de la Seguretat Social i, segons l'activitat, demanar permisos a l'ajuntament. La Generalitat i els ajuntaments convoquen ajudes per emprendre: consulta el web d'ACCIÓ o el del servei de promoció econòmica del teu municipi, perquè canvien cada any.

—Dos límits. Primer, l'estadística compta empreses amb activitat econòmica, no associacions petites ni projectes com el del vostre mercat. La columna «associacions i altres tipus» inclou entitats molt diferents. A Catalunya és el 5,1 % del total; a Espanya, el 4,2 %.

—Segon, la forma jurídica no garanteix l'èxit: una cooperativa mal portada o una societat sense clients tanquen igual. Triar bé ajuda a repartir el risc; la resta depèn del pla, de l'equip i del que vulgui el públic.

—Una pregunta oberta: si volguéssiu repetir el mercat cada any, crearíeu una entitat nova o col·laboraríeu amb una que ja existeix? Crear una forma jurídica exigeix temps i tràmits i, si qui hi participa és menor, la intervenció de persones adultes; col·laborar exigeix posar-se d'acord.

Font: INE, Directori Central d'Empreses (DIRCE), 1-1-2025, taula «Empreses per província i condició jurídica»; Catalunya = suma de les quatre províncies (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 151

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) A l'episodi, la Salma i la Irene no aixequen la mà la primera vegada. Què canvia a la frase perquè la votin? Quina pregunta d'en Dani porta la Inés a dir que signen persones adultes? Per què creus que la Inés no contesta de seguida i prefereix preguntar què necessitarien saber?

Solució: Canvia «institut» per «barri de l'institut». En Dani pregunta qui signa si alguna cosa surt malament.

14. (aplicació) Escriu una missió d'una línia per a un mercat d'intercanvi de llibres de l'institut. Després escriu una visió i un valor que es noti en el que fa l'equip, i un objectiu mesurable per al primer mes. Explica com comprovaries si l'has complert.

Solució: Resposta oberta. Exemple: «Intercanviar llibres usats entre l'alumnat de l'institut». Visió: «Que no es llenci cap llibre de text». Valor: gratuïtat. Comprovació possible: comptar quants llibres han canviat de mans durant el mes.

15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quants punts percentuals més té Catalunya que Espanya en societats limitades (35,2 i 34,1). Compara també les associacions i altres tipus a Catalunya (5,1 %) i a Espanya (4,2 %): quants punts percentuals de diferència hi ha?

Solució: 35,2 − 34,1 = 1,1 punts percentuals. 5,1 − 4,2 = 0,9 punts percentuals (amb les xifres arrodonides de l'informe; amb els decimals de la taula, 0,83).

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Per crear una associació cal un capital mínim i sempre un notari». Què comprovaries i on? Pista: busca al BOE quantes persones calen i en quin document consta l'acord.

Solució: Fals: una associació no exigeix capital; calen almenys tres persones i una acta fundacional, en document públic o privat (LO 1/2002, art. 5). Es comprova al BOE.

17. (document) Llegeix aquest extracte d'un conveni fictici de comerç d'Igualada: «Jornada màxima: 40 hores setmanals. Vacances: 30 dies naturals. Descans: 12 hores entre jornades.» a) Qui arriba a un conveni col·lectiu? b) Si un contracte de comerç diu 45 hores setmanals, què comprovaries (jornada pactada, hores extraordinàries, descansos)? c) Si algú treballés 45 hores a la setmana durant 4 setmanes, quantes hores més que el màxim de l'extracte serien?

Solució: a) La negociació entre representants de les empreses i de les persones treballadores. b) Que 45 hores no proven per si soles una infracció: es comprova la jornada pactada, si hi ha distribució irregular, possibles hores extraordinàries i descansos, i es demana aclariment al sindicat, a l'empresa o a la inspecció. c) 45 − 40 = 5 hores més cada setmana; en 4 setmanes, 5 × 4 = 20 hores més (180 davant de 160 de l'extracte). És un exercici de càlcul: no decideix per si sol si és legal.

18. (cas amb taula) Calcula la durada total i el camí crític del projecte següent i digues quant de marge queda sobre 9 setmanes. Després, si B acaba dues setmanes més tard del previst (la resta de durades no canvia), calcula el nou camí crític i el marge que queda:

Solució: A acaba a 2; B a 3; C comença després d'A i acaba a 4; D comença a 4 i acaba a 5. Durada total: 5 setmanes; camí crític: A + C + D = 5; B + D = 4. En sobren 9 − 5 = 4. Amb B acabant dues setmanes més tard, B acaba a 5 i C a 4, així que D comença a 5 i acaba a 6; el camí crític passa a ser B + D = 6 setmanes i el marge baixa a 9 − 6 = 3 setmanes.

19. (cas) Un grup de quatre veïns de Tortosa vol muntar un taller de bicis per repartir beneficis. Un altre grup de quatre veïns de Figueres vol muntar un taller per ensenyar a arreglar-les sense ànim de lucre. Quina forma jurídica triaries per a cadascun i per què? Què comprovaria o tramitaria primer cada grup?

Solució: Tortosa: societat limitada o empresari individual (benefici per repartir); Figueres: associació (sense ànim de lucre). Primer tràmit: Tortosa, triar la forma i el nom i després donar-se d'alta a Hisenda i a la Seguretat Social; Figueres, reunir les persones fundadores (almenys tres) i signar l'acta fundacional.

20. (transferència individual, sense ajuda) Imagina un projecte teu. Escriu missió i visió, l'organigrama amb tres funcions, tres tasques amb durada i la forma jurídica triada amb una frase sobre qui respon. Afegeix un avantatge i un límit d'aquesta forma.

Solució: Resposta oberta. S'avalua la missió comprovable, les dependències del calendari i la justificació de qui respon, amb un avantatge i un límit de la forma triada.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 152

De la idea a l'organització

  • Missió, visió i valors
    • Missió: per a què existim
    • Objectiu: meta mesurable amb termini
    • Visió: on volem arribar
    • Valors: com ens comportem
    • Una missió que es pugui comprovar
  • Funcions
    • Aprovisionament i producció
    • Comercialització i persones
    • Finances
    • Organigrama i entorn
    • Cada tasca, amb una persona responsable
  • Pla
    • Sis parts del pla d'empresa
    • Pla de projecte: tasques i durades
    • Camí crític i marge
    • Data límit i marge
    • Retards que canvien el camí crític
  • Forma i tràmits
    • Empresari individual i societats
    • Cooperativa i associació
    • Responsabilitat limitada i il·limitada
    • Punt d'Atenció a l'Emprenedor, Hisenda i Seguretat Social
    • Qui signa si l'equip és menor d'edat
  • Contracte de treball
    • Indefinit, temporal i formatiu
    • Conveni col·lectiu
    • Edat mínima: 16 anys
    • Drets i obligacions bàsics
    • Jornada màxima i descansos

Resum

Un projecte comença per tres idees: la missió (per a què existeix), la visió (on vol arribar) i els valors (com es comporta). Una empresa, per petita que sigui, pot ordenar la feina en cinc funcions: aprovisionament, producció, comercialització, persones i finances, i un organigrama diu qui fa cadascuna. El pla d'empresa ordena sis parts i el pla de projecte hi afegeix tasques amb durada. Al calendari del mercat, les tasques C, D i F formen el camí crític de 7 setmanes, i la resta té marge. La forma jurídica decideix qui respon: l'empresari individual, amb tots els seus béns; la societat limitada, amb el seu patrimoni, sense que les persones sòcies responguin en general amb els seus; una associació no reparteix beneficis. Les dades de l'INE mostren que, a Catalunya i a Espanya, més de la meitat de les empreses són persones físiques. Un equip mixt reparteix les funcions amb diàleg i justícia. En el treball, el contracte pot ser indefinit, temporal per causa justificada o formatiu, i el conveni col·lectiu completa les regles del sector. Amb caràcter general, la llei prohibeix treballar per compte d'altri abans dels 16 anys. En aquest projecte escolar, els contractes i permisos del mercat els signen persones adultes. Abans de triar una forma o un contracte, convé calcular un cas dolent i comprovar en una font oficial el que diu la norma.

Vés al test →