Situació de partida
Llibre, pàgs. 121–122

És febrer i la Lucía i la Martina tornen de l'institut pels carrers del barri. Caminen a poc a poc. En un balcó hi ha una veïna que rega unes flors i, a la cantonada, una moto treu fum al costat de la terrassa d'una cafeteria. Les flors alegren el carrer i ningú no li ho paga. El fum i el soroll poden molestar altres persones sense que aquest perjudici es reflecteixi necessàriament en el preu. La Inés no diu què cal fer amb això: pregunta què costa i qui ho paga.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Reconèixer els impactes bons i dolents d'una activitat, també els que no surten al compte
- Explicar què és la responsabilitat social d'una organització i detectar quan només és publicitat
- Distingir l'economia lineal de la circular i aplicar les 7R a un problema proper
- Diferenciar cooperatives, associacions i empreses, i conèixer l'economia col·laborativa i el comerç just
- Relacionar un projecte amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i valorar-ne la petjada amb una matriu
Per començar
- Quines coses bones del teu carrer o del teu poble no costen diners a qui les gaudeix? Qui les fa possibles?
- Quines molèsties del teu entorn (soroll, fum, brossa) provoca algú sense pagar-ne directament els costos?
- Què passa amb una samarreta quan ja no la fas servir? Quines altres coses en podries fer?
- És millor una empresa que guanya molt o una que fa bé al seu entorn? Poden ser les dues coses?
Mapa de la unitat

8.1El que no surt al compte
Llibre, pàgs. 123–125
Tota activitat deixa alguna cosa al seu entorn, bona o dolenta, i gairebé mai no apareix al preu. Aprendre a veure-ho és el primer pas per emprendre amb impacte. Quan una persona compra un entrepà, paga un preu. Amb el que ingressa, el negoci intenta cobrir el pa, el pernil, els sous i el lloguer. Però hi ha coses que no cobreix: el fum de la fregidora que arriba al pis de dalt, els embolcalls que acaben llençats al carrer o el soroll de la terrassa a la nit. També hi ha coses bones que ningú no cobra: la cafeteria que manté neta la vorera del davant o les flors d'un balcó que alegren el carrer. Tot això és l'impacte d'una activitat: el que deixa en les persones i en l'entorn més enllà del preu.
—Hi ha impactes positius, que milloren alguna cosa, i negatius, que l'empitjoren. I gairebé sempre n'hi ha dels dos tipus alhora. Un mercat de segona mà evita que es llenci roba i dona accés a peces barates, però també pot omplir de bosses la plaça o fer soroll als veïns. En economia s'anomenen externalitats els efectes sobre altres persones que no es reflecteixen prou en els costos o preus de qui els genera. Si són bons s'anomenen externalitats positives; si són dolents, negatives. El que importa no és la paraula, sinó la pregunta: qui hi guanya o hi perd amb el que faig, encara que no sigui al compte?
—Per veure els impactes convé mirar tres àmbits. El social afecta les persones: si crea feina, si inclou qui sol quedar-se fora, si genera conflicte o convivència. L'ambiental afecta la natura: residus, energia, aigua, soroll. I l'econòmic afecta els diners del barri: si compra a proveïdors locals, si genera ingressos per a altres. Un bon projecte els mira tots tres.
—Una manera de mesurar l'impacte ambiental és la petjada ecològica: la superfície de terra i de mar que cal per produir el que consumeixes i assimilar els residus que generes. No es mesura només per sentir-se culpable, sinó per comparar: una samarreta que es fa servir moltes vegades té menys petjada per ús que una que es llença després de dues rentades.
Cas · El quilo de roba
Cas fictici.
Un equip de 3r B vol estimar quants residus tèxtils es recullen per separat a Espanya i quina part podria reutilitzar un mercat. Parteix d'una dada oficial: el 2022 es van recollir separadament gairebé 5,2 milions de tones de residus municipals, i els tèxtils van ser el 0,9 % d'aquests residus (INE). Espanya tenia 47.385.107 habitants a l'1 de gener del 2021 (es fa servir com a estimació didàctica). Per pensar en el barri, l'equip suposa un barri de 3.000 persones, que una samarreta pesa 0,2 kg i que el mercat en reutilitza el 10 %.
| Concepte | Càlcul | Resultat |
|---|---|---|
| Tèxtils recollits a Espanya | 5.200.000 t × 0,9 % | ≈ 46.800 t |
| Per persona i any | 46.800.000 kg / 47.385.107 | ≈ 0,99 kg |
| Barri de 3.000 persones | 3.000 × 1 kg | 3.000 kg |
| Samarretes equivalents | 3.000 / 0,2 | 15.000 |
| Reutilitzat (10 %) | 3.000 × 0,10 | 300 kg |
- Calcula els tèxtils recollits: 5.200.000 × 0,9 / 100 = 46.800 tones, és a dir, 46.800.000 kg. Pas 2. Divideix entre la població: 46.800.000 / 47.385.107 = 0,99 kg per persona i any, és a dir, gairebé un quilo. Per al càlcul del barri s'arrodoneix a 1 kg, perquè les dades del barri també són aproximades. Pas 3. Aplica la xifra al barri. Amb 3.000 persones, 3.000 × 1 = 3.000 kg a l'any, que equivalen a 3.000 / 0,2 = 15.000 samarretes. Si el mercat reutilitza el 10 %, 3.000 × 0,10 = 300 kg, és a dir, 300 / 0,2 = 1.500 peces. Resultat: amb aquesta aproximació didàctica, la recollida separada de tèxtils equival a uns 0,99 kg per habitant i any; en un barri de 3.000 persones serien uns 3.000 kg (15.000 samarretes) i destinar el 10 % a reutilització equivaldria a 300 kg (1.500 samarretes). Què significa: una xifra que sembla petita es fa visible en un barri, i això ajuda a decidir si val la pena muntar un punt de recollida o un mercat. El límit és doble: la dada és de la recollida separada, no de tota la roba que es llença (molta va a la brossa normal o es regala), i el 10 % de reutilització i el pes de la samarreta són supòsits de l'exercici. Són ordres de magnitud, no mesuraments.
Simulador
Cas · El quilo de roba
Canvia les dades del barri i els supòsits. Calcula quants quilos de tèxtils surten i quants en podria reutilitzar un mercat (ordres de magnitud, no mesuraments).
Barri suposat de 3.000 persones: 3.000 kg a l'any (15.000 samarretes de 0,2 kg); si el mercat en reutilitza el 10 %, 300 kg (1.500 peces). El 10 % i el pes de la samarreta són supòsits.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA
Solució: La meta de reduir a la meitat el malbaratament d'aliments és de l'ODS 12, «Producció i consum responsables» (meta 12.3), no de l'ODS 14.
Activitats
- Fes una passejada pel teu carrer o pel pati de l'institut i apunta tres impactes positius i tres de negatius que ningú no cobra ni paga. Per a cadascun, escriu qui el nota i en quin àmbit (social, ambiental o econòmic) el classificaries.
- Una samarreta nova costa 4,00 € i es fa servir 6 vegades; una de segona mà costa 2,50 € i també es fa servir 6 vegades. Calcula el cost per ús de cadascuna. Quin impacte no surt en aquest càlcul? Quin dels dos et sembla millor i per què? Escriu-ne un de cada tipus i digues qui el nota.
- Amplia. Amb la dada d'1 kg per persona i any, calcula quants quilos i quantes samarretes de 0,2 kg surten en un barri de 2.000 persones, i quants quilos i peces s'evitarien si se'n reutilitzés el 20 %.

8.2Responsabilitat social
Llibre, pàgs. 125–126
Una organització responsable cuida les persones i l'entorn amb què es relaciona, no només els seus comptes. Cal saber distingir-la de la que només ho anuncia. La responsabilitat social és la decisió d'una organització de complir la llei i, a més, tenir en compte com afecten les seves activitats les persones i l'entorn. Cada organització es relaciona amb grups diferents: qui hi treballa, qui compra, qui li subministra i els veïns; el medi ambient és una altra dimensió que ha de valorar. A tots se'ls anomena grups d'interès, perquè a tots els interessa el que fa l'organització, per al bé o per al mal. Una organització responsable es pregunta què necessita cada grup i quin impacte li provoca.
—Es pot veure en coses molt properes. Una fleca de barri que reparteix el pa del dia a una residència, un taller que, a més de complir la llei, cuida la seguretat de qui hi treballa o una botiga que compra a productors de la zona. Cap no és una gran empresa i totes tenen impacte. I no costa el mateix cuidar l'entorn quan es comença que quan ja hi ha un negoci en marxa, per això convé pensar-ho des del principi. No cal tenir molts recursos: cal preguntar-se a qui afecta el que fas.
—També cal desconfiar. Algunes empreses diuen que són sostenibles sense donar cap dada, o mostren un sol gest, com una campanya de reciclatge, per tapar un impacte més gran. S'anomena blanqueig verd (en anglès, greenwashing) aquesta pràctica. Per detectar-la es demana informació concreta: quant?, des de quan?, qui ho ha comprovat? Un compromís seriós té xifres, dates i algú que ho verifiqui. El mateix val per a una associació o per al teu equip: dir «cuidem l'entorn» no és el mateix que dir «hem reduït les bosses de plàstic de 60 a 20».
Cas · Matriu d'impactes
Cas fictici.
Un equip valora tres projectes ficticis amb una matriu d'impactes: cadascun rep una nota de −2 (molt negatiu) a +2 (molt positiu) en el social, l'ambiental i l'econòmic. A és un mercat de roba de segona mà a Mollerussa (el Pla d'Urgell); B, la venda de roba nova d'usar i llençar en un centre comercial, i C, un taller de reparació de bicis per a joves a Manresa (el Bages).
| Projecte | Social | Ambiental | Econòmic | Suma |
|---|---|---|---|---|
| A. Mercat | 2 | 2 | 1 | 5 |
| B. Roba nova d'usar i llençar | 0 | −2 | 1 | −1 |
| C. Taller de bicis | 2 | 1 | 1 | 4 |
- Suma les tres notes de cada projecte: A, 2 + 2 + 1 = 5; B, 0 + (−2) + 1 = −1; C, 2 + 1 + 1 = 4. La suma pot anar de −6 a +6. Pas 2. Ordena'ls: A (5), C (4) i B (−1). Pas 3. Canvia el pes de l'ambiental: doble. Ara A, 2 + 2 × 2 + 1 = 7; B, 0 + 2 × (−2) + 1 = −3; C, 2 + 2 × 1 + 1 = 5. L'ordre no canvia, però la distància amb B augmenta. Resultat: guanya el mercat (5 punts, i 7 amb el doble pes ambiental), després el taller de bicis (4 i 5) i últim, la roba d'usar i llençar (−1 i −3). Què significa: la matriu ajuda a debatre el que no surt al preu i permet comparar projectes diferents amb la mateixa regla. El límit és que les notes són opinions de l'equip i que sumar barreja coses diferents: en la suma es compensarien, però un dany ambiental greu no es neutralitza amb un benefici econòmic. Convé mirar també cada columna, no només la suma.
Simulador
Cas · Matriu d'impactes
Posa les notes de −2 (molt negatiu) a +2 (molt positiu) i el pes de l'ambiental (1 o 2). La suma és social + pes × ambiental + econòmic.
Mercat de roba de segona mà de Mollerussa (el Pla d'Urgell, fictici): 2 + 2 + 1 = 5, i 7 amb l'ambiental doble. Mira també cada columna, no només la suma.

—Un consell: escriu al costat de cada nota la raó en una frase. Així, qui la llegeixi d'aquí a un mes sabrà per què el taller de bicis va rebre un +2 en el social (perquè ensenya a reparar els joves i els dona un lloc on trobar-se) i podrà discutir la nota en lloc d'acceptar-la sense més.
Activitats
- Tria un negoci del teu barri i escriu cinc grups d'interès (per exemple, veïns, clients, qui hi treballa, proveïdors i l'ajuntament). Per a cadascun, apunta un impacte positiu o negatiu del negoci i digues com ho podries comprovar.
- Una marca anuncia que la seva roba és «100 % ecològica» sense donar més dades. Escriu tres preguntes que li faries i quins documents demanaries per comprovar-ho. Digues també quina resposta et faria desconfiar i per què.

8.3Economia circular i consum responsable
Llibre, pàgs. 127–128
Fabricar, usar i llençar té un cost que no paga qui compra. L'economia circular proposa que els materials continuïn donant voltes el màxim de temps possible. En l'economia lineal els recursos s'extreuen, es fabriquen productes, es fan servir i es llencen. Cada pas segueix l'anterior i el final són els residus. En l'economia circular s'intenta que el producte duri més, es reparï, es reutilitzi i, quan ja no serveix, s'aprofiti el seu material per fer-ne una altra cosa.
—Per aplicar-la hi ha una llista pràctica: les 7R. Són una proposta didàctica, ordenada de la que més residus sol evitar a la que menys. Repensar és preguntar-te si ho necessites. Reduir és fer servir menys. Reutilitzar és donar un altre ús al que ja tens. Reparar és arreglar el que s'ha trencat. Renovar és posar a punt una cosa vella perquè duri més: reparar arregla una cosa trencada; renovar millora una que funciona però ha quedat antiquada, com posar al dia una bici. Recuperar és aprofitar peces del que ja no serveix. I reciclar és transformar els residus en materials nous; és l'última perquè gasta energia.

—El consum responsable és comprar i fer servir pensant en l'impacte. No vol dir gastar més, sinó triar millor: comprar el que necessites, preferir el que dura, comparar el cost per ús i no només el preu, i buscar segona mà. El comerç just és una manera de comerciar que paga un preu just a les persones que produeixen (per exemple, cafè, cacau o cotó), els garanteix drets laborals i cuida l'entorn. També implica conèixer els teus drets com a persona consumidora: a rebre informació veraç, que allò que compres sigui segur i a reclamar si falla alguna cosa (si compres a una empresa; entre particulars el règim és un altre). Per reclamar, primer a l'empresa i, si no respon, a l'Agència Catalana del Consum.
Activitats
- Classifica cada acció en una de les 7R: a) canviar els frens avariats d'una bici; b) cosir un botó; c) portar l'entrepà en una carmanyola; d) donar els llibres a un altre curs; e) portar el vidre al contenidor; f) fer servir uns pantalons trencats per fer draps; g) preguntar-te si necessites unes sabatilles noves abans de comprar-les.
- Uns pantalons de 20,00 € es trenquen als 30 usos. Calcula el cost per ús si es llencen i el cost per ús si es reparen per 5,00 € i donen 20 usos més. Què convé?
- Amplia. Llegeix la caixa «La norma diu» i explica amb les teves paraules quina obligació té l'ajuntament i què pot fer el teu equip amb la roba que ja no fa servir. Escriu una limitació: què no diu la norma.
Classifica
Activitat 6 · Quina R és?
Classifica cada acció en una de les 7R.
Canviar els frens avariats d'una bici.
Portar l'entrepà en una carmanyola.
Donar els llibres a un altre curs.
Posar al dia una bici que funciona però ha quedat antiquada.
Fer servir uns pantalons trencats per fer draps.
Portar el vidre al contenidor.
Preguntar-te si necessites unes sabatilles noves abans de comprar-les.
Simulador
Activitat 7 · Cost per ús
Compara llençar uns pantalons trencats amb reparar-los. El cost per ús són els diners gastats dividits entre els usos.
Pantalons de 20,00 € que es trenquen als 30 usos: llençar-los surt a 0,67 € per ús; reparar-los per 5,00 € i donar 20 usos més, a 0,50 € per ús.

8.4Economia social i solidària
Llibre, pàgs. 128–129
No totes les organitzacions es creen per repartir beneficis. Algunes posen al centre les persones i reparteixen el que guanyen d'una altra manera. Hi ha organitzacions el principal objectiu de les quals no és guanyar diners per als seus propietaris, sinó respondre a una necessitat de les persones que en formen part o del seu entorn. Una cooperativa és una empresa que pertany a les persones que hi treballen, o que hi compren, o que hi produeixen, i en què, per regla general, cada soci té un vot, tingui molt o poc capital. Una associació reuneix persones amb una finalitat comuna, com un grup de veïns, de famílies o d'aficionats a una activitat esportiva o cultural, i per llei no té ànim de lucre: els excedents es destinen a les seves finalitats i no es reparteixen entre els socis. Fixa't que la diferència no és si guanyen diners o no, sinó què en fan. Una societat mercantil orientada al lucre, en canvi, sol buscar un benefici que es reparteix o es reinverteix entre els seus propietaris. Aquestes formes d'organització no són només per a adults: a l'institut, una cooperativa escolar o una associació d'alumnes també en són exemples. L'economia social agrupa les cooperatives, les associacions que fan activitat econòmica i altres entitats semblants, com les mutualitats, les societats laborals o les empreses d'inserció. Quan una cooperativa té excedents, l'assemblea en decideix la destinació, respectant els fons obligatoris. Quan, a més, aquestes entitats se centren en la justícia social, el territori i la sostenibilitat, parlem d'economia solidària: a Catalunya, la Xarxa d'Economia Solidària en reuneix moltes. Totes dues parteixen d'una idea: que l'economia ha de servir les persones i no al revés.
—L'economia col·laborativa consisteix a compartir, prestar, intercanviar o llogar el que ja existeix en lloc de comprar-ho nou: una biblioteca d'eines, un banc del temps, un cotxe compartit, un mercat d'intercanvi. Estalvia diners i recursos, i crea vincles. Però també té límits: algunes plataformes digitals, encara que es presentin com a col·laboratives, són empreses que guanyen molt i deixen poc a qui hi treballa.
—Un exemple fictici: una associació de Solsona (el Solsonès) organitza un banc del temps en què una hora d'ajuda amb el mòbil a una persona gran es canvia per una hora d'ajuda amb les compres, i totes les hores valen el mateix, sigui quina sigui la tasca. No circulen diners, però sí valor, i es participa sense pagar. Un banc del temps té límits: cal que hi hagi equilibri entre qui dona i qui rep.
—Per al teu projecte, això obre una pregunta útil: cal crear alguna cosa nova? Si és un mercat ocasional, potser n'hi ha prou amb comptar amb una associació que ja existeix, com fa l'equip del relat amb l'associació de veïns. Si vol continuar, caldrà valorar amb persones adultes quina forma jurídica hi encaixa: a Catalunya, els menors poden formar part d'associacions infantils, juvenils o d'alumnes, però per fer aportacions o assumir obligacions patrimonials cal la capacitat exigida i hi ha d'haver sempre una persona major d'edat. En qualsevol cas, quan hi hagi diners pel mig, el centre i una persona adulta responsable fixen qui els custodia.
—Per últim, les finances ètiques: bancs i cooperatives de crèdit que presten diners a projectes amb impacte social i ambiental i que expliquen on van. No són obligatòries ni sempre més barates, però mostren que els diners també poden tenir finalitats socials. Aquí només les esmentem: els menors no assumeixen pel seu compte préstecs ni contractes importants; per regla general, els formalitzen els seus representants legals. Sí que pots informar-te del que ofereixen i comparar-ho amb el que ofereix un banc corrent.
Activitats
- Assenyala quines d'aquestes organitzacions pertanyen a l'economia social i per què: a) una cooperativa de consum; b) una gran cadena de botigues; c) una associació de veïns que organitza un mercat; d) una societat laboral; e) una empresa familiar de reformes. Escriu qui decideix en cadascuna i qui es queda els excedents, si n'hi ha.
- Amplia. Amb la dada de l'INE (54.424 milions = 4,0 % del VAB), calcula aproximadament el VAB total d'Espanya. Fes el mateix amb l'ocupació: si «més d'1,2 milions» de llocs són el 5,8 %, quants ocupats hi ha, més o menys? Explica per què són aproximacions.
Calcula
Activitat 10 · El valor afegit d'Espanya
L'economia social va aportar 54.424 milions d'euros de valor afegit brut, el 4,0 % del total. Quants milions d'euros suma, aproximadament, el total? (Arrodoneix a un nombre enter.)

8.5Els ODS i el que és local
Llibre, pàg. 130
Els grans problemes del món comencen en llocs petits. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible serveixen per mirar el que fas amb una brúixola comuna. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són 17 objectius de l'Agenda 2030, que les Nacions Unides van aprovar el 2015. Entre ells hi ha la fi de la pobresa (ODS 1), la salut i el benestar (3), l'educació de qualitat (4), les ciutats i comunitats sostenibles (11), la producció i el consum responsables (12) i l'acció pel clima (13). Cada objectiu es concreta en metes, i per això és important citar-les bé: no n'hi ha prou amb dir «el meu projecte ajuda el planeta».
—Els ODS tenen una idea de fons, la ciutadania global: el que fem en un barri afecta altres llocs i les persones que vindran després. Un mercat de segona mà a Valldelana no resol el canvi climàtic, però respon a la meta 12.5 de l'ODS 12 (reduir els residus) i a l'ODS 11 (fer més sostenibles les comunitats), i se suma al que fan altres mercats. Però enganxar etiquetes d'ODS sense comprovar la meta és una altra forma de blanqueig verd. Una bona fitxa diu quina meta, què es fa i com se sabrà si s'ha aconseguit. Per exemple: «ODS 12, meta 12.5 (reduir els residus): el mercat recull roba usada i comptarà quants quilos es reutilitzen». Això es pot comprovar; «ajudem el planeta», no.
—Dos afers que apareixen als ODS i que es noten al teu territori. La transició energètica busca reduir emissions i combustibles fòssils amb energies renovables, com la solar o l'eòlica, i eficiència, i afecta les factures, l'ocupació i el paisatge. I la pobresa no és només no tenir diners: també és no poder escalfar la casa, no tenir accés a una bona educació o a llocs on comprar a preus assequibles. Per exemple, una associació que organitza una compra col·lectiva de bombetes de baix consum per a veïns amb factures altes atén els dos alhora: estalvia energia i ajuda qui més ho nota.
Activitats
- Tria dos ODS que es relacionin amb el mercat del teu equip. Per a cadascun, busca al web oficial de Nacions Unides una meta concreta i escriu amb les teves paraules com hi contribueix el teu projecte.
- Amplia. Valora amb la matriu (−2 a +2 en el social, l'ambiental i l'econòmic) un projecte del teu equip i un d'alternatiu. Calcula les sumes, repeteix amb l'ambiental doble i escriu si canvia l'elecció. Afegeix un límit.
Començar per alguna cosa · El que no surt al compte
Llibre, pàgs. 131–132
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Era una tarda de febrer, d'aquelles en què es fa fosc aviat, i la Lucía i la Martina tornaven de l'institut pel carrer de les cases baixes, el que puja des de la plaça. La Lucía anava amb la motxilla penjada d'una sola espatlla, les ulleres entelades pel fred i l'agenda entre els dits. La Martina caminava al seu costat amb la jaqueta blava i blanca tancada fins a la barbeta i la cua que rebotava a cada pas. Al segon portal la Lucía es va aturar de cop.
—Mira —va dir.
Al primer pis, darrere la barana, hi havia un balcó ple de testos. Gerànis vermells i rosats, una enfiladissa, testos d'herba-sana. Una senyora amb una regadora verda els tirava aigua un a un, a poc a poc, com qui té un ordre que no ha canviat en anys i sap quin en necessita més i quin menys.
—Que bonic! —va dir la Martina.
—I no cobra res per això. —La Lucía va obrir l'agenda—. Pensa. Ha de comprar els testos, la terra i l'aigua, i dedicar-hi una estona cada dia. I el carrer sencer hi guanya, nosaltres incloses. Qui li ho paga?
—Ningú.
—Doncs això és el que dic. Això no surt a cap compte.
La senyora va aixecar la vista de la regadora i les va veure aturades a la vorera, amb l'agenda oberta.
—Us passa res, noies?
—No, no —va dir la Lucía—. És que té un balcó preciós.
—Ah, això. —La senyora va arronsar les espatlles i va continuar amb l'herba-sana—. Ho faig per costum. Abans el carrer era més trist.
—I no li surt car?
—El que surt car és l'aigua a l'estiu, però se m'oblida. Els veïns em diuen que dona gust de veure, i això no es paga.
La Martina va mirar la Lucía. La Lucía va apuntar dues paraules, «costum» i «gust», i les va deixar una sota l'altra, sense saber encara en quina columna posar-les.
Van seguir caminant fins a la cantonada, on una cafeteria treia les taules a la terrassa tot i que feia fred. Una moto estava aturada al costat de la vorera amb el motor en marxa, i del tub d'escapament en sortia un fum blavós i espès que s'enganxava a les taules. Un home es va pujar el coll de l'abric i es va tapar les orelles amb les mans. Al seu costat, una dona que acabava d'asseure's amb un cafè es va aixecar, va moure la cadira uns metres més enllà i es va tapar el nas amb la bufanda.
—I això tampoc —va dir la Martina—. Qui engega la moto no paga ni el fum ni el soroll. Els paguen ells. I a aquest ningú no li cobra.
La Lucía no va contestar de seguida. Es va quedar mirant la moto, el fum que seguia surant entre les taules, la terrassa, la senyora del balcó més amunt, la dona de la bufanda. Després va fer una cosa que a la Martina li va semblar estranya: va apuntar les dues coses a la mateixa pàgina, una al costat de l'altra, amb una línia al mig, com si fossin les dues columnes d'una taula.
—Què fas?
—Les apunto juntes. El que ajuda i el que molesta, i que cap d'aquestes dues coses no surt al compte. —Va passar el dit per la línia—. Li he de posar nom, a això.
—Posa-li «el que no surt al compte».
—Això mateix. —Ho va escriure amb lletres grosses i ho va subratllar.
La moto va arrencar amb una acceleració i es va perdre carrer avall, deixant un rastre d'olor de gasolina. La Martina es va ficar les mans a les butxaques i va mirar cap amunt, cap al balcó.
—Escolta —va dir—. El nostre projecte farà coses, oi? Potser deixa alguna cosa bona i alguna cosa dolenta. Com tot.
—Segurament.
—Doncs que deixi el carrer una mica millor del que el troba. El mínim. Això vull.
La Lucía va aixecar la vista de l'agenda i la va mirar, amb les ulleres encara entelades.
—Això no és el mínim —va dir—. Això és difícil.
Però ho va apuntar a sota, en una altra línia, i hi va posar un asterisc. Després va tancar l'agenda, se la va guardar a la motxilla i van tornar a caminar carrer amunt, més a poc a poc que abans i sense parlar, mirant cadascuna un costat diferent del carrer.

Situació d'aprenentatge: Projecte amb petjada positiva
Llibre, pàg. 133
Activitats individuals
- Apunta tres impactes del projecte, amb el seu grup d'interès i el seu àmbit (social, ambiental o econòmic).
- Puntua cada impacte de −2 a +2 i calcula la suma.
- Tria una de les 7R i escriu com l'aplicaries.
Activitats en grup
- Poseu en comú les notes i pacteu una sola matriu, amb l'ambiental amb doble pes i sense.
- Trieu dos ODS i una meta de cadascun, citades del web oficial.
- Redacteu la fitxa i presenteu-la a un altre equip en dos minuts.
Dades. Comparació de despesa inicial (per comparar la petjada caldria afegir materials, durada i usos): 200 usos amb bosses de plàstic a 0,05 € costen 200 × 0,05 = 10,00 €; 20 bosses de tela a 0,50 € costen 10,00 € i es fan servir 10 vegades cadascuna (200 usos). Comprovació: el projecte Z, un taller de costura, valorat amb social +1, ambiental +2 i econòmic 0. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula la suma d'impactes de Z, repeteix amb l'ambiental doble, explica una de les 7R i escriu un límit de la matriu.

Informe: Economia social a prop teu
Llibre, pàg. 134
Quan es parla d'economia, gairebé sempre es pensa en empreses que busquen beneficis. Però hi ha una altra part de l'economia, menys visible, formada per cooperatives, associacions i entitats que posen les persones al centre. El 2026 l'INE n'ha publicat una estadística pròpia, amb dades del 2019 al 2023.
—El Compte Satèl·lit de l'Economia Social, publicat per l'INE el 26 de febrer del 2026, estima que el 2023 aquestes entitats van produir 54.424 milions d'euros de valor afegit brut, el 4,0 % del total d'Espanya. Van donar feina directa a més d'1,2 milions de persones, el 5,8 % de tota l'ocupació. La seva xifra de negocis va ser estable al voltant de l'11,1 % del PIB entre el 2019 i el 2023 (no és el seu valor afegit). I el 15,7 % de la població de més de 16 anys va fer voluntariat el 2023, més de 6,4 milions de persones.
—Fixa't en un detall: el pes en l'ocupació (5,8 %) és més gran que el pes en el valor afegit (4,0 %). Això suggereix que el valor afegit per lloc de treball és inferior, encara que la dada no explica per què.
—Una dada així convida a preguntar-se per què: pot ser que moltes es dediquin a serveis que necessiten molt de personal, com les cures o la inserció de persones que tenen més dificultats per trobar feina.
—El 2020, en plena pandèmia, el seu pes en l'ocupació va pujar fins al 6,5 %, cosa que apunta a una pèrdua relativa d'ocupació menor.
—A Catalunya hi ha cooperatives agràries que comercialitzen el que produeixen els seus socis, cooperatives de treball que gestionen serveis, associacions que organitzen mercats o bancs d'aliments, i empreses d'inserció. Moltes es coordinen en xarxes, com la Xarxa d'Economia Solidària. Consulta el servei de promoció econòmica del teu ajuntament per saber què hi ha avui.
—Però no cal donar per fet que són millors per ser-ho: una cooperativa mal gestionada tanca igual que una empresa.
—Dos límits. Primer, les dades del 2023 són provisionals i es poden corregir.
—Segon, l'estadística compta entitats amb activitat econòmica: un grup informal sense activitat econòmica registrada no sol entrar-hi, encara que tingui impacte.
—Tot i això, la xifra del voluntariat recorda que molt del que millora un barri no costa diners, però sí temps de persones.
—Una pregunta oberta: si el voluntariat no cobra, com es mesura el que aporta? Es podria comptar el temps que hi dediquen les persones, però aquest compte no recull la confiança que neix entre veïns, i això tampoc no surt a cap compte, com diu la Lucía.
Font: INE, Cuenta Satélite de la Economía Social 2019-2023 (nota de premsa, 26/02/2026; consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 135
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) La Lucía anomena «el que no surt al compte» les flors i el fum. Explica amb les teves paraules per què són impactes i per què cap dels dos apareix en un preu. Quina diferència hi ha entre un impacte positiu i un de negatiu en el relat?
Solució: Flors: positiu; fum i soroll: negatius; cap dels dos no apareix en un preu perquè qui els produeix no cobra ni paga.
14. (aplicació) Pensa en un mercat de segona mà al teu barri. Escriu dos impactes positius i dos de negatius, el grup d'interès que els nota i una mesura per reduir-ne un dels negatius.
Solució: Resposta oberta.
15. (càlcul en dos passos) Tres mercats de roba de segona mà, ficticis, apunten en un mes les seves peces. a) Calcula el percentatge reutilitzat de cadascun. b) Calcula el percentatge total dels tres. Què faries amb la resta?
Solució: a) Mollerussa: 78 / 120 = 65,0 %; Manresa: 63 / 90 = 70,0 %; Tàrrega: 96 / 150 = 64,0 %. b) Rebudes: 120 + 90 + 150 = 360; reutilitzades: 78 + 63 + 96 = 237; 237 / 360 = 65,8 % (no és la mitjana simple de 65 %, 70 % i 64 %). Queden 123 peces sense reutilitzar: reparar, donar a una altra entitat o reciclar. Límit: el mes i els mercats són ficticis.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Aquesta empresa és 100 % sostenible perquè recicla el seu paper». Què li falta per ser una afirmació seriosa? Escriu tres preguntes per comprovar-la.
Solució: Falta dir quant, des de quan i qui ho ha verificat; reciclar paper és un gest. Preguntes obertes.
17. (document) Llegeix aquest pressupost d'un taller de bicis i contesta. a) Quant costa reparar 30 bicis? b) I comprar-les noves? c) Quant s'estalvia? d) Quin impacte no apareix a la taula?
Solució: a) 30 × 12,00 = 360,00 €; b) 30 × 120,00 = 3.600,00 €; c) 3.600,00 − 360,00 = 3.240,00 € (suposant vida útil i seguretat equivalents); d) l'impacte de fabricar bicis noves i de llençar les velles.
18. (cas amb taula) Un equip valora tres projectes nous amb la matriu. Calcula la suma de cadascun i digues quin guanya. Després repeteix amb l'ambiental doble i comenta què canvia.
Solució: X: 1 + 1 + 2 = 4; Y: −1 + 2 + 0 = 1; T: 0 + 0 + 1 = 1. Guanya X. Amb l'ambiental doble: X, 1 + 2 + 2 = 5; Y, −1 + 4 + 0 = 3; T, 0 + 0 + 1 = 1. Continua guanyant X (l'hort té +2 econòmic només si es justifica, p. ex. estalvi acreditat o vendes autoritzades); Y puja perquè el seu impacte ambiental és el més alt.
19. (percentatges) Un equip apunta set idees, una per cadascuna de les 7R, i decideix aplicar-ne quatre. Quin percentatge n'aplica? Quines aplicaries primer i per què?
Solució: 4 / 7 = 57,1 %. S'aplicarien primer les de dalt (repensar, reduir), que eviten més residus.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un projecte teu. Escriu tres impactes amb la seva nota de −2 a +2, calcula la suma, relaciona'l amb un ODS i una de les 7R, i escriu un límit de la teva valoració.
Solució: Resposta oberta; s'avaluen tres impactes, la suma, l'ODS, la R i el límit.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 136
Emprendre amb impacte
- Impactes
- Positius i negatius, amb el seu grup d'interès
- Social, ambiental i econòmic
- Externalitats i petjada ecològica
- Qui els nota i qui els paga
- Valorar-los de −2 a +2
- Responsabilitat social
- Grups d'interès
- Blanqueig verd: gestos sense xifres ni proves
- Matriu d'impactes
- Amb l'ambiental doble
- Preguntar quant, des de quan i qui ho verifica
- Economia circular
- Lineal davant circular: usar i llençar
- Les 7R
- Consum responsable i comerç just
- Cost per ús: reparar o llençar
- Recollida separada de tèxtils
- Economia social i solidària
- Cooperatives i associacions
- Economia col·laborativa
- Finances ètiques
- Un soci, un vot
- Bancs del temps
- ODS i el que és local
- Els 17 objectius i les seves metes
- Ciutadania global
- Transició energètica i pobresa
- Metes citades del web oficial
- Pensar globalment i actuar localment
Resum
Tota activitat té impactes, positius i negatius, que no surten al preu i afecten les persones, l'entorn i els diners del barri. Els efectes sobre altres persones que no passen pel preu són externalitats. En el cas del quilo de roba, la recollida separada de tèxtils equival, en aquesta estimació, a uns 0,99 kg per habitant i any, i en un barri de 3.000 persones destinar el 10 % a reutilització equivaldria a 300 kg. La responsabilitat social és tenir en compte els grups d'interès i desconfiar del blanqueig verd. Per comparar serveix el cost per ús: reparar uns pantalons surt a 0,50 € per ús i llençar-los, a 0,67 €. L'economia circular davant de la lineal busca que els materials continuïn en ús, i les 7R ordenen les opcions: repensar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar, recuperar i reciclar. La Llei 7/2022 exigia que les entitats locals establissin la recollida separada de residus tèxtils abans del 31 de desembre de 2024. L'economia social (entre altres entitats, cooperatives i associacions amb activitat econòmica) aporta el 4,0 % del valor afegit i el 5,8 % de l'ocupació a Espanya, i l'economia solidària hi afegeix la justícia social i la sostenibilitat. Els ODS donen una brúixola comuna per a un projecte local, però cal citar bé les seves metes.