Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Segon trimestre

Unitat 6 · Triar amb recursos escassos

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 89–104

Situació de partida

Llibre, pàgs. 89–90

Una cua de gent a la porta d'un teatre amb cartells: hi ha més persones que entrades.

És gener i l'alumnat de 3r B torna de les vacances. La Inés ha portat una caixa de cartes il·lustrades: un got d'aigua, un abric, unes sabatilles esportives, un fonendoscopi, un autobús i una entrada de concert. Cadascuna costa un cert nombre de fitxes, i l'equip només en té deu. La Salma i en Joel no es posen d'acord sobre quina és una necessitat i quina un desig. La Inés no diu qui té raó: pregunta a què es renuncia amb cada elecció.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Distingir necessitats i desitjos, i explicar per què cal triar quan els recursos són limitats
  • Calcular el cost d'oportunitat d'una decisió senzilla
  • Descriure qui participa en l'economia i com circulen els diners entre famílies, empreses i sector públic
  • Explicar amb exemples propers com es forma un preu i llegir els indicadors bàsics: PIB, atur, inflació i altres
  • Comparar amb dades oficials l'economia de Catalunya amb la del conjunt d'Espanya

Per començar

  1. Si tinguessis 20 € per al cap de setmana, en què te'ls gastaries primer i què deixaries sense comprar?
  2. És el mateix necessitar una cosa que desitjar-la? Posa un exemple de cadascuna.
  3. Per què pot pujar el preu d'una entrada de concert quan hi ha molta gent que hi vol anar i poques entrades?
  4. Com sabries si l'economia del teu poble o de la teva ciutat va bé o va malament?

Mapa de la unitat

6.1El problema econòmic

Llibre, pàgs. 91–92

No ho podem tenir tot: ni tu amb la teva paga, ni un equip amb el seu pressupost, ni un país amb els seus recursos. Triar és inevitable, i triar bé comença per saber a què renuncies. Totes les persones tenen necessitats: coses sense les quals no es pot viure o viure bé, com menjar, tenir un sostre, cuidar la salut o anar a l'institut. També tenen desitjos: coses que agraden i que no són imprescindibles, com una entrada de concert o unes sabatilles noves. La frontera no sempre és clara. Un abric és una necessitat a l'hivern; l'abric de moda de la botiga del centre, potser no. Per això convé preguntar-se si una cosa és imprescindible.

—Per satisfer necessitats i desitjos fem servir recursos: diners, temps, materials, feina de persones. I són escassos, és a dir, limitats respecte del que volem fer. Escàs no vol dir pobre: vol dir que no n'hi ha prou per a tot. Per això l'economia es pot resumir en una pregunta senzilla: com triem què fem amb el que tenim?

—Triar una cosa és renunciar a unes altres. El que deixes de fer o de tenir en decidir s'anomena cost d'oportunitat. No és el preu que pagues, sinó el millor a què renuncies. Si tries anar al cinema, l'entrada és la despesa; el cost d'oportunitat és la millor alternativa que descartes (estudiar o jugar un partit, segons el que prefereixis).

Cas · El dissabte d'en Hugo

Cas fictici.

En Hugo té quatre hores lliures el dissabte al matí. Pot ajudar a casa a preparar el dinar del cap de setmana, entrenar o estudiar. Per comparar, dona punts d'1 a 5 a cada hora, segons el que li aporta (supòsits seus, no diners; cada hora val el mateix): ajudar a casa, 3 punts; entrenar, 5; estudiar, 4. Compara tres plans.

PlaRepartiment de les 4 horesCàlculPunts
A4 h d'ajuda a casa4 × 312
B2 h d'entrenament i 2 h d'estudi2 × 5 + 2 × 418
C2 h d'ajuda a casa i 2 h d'estudi2 × 3 + 2 × 414
  1. Calcula els punts de cada pla: A, 4 × 3 = 12; B, 2 × 5 + 2 × 4 = 10 + 8 = 18; C, 2 × 3 + 2 × 4 = 6 + 8 = 14. Pas 2. Ordena els plans: B (18), C (14) i A (12). Amb aquesta valoració, el millor dels tres plans és B. Pas 3. Calcula el cost d'oportunitat de cada elecció, que és el valor del millor pla descartat. Si tria B, deixa passar la seva millor alternativa, C (14 punts). Si tria A o C, renuncia a B (18 punts). Resultat: dels tres plans, guanya el B, amb 18 punts; el seu cost d'oportunitat és 14 punts, els del pla C. Què significa: el cost d'oportunitat de triar B és C, la millor alternativa descartada (14 punts); el de triar A és B (18). El límit és que els punts són valoracions d'en Hugo aquell dissabte: un altre dia, o una altra persona, donaria uns altres números. A més, ajudar a casa és un compromís que potser no es mesura en punts. El càlcul ordena les opcions, no decideix per ell.

Simulador

Cas · El dissabte d'en Hugo

Reparteix les 4 hores del dissabte. Cada hora val 3 punts si ajuda a casa, 5 si entrena i 4 si estudia (valoracions d'en Hugo).

h
h
h
Hores repartides4 h
Punts del pla18 punts

Pla B: 2 h d'entrenar i 2 h d'estudiar = 2 × 5 + 2 × 4 = 18 punts. Triar B té un cost d'oportunitat de 14 punts (el pla C). Amb les 4 hores repartides.

—Les persones responem als incentius: circumstàncies que fan una opció més o menys atractiva, com un descompte, una multa o un elogi. Quan canvia el que costa o el que es guanya amb una opció, canvien les eleccions.

Activitats

  1. Fes una llista de deu coses que vols o necessites aquesta setmana. Marca quines són necessitats i quines desitjos.
  2. La Martina té tres hores per triar entre anar a entrenar, estudiar per a un examen o ajudar a organitzar el material del mercat d'intercanvi. Escriu què triaries al seu lloc i quin seria el teu cost d'oportunitat.
  3. Amplia. Amb les valoracions d'en Hugo (ajudar a casa 3, entrenar 5, estudiar 4 punts per hora), calcula els punts d'un pla amb 1 h d'ajuda, 1 h d'entrenar i 2 h d'estudiar. Millora el pla B?

6.2Qui participa en l'economia

Llibre, pàgs. 92–94

Darrere de cada compra hi ha persones que produeixen, persones que compren i una administració que posa normes i presta serveis. Entendre-les ajuda a veure per on es mouen els diners. En l'economia d'un poble o d'una ciutat participen tres grups principals, que anomenem agents econòmics. Les famílies (o persones i llars) treballen, guanyen diners i compren per viure. Les empreses produeixen béns i serveis i els venen; hi ha des del bar de la cantonada fins a una fàbrica, i també una cooperativa o un taller de bicis. El sector públic el formen les administracions locals, la Generalitat i l'Estat, i els seus organismes: recapten impostos i presten serveis com la sanitat, l'educació o el transport. Cadascun depèn dels altres dos: un taller no ven si les famílies no tenen diners. Pensa en el teu barri: la fleca és una empresa, la teva família és una llar i l'ajuntament que escombra el carrer és sector públic.

—Els diners es mouen entre ells tot el temps, i per això es parla de flux circular de la renda. Les famílies ofereixen la seva feina a les empreses i en reben sous. Amb aquests diners compren béns i serveis, i així les empreses reben ingressos amb els quals pagar sous i continuar produint. Mentrestant, el sector públic cobra impostos a famílies i empreses, que ajuden a finançar serveis i ajudes per a tothom.

Figura 6.1. El flux circular de la renda: famílies, empreses i sector públic (esquema il·lustratiu). Famílies, empreses, sector públic; fletxes: feina, sous, diners de les compres, béns i serveis; impostos (famílies i empreses → sector públic) i serveis i ajudes (sector públic → famílies i empreses). Peu: «Esquema il·lustratiu · Dades fictícies».
Figura 6.1. El flux circular de la renda: famílies, empreses i sector públic (esquema il·lustratiu)
Il·lustració d'un barri; les fletxes exactes són les de l'esquema anterior.
Il·lustració d'un barri; les fletxes exactes són les de l'esquema anterior.

—Fixa't que cada fletxa de l'esquema és un flux de feina, diners, béns o serveis lligat a decisions i obligacions. Si les famílies compren menys, les empreses poden vendre menys i potser contractar menys, i això abaixa els sous que arriben a les famílies.

—Hi ha també un quart participant que no surt al dibuix: la resta del món, amb el qual empreses i famílies compren i venen béns i serveis. Les associacions sense ànim de lucre poden tenir excedents, però no els reparteixen; participen igualment: presten serveis i treballen amb voluntariat.

Activitats

  1. Dibuixa amb les teves paraules el flux circular a casa teva o al teu barri, sense parlar dels ingressos de ningú: quins serveis públics fas servir aquesta setmana i què fa la teva família o el teu equip amb altres empreses? Assenyala on apareixen impostos, sous i compres.
  2. Imagina que tanca l'única botiga d'un poble petit. Explica, seguint les fletxes del flux circular, quins efectes té sobre les famílies, sobre altres empreses i sobre el sector públic.

Classifica

Activitat 4 · Quin agent econòmic és?

Pensa en el teu barri i classifica cada exemple.

El flequer de la cantonada.

La teva família, que treballa, cobra i compra per viure.

L'ajuntament que escombra el carrer.

Un taller de bicis.

L'institut públic al qual vas.

Una cooperativa de repartiment del barri.

6.3El mercat

Llibre, pàgs. 94–95

El mercat és el lloc, real o a internet, on es troben qui vol comprar i qui vol vendre. De la trobada surt un preu que canvia quan canvien les ganes dels uns i dels altres. Un mercat és el conjunt de persones que volen comprar i vendre alguna cosa, i la manera com es posen d'acord. No cal que sigui una plaça: pot ser una botiga, una aplicació de segona mà o la porta de l'institut. La demanda és la quantitat d'un producte que la gent vol i pot comprar a cada preu, en un període donat. L'oferta és la quantitat que els qui venen estan disposats a oferir a cada preu. I el preu és el que es paga per una unitat; el fixa qui ven o es negocia.

—Una regla útil, encara que no sempre es compleix: si el preu puja, es compra menys i s'ofereix més; si baixa, al revés. Si hi ha més gent que vol el producte que unitats per vendre, el preu tendeix a pujar. Si sobra producte, tendeix a baixar. Passa amb les entrades d'un concert o amb un aliment que s'acosta a la data de consum preferent.

—Un exemple amb números ficticis. Un venedor dels encants té 20 bicis de segona mà. A 40 € en ven 14 i ingressa 14 × 40 = 560 €. Si baixa el preu a 30 €, en ven 16 i ingressa 16 × 30 = 480 €. Baixar el preu no li ha augmentat els ingressos: ven més bicis, però ingressa menys. Ingressar no és guanyar: sense els costos no sabem si li convé. Cada preu produeix una resposta diferent del públic, i per això convé provar abans de fixar-ne un. En una altra ocasió, amb 25 persones que en volen i només 10 bicis, puja a 50 € i, si les ven, ingressa 10 × 50 = 500 €.

Simulador

Cas · Les bicis dels encants

Canvia el preu i les bicis que es venen. Mira els ingressos: ingressar no és guanyar.

€
bicis
Ingressos560 €
Bicis sense vendre (de 20)6 bicis

Venedor amb 20 bicis de segona mà (dades fictícies): a 40 € en ven 14 i ingressa 560 €; a 30 € en ven 16 i ingressa 480 €.

—El mercat funciona perquè els intercanvis voluntaris solen beneficiar les dues parts: cada persona aconsegueix una cosa que valora més que el que dona. Per això el comerç (entre veïns, entre pobles i entre països) pot millorar el benestar. Però també té límits: els abusos o la manca d'informació poden perjudicar. En un mercat, qui té més diners té més accés als béns. A més, no mesura el que importa i no es paga, com la cura d'una persona gran, i no sempre dona a tothom les mateixes oportunitats.

—Per això poden aparèixer desigualtats: diferències entre persones o territoris en renda, ocupació o accés a serveis. Algunes depenen de l'esforç i unes altres no, com on has nascut o si hi ha un institut a prop. Es respon amb impostos, ajudes i serveis públics, i també amb accions d'associacions i empreses.

Activitats

  1. Un venedor té 30 llibres usats a 4 € cadascun. Calcula els seus ingressos si els ven tots. Si baixa el preu a 3 €, en podria vendre 36, però només en té 30: n'hauria de comprar 6 més a 1,50 €. Calcula quant ingressa i quin saldo queda després de pagar aquests 6 llibres. Li convé baixar el preu?
  2. Tria un producte que es vengui molt al teu barri (una bocateria, un objecte de segona mà). Escriu dues raons per les quals podria pujar el seu preu i dues per les quals podria baixar.
  3. Amplia. Explica amb un exemple de dos pobles que s'especialitzen en productes diferents per què el comerç entre ells pot beneficiar els dos. Després escriu un límit: una persona o un grup que quedi pitjor parat i què es podria fer.

6.4Com mesurem l'economia

Llibre, pàgs. 95–97

Per saber si una economia va bé cal mesurar-la. Aquests són els números que més es fan servir i on es consulten. Quan se sent a les notícies que «l'economia creix» o que «puja l'atur», es parla d'indicadors: xifres que resumeixen com va alguna cosa. Cap xifra ho diu tot, però juntes donen una idea. Els més usats són sis, i cadascun respon a una pregunta diferent: quant es produeix, quina part de la gent activa és a l'atur, quant pugen els preus, quant costa demanar diners prestats, quant val una moneda i quant deu el sector públic (deute i pressupost). Alguns es publiquen cada mes, com l'IPC; altres cada trimestre, com l'atur; i altres un cop l'any, com el PIB de cada comunitat. Per això, quan compares dues xifres, convé que siguin del mateix període; si no, es compara una foto de gener amb una d'octubre. A més, cap indicador no és bo o dolent per si sol: un atur baix amb sous molt baixos tampoc no és una bona notícia.

Figura 6.2. Sis indicadors per saber com va una economia (esquema il·lustratiu). PIB, atur, inflació (IPC), tipus d'interès, tipus de canvi, deute i pressupost.
Figura 6.2. Sis indicadors per saber com va una economia (esquema il·lustratiu)

—El PIB (producte interior brut) és el valor dels béns i serveis finals que es produeixen en un territori durant un període, normalment un any. Dividit entre les persones que hi viuen, dona el PIB per càpita. L'atur mesura quantes persones busquen feina i no la troben; s'expressa en la taxa d'atur: el percentatge de persones a l'atur sobre el total de les que són actives (treballant o buscant feina). La inflació és la pujada general dels preus; es mesura amb l'IPC, l'índex de preus de consum, que compara el cost d'una cistella de productes en dos moments: la variació interanual, amb el mateix mes de fa un any, i la mensual, amb el mes anterior. Aquí fem servir la interanual.

—Un exemple amb l'IPC. Si una cistella de la compra costava 100,00 € fa un any i avui costa 103,00 €, la inflació anual és del 3,0 %: amb els mateixos 100 € ara compres menys. Amb la taxa d'atur passa una cosa semblant, i es calcula amb una divisió senzilla: si en un barri hi ha 2.000 persones actives i 150 són a l'atur, la taxa és 150 / 2.000 = 7,5 %. Si 50 d'elles troben feina, en queden 100 a l'atur i la taxa baixa a 5,0 %, encara que el barri no hagi canviat de mida. Fixa't que la taxa compara persones a l'atur amb actives, no amb tota la població: la població activa són les persones de 16 anys o més que treballen o busquen feina; qui no treballa ni busca feina, com qui només estudia, no compta com a actiu.

Simulador

Cas · Taxa d'atur d'un barri

Canvia les persones actives i les aturades. Fixa't que la taxa compara les aturades amb les actives, no amb tota la població.

persones
persones
Taxa d'atur7,5 %
Persones que treballen1.850 persones

Barri amb 2.000 actives i 150 aturades: 150 / 2.000 = 7,5 %. Si 50 troben feina, en queden 100 a l'atur i la taxa baixa al 5,0 %.

—El tipus d'interès és el percentatge que s'aplica als diners prestats: si puja, els deutes costen més i alguns dipòsits paguen més. Els bancs i les cooperatives de crèdit, que formen el sector financer, l'apliquen quan presten o reben diners. El tipus de canvi diu quant val una moneda en una altra, per exemple l'euro davant del dòlar; importa quan comprem o venem a fora. El deute públic és el que deu el sector públic, i el pressupost públic, el que preveu ingressar i gastar en un any; si gasta més del que ingressa, té dèficit, i si es cobreix demanant prestat any rere any, el deute pot créixer.

—Aquestes xifres les publiquen organismes oficials: l'INE publica el PIB, l'atur i l'IPC; el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu, els tipus; el Banc d'Espanya, també el deute públic; i Hisenda, els pressupostos. Catalunya té el seu institut d'estadística, l'Idescat, que en ofereix dades catalanes. Mira sempre la font i la data: una xifra sense data pot ser de fa un any o de fa deu, i llavors no serveix per decidir.

Cas · Catalunya i Espanya davant l'atur

Cas fictici.

L'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE mesura cada trimestre l'atur. Al tercer trimestre del 2026, la taxa d'atur va ser del 8,3 % a Catalunya i del 10,2 % al conjunt d'Espanya. Entre els menors de 25 anys, va ser del 17,4 % a Catalunya i del 23,3 % a Espanya.

TerritoriTaxa totalDiferència (punts)Menors de 25 anysDiferència (punts)
Catalunya8,3 %8,3 − 10,2 = −1,917,4 %17,4 − 23,3 = −5,9
Espanya10,2 %—23,3 %—
  1. Calcula la diferència de Catalunya amb Espanya, restant la taxa estatal: en el total, 8,3 − 10,2 = −1,9 punts; entre els menors de 25 anys, 17,4 − 23,3 = −5,9 punts. Pas 2. Compara l'atur dels joves amb el total. A Catalunya, 17,4 / 8,3 ≈ 2,1; a Espanya, 23,3 / 10,2 ≈ 2,3. En tots dos territoris, l'atur dels menors de 25 anys és més del doble que el total. Pas 3. Interpreta els punts. Un «punt percentual» és la diferència entre dos percentatges; no és el mateix que una variació relativa de l'1 %. Entre el 8,3 % i el 10,2 % hi ha 1,9 punts: la taxa catalana és el 81,4 % de l'espanyola (8,3 / 10,2), és a dir, un 18,6 % més baixa en termes relatius. Resultat: la taxa d'atur de Catalunya és 1,9 punts més baixa que la d'Espanya; la dels menors de 25 anys, 5,9 punts més baixa, però més del doble que la taxa total. Què significa: l'atur no es reparteix per igual entre territoris ni entre edats. El límit és que l'EPA és una enquesta i canvia cada trimestre; a més, la taxa és una mitjana: dins de Catalunya hi ha comarques, edats i sectors molt diferents, i un percentatge baix pot amagar persones que ja no busquen feina.
Figura 6.3. Taxa d'atur, tercer trimestre del 2026 (INE, EPA). Taxa d'atur total: Catalunya 8,3; Espanya 10,2. Menors de 25 anys: Catalunya 17,4; Espanya 23,3 (%). Font: INE, EPA, 3r trimestre del 2026.
Figura 6.3. Taxa d'atur, tercer trimestre del 2026 (INE, EPA)
Comprova la teva revisió de la resposta de la IA

Solució: El 2,9 % és la variació anual de l'IPC del desembre del 2025; a l'octubre del 2026 va ser 4,9 % (2,0 punts més). La resposta no dona data.

Activitats

  1. Calcula la taxa d'atur d'un barri amb 1.200 persones actives, de les quals 96 són a l'atur. Si n'hi hagués 24 menys, quant baixaria la taxa? Escriu el resultat amb un decimal.
  2. Amplia. Llegeix la taula del cas i escriu tres frases: quants punts més baixa és la taxa catalana que l'espanyola i quines hipòtesis (no causes demostrades) ho explicarien. Quines altres xifres demanaries?

6.5L'economia de Catalunya

Llibre, pàg. 98

Els mateixos indicadors permeten comparar territoris. Mirar les dades de Catalunya t'ajuda a veure què tens a prop i què podries aprofitar. Cada territori té una economia diferent, i no s'entén només amb un número. Una manera de comparar-los, i d'entendre per què un projecte encaixa millor en un lloc que en un altre, és el PIB per càpita: el que es produeix, de mitjana, per habitant. És una mitjana: serveix per comparar, però no diu el que guanya cada persona. Una altra mirada és la dels sectors: el primari (agricultura, ramaderia i pesca), la indústria, la construcció i els serveis (comerç, turisme, educació, sanitat), que a Espanya ocupen la majoria de la gent.

—Quan compares, cal mirar diverses coses alhora. Un territori industrial pot dependre de poques empreses grans o tenir una indústria variada; un altre, amb molt de turisme, de la temporada. Una sola xifra no diu quina economia és millor: hi ha reptes diferents. Per això, abans de decidir quin projecte muntar en un lloc, convé mirar quins sectors hi pesen i què hi falta.

—Un límit important: el PIB per càpita no mesura com de bé viu una persona. No inclou el que es fa gratis, com la feina de cures o el voluntariat, i no té en compte que els preus i les condicions de vida canvien d'un lloc a un altre. Per això cal mirar-lo juntament amb altres xifres, com l'atur, la salut o l'educació. I cal preguntar-se a qui beneficia cada dada: un territori amb molt de PIB pot tenir barris amb poca feina, i un amb poc PIB pot oferir bona qualitat de vida. Compara sempre el mateix any.

Activitats

  1. Calcula quants euros més que la mitjana espanyola té Catalunya en PIB per càpita i comprova la dada del 114,5 %: 39.199 / 34.237. Una comunitat fictícia té 27.400 € per càpita: quin percentatge de la mitjana espanyola és? Escriu en una frase què significa cada diferència.
  2. Amplia. Busca al web de l'INE o de l'Idescat un indicador (PIB per càpita, atur o renda) de la teva comarca o província, amb l'any i la font. Compara'l amb el de Catalunya i escriu una conclusió amb dos límits.

Calcula

Activitat 11 · Catalunya davant de la mitjana

El PIB per càpita de Catalunya va ser de 39.199 € el 2025 (avançament) i el d'Espanya, de 34.237 €. Quin percentatge de la mitjana espanyola representa?

%

Començar per alguna cosa · Cartes a la taula

Llibre, pàgs. 99–100

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era la primera setmana de gener i la biblioteca de l'institut feia olor de calefacció i de paper. La Salma tenia un feix de cartes il·lustrades en una mà i amb l'altra tocava la del got d'aigua, com si dubtés d'on posar-la. En Joel, assegut davant d'ella amb la seva jaqueta blau clar de ratlles blanques, aguantava la carta de l'entrada de concert i no la deixava anar. A la taula n'hi havia més: un abric, unes sabatilles, un fonendoscopi amb una creu i un autobús. A una banda, el quadern verd de la Salma. A l'altra, un sobre amb deu fitxes de cartolina. Per la finestra gran es veia la plaça de la Font, amb la font gelada i els coloms arraulits a la vora.

—Això no té sentit —va dir la Salma—. Cada carta porta un número de fitxes, i si les sumes surten quinze. I només en tenim deu.

—Doncs llencem les que sobren —va dir en Joel.

—Això és el difícil, Joel. Decidir quines.

La Inés s'havia assegut una mica apartada amb la seva tassa blanca i un feix de targetes de cartolina, i no va dir res. La Salma va col·locar les cartes en dos munts. L'aigua valia una fitxa, l'abric tres, les sabatilles dues, el fonendoscopi tres, l'autobús dues i l'entrada quatre.

—Jo vull l'entrada. És l'única que em fa il·lusió.

—És un desig —va dir la Salma, sense aixecar la vista—. Per fi ho dic. Per a mi, primer les necessitats: aigua, abric i atenció sanitària (el fonendoscopi). Això són set fitxes. Amb les tres que queden, l'autobús, que en costa dues, i una de lliure.

—L'autobús també és un desig —va dir en Joel.

—Com pot ser un desig? Sense l'autobús, tu no arribes a l'institut, i jo tampoc al concert, per cert.

En Joel va deixar la carta de l'entrada damunt la taula i la va lliscar cap a la vora.

—Si no agafem l'entrada —va dir—, què ens enduem?

—Un munt de coses útils —va respondre la Salma—. I cap que t'agradi. No entenc per què et costa tant deixar-la anar.

En Joel va arronsar les espatlles.

—Perquè és l'única que no és per sobreviure —va dir al capdavall—. Totes les altres són per anar tirant.

La Inés va agafar una targeta, hi va apuntar alguna cosa amb calma i la va deixar cara avall.

—Salma —va dir—, què perds si tries l'autobús? I tu, Joel: què perds si no el tries?

Hi va haver un silenci. En Joel va parlar primer, a poc a poc, amb l'entrada encara sota la mà.

—Perdria el concert. Però si perdo l'autobús, ho perdo tot: la biblioteca, l'institut.

—Llavors l'autobús no és el mateix per a tu que per a mi —va dir la Salma, més baix—. Per a tu és el que et porta a tot arreu. Per a mi era l'excusa per anar al concert.

—Tampoc és això —va dir en Joel—. Són les dues coses.

La Salma va obrir el quadern verd i va traçar dues columnes: «Cal» i «Em ve de gust». Hi va escriure «aigua» i «abric».

—I les sabatilles? —va preguntar en Joel.

—Depèn. Si les que tens estan trencades, en calen unes altres. Si ja en tens unes de bones, venen de gust.

—Llavors la mateixa carta canvia segons qui la miri.

Van comptar una altra vegada. Aigua, una fitxa. Abric, tres, que sumaven quatre. Fonendoscopi, tres, set. Autobús, dues, nou. La Salma va moure l'entrada a la vora de la taula i les sabatilles a l'altra banda, i de sobte va quedar una carta de més a cada costat, sense fitxes per a cap. Li sobrava una. Una sola fitxa de cartolina, arrugada en una cantonada, que cap carta demanava.

—I aquesta? —va preguntar en Joel.

La Salma la va agafar amb dos dits. La va mirar. Les sabatilles costaven dues. L'entrada, quatre.

—No sé on posar-la —va dir la Salma.

La Inés no va contestar. Va girar la targeta que havia escrit i la va deixar al costat de la fitxa.

La Salma, amb un feix de cartes, i en Joel, amb la carta de l'entrada, a la biblioteca.
La Salma, amb un feix de cartes, i en Joel, amb la carta de l'entrada, a la biblioteca.

Situació d'aprenentatge: El pressupost del barri

Llibre, pàg. 101

Activitats individuals

  • Tria tres peticions del barri i puntua-les d'1 a 5 segons el que aporten.
  • Calcula quantes fitxes demana cadascuna i quantes en faltarien per atendre-les totes.
  • Escriu què deixaries sense fer i per què.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les puntuacions i negocieu un únic repartiment de 1.000 fitxes.
  • Identifiqueu la millor alternativa de repartiment que descarteu i expliqueu-ne el valor segons els vostres criteris.
  • Presenteu el repartiment a un altre equip en dos minuts i recolliu-ne les objeccions.

Dades. Cinc peticions del barri (simulades), cadascuna es finança sencera o no es finança: arreglar la pista del pati, 450 fitxes; ampliar la biblioteca, 300; posar un hort, 200; millorar el wifi del centre cívic, 250; instal·lar bancs a la plaça, 100. Sumen 1.300 fitxes; n'hi ha 1.000 (en falten 300). Comprovació: una associació fictícia de Girona té 1.000 fitxes i rep peticions per 600, 500 i 400. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula quantes fitxes falten, explica què és el cost d'oportunitat del teu repartiment i escriu un límit d'aquesta manera de decidir.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «El pressupost del barri» → Individual → Grup → Producte → Comprovació (el genera el motor).
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Així és l'economia de Catalunya

Llibre, pàg. 102

L'economia d'un lloc s'assembla al seu paisatge: unes parts pesen més que unes altres, i això canvia el que necessita i el que pot oferir. Les dades d'ocupats per sectors de l'Enquesta de Població Activa ajuden a veure-ho.

—Al tercer trimestre del 2026, els serveis donaven feina al 75,8 % de les persones ocupades a Catalunya, davant del 76,6 % del conjunt d'Espanya. La indústria pesa més a Catalunya: el 16,3 %, 3,0 punts per sobre del 13,3 % del total estatal. La construcció ocupa el 6,6 % (6,8 % a Espanya). El sector primari, en canvi, hi pesa menys: l'1,4 % de les persones ocupades, menys de la meitat que a Espanya (3,2 %). Els percentatges estan arrodonits i per això no sumen exactament 100.

—Aquestes diferències importen. Un territori amb molta indústria ha de cuidar les seves fàbriques i els seus polígons. El sector serveis inclou també sanitat, educació, transports i serveis professionals: la seva composició diu de què depèn cada economia. I un territori amb un sector primari fort necessita bones carreteres per treure'n els productes i gent jove que vulgui quedar-se als pobles. Per a qui pensa a emprendre, aquestes dades donen pistes sobre el pes de cada sector; per saber on hi ha competència o quins serveis troben a faltar els veïns, cal comprovar-ho amb persones reals.

—Pensa en el flux circular. Si augmenta l'atur i no canvia res més, pot baixar la renda de les llars i reduir-se una part del consum. Si baixa la renda disponible, moltes famílies revisen la despesa i poden buscar alternatives més barates, segons l'oferta local. I si la població envelleix, pot créixer la demanda de serveis de cura i canviar la proporció de persones que treballen: els impostos que recapta el sector públic també poden canviar.

—Dos límits. Primer, els percentatges de l'EPA provenen d'una enquesta i es revisen cada trimestre, de manera que petites diferències poden no voler dir res. Segon, Catalunya no és un bloc: dins seu hi ha costes, ciutats, valls i pobles molt diferents, i els percentatges de dalt són mitjanes.

—Queda una pregunta oberta: quin sector creixerà a la teva comarca? Aquestes dades miren cap al passat; per saber-ho cal preguntar a qui hi viu i hi treballa, i a qui està començant.

Font: INE, Encuesta de Población Activa, tercer trimestre de 2026, ocupados por sector (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 103

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) La Salma diu que l'autobús és l'excusa per anar al concert; en Joel, que el porta a tot arreu. Explica per què la mateixa carta pot ser necessitat per a una persona i desig per a una altra.

Solució: Depèn de les circumstàncies: per a un és el mitjà per arribar a l'institut (necessitat) i per a l'altra, un tràmit per a un desig.

14. (aplicació) Un equip té 8 fitxes i vol aigua (1), abric (3), autobús (2) i entrada (4). Calcula quantes fitxes costen totes, quantes en falten i quina opció descartaries. Indica la millor combinació alternativa que descartes.

Solució: Costen 1 + 3 + 2 + 4 = 10; en falten 2. Es descarta, per exemple, l'entrada (4 fitxes); la millor combinació alternativa que es deixa passar (per exemple, aigua, abric i autobús: 6 fitxes) depèn del que valori cada persona.

15. (càlcul) Calcula la taxa d'atur d'un poble amb 1.200 persones actives i 96 a l'atur. Si baixés a 72, quina taxa tindria? Escriu-les totes dues amb un decimal.

Solució: 96 / 1.200 = 8,0 %; 72 / 1.200 = 6,0 %.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «L'economia de Catalunya va bé perquè el seu PIB per càpita és de 39.199 €». Què li falta per ser una bona conclusió? Escriu tres dades que demanaries abans d'afirmar-ho.

Solució: Falten atur, sectors, comparació amb altres anys i amb la mitjana espanyola (34.237 €). Resposta oberta.

17. (document) Llegeix aquesta taula amb dades fictícies sobre l'ocupació d'un barri i contesta. a) Quin sector dona feina a més persones? b) Quin percentatge de les persones ocupades treballa als serveis? c) Quins altres indicadors necessitaries per saber si el barri va bé?

Solució: a) Comerç i serveis (360). b) Total 360 + 90 + 30 + 20 = 500; 360 / 500 = 72,0 %. c) Atur o ingressos; oberta.

18. (cas amb taula) Compara dos plans de dissabte de la Martina amb aquestes valoracions per hora: estudiar 4, entrenar 5, ajudar amb el mercat d'intercanvi 3. Pla P: 3 h d'estudiar i 1 h d'entrenar. Pla Q: 2 h d'entrenar i 2 h d'ajudar. Calcula els punts i el cost d'oportunitat.

Solució: P: 3 × 4 + 1 × 5 = 17; Q: 2 × 5 + 2 × 3 = 16. Guanya P; el seu cost d'oportunitat és 16 punts (Q). Si es triés Q, el cost d'oportunitat seria 17 punts (P).

19. (cas amb taula) Una associació va demanar 1.500 fitxes de recursos per a tres projectes i n'hi han donat 1.000, repartides com indica la taula. Calcula: a) quantes fitxes falten i quin percentatge del demanat és; b) quin percentatge del demanat falta a cada projecte i a quin li falta el percentatge més gran; c) com repartiries tu les 1.000 i per què:

Solució: a) Va demanar 600 + 500 + 400 = 1.500 i rep 400 + 350 + 250 = 1.000; en falten 500, 500 / 1.500 = 33,3 %. b) Activitat extraescolar: 200 / 600 = 33,3 %; material esportiu: 150 / 500 = 30,0 %; biblioteca: 150 / 400 = 37,5 %. Surt pitjor parada la biblioteca. c) Repartiment obert amb justificació.

20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una decisió real del teu equip amb tres opcions. Escriu els recursos que gastaria cadascuna, fixa tres criteris amb pesos que sumin el 100 %, puntua-les d'1 a 5 per criteri, calcula la suma ponderada i explica el cost d'oportunitat de la que triïs.

Solució: Resposta oberta. S'avaluen tres opcions puntuades, el cost d'oportunitat (valor de la millor opció viable descartada, no la suma de totes) i un límit.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 104

Triar amb recursos escassos

  • Escassetat
    • Necessitats i desitjos
    • Recursos escassos
    • Cost d'oportunitat
    • Incentius
  • Agents
    • Famílies, empreses i sector públic
    • Flux circular de la renda
    • Impostos que es paguen i serveis que es reben
    • Cada agent decideix amb recursos escassos
    • Fluxos de diners, feina, béns i serveis entre agents
  • Mercat
    • Oferta, demanda i preu
    • Comerç i benestar
    • Desigualtats
  • Indicadors
    • PIB, atur i inflació
    • Tipus d'interès i de canvi
    • Deute i pressupost
  • Catalunya
    • PIB per càpita
    • Sectors i ocupació
    • Font i data

Resum

Les necessitats i els desitjos poden superar els recursos disponibles, que són escassos. Per això cal triar, i tot el que triem té un cost d'oportunitat: el millor a què renunciem. En el cas d'en Hugo, dels tres plans, el B (18 punts) guanya el C (14) i l'A (12), i el seu cost d'oportunitat són els 14 punts del C. Les persones responem a incentius, i l'efecte dotació fa que valorem més el que és nostre. En l'economia participen les famílies, les empreses i el sector públic, que s'uneixen en el flux circular de la renda (un model simplificat): feina i sous, compres i vendes, impostos i serveis. En un mercat, l'oferta, la demanda i el preu s'ajusten entre si; el comerç pot augmentar les possibilitats de consum i de producció, però no garanteix que els avantatges es repartiran per igual: queden desigualtats. Per saber com va una economia s'usen indicadors: PIB, taxa d'atur, inflació (IPC), tipus d'interès i de canvi, deute i pressupost. Al tercer trimestre del 2026, la taxa d'atur va ser del 8,3 % a Catalunya i del 10,2 % a Espanya. En dades que canvien, la IA ha de donar data i font comprovables. I el PIB per càpita, una mitjana per habitant, compara territoris però no diu com viu cada persona. Mirar amb dades el teu territori t'ajuda a decidir quin projecte hi encaixa.

Vés al test →