Situació de partida
Llibre, pàgs. 153–154

És març a 3r B de l'Institut Ribera Nord. Segona Volta ja té nom i data (dissabte 15 de maig), i ara cal saber quants diners entren i quants surten. L'Associació de Veïns de Ribera Nord organitza el mercat, i l'AFA li ha prestat 20 € en monedes per donar el canvi, que caldrà tornar. En Joel apunta els diners de la caixa al full de comptes i a la Lucía li entren dubtes. L'Andrés, l'orientador, passa per allà i pregunta el que gairebé ningú no es pregunta: de qui són, aquests diners?
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar per a què serveixen els diners, en quines formes existeixen i com s'hi paga
- Fer un pressupost personal distingint despeses fixes i variables, necessitats i desitjos, i estalvi
- Calcular els ingressos, les despeses i el resultat d'un projecte, i el punt d'equilibri de manera intuïtiva
- Reconèixer les dades d'un tiquet, una factura, un pressupost i un rebut
- Portar un registre de caixa que es pugui comprovar entre diverses persones
Per començar
- Pensa en una compra que vas fer amb monedes o amb targeta. Quina diferència vas notar?
- Si reps 30 € al mes, com decidiries en què els gastes? Què seria el primer que apartaries?
- Si deixes 20 € a un amic per al canvi d'una parada, són un ingrés que millora el seu resultat o diners que haurà de tornar?
- Quines dades hauria de tenir un paper perquè serveixi de comprovant d'una compra?
Mapa de la unitat

10.1Els diners
Llibre, pàgs. 155–156
Paguem amb diners cada dia i gairebé mai no pensem què són. Convé saber-ho abans de portar els comptes d'un projecte. Els diners són el que s'accepta a canvi de béns i serveis. Sense diners hauríem de fer trocs: tu tens una cosa que jo vull, però jo no tinc res que tu vulguis. Els diners fan tres coses. Són mitjà de pagament: serveixen per comprar i vendre. Són unitat de compte: posen preu a les coses i permeten comparar-les. I són reserva de valor: els pots guardar avui i fer-los servir demà.

—Avui els diners tenen diverses formes. L'efectiu són els bitllets i les monedes. El diner bancari és el saldo d'un compte: un número que el banc guarda a nom teu. Normalment, pagar amb targeta de dèbit o amb el mòbil mou diner bancari: són mitjans de pagament, no una altra mena de diner. La major part dels diners que existeixen no són en bitllets, sinó en comptes. Cada forma té avantatges: l'efectiu deixa menys registres i no necessita connexió, però es pot perdre; el diner bancari deixa rastre, però també té fraus digitals.
—Els bitllets d'euro els emeten el Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals, com el Banc d'Espanya; les monedes, els estats de la zona euro, amb l'autorització del BCE. La seva feina és cuidar els diners i vigilar que els preus no pugin massa.
—Per pagar es fan servir mitjans de pagament. Amb una targeta de dèbit el pagament surt del teu compte a l'instant. Amb una targeta de crèdit pagues després i, segons el contracte, ajornar el pagament pot costar interessos i comissions. Una targeta de prepagament només permet gastar el que hi has carregat abans. L'efectiu es perd i deixa menys registres; la targeta és còmoda, però pot ser més fàcil gastar sense adonar-te'n.
—Si compres en un altre país, els diners canvien de moneda. Una divisa és la moneda d'un altre país, i el tipus de canvi diu quantes unitats d'una moneda valen en una altra. Si 1 € = 1,10 dòlars (xifra fictícia), 50 € són 55 dòlars. Abans de comprar en un web estranger, mira el canvi i les comissions.
—Pagar amb seguretat també és part de saber de diners. No donis mai el número secret de la targeta ni la clau a ningú, ni tan sols a un amic. Si et ve un missatge que diu que és del banc i et demana dades, no contestis: contacta amb el banc pels canals oficials. I si pagues per internet, comprova que és el web oficial, llegeix l'adreça completa i mira que la connexió sigui segura (https). Però https només xifra la connexió: no prova que la botiga sigui de fiar.
Activitats
- Digues quina funció dels diners (mitjà de pagament, unitat de compte o reserva de valor) apareix en cada cas: a) pagues un entrepà; b) llegeixes que un cartell costa 25 €; c) guardes 10 € cada mes a la guardiola.
- Amb el tipus de canvi fictici d'1 € = 1,10 dòlars, calcula quants dòlars són 50 € i quants euros són 33 dòlars.
- Amplia. Una parada d'un mercat cobra en efectiu i amb targeta. Escriu un avantatge i un risc de cada mitjà per a qui ven i per a qui compra.
Classifica
Activitat 1 · Quina funció dels diners és?
Digues quina funció dels diners apareix en cada cas.
Pagues un entrepà.
Llegeixes que un cartell costa 25 €.
Guardes 10 € cada mes a la guardiola.

10.2El teu pressupost
Llibre, pàgs. 156–158
Un pressupost no et treu diners: et diu on van. Amb uns comptes senzills decideixes tu, i no l'atzar. Un pressupost és un pla de quants diners esperes que entrin i quants penses que sortiran en un període, per exemple un mes. El que entra són els ingressos: la paga o el sou; un regal és un ingrés ocasional. El que surt són les despeses. Si els ingressos són més grans que les despeses, hi ha superàvit, i el que reserves és l'estalvi. Si passa al revés, hi ha dèficit: cal revisar les despeses o fer servir estalvis previs. Es fa per escrit, encara que sigui en una llibreta, i es revisa en acabar el mes per veure què ha anat bé, què ha anat malament i què convé canviar.
—Les despeses poden ser fixes, que es repeteixen i gairebé no canvien, com la recàrrega del mòbil o una subscripció, o variables, que canvien cada mes, com les sortides amb amics. Un truc útil és mirar primer les fixes: si ja se n'emporten la meitat de la paga, queda poc marge per decidir. Les variables són les que més pots retallar. Per exemple, l'abonament de transport és fix i una entrada de cinema és variable.
—Una altra distinció: una necessitat és una cosa que cal per viure o estudiar, com menjar o el transport fins a l'institut. Un desig és una cosa que et ve de gust però no cal. La frontera no sempre és clara: uns auriculars poden ser un capritx per a algú i una eina de treball per a una altra persona. Per això convé decidir amb la llista al davant.
—Hi ha tres passos senzills per començar. Primer, apunta durant un mes tot el que ingresses i gastes, encara que sigui poc. Segon, ordena les despeses en fixes i variables i marca les que són desitjos. Tercer, si pots, decideix quant vols estalviar i aparta-ho el primer dia, no l'últim: el que sobra a final de mes sol ser molt poc.

Cas · El pressupost de la Lucía
Cas fictici.
La Lucía rep una paga fictícia de 30 € al mes. Vol estalviar 60 € en quatre mesos per a un viatge de l'institut. Aquestes són les seves despeses mensuals:
| Concepte | Tipus | Import |
|---|---|---|
| Recàrrega del mòbil | Fixa | 5 € |
| Plataforma de música | Fixa | 3 € |
| Sortides amb amics | Variable | 8 € |
| Berenars | Variable | 4 € |
| Capricis | Variable | 3 € |
- Suma les despeses fixes: 5 + 3 = 8 €. Suma les variables: 8 + 4 + 3 = 15 €. Despeses totals: 8 + 15 = 23 €. Pas 2. Calcula l'estalvi actual: 30 − 23 = 7 € al mes. En quatre mesos serien 4 × 7 = 28 €: falten 60 − 28 = 32 €. Pas 3. Calcula el que necessita estalviar: 60 / 4 = 15 € al mes. Llavors les despeses variables no poden passar de 30 − 8 − 15 = 7 €. Avui són 15 €: cal retallar 15 − 7 = 8 €. Pas 4. Proposa un repartiment: sortides 4 €, berenars 2 € i capricis 1 €. Sumen 7 € i l'estalvi és 30 − 8 − 7 = 15 €. Resultat: per estalviar 60 € en quatre mesos, la Lucía ha d'estalviar 15 € al mes, la meitat de la paga, retallant 8 € de despeses variables. Què significa: el pla és possible, però exigent: ha de reduir les despeses variables en més de la meitat (8 de 15 €), o bé ampliar el termini. El límit és que un imprevist pot trencar el pla; per això convé anar apuntant cada mes el que passa de debò.
Activitats
- Un jove fictici té una paga de 40 € al mes. Les seves despeses fixes són 10 € (recàrrega 6 i música 4) i les variables, 22 €. Calcula quant estalvia al mes. Quin percentatge de la paga estalvia?
- Classifica com a fixa o variable i com a necessitat o desig: a) l'abonament de transport fins a l'institut; b) una entrada de cinema; c) la recàrrega del mòbil; d) unes sabatilles noves quan les velles encara serveixen.
- Amplia. Amb una paga de 25 € i despeses fixes de 6 €, calcula quantes despeses variables pots tenir com a màxim per estalviar 45 € en tres mesos. Escriu un repartiment possible.
Simulador
Cas · El pressupost de la Lucía
Canvia la paga, les despeses i la meta d'estalvi de la Lucía i mira quant estalvia i quant ha de retallar.
Estalviar 60 € en quatre mesos és possible, però molt dur: renuncia a la meitat de la paga. Un imprevist ho trenca, així que convé apuntar cada mes el que passa de debò.

10.3El pressupost del projecte
Llibre, pàgs. 158–160
Un projecte té ingressos i despeses. Convé saber la diferència abans de gastar. Un projecte porta els seus comptes com una persona. Els ingressos són els diners que guanya el projecte pel que ven o rep, com les vendes o els suports autoritzats (si hi ha rifa, se'n comprova la normativa). Les despeses són els diners que costa fer el projecte. El resultat és la diferència: ingressos menys despeses. Si és positiu, hi ha benefici; si és negatiu, hi ha pèrdua.
—Un pressupost de projecte s'escriu en dues columnes: a una banda el que entra i a l'altra el que surt. Així es veu d'un cop d'ull si quadra. Compte amb un error molt comú: no tots els diners que passen per la caixa són ingrés o despesa. El capital prestat i retornat no és ingrés ni despesa; els interessos, si n'hi ha, sí. Si no quadra, torna a sumar: gairebé sempre l'error és una xifra mal copiada o una despesa oblidada.
—Un pressupost també inclou el que no esperes. Per això es deixa una partida d'imprevistos, un petit marge per al que no s'ha pogut preveure, com un cartell que cal repetir. I convé fer dos comptes: el previst, amb el que esperes, i un de pessimista, amb el que passaria si es ven menys. Si només surt bé amb tot a favor, és millor canviar alguna cosa abans de començar.
—Hi ha una pregunta útil: quant cal vendre per no perdre? És el punt d'equilibri, i aquí el calculem de manera intuïtiva. Si les despeses ja estan fixades i vendre no costa res més, es divideix el que es gasta entre el que es guanya per cada venda. Per sobre d'aquest número comença el benefici. És un càlcul d'orientació, no una promesa de resultat. Si el preu puja o les despeses baixen, el punt d'equilibri baixa.
Cas · Els comptes de Segona Volta
Cas fictici.
L'equip preveu, per al dissabte 15 de maig, aquests ingressos i despeses (xifres del projecte):
| Ingressos | Import | Despeses | Import |
|---|---|---|---|
| Vendes | 200 € | Cartells | 25 € |
| Patrocini | 50 € | Etiquetes i bosses | 20 € |
| Rifa | 50 € | Aigua i estovalles | 15 € |
| — | — | Imprevistos | 30 € |
| Total | 300 € | Total | 90 € |
- Suma els ingressos: 200 + 50 + 50 = 300 €. Suma les despeses: 25 + 20 + 15 + 30 = 90 €. El canvi en monedes, que es torna, val 0 €; l'assegurança, 0 € si la pòlissa de l'associació cobreix el mercat (es comprova). Pas 2. Calcula el resultat: 300 − 90 = 210 €. Pas 3. I si plou? Suposa que només baixen un 40 % les vendes: 200 × 0,6 = 120 €. Ingressos: 120 + 50 + 50 = 220 €. Resultat: 220 − 90 = 130 €, és a dir, 80 € menys (−38,1 %). Pas 4. Calcula el punt d'equilibri sense patrocini ni rifa: 90 € de despeses entre 2,50 € de preu mitjà = 36 vendes (amb els 90 € ja compromesos i sense cost per venda). Cada venda aporta 2,50 €. Resultat: previst, 210 €; amb pluja, 130 €; i amb 36 vendes a 2,50 € es cobreixen les despeses. Què significa: el resultat depèn de poques partides, i per això cal vigilar-les. El límit és que el preu mitjà de 2,50 € és una estimació i que, amb ingressos extra realment aconseguits, farien falta menys vendes.

Activitats
- Si en lloc de pluja les vendes de Segona Volta baixen un 25 %, quant valen les vendes, quin és el resultat i quant es perd respecte al previst?
- Una parada ven polseres a 2 € i té 90 € de despeses fixes (vendre no costa res més). Quantes n'ha de vendre per no perdre? Quin és el resultat amb 100 polseres?
- Amplia. Una veïna presta 30 € per al canvi d'una altra parada. Escriu on apuntaries aquests 30 € en un pressupost en dues columnes i què passa amb ells en acabar el dia.
Classifica
Activitat 14 · Ingrés, despesa o cap dels dos
Classifica cada moviment d'un club fictici.
Quotes: 120 €.
Lloguer de la sala: 90 €.
20 € de canvi prestat.
Cartell: 25 €.
Simulador
Cas · Els comptes de Segona Volta
Canvia les partides, la baixada de vendes i el preu mitjà. Mira el resultat previst, el d'un dia de pluja i el punt d'equilibri.
El canvi en monedes no hi figura: es torna i val 0 €. L'equilibri es calcula sense patrocini ni rifa i amb un preu mitjà estimat de 2,50 € per venda.

10.4Documents dels diners
Llibre, pàgs. 160–162
En una compra convé guardar un justificant. Saber llegir-lo evita errors i discussions. En moltes compres s'entrega un justificant. El tiquet és el justificant senzill d'una compra; al comerç sol ser una factura simplificada, amb les dades que exigeix la norma. La factura és un document més complet: documenta operacions d'empreses o professionals i també es dona a qui compra quan correspon. Convé no confondre aquests papers: cadascun serveix per a una cosa diferent. Pregunta sempre quin és quin: el pressupost diu quant costaria; el tiquet i la factura, què s'ha comprat; el rebut, què s'ha cobrat.
—El pressupost d'una empresa, o pressupost comercial, és una oferta que et diu quant costaria una feina o un producte abans de fer-la; no demostra que s'hagi pagat: només serveix per comparar preus i terminis. Un rebut és el paper amb què algú reconeix que ha cobrat una quantitat. Si compres uns cartells, el normal és demanar primer el pressupost, comparar amb un altre, acceptar el millor i guardar després la factura. Guardar els papers ordenats t'evita problemes si cal reclamar. Dos o tres pressupostos permeten comparar preus i terminis.
—Pensa en cada paper com una petita prova. Un tiquet d'una botiga del barri diu la data, el nom del comerç, el que has comprat i el total. Si alguna cosa falla, per exemple el producte arriba trencat, aquest paper demostra que el vas comprar allà i quan. Molts comerços ofereixen el justificant en format electrònic; convé guardar-lo igualment. Convé guardar-lo mentre el puguis necessitar per a canvis, garanties o reclamacions. Si un paper s'esborra amb el temps, com els tiquets tèrmics, fes-ne una foto abans que es perdi.

—Una factura té dades obligatòries. Les bàsiques són el número i la data. També la identificació de qui factura (amb el seu NIF) i de qui rep, i els domicilis. I la descripció del que es ven, el seu import i l'IVA quan correspon. L'IVA és un impost sobre el consum que normalment va dins del preu final. Si el preu amb IVA és 25 € i el tipus és el 21 %, l'IVA és 4,34 € i la base, 20,66 €.
—L'IVA es calcula sobre la base. Amb un tipus del 21 %, una base de 100 € porta 21 € d'IVA i el total és 121 €. Hi ha tipus més baixos per a alguns productes, com el pa. Si l'operació porta IVA, qui ven el repercuteix i el declara a Hisenda, normalment restant l'IVA de les seves compres. No forma part dels seus ingressos, sinó que són diners que passen per la seva caixa. Per això, qui munta un negoci ha de separar sempre la base, que sí que és el seu ingrés, de l'IVA, que no ho és. És una altra versió del mateix error dels 20 € de canvi. Per treure la base d'un total amb IVA, es divideix el total entre 1,21; per treure l'IVA, es resta la base al total. Així, amb 121 € de total, la base és 121 / 1,21 = 100 € i l'IVA, 21 €. Un error molt comú és calcular l'IVA com el 21 % del total.
Activitats
- Amplia. Una impremta cobra 25 € amb IVA inclòs per uns cartells. Amb un IVA del 21 %, calcula la base (25 / 1,21) i l'IVA, i comprova que sumen 25 €.
Simulador
Cas · L'IVA d'uns cartells
Introdueix el total amb IVA i el tipus. L'IVA es calcula sobre la base, no sobre el total.
La base és el que sí que és ingrés de qui ven; l'IVA passa per la seva caixa però no és seu. Calcular el 21 % del total dona 5,25 €, una errada molt comuna.

10.5Controlar els diners
Llibre, pàg. 162
Portar la caixa amb ordre dona tranquil·litat i confiança. En un projecte de diverses persones és una qüestió de respecte. Un registre de caixa és una llista, dia a dia, del que entra i del que surt, amb data, concepte i import. En acabar el dia es compten els diners que hi ha, és l'arqueig de caixa, i es compara amb el que diu el registre. Si no coincideixen, es busca la diferència amb calma, sense acusar ningú.
—Un bon control té tres normes. Com a bona pràctica, dues persones compten els diners cada vegada. Tot s'apunta en el moment. I l'equip pot veure els comptes, sense dades personals de compradors ni col·laboradors. Això s'anomena transparència: ensenyar d'on venen els diners i on van. En un projecte on participen menors, a més, la caixa la porta una persona adulta de l'entitat que l'organitza, i el recompte es fa davant seu. Un full de càlcul o una llibreta basten, sempre que s'escrigui amb lletra clara, amb la data i amb l'import en euros.
—Els errors de caixa passen a tothom: un canvi mal donat, una moneda caiguda o un apunt oblidat. L'important no és no equivocar-se mai, sinó detectar-ho aviat. Per això es comparen els diners al final de cada dia, i no a final de mes. Si falten o sobren diners, s'anota la diferència i se'n busca la causa, sense acusar ningú. Quan hi ha diverses persones implicades, una persona adulta de l'Associació de Veïns supervisa la caixa, i en aquest projecte escolar els contractes i les operacions bancàries les tramiten persones adultes autoritzades. Finalment, quan acaba el projecte, es fa el tancament de caixa: es compta tot, es torna el que no és de l'equip i s'anota el resultat final per comparar-lo amb el previst.
Activitats
- Un equip anota aquests moviments: vendes 85 €, canvi prestat 20 €, cartell 10 € i bosses 6 €. Escriu quines partides són ingressos o despeses, calcula el resultat i explica què cal fer amb els 20 €.
- Amplia. Escriu tres normes per portar la caixa d'un mercat escolar: qui compta, quan s'apunta i qui pot veure els comptes. Explica per què una d'elles evita discussions.
Començar per alguna cosa · La caixa de les monedes
Llibre, pàgs. 163–164
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Era un dimecres de març, a última hora, i a la sala d'actes només quedaven unes files de cadires blaves i la llum de la tarda a les portes de vidre. A una taula del fons, en Joel, la Irene i la Lucía treballaven amb un full i una calculadora. Al seu costat hi havia una caixa de cartró amb polseres blanques de paper i, oberta, una caixa metàl·lica blava amb monedes.
—Vint euros en monedes —va dir en Joel, amb el bolígraf a la mà—. Me'ls ha deixat l'AFA per al canvi. Els apunto.
—On? —va preguntar la Lucía. Duia l'agenda amb les pestanyes roses i grogues abraçada contra el pit.
—A la columna d'ingressos. Són diners que tenim.
Va escriure «canvi: 20 €» a la columna d'ingressos i va sumar amb la calculadora. La pantalla va dir 320.
—Però al pressupost en teníem 300 —va dir la Lucía—. A veure, per parts. Dos-cents de vendes, cinquanta del patrocini, cinquanta de la rifa del lot del Bar Benítez. Això és 300.
—Doncs ara són 320. Amb els vint.
La Irene tenia el dit recolzat al full i encara no deia res. Mirava la línia d'en Joel amb el cap ajupit i la barbeta a la mà.
—Segur? —va preguntar la Lucía.
—Són diners que són a la caixa.
—Ja. Però són nostres?
En Joel es va quedar amb la calculadora a mig camí.
L'Andrés Mora va entrar aleshores amb la seva carpeta blava sota el braç i la targeta penjada al coll. Es va aturar al costat de la taula i es va posar la mà a la barbeta, sense dir res. Va mirar el full, la calculadora i la caixa amb les monedes.
—Aquí hi ha dues coses diferents —va dir per fi—. Diners que entren a la caixa i diners que són vostres. No sempre són el mateix.
—Ens els han deixat —va dir en Joel.
—Llavors, què passarà amb aquests vint euros quan acabi el mercat?
Ningú no va contestar. La Lucía va passar una pàgina de l'agenda, va tornar a l'anterior i la va deixar on era.
—Es tornen —va dir al final, a poc a poc—. A l'AFA, després del mercat. Demà ho apunto a part.
—I llavors què són? —va preguntar l'Andrés.
—Un préstec per al canvi, fins al dia del mercat.
—Els préstecs no engreixen els beneficis —va murmurar en Joel—. Val, val. Però llavors per què sembla que sobren diners?
—Perquè a la caixa hi ha dues menes de diners barrejats —va dir la Lucía—. I als comptes del resultat només en compta una.
—Això ho decidiu vosaltres —va dir l'Andrés—. Jo us porto informació. Aquí qualsevol associació us diria el mateix, però és millor que ho vegeu al vostre paper.
La Irene va agafar el bolígraf. Amb cura va ratllar l'apunt d'en Joel sense esborrar-lo, amb una ratlla neta, i a sota va escriure a poc a poc, amb lletra petita: «canvi (es torna)». Després va traçar una fletxa cap a fora de la taula, cap al marge.
—I la calculadora? —va preguntar en Joel, i va picar la tecla d'esborrar.
—Ara dona 300 —va dir la Lucía, i va deixar anar un sospir—. Que és el que ha de donar.
—Fet, llavors —va dir una veu des de la porta. Era en Hugo, amb el davantal del Bar Benítez plegat sota el braç—. El meu pare diu que el lot de la rifa el porta divendres abans del mercat. És una cistella. Té de tot.
—Anota «lot donat» a part —va dir la Lucía—. A la rifa només comptem les butlletes que es venguin, i en restem les despeses.
—Doncs vaja manera de sumar —va dir en Hugo, rient, i es va acostar a mirar el full.
En Joel va aixecar la tapa de la caixa metàl·lica, va agafar una moneda i la va deixar caure una altra vegada entre les altres. El so va omplir un moment la sala buida.
—Si em despisto, qui se'n recorda, dels vint? —va preguntar.
—Jo —va dir la Irene sense aixecar la vista.
—I una persona adulta al davant —va dir l'Andrés—. Sempre.

Situació d'aprenentatge: Pressupost en dues columnes
Llibre, pàg. 165
Activitats individuals
- Llista el que el projecte necessita comprar i el que podria ingressar.
- Separa ingressos i despeses dels diners que es tornen.
- Calcula el resultat previst i l'escenari pessimista amb una baixada del 40 % de les vendes.
Activitats en grup
- Poseu en comú les llistes i quedeu-vos amb una sola taula en dues columnes.
- Calculeu el punt d'equilibri amb un preu mitjà realista.
- Decidiu com es portarà la caixa: qui compta, qui apunta i quina persona adulta hi és present.
Dades. Per a qui prefereixi no fer servir el seu projecte: el club de bàsquet de Granollers, fictici, ven rosquilles en una festa. Hi ha persones adultes del club, que comproven les obligacions sanitàries i d'al·lèrgens. Preu: 2 € cadascuna. Preveu vendre'n 120. Despeses ja compromeses (materials ja comprats), encara que es vengui menys: ingredients 95 €, bosses 15 € i cartell 10 €. El club rep a més 30 € en monedes per al canvi, que tornarà. Comprovació individual. Sense ajuda, calcula amb el cas del club el resultat, l'escenari amb un 40 % menys de vendes i el punt d'equilibri, i digues on apuntes els 30 € del canvi.

Informe: Quant costa viure
Llibre, pàg. 166
Quan fem un pressupost personal o d'un projecte, tot sembla dependre d'uns pocs números. Però què gasta, de mitjana, una llar a Catalunya? L'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE ho mesura cada any preguntant a milers de llars.
—El 2025, la despesa mitjana per llar a Espanya va ser de 35.100,71 euros a l'any, uns 2.925 al mes. De cada cent euros, 33 se'n van en habitatge, aigua, electricitat i altres subministraments, 16 en aliments i begudes sense alcohol i una mica més d'11 en transport.
—A Catalunya la despesa mitjana per llar va ser de 38.184,81 euros, uns 3.182 al mes. Són 3.084,10 euros més a l'any que la mitjana d'Espanya, un 8,8 % més, uns 257 euros més cada mes. L'habitatge hi aporta una bona part: 1.738,19 euros més a l'any, el 56,4 % de la diferència.
—També canvia el repartiment. A Catalunya l'habitatge pesa més (35,1 de cada cent euros) que a Espanya (33,2). En canvi, els aliments pesen una mica menys (15,6 davant de 16,0) i el transport també (11,3 davant d'11,5).
—Què pots treure'n per al teu projecte? Primer, que la despesa de les persones depèn d'on viuen i del que guanyen. No hi ha un preu únic, i per això convé preguntar al públic al qual t'adreces. Segon, que una llar compra sobretot coses necessàries, i que la part que queda per a capricis o activitats com un mercat varia molt d'una llar a una altra.
—Com ho faries servir en el pressupost d'un projecte? Si vens en dos mercats, un a Barcelona i un altre en un poble petit, aquestes dades no diuen on es gasta més: per comparar-los calen dades locals. I una mitjana alta no vol dir que cada persona pagui més pel teu producte. Depèn del que vens, de l'edat del públic i de si és una necessitat o un capritx. Per això un pressupost es basa en supòsits que convé comprovar amb una prova petita.
—Una pregunta oberta: quant creus que està disposat a gastar el teu públic en una cosa que li ve de gust, però que no necessita? Només ho saps preguntant.
—Dos límits. Són despeses per llar, no per persona: en general la mida de la llar influeix en la despesa, però també els ingressos i altres circumstàncies. Inclouen consums sense pagament, com el lloguer imputat de l'habitatge propi.
—I són mitjanes de totes les llars; cap llar real és «la llar mitjana». No serveixen per jutjar el pressupost de ningú ni per pensar que la teva família ha de gastar el mateix.
Font: INE, Encuesta de Presupuestos Familiares (EPF) 2025, taula «Gasto por grupos de gasto, según comunidad autónoma de residencia» (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 167
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, per què a la Lucía no li queda clar que els 20 € siguin un ingrés? Quina pregunta de l'Andrés canvia la conversa? Què escriu la Irene al full?
Solució: Perquè no eren diners de l'equip sinó prestats. L'Andrés pregunta què passarà amb els 20 € quan acabi el mercat. La Irene ratlla la línia i escriu «canvi (es torna)».
14. (aplicació) Un club té aquests moviments: quotes 120 €, lloguer de la sala 90 €, 20 € de canvi prestat i cartell 25 €. Classifica cadascun com a ingrés, despesa o cap dels dos i calcula el resultat. On apuntaries el canvi?
Solució: El canvi s'anota a part, ni en ingressos ni en despeses. Ingressos: quotes 120 €. Despeses: 90 + 25 = 115 €. Cap dels dos: el canvi de 20 €. Resultat: 120 − 115 = 5 €.
15. (càlcul en dos passos) Amb les dades de l'informe, calcula quants euros més a l'any gasta una llar de Catalunya que la mitjana d'Espanya i quin percentatge és. Després fes servir aquesta taula: a) Quant gasta al mes en aliments una llar catalana? b) Quants euros més gasta en transport a l'any una llar catalana que la mitjana espanyola?
Solució: 38.184,81 − 35.100,71 = 3.084,10 €; 3.084,10 / 35.100,71 = 8,8 %. a) 5.946,88 / 12 = 495,57 €. b) 4.323,66 − 4.019,92 = 303,74 € més a l'any (7,6 % més).
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si pagues 25 € amb IVA inclòs al 21 %, la factura té una base de 25 € i un IVA de 5,25 €, amb un total de 30,25 €». Què comprovaries i com recalcularies base i IVA?
Solució: L'error: 25 € ja inclou l'IVA. Base 20,66 €, IVA 4,34 €, total 25,00 €. Es comprova dividint el total entre 1,21.
17. (document) Llegeix aquest tiquet: 3 bosses a 1,20 € i 2 etiquetes a 0,85 €. El client lliura 10 €. a) Quin és el total? b) Quant és el canvi? c) Quines dades falten perquè serveixi com a factura simplificada? Cita'n almenys tres. d) Si vens 20 etiquetes més a 0,85 €, quants euros més ingresses?
Solució: a) 3 × 1,20 + 2 × 0,85 = 3,60 + 1,70 = 5,30 €; b) 10 − 5,30 = 4,70 €; c) per exemple, la data, el número, el nom i el NIF de qui l'emet, el tipus d'IVA aplicat i el total (RD 1619/2012, art. 7); d) 20 × 0,85 = 17,00 € més.
18. (cas amb taula) Calcula el resultat d'aquest pressupost i d'un escenari en què les quotes baixen un 25 %:
Solució: Ingressos 160 €; despeses 115 €; resultat 45 €. Amb quotes −25 %: 120 × 0,75 = 90 €; ingressos 130 €; resultat 15 €.
19. (punt d'equilibri) Una parada ven polseres a 2 € i gasta 90 € (despeses fixes; vendre no costa res més). Quantes n'ha de vendre per no perdre? Què li aconsellaries si preveu vendre'n només 30? I si puja el preu a 2,50 €: quantes en necessitaria llavors?
Solució: 45 polseres. Amb 30 vendria 60 € i perdria 30 €; aconsellaria pujar el preu, reduir despeses o buscar un ingrés extra. A 2,50 €: 90 / 2,50 = 36 polseres (amb 90 € de despeses fixes).
20. (transferència individual, sense ajuda) Inventa un projecte de la teva edat (una parada, una festa). Escriu ingressos i despeses en dues columnes, calcula el resultat i l'escenari amb un 40 % menys de vendes, i digues quins diners no apuntaries com a ingrés.
Solució: Resposta oberta. S'avalua que el diner prestat quedi fora del resultat i que l'escenari pessimista es calculi amb el 60 % de les vendes.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 168
Els diners del projecte i els teus
- Diners
- Mitjà de pagament, unitat de compte i reserva de valor
- Efectiu i diner bancari
- Euro: bitllets (BCE i bancs centrals) i monedes (estats)
- Mitjans de pagament i divises
- Efectiu i targeta: avantatges i riscos
- Pressupost personal
- Ingressos, despeses i estalvi
- Despeses fixes i variables
- Necessitat i desig
- Estalvi amb objectiu i termini
- Pressupost del projecte
- Ingressos, despeses i resultat
- Dues columnes i escenari pessimista
- Punt d'equilibri
- Els diners que es tornen queden fora
- Documents
- Tiquet i rebut
- Factura i IVA
- Pressupost d'un proveïdor
- Dades obligatòries d'una factura
- Control
- Registre de caixa
- Arqueig i transparència
- Persona adulta a la caixa
- Dues persones compten i s'apunta al moment
Resum
Els diners serveixen com a mitjà de pagament, unitat de compte i reserva de valor. Poden ser en efectiu o en comptes bancaris, amb mitjans de pagament com la targeta o el mòbil. Els bitllets d'euro els emeten el BCE i els bancs centrals; les monedes, els estats. Un pressupost personal compara ingressos i despeses, separa les despeses fixes de les variables i les necessitats dels desitjos, i deixa un estalvi. En el cas de la Lucía, per estalviar 60 € en quatre mesos ha d'estalviar 15 € al mes i retallar 8 € de despeses variables. En un projecte, el resultat és ingressos menys despeses. Un pressupost de projecte s'escriu en dues columnes, i uns diners que es tornen, com el canvi de la caixa, no són ni ingrés ni despesa. A Segona Volta, 300 € d'ingressos i 90 € de despeses donen 210 € i, si plou, 130 €. El punt d'equilibri indica quant cal vendre per cobrir les despeses. Els documents dels diners, com el tiquet, la factura i el rebut, justifiquen els pagaments, i una factura porta dades obligatòries i, quan escau, l'IVA desglossat. Un registre de caixa apunta cada moviment, es fa l'arqueig en tancar el dia i es porta amb transparència i amb una persona adulta present. L'informe de l'INE mostra que una llar catalana gasta de mitjana 38.184,81 € a l'any, però cap llar real és la mitjana: pregunta al teu públic.