Salta al contingut

Emprenedoria · 1r, 2n o 3r d'ESO · Primer trimestre

Unitat 1 · Emprendre és més que muntar una empresa

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 9–24

Situació de partida

Llibre, pàgs. 9–10

Plaça amb font i terrassa; el grup xerra amb motxilles, l'Iker amb la seva cadira. Primer dia de curs.

És setembre a 3r B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La professora Inés Varela ha dit que aquest curs l'optativa va d'aprendre a posar idees en marxa, i no ha donat més pistes. En Joel creu que emprendre és obrir una empresa i fer-se ric. La Salma pregunta si compta la veïna que va organitzar la recollida de roba del barri. La Inés no respon: reparteix targetes de cartolina amb una sola pregunta escrita.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Explicar què vol dir emprendre i per què no és el mateix que muntar una empresa
  • Distingir les dimensions de l'emprenedoria (personal, social i productiva) i posar-hi exemples
  • Reconèixer els trets d'una persona emprenedora i separar-los dels mites més repetits
  • Calcular percentatges senzills d'empreses amb assalariats i sense, i comparar Catalunya amb Espanya
  • Valorar trajectòries de persones que emprenen a prop teu, sense fixar-te només en les que van sortir bé

Per començar

  1. Pensa en algú del teu barri o de la teva família que hagi començat alguna cosa (un negoci, un club, una recollida de roba). Què va fer primer?
  2. Cal ser ric per emprendre? I cal tenir una empresa?
  3. Es neix amb «esperit emprenedor» o s'aprèn? Dona'n una raó.
  4. Si un projecte surt malament, ha estat un fracàs total? Què se'n pot treure?

Mapa de la unitat

1.1Què és emprendre

Llibre, pàgs. 11–12

Emprendre comença amb una idea, però no s'hi acaba: és fer alguna cosa amb aquesta idea perquè serveixi a algú. Emprendre és prendre la iniciativa per convertir una idea en una acció que crea alguna cosa de valor per a un mateix o per a altres persones. Fixa't en les dues parts: hi ha una idea i hi ha una acció. Una idea que es queda al cap encara no és emprendre.

—Emprendre no és només somiar ni copiar sense adaptar. Somiar és tenir la idea i esperar. Copiar és repetir el que fa un altre sense pensar en la teva situació. Emprendre és mirar al voltant, triar una idea, adaptar-la al teu cas i posar-te a fer-la. De vegades s'assembla a copiar, però sempre hi afegeixes alguna cosa teva.

—La paraula valor surt sovint quan es parla d'emprendre. Crear valor és fer alguna cosa que millora la vida d'algú: estalviar-li temps, donar-li un servei, fer-li companyia o ensenyar-li alguna cosa. El valor no sempre es mesura en euros.

—Un torneig al pati crea valor en forma de diversió i amistat. Una pastisseria el crea en forma de pastissos i de feina. Per saber si crees valor, fes-te una pregunta: «a qui li serveix això?».

—Un exemple més proper: si veus que al pati hi ha qui no té amb qui jugar i organitzes un joc cada dijous, has emprès. No has muntat cap empresa, però has pensat, has triat i has actuat.

—Gairebé ningú no comença amb un gran pla. Es comença per alguna cosa petita. Un noi organitza un torneig de futbol sala al pati. Una veïna recull abrics usats per a qui els necessita. Una cuinera obre un menjador de menú casolà. Els tres han fet el mateix: han vist que faltava alguna cosa i han actuat.

—Es pot emprendre en quatre terrenys. A l'empresa, quan es ven un producte o un servei i es vol guanyar diners. En l'àmbit social, quan s'ajuda a resoldre un problema d'altres persones. En l'àmbit cultural, quan es crea una activitat o un espai per a la música, el teatre o la lectura. I en la pròpia vida, quan decideixes aprendre alguna cosa nova, canviar d'hàbits o fixar-te un objectiu.

—Hi ha un cas més que s'oblida: l'intraemprenedoria. És emprendre dins d'un lloc que ja existeix. Si al teu institut proposes i organitzes una biblioteca de préstec de jocs de taula per al pati, no crees una empresa nova, però sí que has pres la iniciativa dins d'una organització. Passa el mateix quan una treballadora proposa al seu cap una manera millor d'atendre la clientela.

—Ara cal separar dues paraules que es confonen. Un emprenedor és qui pren la iniciativa de començar alguna cosa. Un empresari és titular d'una activitat empresarial: qui només dirigeix una empresa aliena no ho és. Una persona pot ser les dues coses, només una o cap. La veïna de la recollida de roba emprèn i no és empresària. Qui hereta un negoci i el porta sense canviar-hi res és empresari, però potser no emprèn.

Classifica

Activitat 1 · En quin terreny s'emprèn?

Classifica cada cas segons el terreny en què s'emprèn.

Un grup d'alumnes munta un cineclub els divendres a l'institut.

Una noia es proposa aprendre a nedar aquest curs.

Una persona obre una pastisseria.

Un delegat de classe proposa canviar el repartiment de les taquilles i ho organitza.

Una veïna recull abrics usats per a qui els necessita.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Classifica cada cas com a empresa, social, cultural, pròpia vida o intraemprenedoria, i justifica-ho en una frase: a) un grup d'alumnes munta un cineclub els divendres a l'institut; b) una noia es proposa aprendre a nedar aquest curs; c) una persona obre una pastisseria; d) un delegat de classe proposa canviar el repartiment de les taquilles i ho organitza.

Solució: a) Cultural (o intraemprenedoria si es fa dins del centre); b) pròpia vida; c) empresa; d) intraemprenedoria.

2. Explica amb les teves paraules la diferència entre emprenedor i empresari. Posa un exemple d'algú que sigui emprenedor i no empresari.

Solució: Emprenedor: pren la iniciativa de començar alguna cosa; empresari: és titular d'una activitat empresarial; dirigir-la no sempre vol dir ser-ne propietari. Exemple: qui organitza una recollida de roba.

1.2Les dimensions de l'emprenedoria

Llibre, pàgs. 12–14

Emprendre serveix per guanyar-te la vida, per millorar el teu entorn i per créixer tu. Les tres coses poden anar juntes o per separat. L'emprenedoria té tres dimensions, és a dir, tres cares que es poden mirar. La dimensió personal és el que canvia en qui emprèn: aprèn, guanya confiança, descobreix què se li dona bé.

—La dimensió social és el que canvia a l'entorn: es resol un problema o es crea una oportunitat per a altres persones. La dimensió productiva és la que crea béns (coses que es poden tocar) o serveis (coses que es fan per a altres) i, de vegades, ocupació.

—Pensa en un mercat de segona mà en un barri. En l'àmbit personal, qui l'organitza aprèn a parlar amb la gent i a portar els comptes. En el social, les famílies estalvien i s'evita llançar coses que encara serveixen. En el productiu, es venen i s'intercanvien productes.

—Un bé és alguna cosa que es pot tocar: una bici revisada, un llibre, una samarreta. Un servei és alguna cosa que es fa per a una altra persona: arreglar la bici, fer una classe particular, tallar els cabells. Un taller de bicis ven peces (béns) i cobra la reparació (servei).

—No totes les formes d'emprendre són iguals. Una empresa mercantil busca beneficis i els pot repartir entre les persones propietàries. Una cooperativa també és una empresa de gestió democràtica: pertany a les seves persones sòcies, que s'uneixen per cobrir necessitats comunes (feina, consum, habitatge…). Per regla general, cada persona sòcia té un vot, tot i que algunes classes admeten vot ponderat.

—Una associació no té ànim de lucre: es crea per a una finalitat comuna, com un club esportiu o una associació de veïns. Pot tenir ingressos, però els destina a aquesta finalitat i no els reparteix entre els seus membres.

—També hi ha projectes públics, que impulsa una administració, com un ajuntament.

—Per distingir-les, fixa't en la finalitat, en qui decideix i en què es fa amb l'excedent: una societat mercantil pot repartir beneficis; una cooperativa destina part dels excedents als fons obligatoris i pot repartir retorns cooperatius, segons la llei i els estatuts; una associació no els reparteix entre els membres.

—A molts pobles de Catalunya hi ha cooperatives agràries per vendre junts.

—Quan l'objectiu principal és resoldre un problema social, parlem d'emprenedoria social. El seu èxit no es mesura només en euros, sinó en fins a quin punt millora la vida de les persones a qui ajuda. Un banc d'aliments veïnal n'és un bon exemple.

—Si vols guanyar-te la vida amb un producte, una empresa pot encaixar. Si voleu gestionar democràticament una activitat econòmica entre diverses persones, podeu estudiar una cooperativa. Si la vostra finalitat comuna no és lucrativa, estudieu una associació. Abans de constituir-les, consulteu-ne els requisits.

Figura 1.1. Les tres dimensions de l'emprenedoria i un exemple de cadascuna. Personal («canvies tu»), Social («canvia el teu entorn»), Productiva («s'aporten béns o serveis i, de vegades, ocupació»). Centre: «Emprendre». Exemple: mercat de segona mà. Peu: «Dades fictícies»
Figura 1.1. Les tres dimensions de l'emprenedoria i un exemple de cadascuna

Cas · Tres persones, tres maneres d'emprendre

Cas fictici.

La Lola obre una botiga de roba de segona mà a Reus. En Samir organitza amb els veïns de Manresa un banc d'aliments que reparteix caixes cada quinze dies. La Carmen treballa en una conservera de l'Escala i proposa al seu cap canviar l'ordre de les tasques de l'envasat. Són casos ficticis.

PersonaDimensió principalTrets que es veuenOn emprèn
La LolaProductivaIniciativa, perseverançaUna empresa
En SamirSocialEmpatia, iniciativaL'àmbit social (associació)
La CarmenProductiva i personalCreativitat, iniciativaDins d'una empresa
  1. Mira què fa cadascú. La Lola ven; en Samir reparteix menjar sense cobrar; la Carmen proposa una millora. La dimensió principal depèn de l'objectiu i de l'efecte que es destaca en cada projecte. Un mateix cas pot combinar dimensions. Pas 2. Compta els trets de la taula: iniciativa surt 3 vegades; perseverança, 1; empatia, 1; creativitat, 1. La iniciativa és present als tres casos. Pas 3. Comprova quines persones són empresàries: només la Lola. En Samir i la Carmen emprenen sense dirigir una empresa. Això ens recorda que emprendre i ser empresari són coses diferents, tal com has vist a l'apartat 1.1. Resultat: iniciativa en 3 de 3 casos i només 1 empresària entre 3 persones que emprenen. Què vol dir: el que uneix les tres és la iniciativa, no els diners ni la mida del projecte. Límit: amb només tres casos no es pot dir quin tret és el més freqüent a la vida real; és un exercici per aprendre a classificar.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Un grup d'alumnes organitza un concert solidari al pati per recollir fons per a un refugi d'animals. Explica quines dimensions de l'emprenedoria hi apareixen i què canvia per a ells i per al refugi.

Solució: Dimensions: social (ajuda al refugi), productiva (organitza un esdeveniment), personal (aprenen a organitzar). Resposta justificada.

4. Amplia. Compara una cooperativa de treball i una associació de veïns: qui són les persones sòcies, la finalitat i el destí de l'excedent. Afegeix-hi una semblança.

Solució: Diferències: la cooperativa de treball és una empresa les persones sòcies de la qual hi treballen i poden rebre part de l'excedent segons la llei i els estatuts; l'associació persegueix una finalitat comuna i no reparteix beneficis entre els membres. Semblança: participació col·lectiva i decisions democràtiques.

1.3Trets de qui emprèn

Llibre, pàgs. 14–16

No hi ha un motlle de persona emprenedora. Hi ha actituds que es poden practicar, i algunes idees falses que convé desmuntar. Cap tret no és una nota que es tingui o no es tingui: són maneres d'actuar que es poden observar en el que fa una persona. La iniciativa és començar sense esperar que t'ho manin. La creativitat és veure una idea nova o una manera diferent de fer alguna cosa.

—L'autoconfiança és creure que ho pots aconseguir sense deixar de veure els teus límits. L'empatia és entendre què senten i què necessiten els altres. La perseverança és continuar quan costa, fins i tot quan ningú no t'aplaudeix.

—I la resiliència és la capacitat de refer-se d'un cop i aprendre'n. No vol dir no sentir res: vol dir tornar-ho a intentar, de vegades amb ajuda.

—Cada tret es veu en la vida diària, i no cal fer res extraordinari. Iniciativa: apuntar-te a fer el cartell sense que te'l demanin. Creativitat: fer servir caixes de cartró com a taules per a un mercat. Autoconfiança: aixecar la mà tot i no estar-ne segur. Empatia: adonar-te que algú del grup es queda al marge i preguntar-li. Perseverança: repetir tres vegades un exercici fins que surt. Resiliència: tornar a l'entrenament després de perdre un partit.

Figura 1.2. Sis trets de qui emprèn. Iniciativa, creativitat, autoconfiança, empatia, perseverança, resiliència, amb una frase de cadascun. Peu: «Dades fictícies»
Figura 1.2. Sis trets de qui emprèn

—Aquests trets no són un do de naixement. S'assemblen més a un múscul: s'entrenen. El més important és saber on ets i què vols reforçar. Ho veuràs amb més detall a la unitat 2, on faràs una fotografia dels teus punts forts. De moment, pots començar per observar quin d'aquests trets fas servir més a casa o a l'institut i en quin et costa més mostrar-lo.

—Aquests trets no es poden deduir només de les notes ni dels diners d'una persona. Una persona tímida pot tenir molta perseverança, i una que parla molt pot tenir poca empatia. Per això cal mirar què fa algú, no només com és.

—Els trets també tenen una cara menys agradable. La iniciativa sense escoltar pot acabar en imposició. Per això cal equilibri i un equip que compensi el que a cadascú li falta.

—Al voltant d'emprendre circulen molts mites. Un mite és una idea molt repetida que no és certa. Primer mite: «emprendre és cosa de genis solitaris». Molts projectes tiren endavant amb l'ajuda d'altres persones (família, amistats, veïns), tot i que n'hi ha també d'una sola persona.

—Segon mite: «es neix emprenedor». Els trets es desenvolupen amb la pràctica i l'entorn. Tercer mite: «només compten els diners». Hi ha projectes que valen molt encara que guanyin poc.

—Quart mite: «si surt malament, has fracassat». Moltes persones emprenen diverses vegades i aprenen del que va fallar.

Vertader o fals

Vertader o fals? Mites sobre emprendre

Emprendre és cosa de genis solitaris.

Els trets de qui emprèn s'assemblen a un múscul: s'entrenen.

Si un projecte surt malament, qui l'ha emprès ha fracassat per sempre.

Cap llista de trets prediu si un projecte sortirà bé.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

5. Llegeix aquestes frases i digues quin tret mostra cadascuna: a) «Si no em surt a la primera, ho torno a provar amb un altre mètode»; b) «Abans de preparar la festa, preguntaré què li ve de gust a cadascú»; c) «Proposaré jo l'activitat sense esperar que la proposi una altra persona».

Solució: a) Perseverança (i resiliència); b) empatia; c) iniciativa.

6. Tria un dels quatre mites i escriu un exemple real o inventat que el desmenteixi.

Solució: Resposta oberta justificada.

7. Amplia. Dels sis trets, tria el que més t'agradaria reforçar aquest curs. Escriu una acció petita que puguis fer aquesta setmana per practicar-lo.

Solució: Amplia. Resposta oberta; s'avalua que l'acció sigui petita, concreta i viable aquesta setmana.

1.4Gent que emprèn a prop

Llibre, pàgs. 16–17

Per saber què és emprendre, el millor és mirar qui ho fa de debò. I mirar-ho amb ull crític. Hi ha persones que emprenen a pocs metres de casa teva. Mira aquests tres casos ficticis, però versemblants. A les Borges Blanques (les Garrigues), un grup d'olivaires decideix unir-se en una cooperativa agrària per elaborar i vendre junts el seu oli, perquè separats no aconsegueixen bons preus.

—A Balaguer (la Noguera), una família que porta una fleca de pares a fills decideix començar a repartir pa a domicili pels pobles dels voltants.

—A l'Escala (l'Alt Empordà), una jove obre una petita conservera d'anxova de producció artesanal i la ven per internet.

—Què tenen en comú? Detecten una necessitat o una oportunitat, s'arrisquen una mica, busquen recursos i ho proven.

—Hi ha un detall que sovint es passa per alt: les dones també emprenen, i de maneres molt diverses. Hi ha iniciatives impulsades per dones que reben poc ressò; convé buscar referents diversos. Si només surten homes als cartells dels èxits, pregunta't qui queda fora de la foto.

—Però fixa't també en el que no veiem: quins projectes semblants no van arribar a funcionar i quines dades necessitaríem per saber quants?

—Aquesta trampa es diu biaix de supervivència. Consisteix a estudiar només els casos que han sortit bé i oblidar els que han fallat, i concloure que «amb ganes s'aconsegueix tot». Les ganes ajuden, però no basten: també compten el moment, els recursos i la sort.

—Per això, quan coneguis una història, fes-te tres preguntes. Què va intentar i què va fallar abans? Amb quina ajuda va comptar? Què hauria passat en un altre moment?

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

8. Tria un dels tres casos d'aquesta pàgina. Escriu quina necessitat detecta, quins recursos necessita i què podria sortir malament.

Solució: Resposta oberta: necessitat (oli sense bon preu, repartiment de pa als pobles, producte artesanal), recursos, risc. Es valora que algú esmenti la dona jove de l'Escala o que reflexioni sobre qui queda fora de la foto.

9. Explica amb les teves paraules què és el biaix de supervivència. Després llegeix la resposta simulada de la caixa «Revisa la IA» i digues quina dada de la frase no has de creure sense comprovar-la.

Solució: Biaix de supervivència: mirar només els casos que han sortit bé. Caixa Revisa la IA: no s'ha de creure l'any 1955, que fossin pescadors ni «la més gran de Catalunya» sense font oficial.

10. Amplia. Redacta tres preguntes que faries a una persona del teu entorn que hagi emprès alguna cosa. Una ha de ser sobre alguna cosa que va sortir malament.

Solució: Amplia. Resposta oberta; una pregunta ha de tractar d'alguna cosa que va sortir malament.

1.5Per què t'importa

Llibre, pàgs. 17–18

Encara que no muntis mai una empresa, l'actitud emprenedora et serveix a l'institut, a la feina i a la vida. L'actitud emprenedora és la manera d'afrontar els problemes amb iniciativa, creativitat i ganes d'aprendre. Serveix a l'institut, per exemple quan proposes una activitat per al pati; a la feina, quan veus com millorar alguna cosa; i a la vida, quan et fixes un objectiu i busques com arribar-hi.

—Emprendre no és una destinació que tothom hagi de triar. El que importa és que, sigui quin sigui el teu camí, prenguis decisions amb criteri.

—Aquest curs faràs alguna cosa més que llegir. Cada equip dissenyarà un projecte petit per al seu centre o el seu barri: una empresa simulada, una iniciativa social o una activitat cultural. Es diu «El nostre primer projecte» i té dotze peces, una per unitat. Totes les aniràs guardant al teu portafolis, una carpeta on reculls el que fas i el que aprens. En aquesta unitat, la primera peça consisteix a conèixer algú que hagi començat alguna cosa a prop teu.

Cas · Quantes empreses no tenen assalariats?

Cas fictici.

El 2025 el Directori Central d'Empreses va donar aquestes xifres. Volem saber quin percentatge d'empreses no té cap persona assalariada a cada territori.

TerritoriEmpresesSense assalariatsCàlculPercentatge
Catalunya610.062341.419341.419 / 610.06256,0 %
Espanya3.310.8241.800.4431.800.443 / 3.310.82454,4 %
  1. Divideix, a cada fila, les empreses sense assalariats entre el total d'empreses. Per exemple, a Catalunya: 341.419 / 610.062 ≈ 0,560. Pas 2. Multiplica per 100 i arrodoneix a un decimal: 0,560 × 100 = 56,0 %. Pas 3. Compara: la diferència entre el percentatge de Catalunya (56,0 %) i el d'Espanya (54,4 %) és de 56,0 − 54,4 = 1,6 punts. Són 1,6 punts percentuals, no un augment de l'1,6 %.
Figura 1.3. Percentatge d'empreses sense persones assalariades, 1 de gener de 2025. Catalunya 56,0; Espanya 54,4. Eix Y «% d'empreses sense assalariats». Font: INE, DIRCE 1-1-2025 (consulta 11/2026)
Figura 1.3. Percentatge d'empreses sense persones assalariades, 1 de gener de 2025

Resultat: a Catalunya i a Espanya, més de la meitat de les empreses (entre el 54,4 % i el 56,0 %) no té assalariats. Què vol dir: les empreses sense assalariats són molt freqüents, i a Catalunya és 1,6 punts percentuals per sobre d'Espanya. Límit: «sense assalariats» no vol dir «sense feina» ni «una sola persona» (cal llegir sempre què compta la dada): hi poden treballar el titular o les persones sòcies, i la dada no diu qui. El percentatge tampoc no diu quantes d'aquestes empreses són de persones que emprenen per gust i quantes per falta d'una altra feina. Ni si guanyen diners.

Simulador

Cas · Quantes empreses no tenen assalariats?

Amb les dades del Directori Central d'Empreses a l'1 de gener de 2025, calcula quin percentatge d'empreses no té assalariats. Pots canviar les xifres de Catalunya per les d'Espanya.

empreses
empreses
Percentatge sense assalariats56,0 %
Empreses amb assalariats268.643 empreses
Percentatge amb assalariats44,0 %

Font: INE, Directori Central d'Empreses (DIRCE), 1 de gener de 2025 (consulta: 11/2026). Catalunya: 341.419 / 610.062 = 56,0 %. Espanya: 1.800.443 / 3.310.824 = 54,4 %.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. Una dada de l'INE diu que a Catalunya hi ha 610.062 empreses i 341.419 no tenen assalariats. Calcula quin percentatge de les empreses catalanes té assalariats i comprova que, sumat al de les que no en tenen, dona 100 %. Escriu l'operació completa i arrodoneix a un decimal.

Solució: 610.062 − 341.419 = 268.643; 268.643 / 610.062 = 44,0 %; 56,0 + 44,0 = 100,0 %.

12. Amplia. Llegeix aquesta fitxa d'un projecte i digues quins trets de la persona emprenedora hi veus i quina dimensió és la principal: «Club de lectura del barri. L'organitza l'Ainhoa, de 3r, cada dijous a la biblioteca. Va començar amb 4 persones i ara hi van 11. Demana llibres en préstec a la biblioteca i reparteix torns per triar el llibre».

Solució: Amplia. Iniciativa i organització; dimensió principal: social/cultural, amb efecte personal; creix de 4 a 11 persones.

Començar per alguna cosa · Les fotos del passadís

Llibre, pàgs. 19–20

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

La segona setmana de setembre, el passadís de la planta baixa feia olor de cera i de pintura nova. La Salma va sortir de classe amb el seu quadern verd sota el braç i es va aturar en sec davant d'un plafó blau que dilluns no hi era.

Hi havia quatre fotos grans. Una cuinera somreia al costat d'una olla enorme. Un noi amb guants blaus arreglava la roda d'una bici. Una dona gran, amb barret de palla, sostenia una caixa d'enciams. I una noia amb auriculars parlava davant d'un micròfon.

—Ja veig que us ha cridat l'atenció —va dir l'Andrés Mora, amb la seva armilla grisa i la carpeta blava sota el braç. L'acreditació li penjava del coll—. L'ha muntat la Inés. M'ha demanat que busqui gent del barri que hagi començat alguna cosa.

En Joel va aparèixer al seu costat, amb la jaqueta blau clar i la motxilla grisa penjada d'una espatlla. Va mirar el plafó amb els ulls mig tancats.

—I això què és? La gent que s'ha fet rica?

—Ningú no ha dit que sigui rica —va respondre l'Andrés.

—Ja, però emprendre és això, no? Muntar una empresa i fer-te ric.

La Salma va aixecar la vista de la llibreta. Tenia una pregunta anotada i la va llegir a poc a poc.

—I la dona que va organitzar la recollida de roba al barri? No ha muntat cap empresa. I no ha guanyat res.

L'Andrés va somriure sense contestar. Va assenyalar amb la mà oberta la foto de la cuinera.

—Aquesta senyora va obrir un menjador de menú casolà fa uns anys. Hi surt molt contenta. Mireu.

Va aixecar una punta de la foto. Al darrere, subjecta amb una xinxeta, hi havia una targeta escrita a mà. La Salma s'hi va acostar i la va llegir en veu alta.

—«El menjador va tancar dos anys després d'obrir. Ella en va obrir un altre, més petit».

—Però aleshores va fallar —va dir en Joel.

—Va tancar el primer —va dir l'Andrés—. Va fallar o no va fallar segons el que expliquis. Jo només he posat el que em va dir ella.

—I per què no ho posa, al plafó?

—Li ho vaig preguntar. Em va dir que li feia vergonya. Després es va riure i em va dir que tenia més gràcia amb la targeta.

En Joel es va quedar callat, amb les mans a les corretges de la motxilla.

—Aleshores… la de la roba compta o no compta? —va insistir la Salma.

—Tu què creus?

—Jo crec que sí. Però m'agradaria saber per què.

—Bona pregunta —va dir l'Andrés—. Jo no tinc la resposta. Tinc una tasca de part de la Inés.

Va treure un sobre de la carpeta blava i el va donar a la Salma. Dins hi havia una targeta de cartolina amb una sola línia. La Salma la va llegir per a ella i després la va ensenyar a en Joel.

—«Busca algú que hagi començat alguna cosa a prop de casa teva. Explica'm què va fer primer».

—A prop de casa meva? —va dir en Joel—. Si al meu carrer només hi ha un estanc i una perruqueria.

—Doncs comença per aquí —va dir l'Andrés, i es va posar la carpeta sota el braç.

—I si no trobo ningú? —va preguntar en Joel, ja més baix.

—Segur que sí. De vegades la persona és tan a prop que no la veus. Pregunta a casa, al bar de la cantonada, al replà.

—La meva tia va fer unes melmelades per vendre —va dir al final, com qui confessa alguna cosa—. No sé si compta.

—Què va fer primer? —va preguntar la Salma.

—Va anar a preguntar quins papers calien, em sembla. No ho sé. Li ho hauria de preguntar.

—Doncs ja tens la teva primera pregunta —va dir l'Andrés.

En Joel va esbufegar. Es va quedar mirant la targeta del darrere de la foto, el menjador que la cuinera va tancar i l'altre que en va obrir.

La Salma va tornar a mirar la foto del noi dels guants blaus. A sota, algú havia enganxat una tira de paper amb lletra tòrta: «Arreglo bicis. Tercera porta». En Joel la va llegir amb una ganyota.

Va sonar el timbre. La Salma va obrir el quadern per l'última pàgina i hi va anotar una sola paraula amb un signe d'interrogació.

L'Andrés Mora assenyala un plafó de fotos del passadís davant la Salma i en Joel, que l'escolten.
L'Andrés Mora assenyala un plafó de fotos del passadís davant la Salma i en Joel, que l'escolten.

Situació d'aprenentatge: El mural dels que comencen

Llibre, pàg. 21

Activitats individuals

  • Tria una persona que hagi començat alguna cosa i demana-li permís.
  • Prepara cinc preguntes, una sobre alguna cosa que va sortir malament.
  • Anota el que explica i els trets que hi veus.

Activitats en grup

  • Poseu en comú les fitxes i trieu les dues més diferents.
  • Feu la fitxa: què va fer, trets, dimensió i aprenentatge.
  • Pengeu el mural i expliqueu quin biaix heu evitat.

Dades. Si no pots entrevistar ningú, fes servir un dels casos ficticis (la Lola, en Samir o la Carmen, de l'apartat 1.2) i indica que no és un testimoni real. Per al mural: «El 2025, el 54,4 % de les empreses espanyoles no tenia assalariats» (INE). Comprovació individual. Sense ajuda, descriu en cinc línies una persona (real o inventada) que hagi començat alguna cosa al teu barri: què va fer, quins trets hi veus, quina dimensió és la principal i quina part de la seva història no sabem.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «El mural dels que comencen» → individual → grup → producte → comprovació
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Ordena

Situació d'aprenentatge · Ordena la feina

Ordena els passos per preparar el mural «Els que comencen».

  1. Triar una persona que hagi començat alguna cosa i demanar-li permís
  2. Preparar cinc preguntes, una sobre alguna cosa que va sortir malament
  3. Anotar el que explica i els trets que s'hi veuen
  4. Posar en comú les fitxes i triar les dues més diferents
  5. Fer la fitxa i penjar el mural

Informe: Un país de petites empreses

Llibre, pàg. 22

Quan es parla d'empreses, molta gent s'imagina grans fàbriques, grans botigues o grans marques. L'estadística dibuixa una altra imatge. El Directori Central d'Empreses de l'INE recull les empreses actives del seu àmbit estadístic a l'1 de gener de cada any. El 2025 en va recollir 3.310.824.

—D'aquestes, 3.149.352 tenien menys de deu persones assalariades, comptant les que no en tenien cap. És el 95,1 %. Són empreses de menys de deu persones assalariades. Per ser microempresa segons la definició europea, a més, cal complir un llindar econòmic de facturació anual o de balanç. Gairebé tot el teixit empresarial espanyol és així de petit.

—A Catalunya passa el mateix. De les 610.062 empreses, 579.224 tenen menys de deu assalariats: el 94,9 %. Més de la meitat, 341.419 (56,0 %), no en tenen cap.

—Un exemple de Catalunya: de les seves 610.062 empreses, 341.419 no tenen assalariats i 160.816 en tenen una o dues. Entre les dues sumen 502.235 empreses, el 82,3 %.

—Mira ara l'extrem contrari. Les empreses amb entre 10 i 19 assalariats són el 2,6 % a Catalunya i el 2,6 % a Espanya. Les que en tenen de 20 a 49 són l'1,5 % en tots dos casos. Les empreses amb grans plantilles són una minoria numèrica, encara que concentrin molta ocupació.

—Què ens diu això sobre emprendre? Que, a l'1 de gener de 2025, predominen les empreses petites pel nombre d'assalariats; amb aquesta dada no sabem quantes persones tenien en néixer. La plantilla tampoc no mesura la inversió. I que el 54,4 % de les empreses comptades a Espanya no té assalariats, cosa diferent del percentatge d'autònoms que no contracten.

—Però convé llegir les dades amb cura. Comptar empreses no és el mateix que comptar persones: una empresa gran pot donar feina a milers de persones i una microempresa, a una de sola. Tampoc no diu si les empreses sobreviuen molt de temps ni si guanyen diners. I el DIRCE recull les cooperatives que fan activitat econòmica, però no tota l'activitat associativa o social hi surt com a empresa, i aquestes també són maneres d'emprendre.

—Queda una pregunta oberta: de les empreses que comencen sense assalariats, quantes acaben contractant algú? Per respondre-la caldrien dades que segueixin les empreses noves al llarg dels anys.

—Per això, quan algú afirmi que «emprendre és muntar un gran negoci», pots respondre amb dades: la majoria d'empreses són petites.

—I el que té al davant qualsevol persona jove que vulgui començar alguna cosa és, sobretot, mirar a prop i començar per alguna cosa.

Font: INE, Directori Central d'Empreses (DIRCE), 1 de gener de 2025, taula «Empreses per comunitat autònoma, activitat principal i estrat d'assalariats» (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 23

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Calcula

Activitat 19 · Quant pesa la mà d'obra

A la llista d'en Mateu, la mà d'obra suma 12,00 + 8,00 = 20,00 € d'un total de 40,00 €. Quin percentatge del total és mà d'obra?

%

Activitats

13. (comprensió) Al relat, en Joel diu que emprendre és «muntar una empresa i fer-te ric». Quins dos fets del passadís li porten la contrària?

Solució: Fets: la dona de la recollida de roba no va crear cap empresa ni va guanyar res (la Salma); el menjador va tancar i ella en va obrir un altre, és a dir, emprendre no és ser ric.

14. (comprensió) Per què ensenya l'Andrés la targeta del darrere de la foto? Què amaga un plafó només d'èxits? Què preguntaries a la cuinera?

Solució: Vol que vegin que el plafó ensenya els èxits, però la història inclou el que va sortir malament; el biaix de supervivència.

15. (càlcul) La taula recull les empreses de Catalunya per nombre d'assalariats (610.062 en total). Calcula quin percentatge és cada tram, amb un decimal, i compara el de 10 a 19 amb el 2,6 % d'Espanya:

Solució: 3-5: 53.537 / 610.062 = 8,8 %; 6-9: 23.452 / 610.062 = 3,8 %; 10-19: 15.774 / 610.062 = 2,6 %; 20-49: 9.350 / 610.062 = 1,5 %. El 2,6 % de 10 a 19 de Catalunya coincideix amb el 2,6 % d'Espanya (85.467 / 3.310.824).

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «A Espanya, gairebé totes les empreses són grans i tenen molts empleats». Què comprovaries i on?

Solució: Fals: el 95,1 % té menys de 10 assalariats. Es comprova a l'INE, DIRCE.

17. (document) Llegeix la targeta: «Taller de bicis La Roda. Va obrir en Mateu en un local llogat del barri. Al principi només arreglava bicis d'amics. Un any després té un client fix, l'escola. No té cap empleat. Li va sortir malament una campanya: ningú no va anar a la jornada de portes obertes». a) És emprenedor i titular d'una activitat empresarial? Podria ser autònom sense assalariats? b) Quins trets hi veus? c) Quina dada falta per valorar si li va bé?

Solució: a) Emprenedor i titular de la seva activitat (autònom sense assalariats, si l'exerceix per compte propi); b) iniciativa, perseverança; c) quants ingressos, si cobreix despeses i quant de temps ha passat. Falta saber si guanya diners.

18. (aplicació) Tria un problema del teu institut i escriu què faria una persona amb iniciativa, una altra amb empatia i una altra amb perseverança.

Solució: Resposta oberta.

19. (document i càlcul) En Mateu, del taller de l'activitat 17, lliura a una clienta aquesta llista de conceptes d'una reparació (preus finals amb IVA inclòs; dades fictícies). Calcula: a) el total; b) quin percentatge del total és mà d'obra; c) quant ingressaria en quatre setmanes, amb l'IVA inclòs, si arreglés cada setmana 6 bicis iguals a aquesta, i per què això no és el benefici:

Solució: a) 12,00 + 8,00 + 7,50 + 12,50 = 40,00 €; b) mà d'obra 12,00 + 8,00 = 20,00 €; 20 / 40 = 50,0 %; c) 6 × 40,00 = 240,00 € per setmana; 240,00 × 4 = 960,00 € en quatre setmanes (supòsit: preus finals amb IVA; és el que es cobra, no el benefici: falten les despeses i l'IVA no és guany de l'empresari).

20. (transferència individual, sense ajuda) Descriu algú que emprengui en l'àmbit social al teu barri o en una ciutat que coneguis, sense donar dades personals. Indica la seva dimensió principal i una cosa que no sabem de la seva història. Afegeix la pregunta per esbrinar-la.

Solució: Resposta oberta; s'avaluen la dimensió i la part desconeguda.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 24

Emprendre és més que muntar una empresa

  • Què és emprendre
    • Una idea més una acció
    • Crear valor per a algú
    • Empresa, social, cultural i pròpia vida
    • Intraemprenedoria: dins d'una organització
    • Emprenedor no és el mateix que empresari
  • Dimensions
    • Personal, social i productiva
    • Empreses mercantils, cooperatives i associacions
    • Emprenedoria social
    • Projecte públic
    • Mercat de segona mà com a exemple
  • Trets
    • Iniciativa i creativitat
    • Autoconfiança i empatia
    • Perseverança i resiliència
    • Quatre mites
    • S'entrenen
  • A prop teu
    • Casos de pobles de Catalunya
    • Biaix de supervivència
    • Empreses sense assalariats
    • Microempreses
    • Entrevistar qui ha començat
  • Per què t'importa
    • Actitud emprenedora
    • Mirar a prop i començar
    • Aprendre del que surt malament
    • El nostre primer projecte

Resum

Emprendre és prendre la iniciativa per convertir una idea en una acció que crea valor. No és el mateix que ser empresari: es pot emprendre a l'empresa, en l'àmbit social, en el cultural i en la pròpia vida, i també dins d'una organització, cosa que s'anomena intraemprenedoria. L'emprenedoria té tres dimensions: la personal, la social i la productiva, i pot ser una empresa mercantil, una cooperativa, una associació o un projecte públic. Qui emprèn sol mostrar iniciativa, creativitat, autoconfiança, empatia, perseverança i resiliència, trets que es poden desenvolupar amb la pràctica. Les dones també emprenen, i algunes iniciatives tenen poc ressò. Quan mirem casos reals, cal evitar el biaix de supervivència, que consisteix a fixar-se només en els projectes que han sortit bé. Les dades de l'INE mostren que més de la meitat de les empreses, a Catalunya i a Espanya, no té persones assalariades, i que més del 94 % té menys de deu assalariats (per ser microempresa cal, a més, un llindar econòmic). Comptar empreses no és comptar persones. Emprendre és, sobretot, començar per alguna cosa petita i propera, i aprendre del que surt malament. A «El nostre primer projecte» començaràs retratant algú que ha començat alguna cosa a prop teu i guardaràs la fitxa al teu portafolis.

Vés al test →