Situació de partida
Llibre, pàgs. 63–64

És desembre a 4t B de l'Institut Ribera Nord. Al bar de la família d'en Hugo preparen cada mes uns quaranta cartells i menús impresos, que la Pilar fa a mà a les nits. En Dani ha convençut en Toño de provar una eina de disseny i textos amb llicència: el primer matí surten molts més esborranys en menys temps… fins que algú els llegeix amb calma. A l'aula d'informàtica, la Salma, la Lucía i en Dani ja en parlen.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar amb quins factors i en quins sectors es produeix un bé o un servei
- Calcular la productivitat d'una tasca i la seva variació, amb qualitat i sense
- Distingir especialització, intercanvi i comerç amb un exemple
- Identificar quines tasques canvia una eina d'IA i quant costa revisar-ne els resultats
- Analitzar la relació entre productivitat i ocupació sense fer pronòstics categòrics
- Valorar a qui pot beneficiar un guany de productivitat
- Què construiràs: una taula de productivitat amb qualitat i un registre de tasques en parella
Per començar
- Escriu cinc coses diferents que fa en un matí qui atén un bar.
- Si una eina prepara un cartell en la meitat de temps, però cal revisar-lo, quant s'estalvia de veritat?
- A la unitat anterior, un assistent va donar a la Salma dades falses i sense font. Per què convé comprovar també el que produeix una eina a la feina?
- Creus que produir més sempre vol dir necessitar menys persones?
Mapa de la unitat
Factors de producció4.1
Productivitat4.2
Especialització4.3
Tasques i tecnologia4.4
Laboratori de qualitat4.5
Benestar i desigualtat4.6

4.1Produir: factors, sectors i tecnologia
Llibre, pàgs. 65–66
Darrere de cada plat que surt d'una cuina hi ha recursos, feina, màquines i algú que ho organitza. Produir és combinar recursos per obtenir béns o serveis que altres persones necessiten. Un bé és una cosa material, com un entrepà o una cadira; un servei és una activitat que satisfà una necessitat sense ser un objecte, com servir una taula o tallar els cabells. Un menú del dia és, sobretot, un servei. Per oferir-lo, el Bar Benítez combina quatre factors de producció. Els recursos naturals són els béns que vénen de la natura: per exemple, l'aigua, la terra de conreu i les matèries primeres. El treball és el temps i l'esforç de les persones: la Pilar a la cuina, en Toño a la barra (en Hugo, que és menor, només hi dona un cop de mà ocasional a la família, sense fer feina laboral). El capital són els béns que serveixen per produir altres béns i no es consumeixen d'un cop: la cuina, les taules, la tauleta de comandes. I la iniciativa emprenedora és la capacitat de reunir els altres tres factors, assumir el risc i decidir què es produeix i com: això ho posen en Toño i la Pilar, dues persones emprenedores.
—En el model senzill que fem servir aquí, la tecnologia i les dades no es compten com un cinquè factor: solen anar incorporades al capital i canvien com es combinen els quatre. Una eina nova, una recepta millor o un programa que ordena les comandes permeten produir més amb els mateixos recursos, la mateixa feina i el mateix capital. En la indústria, aquesta idea s'anomena indústria 4.0: fàbriques amb sensors, màquines connectades i dades per decidir millor què es produeix.
—Els quatre factors són escassos: no hi ha feina, locals ni diners il·limitats. Per això, com vas veure a la unitat 1, dedicar-los a una cosa significa renunciar a una altra.
Del camp a la taula: tres sectors
Les activitats econòmiques s'agrupen en tres sectors segons el que fan. El sector primari obté recursos de la natura: agricultura, ramaderia, pesca. El sector secundari els transforma: indústria, construcció, energia; la fleca que pasta el pa és aquí.
—El sector terciari presta serveis: comerç, hostaleria, sanitat, educació, transport. El bar és al terciari, però el seu menú recorre els tres: les hortalisses del proveïdor (primari), el pa de la fleca (secundari) i el servei a la taula (terciari). Molts productes recorren els tres sectors abans d'arribar a tu: la samarreta que portes va començar en un camp de cotó (primari), es va teixir i es va cosir en una fàbrica (secundari) i te la va vendre una botiga (terciari). En els països amb més renda, com Espanya, el sector terciari és el que dona més ocupació; fa un segle, la majoria treballava al camp.
—Els sectors canvien amb el temps, i amb ells les ocupacions: a llarg termini, molta ocupació es desplaça d'un sector a un altre.
El procés productiu d'un menú
Produir no és un sol acte, sinó una cadena de passos. Al bar, el menú del dia passa per quatre: compres (triar i demanar els ingredients), cuina (preparar-los), servei (portar-los a la taula) i cobrament (tancar el compte). A cada pas s'afegeix una mica de valor per a qui menja. Si un pas s'encalla —falta un ingredient, hi ha un error al compte—, es ressent tota la cadena.
—Cada pas fa servir factors diferents: a les compres, sobretot treball i la tauleta; a la cuina, aliments, treball i la cuina mateixa.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
1. Pensa en un producte que facis servir sovint (unes sabatilles, una bicicleta, un electrodomèstic). a) Indica un exemple de cada factor de producció que cal per obtenir-lo: recursos naturals, treball, capital i iniciativa emprenedora. b) Digues en quin sector és l'activitat principal que el produeix i anomena un pas del seu procés productiu que sigui en un altre sector. c) Explica amb una frase com canviaria la producció si millorés la tecnologia, sense afegir més treball ni més capital. d) Classifica com a bé o servei: el producte mateix, el transport que el porta i la reparació que pagues si s'espatlla.
Solució: Oberta. Exemple (sabatilles): recursos naturals (cautxú, cotó), treball (qui les fabrica i les ven), capital (la fàbrica, les màquines), iniciativa (l'empresa que decideix produir-les); sector secundari (fabricació), amb un pas al terciari (la botiga que les ven). Millora de tecnologia: una màquina més ràpida produeix més parells amb les mateixes persones i la mateixa fàbrica. d) Bé: les sabatilles; serveis: el transport i la reparació pagada. (La garantia legal no és un bé ni un servei que es compri: és un dret del consumidor.)

4.2Productivitat: produir més amb el mateix
Llibre, pàgs. 66–68
No és el mateix treballar més hores que produir més a cada hora. La productivitat mesura quant es produeix amb un factor: és el quocient entre la producció obtinguda i la quantitat d'aquest factor que s'ha fet servir. El més habitual és mesurar-la per hora de treball, és a dir, dividir el que es produeix entre les hores treballades.
Productivitat = producció / hores de treball
Si la Pilar prepara 40 encàrrecs en 60 hores, la seva productivitat és de 40 / 60 = 0,67 encàrrecs per hora. Si, amb una millor organització, prepara els mateixos 40 encàrrecs en 50 hores, la productivitat puja a 40 / 50 = 0,80 encàrrecs per hora: un augment del 20,0 % ((40/50 − 40/60) / (40/60) × 100, sense arrodonir abans).
Variació (%) = (final − inicial) / inicial × 100
Compte: fer més de pressa una cosa que no cal, o fer-la pitjor, no és produir millor.
—Per què importa tant la productivitat? Perquè és la base del nivell de vida. Un país o una empresa que produeix més per hora pot, si ho reparteix bé, pagar millors salaris, abaixar preus o treballar menys hores sense guanyar menys. Però «pot» no és «ho farà»: que la productivitat pugi no garanteix que millorin els salaris, com veuràs a l'apartat 4.6.
Què fa créixer la productivitat
Quatre vies habituals milloren la productivitat d'una tasca, i quasi mai n'actua una de sola: l'organització (un millor ordre dels passos), la formació (qui en sap més triga menys i s'equivoca menys), la tecnologia (una eina que fa part de la feina) i les condicions i la motivació (qui treballa descansat i a gust sol rendir més).
—Al bar, la Pilar prepara més encàrrecs per hora quan els agrupa per tipus (organització), quan domina la recepta (formació), quan fa servir una eina que li estalvia passos (tecnologia) i quan no està esgotada (motivació). Per això és difícil atribuir una millora a una sola causa.
—Si res més no canvia, treballar més hores augmenta la producció total, però no la productivitat per hora.
Productivitat amb qualitat
Una xifra de productivitat pot enganyar si no es té en compte la qualitat. Produir 14 cartells en una hora no serveix de res si cinc estan malament: el que compta són les unitats acceptables per hora, no les unitats brutes. Això és clau amb les eines d'IA, que produeixen molts esborranys ràpids però no sempre correctes. A l'apartat 4.5 ho mesuraràs amb dades del bar.
Simulador
Cas · La productivitat de la Pilar
Calcula la productivitat abans i després d'organitzar-se millor.
Productivitat = producció / hores de treball. Variació (%) = (final − inicial) / inicial × 100.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
2. Un repartidor fa 18 lliuraments en 6 hores; un altre dia, amb una ruta millor, en fa 24 en les mateixes 6 hores. a) Calcula la productivitat (lliuraments/hora) de cada dia i la seva variació percentual. b) La millora es deu a més hores? Digues quina via (organització, formació, tecnologia, motivació) l'explica.
Solució: a) 18 / 6 = 3 lliuraments/h; 24 / 6 = 4 lliuraments/h. b) (4 − 3) / 3 = 33,3 %. c) No: són les mateixes 6 hores; la millora és d'organització (millor ruta).
3. En un taller es pinten a mà 24 senyals en 6 hores; després d'un curs, 30 en les mateixes 6 hores. a) Calcula la productivitat abans i després i la seva variació percentual. b) Explica per què la formació la puja sense allargar la jornada.
Solució: a) 24 / 6 = 4 senyals/h; 30 / 6 = 5 senyals/h; variació (5 − 4) / 4 = 25,0 %. b) Amb formació es triga menys per unitat i es cometen menys errors, així que rendeix més cada hora sense allargar la jornada.
4. Preparant fitxes de glossari, sense ajuda se'n fan 20 de correctes en 4 hores; amb una plantilla automàtica, 36 en 4 hores, però 6 amb errors. a) Calcula la productivitat bruta (fitxes/hora) amb ajuda i sense. b) Calcula la productivitat amb qualitat (només les acceptables). c) Si corregir cada fitxa costa 0,2 hores, recalcula les acceptables per hora amb aquest temps. d) Quin dels tres nombres descriu millor la feina? [IA]
Solució: a) Sense ajuda 20 / 4 = 5 fitxes/h; amb ajuda 36 / 4 = 9 brutes. b) Acceptables: 36 − 6 = 30; 30 / 4 = 7,5 fitxes/h. c) 6 × 0,2 = 1,2 h; 36 / 5,2 = 6,9 fitxes/h: baixa perquè cada correcció rendeix 5 fitxes/h, menys que la mitjana. d) El tercer (6,9): compta les acceptables i el temps d'arreglar-les; la xifra bruta (9) amaga els errors.
5. Amplia. Amb les dades de l'activitat 4, imagina que ara només 2 de les 36 fitxes tenen errors. Sense recalcular-ho tot, explica en quina direcció canvia la productivitat amb qualitat i per què la revisió continua sent necessària.
Solució: Amplia. La productivitat amb qualitat de l'apartat b puja (de 30 a 34 fitxes acceptables sobre les mateixes 4 hores: 8,5/h), perquè hi ha menys errors. Tot i això, la revisió continua sent necessària: algú ha de detectar aquestes 2 fitxes dolentes, i aquest temps no desapareix.

4.3Especialització i intercanvi
Llibre, pàgs. 68–69
Quan cadascú es dedica a les tasques en què és més eficient, el conjunt produeix més; però dependre dels altres té el seu preu. La divisió del treball consisteix a repartir una tasca gran en parts i assignar cada part a una persona diferent. Quan cadascuna es dedica sempre a la mateixa part, es produeix l'especialització: amb la pràctica, guanya destresa, triga menys i comet menys errors. Al bar, la Pilar cuina i en Toño atén la barra; si tots dos fessin de tot alhora, sortirien menys plats i pitjor.
—Per què dividir el treball multiplica la producció? Per tres raons. Primera, la destresa: repetir una tasca fa que es domini i es trigui menys. Segona, el temps estalviat en no canviar de tasca cada dos per tres i haver de tornar a concentrar-se. Tercera, la possibilitat de fer servir màquines o eines especialitzades que no tindrien sentit si cada persona fes de tot.
—L'especialització dona més productivitat, però també té inconvenients. Genera dependència: si la Pilar es posa malalta, ningú no cobreix la cuina igual de bé. I pot portar monotonia, perquè fer sempre el mateix cansa. Per això alguns negocis alternen les tasques, perquè el personal pugui substituir-se quan calgui.
De l'especialització al comerç
Si cada persona, cada empresa o cada territori s'especialitza en allò que fa millor, ningú no produeix ja tot el que necessita: cal intercanviar. El comerç és l'intercanvi de béns i serveis, normalment a canvi de diners. No és un afegit a la producció: és l'altra cara de l'especialització.
—El bar s'especialitza a donar de menjar i compra el pa a la fleca; la fleca s'especialitza a fer pa i menja al bar. Tots dos hi guanyen perquè cadascun dedica el seu temps al que li rendeix més.
—El mateix passa entre regions i països: una zona amb molt de sol produeix fruita i l'intercanvia per la maquinària que una altra fabrica millor. A canvi, el comerç crea dependència: si falla qui ens subministra una cosa, ho notem; per això gairebé ningú no s'especialitza del tot en una sola cosa.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
6. Amplia. Un grup de classe ha de preparar cinquanta sobres: doblegar la carta, posar-la dins, tancar el sobre i escriure l'adreça. Compareu dues maneres de fer-ho: que cada persona faci un sobre sencer o que cadascuna s'especialitzi en un pas. a) Explica per què la segona sol ser més productiva. b) Assenyala un inconvenient de l'especialització en aquest cas. c) Relaciona-ho amb el comerç: per què un territori que s'especialitza acaba necessitant intercanviar amb altres?
Solució: Amplia. a) En especialitzar-se, cada persona repeteix el seu pas, guanya destresa i triga menys; a més s'evita canviar d'eina tota l'estona. b) Inconvenient: si qui tanca els sobres falta, s'atura la cadena; i és monòton. c) Un territori especialitzat produeix molt d'una cosa i poc d'unes altres, així que necessita intercanviar (comerciar) per aconseguir la resta.

4.4Feina, tasques i tecnologia
Llibre, pàgs. 69–71
Una eina no sol substituir una feina sencera: canvia algunes de les seves tasques i n'afegeix una de nova, la de revisar-la. Una feina és un conjunt de tasques. «Cambrer» no és una sola cosa: és prendre nota, servir, cobrar, atendre queixes, reposar, netejar.
—Una eina nova pot automatitzar una tasca, és a dir, fer-la sencera sense la persona; pot complementar una altra, fent-ne una part i deixant que la persona decideixi; o pot deixar-ne moltes igual (una reclamació delicada continua necessitant una persona, encara que l'eina ajudi amb les senzilles).
—I quasi sempre afegeix una tasca que abans no existia: revisar el que l'eina produeix. Quan s'automatitza l'execució habitual d'una tasca, aquesta part deixa de fer-la una persona (queden la supervisió i les excepcions); la persona que la feia pot passar a fer altres tasques, sovint les que demanen més tracte o criteri, tot i que també es poden perdre o crear llocs de treball. Per això convé mirar les feines per tasques: no «desapareixerà aquest ofici?», sinó «quines tasques canvien?».
Complementar o substituir
Una eina complementa la feina d'una persona quan en fa una part i el que queda guanya valor: la tauleta proposa la comanda, però la Pilar sap que aquesta setmana hi ha festa a la plaça i l'ajusta. Una eina substitueix una tasca quan la fa sencera sense la persona.
—On es complementa, la persona treballa millor; on se substitueix una tasca, la persona deixa de fer-la, i el que passi amb el lloc de treball depèn de les altres tasques i de les decisions de l'empresa.
El cost de revisar
El que genera una eina cal comprovar-ho, perquè s'equivoca de manera creïble: un al·lèrgen mal posat, un preu de l'any passat. Aquest temps és el cost de revisió. Per saber si una eina estalvia de veritat cal comptar el temps de preparar-la, el de revisar-la i el de reparar els errors, no només el de generar l'esborrany.
Cas · IA a les cartes del bar
Cas fictici.
Al Bar Benítez preparen uns 40 encàrrecs de paper al mes. A mà, la Pilar triga 1,5 h en cadascun, i el seu temps es valora en 12 € l'hora per poder comparar (no és un pagament). Amb una eina de disseny i textos (llicència de 30 € al mes), cada encàrrec porta 0,6 h de preparació i 0,3 h de revisió, i al mes 4 encàrrecs necessiten una correcció de 0,5 h; al final, els 40 surten correctes.
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Hores a mà | 40 × 1,5 h | 60 h |
| Hores amb l'eina | 40 × (0,6 + 0,3) + 4 × 0,5 | 38 h |
| Temps valorat a mà | 60 × 12 € | 720 € |
| Temps valorat + llicència | 38 × 12 € + 30 € | 486 € |
| Estalvi valorat | 720 − 486 | 234 € |
- L'estalvi és de 234 € al mes (un 32,5 %) i de 22 hores (de 60 a 38). La productivitat, amb les hores totals de treball, passa de 0,67 a 1,05 encàrrecs per hora. Què significa: aquests 234 € no són 234 € més a la caixa del bar: a mà la feina la feia la Pilar sense cobrar a part, i la llicència sí que és un pagament real de 30 €; el que es guanya són 22 hores de capacitat disponible, que algú haurà de decidir en què fa servir (si es dediquen a atendre més taules, llavors sí que pot entrar més diners). L'estalvi només és real si la qualitat final és equivalent, i per això la revisió no es pot treure.
Més productivitat, menys ocupació?
No té una resposta automàtica. Que una eina faci més de pressa una tasca no diu per si sol què passarà amb l'ocupació: això depèn de la demanda (si es ven més, pot fer falta més gent), dels preus, de la qualitat i de qui decideix en què es fa servir el temps alliberat. El que passi depèn de decisions, no de la tecnologia sola.
—Per estudiar-ho, els investigadors mesuren l'exposició a la IA d'una ocupació: quina part de les seves tasques podria fer o donar suport aquesta tecnologia. I cal separar dues idees que els titulars barregen: que una tecnologia pugui fer una tasca i que de debò s'utilitzi i substitueixi persones.
—Entre que una cosa sigui possible i que una empresa l'adopti passen anys (comprar, formar, refer la feina): per això els canvis en l'ocupació quasi mai no són tan ràpids com anuncien els titulars.


Fixa't en la figura 4.3. L'exposició és unes tres vegades més gran als països de renda alta que als de renda baixa, perquè hi ha més feina d'oficina i de serveis amb molta informació, que és la més exposada. Són mitjanes: no diuen què passarà en un lloc de treball concret.
Simulador
Cas · IA a les cartes del bar
Quant estalvia l'eina, comptant el temps de revisar? Canvia el temps de revisió o la llicència.
Són supòsits del cas: el temps de la Pilar es valora en 12 € l'hora només per comparar, no és un pagament.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
7. Fes servir les dades del cas de les cartes del bar. a) Comprova les 38 hores i els 486 € pas a pas. b) Si la llicència pugés a 45 € al mes, recalcula el cost amb l'eina i l'estalvi. c) Explica amb una frase per què l'estalvi de 234 € no són «234 € més a la caixa».
Solució: a) 40 × 0,9 = 36 h + 4 × 0,5 = 2 h → 38 h; 38 × 12 = 456 € de temps valorat + 30 € de llicència = 486 €. b) Amb llicència de 45 €: 456 + 45 = 501 €; estalvi valorat 720 − 501 = 219 €. c) Perquè a mà la feina la feia la Pilar sense cobrar a part: l'estalvi és de 22 hores de capacitat (valorades a 12 €/h), no diners que entren a la caixa; d'entrada, la caixa fins i tot paga 30 € de llicència.
8. Algú afirma: «La IA farà la feina de dos cambrers». a) Separa aquesta frase en quatre coses diferents: quines tasques podria canviar, què passa amb la producció, què passa amb la demanda de clients i què passa amb la qualitat del servei. b) Explica per què de «canvia tasques» no es dedueix «sobra una persona». c) Digues quina dada necessitaries per saber si el bar necessitaria més o menys personal. [IA]
Solució: a) Tasques: una eina de textos podria ajudar amb cartes, comandes, reserves o consultes, però per si sola no porta plats ni atén les taules (amb altres equips es podrien automatitzar més tasques, amb els seus límits); producció: podrien sortir més cartes; demanda: si no hi ha més clients, no cal més personal; qualitat: cal revisar perquè no baixi. b) Perquè «canvia una tasca» no és «desapareix una persona»: la persona fa altres tasques i, si puja la demanda, fins i tot fa falta més gent. c) Quants clients hi ha i si augmenten, quines tasques queden sense fer i quant temps allibera de veritat l'eina.
9. Amplia. Imagina que la revisió del cas del bar pugés de 0,3 h a 0,8 h per encàrrec. a) Recalcula les hores (amb les 4 correccions) i el seu cost amb la llicència. b) Compara-ho amb les 60 h i els 720 € a mà. c) Estalvia encara hores? I cost valorat? Per què difereixen? (Ho veuràs a la unitat 7.)
Solució: Amplia. a) 40 × (0,6 + 0,8) = 56 h + 2 h = 58 h; 58 × 12 = 696 € + 30 € = 726 €. b) 726 € > 720 € a mà: 6 € més. c) Estalvia encara 2 hores (58 davant de 60), però ja no estalvia cost valorat: aquestes 2 h valen 24 €, menys que els 30 € de llicència. Els costos s'igualen amb 0,7875 h de revisió (uns 47 min); les hores, amb 0,85 h (40 × 0,85 + 26 = 60). Es recupera a la unitat 7.

4.5Laboratori: productivitat amb revisió
Llibre, pàgs. 71–73
Mesura la productivitat d'una tasca real comptant només el que surt bé. Una eina pot multiplicar els esborranys i, alhora, multiplicar els errors. En aquest laboratori comparem la productivitat bruta i la productivitat amb qualitat d'una mateixa tasca: fer cartells per al bar.
—Quan una eina sembla disparar la producció, quant aguanta si exigim que el resultat estigui bé?
Com es mesura
Per mesurar bé la productivitat d'una tasca amb una eina i sense, cal seguir quatre passos. Primer, triar una unitat clara (aquí, un cartell) i un criteri de qualitat (un cartell és acceptable si no té errors). Segon, cronometrar el temps real, inclòs el de revisar. Tercer, comptar només les unitats acceptables, no les brutes. I quart, decidir què es fa amb els errors, comptant aquest temps.
Cas · Cartells acceptables per hora
Cas fictici.
Una altra tarda, en Dani i en Hugo fan cartells senzills de comandes. Sense ajuda, preparen 6 cartells en 3 hores de feina entre tots dos, i els 6 estan bé. Amb l'eina, en les mateixes 3 hores en preparen 14 i hi fan un primer repàs: 5 tenen errors (un al·lèrgen, un preu antic…).
| Situació | Càlcul | Per hora |
|---|---|---|
| Sense ajuda | 6 / 3 h | 2,0 |
| Amb ajuda (bruts) | 14 / 3 h | 4,67 |
| Amb ajuda (acceptables) | 9 / 3 h | 3,0 |
| Amb ajuda, corregits | 14 / 4,25 h | 3,29 |
- Els 4,67 cartells per hora bruts enganyen: 5 no valen. Comptant només els 9 acceptables, la productivitat real és de 3,0 per hora. Si es corregeixen els 5 errors (0,25 h cadascun, 1,25 h més), s'aconsegueixen els 14 acceptables en 4,25 hores: 3,29 per hora. Què significa: l'eina millora la productivitat de veritat (de 2,0 a 3,29), però molt menys del que semblava. La lliçó no és que l'eina sigui dolenta, sinó que la xifra honrada és la que compta la qualitat (i, si es corregeix, el temps d'arreglar-la).
Fixa't en la figura 4.4: la barra alta (4,67) és la que ensenyaria qui ven l'eina. Les dues que compten la qualitat són honrades, però responen a decisions diferents: no corregir (3,0) o corregir els cinc (3,29). La millora real (de 2,0 a 3,29 per hora) continua sent gran: el que és trampós és comparar la barra bruta amb el punt de partida.
—Davant d'un anunci de productivitat, pregunta sempre quin criteri de qualitat fa servir i si inclou el temps de revisar.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA
Solució: La recepta porta farina de blat, que té gluten: no es pot anunciar «sense gluten» (risc per a una persona celíaca); abans de publicar qualsevol dada d'al·lèrgens es comproven la recepta i la contaminació creuada. El preu és el de l'any passat. Respon qui publica el cartell, no l'eina.
Simulador
Cas · Cartells acceptables per hora
Compara la productivitat bruta i la que compta només el que surt bé.
Davant d'un anunci de productivitat, pregunta quin criteri de qualitat fa servir i si inclou el temps de revisar.
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
10. Amb les dades del cas dels cartells: a) comprova les quatre xifres de la taula. b) Un assistent presenta així la seva feina (resposta simulada): «He fet 14 cartells en 3 hores: 4,67 per hora». Quina dada amaga aquesta frase? Reescriu-la de manera fidel comptant la qualitat. c) Explica per què 1,25 hores de correcció no són temps perdut. [IA]
Solució: a) 6 / 3 = 2,0; 14 / 3 = 4,67; 9 / 3 = 3,0; 14 / 4,25 = 3,29. b) Amaga que 5 dels 14 estan malament. Fidel: «He fet 9 cartells acceptables en 3 hores, 3,0 per hora; corregint els 5 amb error, 14 en 4,25 hores». c) Perquè sense aquesta correcció els cartells no valdrien; el temps de revisió forma part de la feina ben feta.
11. De les tasques del bar (prendre nota de les taules, cuinar el menú, fer els cartells, atendre una reclamació, cobrar), tria'n dues que sempre necessiten supervisió d'una persona i una part d'una altra, de poc risc, que deixaries a una eina amb alguna comprovació. Per a cadascuna, digues si l'eina l'automatitzaria, la complementaria o no hauria de tocar-la, i justifica-ho amb el risc. Acaba amb una regla de revisió: què comprovaries sempre i què comprovaries només de vegades? [IA]
Solució: Oberta. Sempre amb supervisió d'una persona, per exemple: atendre una reclamació (tracte i criteri) i el menú amb al·lèrgens (risc de salut: es comprova sempre contra la recepta). Una part de poc risc per a l'eina, per exemple: donar format a un cartell ja revisat o numerar els torns, comprovant de tant en tant que funciona. Es valora que justifiqui amb el risc de l'error i el que aporta la persona.

4.6Qui guanya amb la productivitat?
Llibre, pàgs. 73–74
Que es produeixi més a cada hora és una bona notícia, però no diu per si sol qui hi surt guanyant. Quan un guany de productivitat allibera temps o redueix costos, aquest benefici pot anar a llocs molt diferents: a preus més baixos per a qui compra, a salaris més alts per a qui treballa, a beneficis per a qui té el negoci, a més producció o a més temps lliure.
—No hi ha un repartiment automàtic: depèn de la demanda, de la competència i de la capacitat de negociar de cada part. Per això el benestar d'una societat no es mesura només per quant produeix, sinó també per com es reparteix i pel temps i la salut de les persones.
—Les millores de productivitat han fet més riques les societats, però també poden augmentar la desigualtat, és a dir, les diferències de renda o d'oportunitats entre persones. Si una eina només és a l'abast de qui pot pagar-la o de qui ha rebut formació per fer-la servir, qui no hi té accés es queda enrere: és la bretxa digital, la distància entre qui pot fer servir una tecnologia i qui no. Una tecnologia que podria millorar la vida de molts pot, mal repartida, beneficiar uns pocs.
—Compartir eines i coneixement pot reduir aquesta bretxa: en l'economia col·laborativa, diversos negocis o persones comparteixen recursos (un local, una màquina, una llicència) en lloc de pagar-los sols, i així una eina cara arriba a més gent. Per exemple, dos bars del mateix barri podrien compartir la formació o una llicència multiusuari, si les condicions d'ús ho permeten.
—Per això la formació pesa molt, juntament amb l'accés a la tecnologia, en qui aprofita la productivitat i qui es queda enrere: la llei europea demana a les empreses que fan servir IA adoptar mesures perquè el seu personal l'entengui, segons la seva formació i l'ús que en faci. També importa qui hi està exposat: segons la figura 4.3, el grau més alt afecta més l'ocupació femenina (4,7 %) que la masculina (2,4 %).

Classifica
On va a parar un guany de productivitat?
Assigna cada destí possible al qui en surt beneficiat.
Preus més baixos
Salaris més alts
Beneficis més grans
Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)
12. Amplia. El bar estalvia 22 hores al mes amb l'eina. Escriu tres destins possibles d'aquest temps (per exemple, atendre més taules, tancar abans o millorar la carta) i, per a cadascun, qui hi guanya: la família del bar, qui hi treballa o la clientela. Després, explica amb la bretxa digital per què dos bars amb la mateixa eina podrien acabar amb resultats diferents.
Solució: Amplia. Oberta. Atendre més taules: guanya el negoci (més ingressos) i potser la clientela (menys espera); més càrrega per a qui serveix. Tancar abans: guanya qui hi treballa (descans); el bar pot ingressar menys. Millorar la carta: guanya la clientela. Bretxa digital: un bar la gent del qual sap fer servir i revisar l'eina l'aprofita; un altre que no rep aquesta formació comet errors o l'abandona, encara que tingui la mateixa llicència. Economia col·laborativa: compartir llicència o formació entre negocis pot reduir la bretxa.
El que costa triar · Més esborranys, la mateixa feina
Llibre, pàgs. 75–76
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Dissabte 12 de desembre, a les nou del matí, el Bar Benítez feia olor de cafè i les cadires de la terrassa seguien apilades. En Dani havia arribat amb el portàtil gris i l'havia obert en una taula del fons, al costat d'una pila de fulls en blanc.
—Mira, mira —va dir—. Li poses el que vols i et treu el cartell. En Toño ha pagat la llicència de prova de Cartelia: trenta euros al mes.
En Hugo va acostar una cadira amb un gest de la mà.
—Fet. La meva mare triga hora i mitja en cada cartell, i a les nits, quan tanca. Són uns quaranta al mes entre menús, cartes i comandes. Si això els treu en un moment, li traiem una feinada.
Es van posar a la feina. En Dani escrivia una línia —«menú de Nadal, quatre plats, amb postres»— i l'eina tornava un esborrany amb els seus colors i el seu tipus de lletra; en Hugo l'enviava a imprimir i agafava el següent. En tres hores de feina conjunta tenien cinc encàrrecs impresos, sense revisar: el menú de Nadal, dues cartes de temporada i dos cartells de comandes.
—A mà n'haguéssim tret dos, amb sort —va calcular en Hugo, repassant la pila—. A ull, ens hem estalviat el mes. Això és una altra cosa.
—Ja t'ho vaig dir —va somriure en Dani—. I a sobre queden més ben col·locats que els de la teva mare.
La Pilar va sortir de la cuina eixugant-se les mans al davantal. Va agafar el menú de Nadal, el va llegir a poc a poc, seguint les línies amb el dit, i va arrufar les celles.
—Un moment. Aquí posa «croquetes casolanes, sense gluten». —Va aixecar la vista—. Hugo, les nostres croquetes porten farina de blat. Si ve algú celíac i es refia d'aquest cartell, vaja problema.
—Serà un error —va dir en Dani—. Ho canvio en un moment, no t'amoïnis.
—No és «un» error. —La Pilar en va agafar un altre—. Aquest té el preu del menú de l'any passat. Nou cinquanta. Ara són onze. I mireu aquest altre, que repeteix un plat dues vegades.
En Hugo va deixar de somriure. Es va asseure, va agafar el retolador i va començar a repassar els cinc encàrrecs, un per un, línia a línia, com feia la seva mare. Al segon va trobar una altra data malament. Al del preu va haver de ratllar i refer tota la part de baix.
—Això cal mirar-ho tot —va murmurar—. Cada cartell, els seus bons vint minuts. I el del preu, una altra volta.
—Però els esborranys surten sols —va insistir en Dani—. Això és el que compta, oi? La resta és un repàs.
—Ja, però si el repàs és de vint minuts per cartell… —En Hugo no va acabar la frase. Va mirar la pila: cinc cartells, cinc marques de retolador.
En Toño havia baixat del pis de dalt i escoltava des de la barra, amb els braços plegats i un drap a l'espatlla. No va preguntar pels colors ni per com de ràpida anava l'eina. Va preguntar l'única cosa que li importava:
—A veure. Quant de temps ens estalvia de veritat, comptant el que cal mirar?
En Dani va mirar la pantalla; en Hugo, la pila de cartells amb les seves marques de retolador.
—No ho sé —va dir en Hugo finalment—. En surten molts més, això segur. Però cal llegir-los tots, i la meva mare, quan els feia ella, no havia de revisar res: els treia bé a la primera.
—Doncs això és el que vull saber abans de pagar un altre mes —va dir en Toño—. No quants en surten. Quant ens n'estalvia. Trenta euros són trenta euros.
La Pilar va deixar el menú corregit sobre la taula i va tornar cap a la cuina. En passar, va mirar en Hugo, sense retret.
—L'eina no és dolenta —va dir—. A mi em vindria bé, no diré que no. Però algú ha de llegir el que escriu, i aquest algú també triga. Avui aquest algú has estat tu.
En Hugo va agafar un full en blanc i, en lloc d'un cartell, va començar una taula: una columna per a les hores a mà, una altra per a les hores amb l'eina, una altra per al que costava revisar. En Dani es va acostar a mirar per sobre de l'espatlla, ja sense somriure.
—I qui revisa, quan això sigui tots els mesos? —va preguntar en Hugo, sense aixecar la vista—. Tu, la meva mare, jo?
En Dani no va contestar. Fora, a la terrassa, algú va començar a baixar les cadires per obrir.
Situació d'aprenentatge: Productivitat amb revisió
Llibre, pàg. 77
Actividades individuales
- Calcula hores, cost i productivitat a mà i amb l'eina.
- Incorpora els errors i la revisió; recalcula la productivitat amb qualitat.
Actividades en grupo
- Separeu el que l'eina ajuda del que no ha d'assumir sola.
- Escriviu la recomanació amb la seva condició.
Dades. Encàrrecs del bar: 40 al mes; a mà, 1,5 h cadascun; amb l'eina, 0,6 h de preparació i 0,3 h de revisió per encàrrec i 4 correccions de 0,5 h al mes (els 40 acaben correctes); temps valorat en 12 € l'hora; llicència 30 € al mes. La comprovació individual fa servir un altre cas, el d'una papereria (dades al seu enunciat). No cal cap dada teva ni de la teva família. Comprovació individual. Cas nou, sense ajuda: una papereria prepara cada comanda en 50 min a mà; amb un programa, 15 min de preparació i 20 de revisió, però una comanda al mes té un error que costa 30 min més. Calcula l'estalvi per comanda, en una de normal i en la de l'error, i digues quina tasca no ha de deixar sola.

Informe: Més productivitat, menys ocupació?
Llibre, pàg. 78
De tant en tant apareix un titular que assegura que la intel·ligència artificial acabarà amb milions de llocs de treball. La productivitat i l'ocupació fa segles que canvien juntes, i la història no dona una resposta simple: la mateixa millora que destrueix unes tasques en crea d'altres i abarateix productes que abans eren un luxe. Per no quedar-se en el titular, convé mirar com es mesura.
—El 2025, un equip de l'Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un índex que mesura l'exposició de cada ocupació a la IA generativa: no «desapareixerà aquesta feina?», sinó «quina part de les seves tasques podria fer o donar suport aquesta tecnologia?». El resultat: un de cada quatre treballadors del món és en una ocupació amb algun grau d'exposició, però només el 3,3 % de l'ocupació és en el grau més alt. L'exposició és més gran als països de renda alta (34 % de l'ocupació) que als de renda baixa (11 %), i en el grau més alt hi ha el 4,7 % de l'ocupació femenina, davant del 2,4 % de la masculina. Els autors conclouen que el més probable és que les ocupacions es transformin, perquè quasi tota ocupació té tasques que necessiten intervenció humana.
—També importa el que l'índex no diu. No diu que hagi de desaparèixer un de cada quatre llocs de treball: exposició no és desaparició. No diu quan ni a quina velocitat: això depèn que les empreses adoptin la tecnologia, del que costi, de les lleis i de com es reorganitzi la feina. I és una estimació, no una profecia: un índex publicat avui pot canviar d'aquí a uns anys, quan les eines millorin o quan es vegi com les fan servir de debò les empreses.
—Que una tasca canviï tampoc no diu qui guanya. Si una eina estalvia temps, aquest temps es pot convertir en més producció, en jornades més curtes, en millor servei o en més càrrega per a la mateixa persona. Qui es queda amb el guanyat depèn de l'accés a l'eina, de qui rep formació per fer-la servir i revisar-la, i de la capacitat de negociar de cada part. Per això, davant d'un titular sobre el futur de la feina, serveixen quatre preguntes: què s'ha mesurat, exposició o ocupació perduda?, de quina font i de quin any?, quines tasques canvien? i qui decideix què es fa amb el temps que s'estalvia?
Font: Organització Internacional del Treball (OIT), Generative AI and Jobs: A Refined Global Index of Occupational Exposure, 2025 (consulta: 10/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 79
7 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Calcula
Activitat 14 · Hores estalviades
El bar passa de 60 hores a mà a 38 hores amb l'eina. Quin percentatge d'hores s'estalvia? (Arrodoneix a un decimal.)
Activitats
13. Torna a l'episodi del bar. a) Per què diu en Hugo al principi que s'han «estalviat el mes» i per què canvia d'idea? b) Quins errors troba la Pilar i quins són més greus? c) Quina pregunta fa en Toño i per què és la pregunta correcta?
Solució: a) Perquè surten cinc encàrrecs en el temps de dos a mà; canvia en veure que cal revisar-los tots. b) Tres: «sense gluten» a croquetes amb farina de blat (risc per a una persona celíaca), el preu de l'any passat (cobraria de menys o enganyaria) i un plat repetit; els dos primers són els greus. c) Pregunta quant s'estalvia «comptant el que cal mirar»: l'estalvi net amb la revisió; és la correcta perquè l'estalvi brut no compta el cost de revisar.
14. Un fulletó de l'eina afirma: «Redueix un 60 % el temps de treball». Amb les dades del cas del bar (de 60 a 38 hores): a) calcula la reducció real d'hores en percentatge. b) Compara-la amb el 60 % del fulletó. c) Explica què compta el fulletó i què deixa fora perquè la seva xifra sembli més gran.
Solució: a) (60 − 38) / 60 = 36,7 %. b) El fulletó diu 60 %, bastant més que el 36,7 % real d'hores (o el 32,5 % de cost). c) El 60 % surt de comparar les 60 h a mà amb les 24 h de preparació amb l'eina (40 × 0,6): (60 − 24) / 60 = 60 %. Deixa fora les 12 h de revisió (40 × 0,3) i les 2 h de correccions (4 × 0,5); amb elles, 38 h i un 36,7 %: la promesa exagera uns 23,3 punts.
15. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Amb aquesta eina, el bar farà la mateixa feina amb la meitat de personal». a) Què confon aquesta frase sobre la relació entre productivitat i ocupació? b) Quines dades del bar (demanda, preus, qualitat) caldrien per saber si sobra o falta personal? c) Reescriu la frase de manera prudent i fidel a l'estudiat. [IA]
Solució: a) Confon produir més per hora amb necessitar menys persones: depèn de la demanda, no només de la productivitat. b) Quants clients hi ha i si augmenten, què passa amb els preus i amb la qualitat si hi ha menys personal. c) «L'eina pot fer més de pressa algunes tasques del bar; si això redueix o no el personal depèn de quants clients hi hagi, dels preus i de la qualitat que es vulgui mantenir».
16. Llegeix la caixa «Dada» de l'apartat 4.4 i la figura 4.3. a) Explica amb les teves paraules què vol dir que una ocupació estigui «exposada» a la IA. b) Per què «un de cada quatre exposats» no és el mateix que «un de cada quatre llocs de treball desapareixerà»? c) L'exposició és aproximadament tres vegades més gran als països de renda alta que als de renda baixa. Proposa una explicació possible i digues quina dada necessitaries per comprovar-la.
Solució: a) Que una part de les seves tasques podria fer-la o donar-hi suport la IA generativa. b) Perquè exposició mesura tasques que poden canviar, no ocupacions que es perden; els autors conclouen que el més probable és la transformació. c) (34 / 11 ≈ 3,1, «aproximadament tres vegades».) Hipòtesi: als països rics hi ha més ocupació d'oficina i serveis amb molta informació; es comprovaria amb el repartiment de l'ocupació per ocupacions de cada grup de països.
17. Digues quin factor de producció és cada element (recursos naturals, treball, capital o iniciativa emprenedora) i en quin sector és l'activitat en què s'utilitza (primari, secundari, terciari): a) la terra de l'hort que dona les verdures del menú; b) la persona que pasta el pa a la fleca; c) la cuinera que prepara els plats del bar; d) el forn de la cuina del bar; e) la persona que decideix obrir un bar i assumeix el risc.
Solució: a) Recursos naturals; primari (agricultura). b) Treball; secundari (fer pa). c) Treball; terciari (restauració). d) Capital; terciari, perquè es fa servir al bar (el mateix forn en una fàbrica de plats preparats seria al secundari: el sector depèn de l'activitat, no de l'objecte). e) Iniciativa emprenedora; terciari.
18. Un assistent resumeix una notícia així (resposta simulada): «La IA ja és tres vegades més productiva que un treballador». a) Explica per què la frase no té sentit tal com està (productiva en quina tasca?, comparada amb qui?). b) Reescriu-la fent servir el que vas veure a «La ciència diu» de l'apartat 4.2, amb el seu límit. c) Quina explicació donen els autors que l'eina ajudi més qui té menys experiència? Per què no cal donar-la per demostrada? [IA]
Solució: a) No diu en quina tasca ni comparada amb qui; «tres vegades més productiva» no vol dir res sense tasca ni referència. b) «En una tasca concreta d'atenció al client, un estudi va trobar que un assistent d'IA va pujar un 15 % de mitjana els assumptes resolts per hora, més en qui tenia menys experiència; és una tasca i una empresa, no totes». c) Els autors aporten indicis que l'assistent difon les bones pràctiques dels més experts i ajuda els novells a aprendre abans; és una explicació amb proves, no l'única causa possible demostrada.
19. Cas nou, sense ajuda: tria una tasca que coneguis (ordenar una prestatgeria, corregir un text, muntar un moble). a) Imagina una eina que faci part d'aquesta tasca. Escriu quina part automatitzaria, quina part complementaria i quina tasca nova de revisió afegiria. b) Explica com mesuraries si estalvia temps de veritat. c) Digues una cosa d'aquesta tasca que no delegaries i per què.
Solució: Oberta. Es valora: una tasca concreta, quina part s'automatitza, quina es complementa i quina revisió nova apareix; com mesuraria l'estalvi (temps abans menys temps de generar, revisar i reparar); i una tasca que no delegaria amb el seu motiu.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 80
Produir i treballar a l'era de la IA
- Produir
- Quatre factors de producció
- Tecnologia i dades combinen els factors
- Tres sectors: primari, secundari, terciari
- Procés productiu per passos
- Productivitat
- Producció / hores
- Variació percentual
- Amb qualitat: unitats acceptables
- Organització, formació, tecnologia, motivació
- Especialització i intercanvi
- Divisió del treball
- Avantatges i límits
- Comerç
- Tasques i tecnologia
- Automatitzar, complementar, revisar
- Cost de revisió
- Cost valorat (temps + llicència): 720 → 486 €/mes
- Exposició ≠ desaparició
- Qui guanya?
- Preus, salaris, beneficis, producció, temps
- El benestar no és només producció
- Desigualtat i bretxa digital
Resum
Per produir un bé o un servei es combinen quatre factors de producció: recursos naturals, treball, capital i iniciativa emprenedora; la tecnologia i les dades canvien com es combinen. Les activitats s'agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari. La productivitat mesura quant es produeix amb un factor, aquí sobretot per hora de treball, i només és útil si es compta amb qualitat: el que valen són les unitats acceptables, no les brutes. L'especialització reparteix la feina i guanya destresa, però crea dependència i fa necessari el comerç. Una eina no sol substituir una feina sencera: automatitza o complementa algunes tasques i afegeix la de revisar-les; el cost de revisió cal comptar-lo per saber si estalvia de veritat, com en el cas del bar, el cost valorat del qual (temps i llicència) passa de 720 € a 486 € al mes, tot i que no és diners que entrin a caixa. Més productivitat no vol dir automàticament menys ocupació: l'exposició a la IA mesura quines tasques poden canviar, no quines ocupacions desapareixeran, i el més probable és que les ocupacions es transformin. Un guany de productivitat pot anar a preus, salaris, beneficis, producció o temps lliure: qui guanya depèn del repartiment, i mal repartit augmenta la desigualtat i la bretxa digital. El benestar no es mesura només per quant es produeix, sinó per com es reparteix i pel temps i la salut de les persones.