Situació de partida
Llibre, pàgs. 105–106

És març i el grup de l'Observatori econòmic de Valldelana ja ha recollit una bona pila d'ofertes de feina del barri. La Inés Varela els demana que les ordenin, i de seguida es veu que no és tan fàcil: hi ha llocs que ningú no cobreix, persones que busquen i no troben, contractes que duren dos mesos i feines molt diferents per a una mateixa preparació. Abans de decidir què vols fer en acabar els estudis, convé entendre com funciona el mercat on hauràs d'entrar. L'orientador de l'institut, l'Andrés Mora, els ajudarà a mirar-lo amb dades.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar com s'estableixen el salari i l'ocupació a partir de l'oferta i la demanda de treball
- Calcular i interpretar les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur, i distingir els tipus d'atur
- Reconèixer les bretxes de gènere, d'edat i d'origen, la segmentació del mercat i els costos de l'atur i de l'acomiadament
- Distingir les polítiques actives i passives d'ocupació, i què fa el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
- Descriure com canvien l'ocupació la digitalització, la globalització i la transició ecològica
Per començar
- Qui ofereix treball i qui en demana? Què es «ven» i què es «compra» en un mercat de treball?
- Si en una zona hi ha moltes ofertes sense cobrir i, alhora, molta gent a l'atur, què pot passar?
- Dues persones fan la mateixa feina i una cobra menys que l'altra. Quins motius creus que ho poden explicar?
- Quines feines creus que canviaran més amb la intel·ligència artificial? Quines en poden néixer?
Mapa de la unitat

7.1Funcionament del mercat de treball
Llibre, pàgs. 107–108
El treball també es compra i es ven, però no és una mercaderia qualsevol: darrere de cada salari hi ha una persona. En el mercat de treball, les persones ofereixen el seu temps i les seves capacitats i les empreses els demanen. El «preu» és el salari. Com que importa el que es pot comprar, s'utilitza el salari real: el salari nominal dividit per l'índex de preus al consum (IPC) i multiplicat per 100. L'oferta de treball és la quantitat de treball que les persones volen oferir a cada salari; creix, en general, quan puja el salari real: la feina es fa més atractiva. La demanda de treball és el nombre de persones que les empreses volen contractar a cada salari, i baixa si el salari puja. És una demanda derivada: l'empresa no vol treballadors per ells mateixos, sinó pel que produeixen.
—Un canvi del salari real mou el punt al llarg de la corba; altres factors desplacen tota la corba. L'oferta es desplaça per la demografia, la formació o les migracions. La demanda es desplaça si puja la productivitat (el que produeix cada treballador) o la demanda del producte, o si baixen els costos que no són salari (com les cotitzacions). L'equilibri és el salari i l'ocupació en què coincideixen oferta i demanda; si una de les dues corbes es desplaça, l'equilibri canvia.
Cas · La fleca contracta
Cas fictici.
Una fleca ingressa 10 € per cada unitat de pa que ven (supòsit). Cada treballador que contracta aporta un producte marginal, les unitats més que produeix el treballador que s'afegeix: 200, 170, 155, 130, 110 i 90 al mes, del primer al sisè. Cada persona costa 1.500 € al mes a l'empresa, entre sou i cotitzacions. Quantes en contractarà? I si la productivitat puja un 20 %? (supòsit didàctic)
| Treballador | Producte marginal | Valor del producte marginal (×10 €) | Més que 1.500 €? |
|---|---|---|---|
| 1r | 200 | 2.000 | Sí |
| 2n | 170 | 1.700 | Sí |
| 3r | 155 | 1.550 | Sí |
| 4t | 130 | 1.300 | No |
- L'empresa contracta mentre el valor del producte marginal (producte marginal × 10 €) superi el cost del treballador. Amb 1.500 € de cost, contracta els tres primers; el quart aporta 1.300 i no surt a compte. Pas 2. Si la productivitat puja un 20 %, el producte marginal passa a 240, 204, 186, 156, 132 i 108, i el valor, a 2.400, 2.040, 1.860, 1.560, 1.320 i 1.080 €. Ara el quart treballador (1.560 €) sí que surt a compte, i el cinquè (1.320 €) no. Resultat: l'empresa passa de 3 a 4 treballadors. Què significa: amb més productivitat, la demanda de treball es desplaça a la dreta: es contracta més gent i es pot pagar més.

—Els salaris no són iguals per a tothom: una diferència salarial compensatòria és la que paga una feina amb més risc o torns de nit. A més, un mercat ideal ajustaria sol les ofertes i els candidats, però a la pràctica hi ha friccions. Cercar feina costa temps i diners, i seleccionar personal també. Hi ha asimetries d'informació: l'empresa no coneix del tot les capacitats de la persona, ni aquesta sap com serà la feina. Els salaris es fixen en part amb convenis col·lectius, i on pocs empleadors concentren la demanda hi pot haver monopsoni. Per això hi pot haver atur i vacants alhora: és el desajust de competències.
Activitats
- Digues si és un moviment al llarg de la corba o un desplaçament, i de quina corba: a) puja el salari real i més gent vol treballar; b) la fleca incorpora un forn més productiu; c) arriben al barri persones que busquen feina; d) puja la demanda de pa.
- En el cas de la fleca, amb el producte marginal inicial, quants treballadors contractaria si cada persona costés 1.200 €?
- Amplia. El salari nominal d'una persona passa de 1.600 a 1.680 € i l'IPC, de 100 a 104. Calcula el salari real abans i després i la seva variació.
Simulador
Cas · La fleca contracta
Canvia el preu del pa, el cost d'una persona i la millora de productivitat. Mira el valor del producte marginal del 3r, del 4t i del 5è treballador i si compensa contractar-los.
Cas (supòsit): 10 € per unitat i 1.500 € de cost. El 3r treballador compensa (1.550 €) i el 4t no (1.300 €); amb un 20 % més de productivitat, el 4t passa a 1.560 € i el 5è a 1.320 €.

7.2Desocupació, tipus d'atur i taxa natural
Llibre, pàgs. 109–110
L'atur és el problema que més es nota, però no tot l'atur és igual ni té les mateixes causes. La població activa són les persones de 16 anys o més que treballen o en busquen feina. Es divideix en ocupades i aturades (sense feina, en busquen i poden començar-la). La resta són inactives: p. ex. estudiants o jubilades que ni treballen ni en busquen. Tres taxes ho resumeixen: la taxa d'activitat (activa / població de 16 o més), la taxa d'ocupació (ocupats / població de 16 o més) i la taxa d'atur (aturats / població activa). A Espanya, les xifres venen de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE, de les afiliacions a la Seguretat Social i de l'atur registrat al servei públic d'ocupació.
Cas · Les taxes d'una ciutat petita
Cas fictici.
En una ciutat (fictícia) hi ha 10.000 persones de 16 anys o més, 6.000 són actives i 5.400 tenen feina. Calcula les taxes. Després, 200 aturats es cansen de buscar feina i es declaren inactius. Què passa amb la taxa d'atur? (supòsit didàctic) Pas 1. Els aturats són 6.000 − 5.400 = 600. La taxa d'activitat és 6.000 / 10.000 = 60 %; la d'ocupació, 5.400 / 10.000 = 54 %, i la d'atur, 600 / 6.000 = 10 %. Pas 2. Si 200 aturats deixen de buscar feina, la població activa passa a ser 5.800 i els aturats, 400. La taxa d'atur és 400 / 5.800 = 6,9 %, però les persones ocupades continuen sent 5.400 i la taxa d'ocupació, 54 %. Resultat: la taxa d'atur baixa del 10 % al 6,9 %, però no s'ha creat cap feina. Què significa: la taxa d'atur pot baixar perquè la gent deixa de buscar, no perquè trobi feina; per això convé mirar-la amb la d'ocupació.

—Hi ha tres tipus d'atur segons la causa. L'atur friccional és el de la gent que triga a trobar feina perquè buscar costa temps: una persona acabada de titular que busca la primera feina o algú que canvia de ciutat. Sempre n'hi ha una mica, fins i tot si l'economia va bé. L'atur estructural apareix quan les capacitats de les persones no encaixen amb les que demanen les empreses, quan l'activitat es desplaça d'un sector a un altre o quan hi ha barreres per canviar de lloc; l'atur de llarga durada (12 mesos o més; criteri de durada, no de causa) fa perdre competències. L'atur cíclic apareix quan cau la demanda agregada en una recessió: les ocupacions cauen amb la producció. Aquesta relació entre producció i atur es coneix com a llei d'Okun: quan el PIB creix poc, l'atur tendeix a augmentar, i quan creix prou, a baixar. No és exacta, però s'ha vist a la Gran Recessió i a la pandèmia.
—La taxa natural d'atur és la part de l'atur que hi ha encara que l'economia funcioni a ple rendiment: l'atur friccional i l'estructural. No és «natural» en el sentit que no es pugui canviar: depèn de la formació de la població, de la mobilitat i de l'eficàcia dels serveis d'ocupació. Si l'atur baixa per sota de la taxa natural (el NAIRU, relacionat amb la taxa que no accelera la inflació), l'economia s'escalfa i els preus poden pujar. Contra l'atur cíclic serveixen les polítiques de demanda i els estabilitzadors automàtics; contra l'estructural, la formació i la mobilitat.
Activitats
- En una ciutat hi ha 8.000 persones de 16 anys o més, 4.800 són actives i 4.320 estan ocupades. Calcula les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur.
- Classifica cada cas com a atur friccional, estructural o cíclic: a) una titulada de FP busca la primera feina; b) un oficinista perd el lloc perquè la seva tasca s'ha automatitzat i no té les competències que demanen; c) un hotel acomiada personal perquè han baixat les reserves en una recessió.
- Amplia. A la ciutat del cas, calcula la taxa d'atur i la d'ocupació si 300 dels 600 aturats troben feina, i, per separat, si 300 es desanimen i deixen de buscar-ne. Compara'ls i explica per què la taxa d'atur sola pot enganyar.
Simulador
Cas · Les taxes d'una ciutat petita
Canvia la població, els actius, els ocupats i els aturats que es desanimen i deixen de buscar. Mira les taxes i què passa amb la d'atur.
Cas (supòsit): 10.000 persones, 6.000 actives i 5.400 ocupades: activitat 60 %, ocupació 54 % i atur 10 %. Si 200 aturats deixen de buscar, l'atur baixa al 6,9 %, però l'ocupació continua sent del 54 %.
Classifica
Activitat 5 · Quin tipus d'atur?
Classifica cada situació segons el tipus d'atur.
Una titulada de FP busca la primera feina.
Un oficinista perd el lloc perquè la seva tasca s'ha automatitzat i no té les competències que demanen.
Un hotel acomiada personal perquè han baixat les reserves en una recessió.
Algú canvia de ciutat i triga unes setmanes a trobar feina.
L'activitat es desplaça d'un sector a un altre i les persones no tenen la formació que el nou sector demana.

7.3Bretxes, segmentació, acomiadament i costos socials
Llibre, pàgs. 111–112
El mercat de treball no ofereix les mateixes oportunitats a tothom. Algunes diferències tenen a veure amb qui ets, i no amb el que saps fer. Una bretxa és una diferència sistemàtica entre grups. La de gènere s'explica per les interrupcions per cuidar, la jornada parcial no desitjada, la concentració en alguns sectors i els biaixos en la promoció i en la negociació del sou; la bretxa salarial és la diferència entre el salari per hora dels homes i el de les dones. La d'edat afecta els joves (més atur i contractes curts) i els majors de 55 anys (dificultat per recol·locar-se). La d'origen té a veure amb l'homologació lenta dels títols, la llengua i les xarxes de contactes, i fa que persones molt preparades acabin en feines per sota del seu nivell. La de discapacitat depèn de barreres d'accessibilitat i d'estereotips, i la redueixen les quotes i els ajustos raonables.
—Una altra diferència és la segmentació del mercat de treball: hi ha persones amb contractes estables i d'altres amb contractes temporals, molta rotació i salaris baixos, i canviar de grup costa. A Espanya, el contracte temporal pesa molt. La llei presumeix que el contracte és indefinit i només admet la temporalitat amb una causa justificada. El fix discontinu és un contracte indefinit però amb períodes d'activitat i d'inactivitat lligats a l'estacionalitat (turisme, campanyes): dona drets, però es treballa només en temporada. La parcialitat involuntària (qui voldria treballar més hores) i la subocupació indiquen capacitat de treball no aprofitada.
Cas · Un acomiadament improcedent
Cas fictici.
Una empresa acomiada una treballadora amb contracte indefinit, sou brut de 1.800 € al mes en 12 pagues i 4 anys i 6 mesos d'antiguitat. El jutge el declara improcedent i en aquest supòsit l'empresa tria indemnitzar-la. Quant li correspon? (supòsit didàctic) Pas 1. En un acomiadament improcedent, la llei fixa 33 dies de salari per any de servei (prorratejant els mesos), amb un màxim de 24 mensualitats. Són 4,5 anys: 33 · 4,5 = 148,5 dies. Pas 2. El sou diari és 1.800 · 12 / 365 = 59,178… €. La indemnització és 148,5 · 59,178… = 8.787,95 €, molt per sota del límit de 24 mensualitats (43.200 €). Resultat: la indemnització és d'uns 8.788 €. Què significa: el cost d'acomiadar creix amb l'antiguitat i el sou, i pot influir en les decisions de contractació i d'acomiadament.

—L'atur té costos socials que van més enllà de la xifra. Fa perdre renda i apropa al risc de pobresa, dificulta fer projectes (independitzar-se, formar una família) i té efectes sobre la salut mental: estrès, ansietat i pèrdua de confiança. Als joves els pot deixar un efecte cicatriu: perden formació i experiència, i això els pot abaixar el sou durant anys, com mostra la recerca sobre els qui acaben els estudis en una recessió. En barris amb molt atur també es debiliten la cohesió social i la confiança en les institucions, i creix l'economia informal. Tres pilars en mitiguen aquests costos: prestacions suficients, polítiques actives que escurcin l'atur i serveis de cura que facilitin treballar.
Activitats
- Una treballadora amb sou brut de 1.500 € al mes (12 pagues) és acomiadada de manera improcedent després de 6 anys i 3 mesos. Calcula la indemnització i compara-la amb el límit de 24 mensualitats.
- Amb la caixa Dada, quina és la bretxa salarial d'Espanya respecte de la de la UE-27? Per què una xifra mitjana no mostra tota la desigualtat?
- Amplia. A la figura 7.3, calcula quants punts de diferència hi havia entre Espanya i la UE-27 el 2019 (26,3 % i 15,0 %) i el 2025. Què ha canviat i què en pot dir la norma de l'article 15.1?
Simulador
Cas · Un acomiadament improcedent
Canvia el sou brut mensual i els anys d'antiguitat. Mira els dies d'indemnització, el sou diari, la indemnització i el límit de 24 mensualitats.
Cas (supòsit): 1.800 € bruts al mes i 4,5 anys. La indemnització és d'uns 8.788 €, molt per sota del límit de 43.200 €.

7.4Polítiques actives d'ocupació: Espanya i Catalunya
Llibre, pàg. 113
Els governs actuen sobre l'atur de dues maneres: ajuden la gent a trobar feina i en protegeixen la renda mentre la busca. Les polítiques actives d'ocupació volen augmentar l'ocupabilitat i escurçar l'atur: itineraris personalitzats d'orientació, formació (FP dual, cursos curts, requalificació per canviar d'ocupació i perfeccionament per millorar-hi) i ajuts de transport. Les polítiques passives mantenen la renda: la prestació contributiva (lligada a les cotitzacions anteriors) i els subsidis assistencials. També hi ha l'ERTE, que permet suspendre contractes o reduir la jornada sense destruir-los i el Mecanisme RED. Les passives són estabilitzadors automàtics: amb més atur la despesa creix sola.
—A Catalunya, les polítiques actives les gestiona el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), de la Generalitat. Ofereix orientació, formació, ofertes de feina i programes d'ocupació juvenil.
—Una política es jutja amb indicadors com la inserció a 6 i 12 mesos, la qualitat de l'ocupació o el cost per inserció. L'orientació personalitzada i la formació curta lligada a vacants reals poden ser eficaces, però cal avaluar-les.

Activitats
- Classifica cada mesura com a política activa o passiva: a) una prestació contributiva; b) un itinerari d'orientació amb pràctiques; c) un ERTE; d) un ajut de transport per a unes pràctiques.
- Amplia. Un programa costa 120.000 € i 80 persones troben feina, però 30 l'haurien trobada igualment. Calcula el cost per inserció amb les 80 i amb les que s'han beneficiat realment.
Classifica
Activitat 10 · Activa o passiva?
Classifica cada mesura com a política activa o passiva.
Una prestació contributiva.
Un itinerari d'orientació amb pràctiques.
Un ERTE.
Un ajut de transport per a unes pràctiques.
Un subsidi assistencial.
Un curs de requalificació per canviar d'ocupació.

7.5L'empresa del futur i els reptes de l'ocupació
Llibre, pàg. 114
La tecnologia, el comerç i el clima no només canvien les feines: canvien què cal saber per fer-les. L'automatització i la intel·ligència artificial substitueixen tasques rutinàries, però en creen d'altres: anàlisi de dades, ciberseguretat, desenvolupament de programari o manteniment de sistemes. El repte és l'adequació de les competències: hi ha empreses que no troben perfils digitals i persones amb risc d'obsolescència, i la bretxa digital afecta territoris i generacions. La globalització i la integració europea fan que les empreses i els treballadors competeixin més, i la lliure circulació de persones permet treballar en altres països, amb el risc de fuga de talent. La transició ecològica crea ocupacions verdes (renovables, rehabilitació energètica, reciclatge, economia circular) i n'elimina d'altres, per la qual cosa cal una transició justa amb formació.
—L'empresa del futur necessita persones que aprenguin al llarg de la vida, treballin en equip i interpretin dades. L'aprenentatge permanent, les microcredencials (certificacions d'aprenentatges de formacions breus) i la FP dual faciliten aquest canvi. L'envelliment de la població fa créixer, a més, les feines de cura i pressiona les pensions.
Activitats
- Tria tres canvis que afecten l'ocupació (digitalització, globalització i transició ecològica) i posa un exemple d'una feina que pot desaparèixer o canviar i d'una que pot néixer amb cadascun.
Els números del barri · Un camí no és una sentència
Llibre, pàgs. 115–116
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Un dimecres de març, a l'hora del pati, en Hugo va empènyer la porta del despatx de l'Andrés Mora amb dos fulls a la mà. L'Andrés, l'orientador de l'institut, tenia a la mà un esquema ple de fletxes de colors i estava a punt de clavar-lo al tauler de suro amb una xinxeta. Va girar el cap, va somriure i va assenyalar una cadira al costat de la taula rodona.
—Seu. T'esperava des que la Inés m'ha dit que l'Observatori ja té les ofertes de feina del barri.
—Les tinc aquí —va dir en Hugo, i va deixar els fulls damunt la taula, al costat del mòbil—. Setze ofertes. He marcat les que demanen FP. Si faig un cicle, hi haurà feina. És així de simple, no?

L'Andrés es va asseure davant seu, amb la carpeta blava sobre els genolls, i va mirar els fulls sense dir res durant un moment. Fora, a la finestra, els alumnes del pati eren petits i es movien d'un costat a l'altre, com fitxes damunt d'un tauler.
—Pot ser. Però abans et faré una pregunta —va dir—. Quina és la xifra que et diu si és fàcil trobar feina?
—El nombre d'ofertes —va respondre en Hugo.
—És una part. Si hi ha moltes ofertes i molta gent que les vol, el que compta és el que demanen, i qui hi pot arribar. Això és el que vam veure a classe amb l'oferta i la demanda de treball. Mira aquí.
Va assenyalar al tauler un dels camins de l'esquema: de dalt, el batxillerat; de baix, quatre fletxes que anaven a un cicle formatiu, a la universitat, a una feina i a una altra cosa que no havia escrit.
—Un camí no és una sentència —va dir—. Es pot canviar. Però convé conèixer què hi ha al camí.
—Jo només volia saber si hi haurà feina —va dir en Hugo, i va tocar el mòbil sense mirar-lo.
—I n'hi haurà. Però no només importa la quantitat. —L'Andrés va treure d'una carpeta un full—. Això són dades d'un exemple, no d'una empresa real: dotze persones fan la mateixa feina en un magatzem. Quantes creus que tenen contracte indefinit?
En Hugo va comptar amb els dits damunt del full, movent els llavis.
—Els homes, sis. Tots indefinits. Les dones també són sis, però només dues tenen contracte indefinit. Les altres quatre, temporals.
—Aquestes quatre feien la mateixa tasca, amb la mateixa formació que els altres. En aquest exemple inventat, el seu contracte temporal pot acabar si baixen les comandes, i el dels altres no corre aquest risc. Quan això passa, el mercat de treball té dues portes: una per entrar i una altra per quedar-s'hi.
—No és just —va dir en Hugo, més baix del que volia.
—No ho dic jo. Ho diuen les xifres, i les xifres no opinen, però les preguntes i les mostres sí que influeixen. Només cal saber on mirar.
En Hugo va mirar el full, i després els seus dos fulls d'ofertes. De les setze ofertes que havia marcat, set eren «contracte temporal» i cinc demanaven «experiència prèvia» per accedir a la primera feina.
—No ho havia vist. Jo mirava quantes n'hi havia, i no quines condicions tenien. —Va alçar els ulls—. Per això la Salma deia que no n'hi havia prou amb comptar.
—La Salma té raó, i tu també, perquè tu has començat per mirar-ho, que és el que molta gent no fa. —L'Andrés es va aixecar i va tornar al tauler—. Una dada diu quant, i una altra, a qui i en quines condicions. Si només mires la primera, la bretxa no es veu.
—Quina bretxa?
L'Andrés no va respondre. Va agafar la xinxeta que tenia a la mà i la va clavar al full de les dotze persones, al mig de l'esquema.
—Mira-ho tu mateix i digue'm què hi veus.
En Hugo es va quedar mirant els fulls, un i l'altre, mentre fora, al pati, algú xiulava i la campana encara trigaria cinc minuts a sonar.
Situació d'aprenentatge: El mapa de la feina de Valldelana
Llibre, pàg. 117
Activitats individuals
- Calcula les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur de Valldelana.
- Calcula la taxa d'atur de les dones, la dels homes i la dels joves.
- Digues què no mostren aquestes taxes.
Activitats en grup
- Compareu les taxes de Valldelana amb les de Catalunya (Eurostat) i expliqueu les diferències.
- Trieu la bretxa més important i proposeu dues mesures, una d'activa i una de passiva.
- Argumenteu per què un sol indicador no és suficient.
Dades. Xifres fictícies de Valldelana. Població de 16 anys o més: 4.000; activa: 2.600; ocupada: 2.340. Dones: 1.200 actives i 1.056 ocupades. Homes: 1.400 actius i 1.284 ocupats. Joves de 16 a 24 anys: 200 actius i 50 aturats. Assalariats: 2.000, dels quals 440 tenen contracte temporal. Comprovació individual. Sense ajuda: una zona té 2.000 persones de 16 anys o més, 1.100 ocupades i 100 aturades. Calcula la taxa d'activitat, la d'ocupació i la d'atur, i digues per què les persones inactives no compten com a aturades.

Informe: Què diu l'atur de Catalunya?
Llibre, pàg. 118
La taxa d'atur és l'indicador més seguit del mercat de treball, però cal saber què diu. Segons Eurostat, el 2025 l'atur de les persones de 15 a 74 anys va ser del 8,4 % a Catalunya, del 10,5 % a Espanya i del 6,0 % a la Unió Europea. Vist amb perspectiva, l'any 2013 era del 23,1 % a Catalunya i del 26,1 % a Espanya: en dotze anys ha baixat 14,7 i 15,6 punts, un 63,6 % i un 59,8 %. Entremig, el 2019 ja era de l'11,0 % i el 14,1 %, i la pandèmia el va tornar a pujar el 2020.
—Cap dada no es pot llegir sola, i cada comparació demana saber què es compara. El 2025, l'atur de les dones a Catalunya (9,2 %) era superior al dels homes (7,6 %), i el dels joves de 15 a 24 anys era del 19,1 %, més del doble que el total, tot i que per sota del 24,9 % d'Espanya; a Alemanya era del 7,1 %. Per l'altra banda, la taxa d'activitat de les persones de 15 a 64 anys a Catalunya era del 77,4 % i la d'ocupació de les de 20 a 64, del 76,4 %. A més, la temporalitat va baixar a Espanya del 26,3 % el 2019 al 15,4 % el 2025, però continua per damunt de la mitjana de la UE (12,6 %).
—Què no diu la taxa d'atur? No diu quines feines hi ha, quant es cobra ni si el contracte dura. Tampoc no distingeix entre l'atur friccional, que és curt i en part necessari, i l'estructural, que es queda. Tampoc no mostra les persones que han deixat de buscar feina. Per això convé combinar-la amb la taxa d'ocupació, la temporalitat, la parcialitat involuntària o els salaris. I per al barri no n'hi ha dades comparables: l'Observatori n'hauria de recollir de pròpies, amb mètodes clars i amb prudència, indicant sempre quantes persones han respost i quan s'han recollit les dades. Una dada local sense aquests detalls pot semblar precisa i no ser-ho.
Font: Eurostat, une_rt_a, lfst_r_lfu3rt, lfst_r_lfp2actrt, lfst_r_lfe2emprt i lfsa_etpgan (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 119
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, quina és la primera idea d'en Hugo sobre la feina i què li fa canviar d'opinió? Per què diu que no havia vist la bretxa? Què ha mirat i què no?
Solució: Pensa que amb FP hi haurà feina; l'Andrés l'ajuda a veure que no només compta el nombre d'ofertes, sinó les condicions (contracte temporal, experiència prèvia) i qui accedeix a quin contracte.
14. (aplicació) Digues de quina bretxa parla cada cas (gènere, edat, origen o discapacitat) i què podria ajudar: a) una titulada universitària estrangera que no pot homologar el seu títol; b) un home de 57 anys que no troba feina per no tenir competències digitals; c) una enginyera que només rep ofertes de jornada parcial en tornar del permís per cura d'un fill.
Solució: a) origen: homologació de títols; b) edat: formació digital; c) gènere: conciliació, jornada parcial no desitjada.
15. (càlcul) Segons Eurostat, l'atur va ser del 23,1 % a Catalunya el 2013 i del 8,4 % el 2025, i del 26,1 % i el 10,5 % a Espanya. Calcula la baixada en punts percentuals i en percentatge de cada territori.
Solució: Catalunya: 23,1 − 8,4 = 14,7 punts; 14,7 / 23,1 = 63,6 %. Espanya: 26,1 − 10,5 = 15,6 punts; 59,8 %.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Pujar el salari mínim sempre fa pujar l'atur». Què hi ha de cert i què no? Com ho comprovaries?
Solució: Resposta oberta: l'evidència és discutida; depèn de la mida de la pujada, del sector i de la productivitat; cal consultar estudis amb dades.
17. (document) Mira la figura 7.2. En quin any va ser més alta la taxa d'atur a Espanya i a Catalunya? Llegeix a la figura 7.2 els valors de Catalunya i de la UE-27 el 2013 i el 2025 i calcula'n la diferència en punts percentuals.
Solució: Màxim a Espanya el 2013 (26,1 %) i a Catalunya el 2013 (23,1 %). Diferència amb la UE-27: 2013, 23,1 − 11,6 = 11,5 punts; 2025, 8,4 − 6,0 = 2,4 punts.
18. (debat d'aula) «Abaratir l'acomiadament faria que les empreses contractessin més.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple, i participa en el debat respectant els torns de paraula.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que els arguments siguin coherents, amb dades, i el respecte als torns.
19. (anàlisi) En una economia la taxa d'atur observada és del 9 % i l'atur natural, del 7 %. De quin tipus d'atur és l'excés? Què podria passar amb els preus si l'atur baixés per sota del 7 %?
Solució: L'excés de 2 punts és atur cíclic (per damunt de la taxa natural). Si baixa per sota del 7 %, l'economia s'escalfa i els preus poden pujar.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria una professió que t'interessi. En vuit o deu línies, explica quines competències demana, quin tipus d'atur o quina bretxa la podria afectar i quina política activa t'ajudaria a trobar-hi feina.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que s'identifiquin competències, un risc o una bretxa i una política activa concreta.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 120
El mercat de treball
- Treball
- Oferta i demanda de treball
- Salari real i productivitat
- Friccions i desajustos
- Atur
- Taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur
- Friccional, estructural i cíclic
- Taxa natural i llei d'Okun
- Bretxes
- Gènere, edat, origen i discapacitat
- Segmentació i temporalitat
- Acomiadament i costos socials
- Polítiques
- Actives i passives
- ERTE i Mecanisme RED
- SOC i avaluació
- Futur
- Digitalització i IA
- Globalització i transició ecològica
Resum
El mercat de treball fixa el salari i l'ocupació segons l'oferta i la demanda de treball; la demanda és derivada i es desplaça quan puja la productivitat. Hi ha friccions que fan que coexisteixin atur i vacants. Les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur descriuen la situació, i l'atur pot ser friccional, estructural o cíclic; la taxa natural és la part friccional i estructural. El mercat és desigual: hi ha bretxes de gènere, d'edat, d'origen i de discapacitat, i un mercat segmentat entre contractes estables i temporals; l'acomiadament improcedent té una indemnització fixada per la llei i l'atur té costos socials. Les polítiques actives (orientació, formació, mobilitat) i les passives (prestacions, ERTE) actuen sobre l'atur, i s'han d'avaluar. La digitalització, la globalització i la transició ecològica transformen l'ocupació i exigeixen aprendre al llarg de la vida i adaptar-se al canvi. Per això convé mirar diverses xifres alhora, com la taxa d'atur, la d'ocupació, la temporalitat i els salaris, i preguntar-se de qui parlen. Cap xifra sola no explica el mercat de treball: cal saber de qui parla i en quines condicions.