Situació de partida
Llibre, pàgs. 89–90

És febrer i el grup de l'Observatori econòmic de Valldelana vol saber quant produeix el barri. La Inés Varela els demana una xifra, el «PIB del barri», però el primer que descobreixen és que ningú no en té cap: les dades oficials són estatals, catalanes, comarcals o d'alguns municipis, però no de cada barri. Per fer-ne una estimació caldrà decidir què compta com a producció i què no, i què diu realment aquest número sobre com es viu en un lloc. És una pregunta senzilla amb una resposta que no ho és tant.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar què mesura el PIB i distingir-ne els tipus (mercat, cost de factors, nominal i real)
- Calcular el PIB amb els enfocaments del valor afegit, de la despesa i de la renda
- Interpretar un indicador de producció o de renda i reconèixer què no mesura
- Comparar el PIB amb altres indicadors de benestar, desigualtat i qualitat de vida
- Descriure l'oferta i la demanda agregades i les fases d'un cicle econòmic
Per començar
- Quan a les notícies diuen que el PIB ha crescut un 2 %, què creus que ha crescut?
- Un país amb molta producció és un país on es viu bé? Per què sí o per què no?
- Una persona que cuida cada tarda un familiar gran fa una feina. Creus que apareix en les xifres d'un país?
- Has sentit a parlar de «recessió»? Què vol dir, segons tu?
Mapa de la unitat

6.1Què és el producte nacional i com es mesura
Llibre, pàgs. 91–93
Per saber si una economia creix, primer cal mesurar-la. La comptabilitat nacional ho fa amb una xifra molt coneguda: el PIB. La macroeconomia estudia l'economia en conjunt: el creixement, la inflació, l'atur. Per mesurar-ho s'utilitza la comptabilitat nacional, que registra les grans magnituds d'un país. La més coneguda és el producte interior brut (PIB): el valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un territori durant un període, normalment un any. Només es compten els béns finals perquè, si també es comptessin els intermedis (la farina que es converteix en pa), el mateix valor es comptaria diverses vegades: és la doble comptabilització. Per evitar-la s'utilitza el valor afegit: el valor d'una producció menys el cost dels béns intermedis que s'hi han gastat.
Cas · El pa de cada dia
Cas fictici.
En una economia simple (fictícia) hi ha tres empreses. Un pagès ven blat a un molí per 600 €; el molí el converteix en farina i la ven a una fleca per 1.400 €; la fleca fa pa i el ven a les famílies per 3.000 €. Quin és el PIB? (supòsit didàctic) Pas 1. Si se sumessin totes les vendes: 600 + 1.400 + 3.000 = 5.000 €. Això és incorrecte, perquè el valor del blat es compta tres vegades, en el blat, en la farina i en el pa. Pas 2. El valor afegit de cada fase és: pagès, 600 − 0 = 600 €; molí, 1.400 − 600 = 800 €; fleca, 3.000 − 1.400 = 1.600 €. La suma és 600 + 800 + 1.600 = 3.000 €. Resultat: el PIB és de 3.000 €, igual al valor del pa venut als consumidors finals. Què significa: el PIB no suma tot el que es ven, sinó el valor que es crea en cada fase de producció.

—Hi ha tres maneres d'arribar al mateix resultat: sumar el valor afegit de totes les empreses (enfocament de la producció), sumar la despesa final en béns i serveis (enfocament de la despesa) o sumar les rendes que genera la producció: salaris, beneficis, lloguers i interessos (enfocament de la renda). Les dues últimes les veuràs a l'apartat 6.2.
—El PIB té variants, i convé saber de quina es parla. El PIB a preus de mercat inclou els impostos sobre els productes menys les subvencions; el PIB a cost de factors només compta el valor dels factors productius. El producte interior és el que es produeix dins del país, sigui qui sigui qui ho produeix; el producte nacional és el que generen els factors de producció dels residents, vagi on vagi. El producte brut no descompta el desgast del capital (l'amortització); el net sí.
—Una distinció important és la del PIB nominal i el PIB real. El nominal es calcula amb els preus de cada any, de manera que puja també quan només pugen els preus. El real elimina aquest efecte dividint pel deflactor del PIB, un índex de preus de tot el que es produeix: PIB real = (PIB nominal / deflactor) · 100. Exemple: el PIB nominal passa de 1.000 a 1.080 i el deflactor, de 100 a 104. Si només es mirés el nominal, semblaria que l'economia ha crescut un 8 %, però el PIB real només ha crescut un 3,85 %.
| Any 1 | Any 2 | Variació | |
|---|---|---|---|
| PIB nominal | 1.000 | 1.080 | +8,0 % |
| Deflactor | 100 | 104 | +4,0 % |
| PIB real | 1.000 | 1.038,46 | +3,8 % |
—El PIB és una magnitud de flux: mesura el que es produeix durant un període, no la riquesa acumulada (els edificis, les màquines o els estalvis ja existents, que són un estoc). Per això la venda d'un pis de segona mà no entra al PIB, però sí els serveis de l'agència que hi intervé, perquè són producció d'aquest any. El deflactor del PIB no és el mateix que l'IPC, l'índex de preus al consum: l'IPC només mira la cistella que compren les famílies, i el deflactor, tot el que es produeix al país.
—Un exemple de la diferència entre producte interior i nacional: una fàbrica de capital estranger instal·lada aquí produeix dins del país, i per tant compta al PIB; però una part del benefici torna als seus propietaris de fora, i per això no forma part del producte nacional, encara que sí del PIB del país on es produeix.
—Per comparar països o territoris de mida diferent s'utilitza el PIB per càpita, que és el PIB dividit pel nombre d'habitants. I perquè no depengui de si els preus són més alts o més baixos, es pot ajustar amb la paritat de poder adquisitiu (PPA), que compara el que es pot comprar amb la renda en cada lloc, tenint en compte que un mateix producte pot costar diferent segons el país.
Activitats
- Digues si cada operació forma part del PIB d'aquest any i per què: a) una família compra pa a la fleca; b) la fleca compra farina al molí; c) una persona ven la bicicleta de segona mà que va comprar fa tres anys; d) un fotògraf cobra per fer les fotos d'un casament.
- En el cas del pa, el molí ven la farina a 1.800 € en lloc de 1.400 €. Recalcula el valor afegit de cada fase i el PIB.
- Amplia. El PIB nominal d'una economia passa de 2.000 a 2.200 milions d'euros i el deflactor, de 100 a 105. Calcula el PIB real de cada any i el creixement real.
Simulador
Cas · El pa de cada dia
Canvia el preu de venda de cada fase. Mira el valor afegit de cada empresa, el PIB i què passaria si se sumessin totes les vendes.
Cas (supòsit): blat a 600 €, farina a 1.400 € i pa a 3.000 €. El PIB és de 3.000 €, no de 5.000 €. Amb la farina a 1.800 € el molí afegeix 1.200 € i la fleca 1.200 €: el PIB no canvia.
Simulador
Cas · PIB nominal i PIB real
Canvia el PIB nominal i el deflactor de cada any. Mira què creix només per l'efecte dels preus i quant creix de debò.
Exemple de l'apartat 6.1: el PIB nominal passa de 1.000 a 1.080 i el deflactor, de 100 a 104. El nominal creix un 8 %, però el PIB real només un 3,85 %.

6.2Enfocament de la despesa i de la renda
Llibre, pàgs. 93–95
El mateix PIB es pot mesurar mirant qui compra o mirant qui cobra. Les dues mesures han de coincidir, perquè el que algú gasta és el que algú altre ingressa. Per l'enfocament de la despesa, el PIB és la suma del que gasten els agents econòmics en béns i serveis finals produïts al país: PIB = C + I + G + X − M. C és el consum privat de les famílies; I és la inversió, la despesa de les empreses en béns d'equip i en existències; G és el consum públic (serveis públics com la sanitat o l'educació); i X − M són les exportacions netes: el que s'ha venut a l'estranger menys el que s'ha comprat. Es resten les importacions per eliminar la part importada inclosa en C, I, G i X.
—Per l'enfocament de la renda, el PIB és la suma de les rendes que genera la producció: salaris (el treball), beneficis (l'empresari), lloguers (la terra i els immobles) i interessos (el capital). El resultat és el mateix, perquè tot el que es gasta és l'ingrés de qui ho ha produït. Aquest circuit és el flux circular de la renda que vas veure a la unitat 2.
—Cada component depèn de factors diferents. El consum privat depèn sobretot de la renda disponible (la renda un cop pagats els impostos i rebudes les transferències): una part és autònoma (es consumeix encara que no hi hagi renda) i la resta creix amb la renda segons la propensió marginal a consumir, la fracció de cada euro addicional que es gasta. La inversió depèn de les expectatives de vendes i dels tipus d'interès, i les exportacions netes, de la renda dels països que ens compren i de la competitivitat dels productes.
Cas · De la despesa a la renda disponible
Cas fictici.
Un país (fictici) té aquestes dades en milions d'euros: consum privat 620, inversió 180, despesa pública 240, exportacions 200 i importacions 190. A més: impostos indirectes 110, subvencions 20, amortitzacions 90, rendes que els residents cobren de l'exterior 25 i rendes que cobren els no residents aquí 15. Per la banda de la renda: salaris 520, beneficis 260, lloguers 50 i interessos 50. Impostos directes 90, cotitzacions 100, beneficis no distribuïts 60 i transferències 80. Calcula el PIB, la renda nacional i la renda personal disponible. (supòsit didàctic)
| Magnitud | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| PIB a preus de mercat | 620 + 180 + 240 + 200 − 190 | 1.050 |
| PIB a cost de factors | 1.050 − 110 + 20 | 960 |
| Producte interior net | 960 − 90 | 870 |
| Renda nacional | 870 + 25 − 15 | 880 |
| Renda personal disponible | 880 − 90 − 100 − 60 + 80 | 710 |
- Per la despesa, el PIB a preus de mercat és 620 + 180 + 240 + (200 − 190) = 1.050. Per passar-lo a cost de factors es resten els impostos indirectes i s'hi sumen les subvencions: 1.050 − 110 + 20 = 960. Pas 2. Si es descompta l'amortització (90), queda el producte interior net a cost de factors, 870. S'hi suma el que els residents cobren de l'exterior i es resta el que cobren els no residents: 870 + 25 − 15 = 880, la renda nacional. Pas 3. Les rendes dels factors sumen 520 + 260 + 50 + 50 = 880: és la renda nacional, no el PIB (1.050). Pas 4. La renda personal disponible és el que queda a les famílies per consumir i estalviar: 880 − 90 − 100 − 60 + 80 = 710. La rebaixen els impostos directes, les cotitzacions i els beneficis no repartits; la pugen les transferències. Resultat: PIB de 1.050, renda nacional de 880 i renda disponible de 710 milions d'euros. Què significa: del que es produeix, una part es dedica a substituir el capital, una part va a l'Estat i a les empreses, i una altra, les transferències, torna a les famílies.

Activitats
- Un país té consum privat de 700, inversió de 150, despesa pública de 250, exportacions de 220 i importacions de 180 (milions d'euros). Calcula el PIB i el pes de cada component sobre el total.
- Un país té PIB a preus de mercat de 1.200 milions, impostos indirectes de 130, subvencions de 30 i amortitzacions de 100. Calcula el PIB a cost de factors i el producte interior net.
- Amplia. Un país de 12 milions d'habitants té un PIB de 420.000 milions d'euros. Calcula el PIB per càpita. Què passa si la població puja a 14 milions i el PIB no canvia?
Simulador
Cas · De la despesa a la renda disponible
Canvia els components de la despesa d'un país fictici. Mira el PIB, el PIB a cost de factors, el producte interior net, la renda nacional i la renda disponible.
Cas (supòsit): consum 620, inversió 180, despesa pública 240, exportacions 200 i importacions 190. PIB 1.050, renda nacional 880 i renda disponible 710 milions d'euros.

6.3Problemes de mesura del PIB: benestar i indicadors alternatius
Llibre, pàgs. 95–96
El PIB és molt útil per saber quant es produeix, però no per saber com es viu. Per això s'hi afegeixen altres indicadors. El PIB mesura la producció dels comptes nacionals, no només la de mercat. Per això en queden fora coses importants. El treball no remunerat (cures, feina de casa, voluntariat) no té preu i sol quedar fora del PIB. L'economia submergida només hi entra com a estimació. El PIB no resta els costos ambientals: cremar combustibles fa créixer la producció, però el dany a l'aire i al clima no s'hi descompta. No diu res del repartiment (el PIB per càpita pot pujar mentre una part de la població es queda enrere), ni del temps lliure, ni de la salut. Una activitat que només repara un dany, com netejar una platja contaminada, fa créixer el PIB però no mostra que el benestar hagi millorat respecte de l'inici. Passa el mateix amb les alarmes o les assegurances que es compren després d'un augment dels robatoris: s'hi gasta més, però no s'hi viu millor. Mesurar bé vol dir saber què hi ha darrere de la xifra.
—Alguns d'aquests límits es poden corregir una mica. El treball no remunerat es pot valorar amb el que costaria contractar algú que el fes (el cost de reposició), tal com fa la situació d'aprenentatge d'aquesta unitat; l'economia submergida, amb estimacions, i el dany ambiental, amb el cost de repar-lo.
—Per això s'utilitzen altres indicadors, que no substitueixen el PIB sinó que el completen. L'índex de desenvolupament humà (IDH), creat el 1990 per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) amb les idees de Mahbub ul Haq i Amartya Sen, combina tres dimensions: una vida llarga i saludable, l'educació i un nivell de vida digne, mesurat amb la renda. Té un inconvenient: està molt correlacionat amb el PIB per càpita, i els països rics solen ocupar-hi els primers llocs. Per a la desigualtat, el Gini i el risc de pobresa o exclusió social (AROPE) de la unitat anterior. També hi ha indicadors ambientals, com les emissions de gasos d'efecte hivernacle o la petjada ecològica (la superfície necessària per produir el que consumim i absorbir els residus que generem), i de benestar subjectiu, com la satisfacció amb la vida que declara la gent en una enquesta. Cada indicador respon una pregunta diferent, i cap no serveix per respondre-les totes.
—Un exemple (fictici) mostra que els indicadors poden no coincidir:
| Indicador | País A | País B |
|---|---|---|
| PIB per càpita (€) | 40.000 | 28.000 |
| Gini | 38 | 27 |
| Esperança de vida (anys) | 79 | 82 |
| Emissions per habitant (t) | 12 | 5 |
El país A té més PIB per càpita, però també més desigualtat, més emissions i una esperança de vida inferior: segons quin indicador es miri, el «millor» és un o l'altre. Ho resumeix el debat entre eficiència i equitat: més producció no vol dir un repartiment més just.
—La paradoxa d'Easterlin, de l'economista Richard Easterlin, diu que, un cop cobertes les necessitats bàsiques, l'augment de renda no sempre millora el benestar (tesi debatuda): ens comparem amb els altres i ens adaptem de pressa al que tenim, de manera que el benestar percebut no puja tant com la renda. Per això convé mirar la renda amb altres indicadors.
Activitats
- Digues tres activitats econòmiques que no apareixen al PIB i explica per què convé tenir-les en compte quan es parla del benestar d'un país.
- Amb la taula dels països A i B, digues quin té el PIB per càpita més alt, quin té menys desigualtat i quin té menys emissions. Quin consideraries que té el millor resultat i per què?
- Amplia. Explica, amb l'adaptació hedònica, per què una pujada de renda no sempre fa més feliç la gent, i digues què en pensaries si només miressis el PIB.
Classifica
Activitat 14 · Compta al PIB?
Classifica cada activitat segons si forma part del PIB d'aquest any.
Un taxi fa una carrera.
Una persona cuina per a la seva família.
Es ven un cotxe de segona mà.
Una persona voluntària neteja una platja.
La fleca fa 300 barres i les ven.
La fleca compra farina al molí.
Una veïna cuida cada tarda el seu veí gran, sense cobrar.
Un fotògraf cobra per fer les fotos d'un casament.

6.4Oferta agregada i demanda agregada
Llibre, pàg. 97
L'oferta i la demanda no només serveixen per a un producte: també es poden fer servir per a tota l'economia. La demanda agregada (DA) és la despesa total en béns i serveis finals a cada nivell de preus: consum, inversió, despesa pública i exportacions netes (C + I + G + X − M). La seva corba baixa: amb la resta igual, uns preus més alts redueixen la demanda agregada. L'oferta agregada (OA) és la producció que les empreses volen vendre a cada nivell de preus. A curt termini puja: amb preus més alts, produir surt més a compte, perquè els salaris s'ajusten amb retard. A llarg termini, la producció tendeix al seu PIB potencial (no és un topall físic), determinat pels recursos i la tecnologia.

—L'equilibri és el punt on es creuen la DA i l'OA. Un canvi en la despesa (per exemple, més despesa pública o més exportacions) desplaça la DA i canvia la producció i els preus. Un canvi en els costos (per exemple, un encariment de l'energia) desplaça l'OA cap a l'esquerra: la producció baixa i els preus pugen, estancament i inflació alhora. Entendre quin dels dos s'ha mogut ajuda a saber quina política és més adient: les polítiques de demanda (despesa pública, impostos, tipus d'interès) actuen sobre la DA, i les polítiques d'oferta (formació, innovació, infraestructures) intenten fer créixer la capacitat de producció.
Activitats
- Digues com afecta, en producció i en preus, cada canvi: a) puja la despesa pública; b) puja el preu de l'energia; c) augmenten les exportacions.
- Amplia. Una economia té C = 100 + 0,8 · (Y − 0,25Y + 100), I = 300, G = 400, X = 250 i M = 0,1Y. Calcula la renda d'equilibri Y = C + I + G + X − M. Com canvia si G puja a 500?

6.5Cicles econòmics
Llibre, pàg. 98
L'economia no creix de manera constant: alterna períodes de bonança i de dificultats. Aquestes onades s'anomenen cicles. Un cicle econòmic és l'alternança de fases de creixement i de caiguda de l'activitat. Té quatre fases: l'expansió (puja la producció i l'ocupació), el punt àlgid o cim, la recessió (la producció cau; una regla pràctica és que el PIB real baixi durant dos trimestres seguits; si és molt intensa i llarga, es parla de depressió) i el fons o vall, abans de la recuperació. Poden tenir causes internes (un excés de crèdit) o externes (una pandèmia, una crisi d'energia).

—Dos mecanismes expliquen la durada i la intensitat dels cicles. El multiplicador fa que un augment de la renda en generi un altre de més gran: més renda, més consum, més demanda i més renda. L'accelerador fa que més demanda animi les empreses a invertir més. En una recessió actuen al revés: menys demanda, menys producció i ocupació, menys renda i encara menys consum.
—A la figura es veu el cicle de l'economia espanyola: el PIB real va caure el 2009 (−3,8 %), del 2011 al 2013 i el 2020 (−10,9 %), i va créixer un 6,7 % el 2021. Les polítiques econòmiques, que veuràs a les unitats següents, intenten suavitzar-ne els efectes.
Activitats
- Classifica la fase del cicle i justifica-ho: a) el PIB real creix un 4 %, l'atur baixa i la inversió augmenta; b) el PIB real cau durant dos trimestres seguits; c) el PIB real cau lleugerament, però ja hi ha els primers signes de recuperació.
Calcula
Activitat 19 · Recuperar una caiguda
Una economia cau un 10 % un any: de 100 passa a 90. Quin creixement necessita l'any següent per recuperar el nivell inicial? (en %, amb un decimal)
Els números del barri · Què compta i què no
Llibre, pàgs. 99–100
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Un dimarts de febrer, el sol entrava de pla per les finestres de la classe i feia lluir la taula gran del mig. La Inés Varela hi havia escampat un grapat de targetes de colors: verdes, rosades i blaves. En Dani s'havia assegut a la punta, amb els auriculars penjats al coll i el portàtil obert damunt d'una carpeta. Davant seu, la Martina i la Lucía escrivien als quaderns, i al fons, en Hugo i la Salma comparaven uns fulls.
—Avui cal una xifra —va dir la Inés—. Quant produeix Valldelana en un any? Una estimació de la producció del barri.
—Això ho trobo en dos minuts —va dir en Dani, i va picar les tecles.

Va fer clic, va tornar enrere i va fer clic una altra vegada. Se li va arrufar el front.
—Hi ha dades estatals, catalanes, comarcals i d'alguns municipis. Del barri, res.
—Doncs en farem una estimació —va dir la Martina—. Sumem el que es ven: els menús de la Pilar, el pa de la fleca, les parades del mercat.
—Cada targeta és una cosa que passa al barri en una setmana —va dir la Inés, i en va posar tres més damunt la taula—. Poseu-les en dues piles: la que compta per al PIB i la que no.
La Lucía va llegir en veu alta: «La fleca fa tres-centes barres i les ven». La va deixar a la pila de l'esquerra. En Hugo va riure; semblava fàcil.
La Martina va agafar la calculadora.
—Posem números. Tres-centes barres a un euro vint són tres-cents seixanta euros. Però la fleca també ha comprat farina, i si sumem les dues coses, la farina la comptem dues vegades.
—El valor afegit —va murmurar la Lucía—. Això ho vam fer a classe.
La Lucía va llegir una altra targeta: «La Pilar serveix dos-cents menús». També. «Una veïna cuida cada tarda el seu veí gran, sense cobrar». La Lucía es va quedar amb la targeta a la mà.
—Això no ven res —va dir en Dani, sense alçar la vista.
—Però és feina —va dir la Lucía—. Si ho fes una persona contractada, comptaria.
—No ho fa una persona contractada. Doncs no —va repetir en Dani, ja una mica més fluix—. Si no hi ha preu, no hi ha xifra.
—I aquesta? —va dir la Martina, i en va girar una altra—. «Dissabte, vint nens de l'esplai van fer una activitat amb dos voluntaris». Tampoc no cobren, però tots vam notar-ho.
En Hugo, des del fons, va aixecar una targeta blava.
—I aquesta: «Un camió del polígon passa cada matí per davant de l'escola i fa soroll i fum». Aquest camió fa produir i vendre més. Però el soroll…
—El soroll no es resta —va dir la Salma, mirant el full—. Ho he buscat abans. El PIB suma el que es ven, i prou.
—Doncs el barri pot «créixer» i estar pitjor —va dir en Hugo.
—O millor, depèn —va dir la Martina—. Si no mesurem què hi ha al voltant, no ho sabrem.
En Dani va tancar el portàtil amb un cop sec i es va treure els auriculars.
—Doncs jo no entenc què estem mesurant —va dir—. Si el que no es ven no hi és, aleshores el PIB només diu una part. I si només diu una part, per què tothom el repeteix a les notícies?
Ningú no va saber què contestar. La Lucía va deixar la targeta de la veïna a mig camí entre les dues piles. La Salma va mirar el full, i en Hugo, el soroll del camió que s'allunyava pel carrer. La Inés va agafar una targeta rosada que encara era en blanc, va destapar el retolador i hi va escriure una sola pregunta: «Què hauria de mesurar un observatori?». La va posar entre les dues piles, a la taula, i es va fer enrere sense dir res.
Situació d'aprenentatge: El quadre d'indicadors del barri
Llibre, pàg. 101
Activitats individuals
- Calcula el valor afegit de cada negoci i el total del barri.
- Calcula el valor afegit per habitant, amb i sense la feina no remunerada.
- Digues què no mostra el PIB del barri.
Activitats en grup
- Trieu quatre indicadors del barri: renda, producció, qualitat de vida i desigualtat.
- Cerqueu d'on en podríeu treure les dades i de quin any són.
- Argumenteu per què un indicador sol no és suficient.
Dades. Xifres fictícies mensuals de Valldelana (5.000 habitants). Comerços: vendes 60.000 € i compres a proveïdors 38.000 €. Restauració: vendes 24.000 € i compres 11.000 €. Serveis personals: vendes 14.000 € i compres 3.000 €. A més, 2.000 hores al mes de cures i voluntariat no remunerats; per valorar-les, 12 € l'hora (suposat). Comprovació individual. Sense ajuda: tres negocis tenen vendes de 10.000, 6.000 i 4.000 € i compres a altres negocis de 3.000, 2.000 i 1.000 €. Calcula el valor afegit total i digues per què no és 20.000 €.

Informe: Què diu el PIB de Catalunya?
Llibre, pàg. 102
El PIB és la xifra amb què sovint es compara el pes dels territoris, però cal saber què diu i què no diu. Segons Eurostat, el 2024 el PIB de Catalunya va ser de 302.304 milions d'euros: un 19,0 % del d'Espanya, que va ser de 1.594.330 milions en la mateixa sèrie regional. Dividit pels habitants, el PIB per càpita de Catalunya va ser de 37.500 €, un 15,0 % més que el d'Espanya, de 32.600 €. Són dades de producció a preus corrents, de manera que pugen també quan pugen els preus.
—Per veure l'evolució sense l'efecte dels preus cal mirar el PIB real. El d'Espanya va créixer un 2,6 % el 2025, després d'un 3,7 % el 2024. Però el PIB real també explica una història de caigudes: va baixar un 3,8 % el 2009 i un 10,9 % el 2020. Si s'agafa el 2019 com a base 100, l'índex va caure fins a 89,1 el 2020, es va recuperar fins a 101,2 el 2022 i era de 110,2 el 2025. Per recuperar una caiguda del 10,9 % cal un creixement del 12,2 %, perquè la base és més baixa.
—Què no diu el PIB per càpita? Una mitjana no mostra com es reparteix la renda: el 2025, el risc de pobresa o exclusió social (AROPE) afectava el 21,3 % de la població de Catalunya, i la satisfacció amb la vida dels joves espanyols de 16 a 29 anys era de 7,6 sobre 10, un valor semblant al de la mitjana europea (7,5). Un PIB per càpita més alt no implica, doncs, que tothom en tregui el mateix, ni que la satisfacció sigui més gran. Tampoc no inclou el treball no remunerat ni el desgast ambiental. I una xifra anual amaga el que passa dins de l'any: l'activitat d'un trimestre pot ser molt diferent de la del següent, i una crisi s'hi nota abans d'arribar al total.
—Per això un observatori econòmic fa bé de combinar el PIB amb altres indicadors: la desigualtat, la qualitat de vida, l'ocupació. Cap xifra, per si sola, resumeix com es viu en un lloc. Les xifres d'aquest informe, a més, parlen del conjunt de Catalunya o d'Espanya; per al barri no n'hi ha de comparables, i les dades locals s'han de recollir amb mètodes propis i amb prudència.
Font: Eurostat, nama_10r_2gdp, nama_10_gdp, ilc_peps11n i ilc_pw01 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 103
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, quines targetes van a la pila que «compta» per al PIB i quines a l'altra? Per què en Dani acaba preguntant per què tothom repeteix el PIB a les notícies?
Solució: Compten: la fleca (300 barres) i els menús (200); no compten: la cura de la veïna, el voluntariat de l'esplai i el soroll del camió (no es resta). En Dani pregunta per què es repeteix el PIB si només diu una part.
14. (aplicació) Classifica cadascuna d'aquestes activitats segons si forma part del PIB o no, i justifica-ho: un taxi que fa una carrera, una persona que cuina per a la família, un cotxe de segona mà que es ven, un voluntari que neteja una platja.
Solució: Taxi: sí; cuinar per a la família: no; cotxe de segona mà: no (no és producció d'aquest any); voluntari: no (no hi ha mercat).
15. (càlcul) Segons Eurostat, el PIB d'Espanya (comptes nacionals) a preus corrents va ser de 1.598.588 milions d'euros el 2024 i de 1.690.012 el 2025, i el PIB real va créixer un 2,6 % el 2025. Calcula el creixement nominal i el del deflactor.
Solució: Nominal: 1.690.012 / 1.598.588 − 1 = 5,72 %. Deflactor: 1,0572 / 1,026 − 1 = 3,04 %.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si el PIB per càpita d'un país puja, tots els seus habitants viuen millor». Què hi ha de cert i què no? Com ho comprovaries?
Solució: Resposta oberta: el PIB per càpita és una mitjana i no diu res del repartiment; cal comparar-ho amb el Gini o l'AROPE.
17. (document) Mira la figura 6.4. Quins anys el PIB real d'Espanya va caure i quin va ser el descens més gran? Després de la caiguda de 2020, quin creixement va tenir el 2021?
Solució: Anys de caiguda: 2009, 2011, 2012, 2013 i 2020; la més gran, el 2020 (−10,9 %). El 2021 va créixer un 6,7 %.
18. (debat d'aula) «El PIB hauria de ser substituït per un indicador de benestar.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple, i participa en el debat respectant els torns de paraula.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que els arguments siguin coherents, amb dades, i el respecte als torns.
19. (anàlisi) Una economia cau un 10 % un any. Quin creixement necessita l'any següent per recuperar el nivell inicial? Per què no és un altre 10 %?
Solució: 100 → 90; per tornar a 100: 100 / 90 − 1 = 11,1 %. Perquè la base és més baixa.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un lloc que coneguis. En vuit o deu línies, proposa tres indicadors per saber si hi «va bé» i explica què no mostraria cadascun.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que els indicadors siguin diferents i que s'indiquin els límits.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 104
Producte nacional, indicadors i cicles
- Mesurar
- Valor afegit i béns finals
- PIB: preus de mercat o cost de factors; nominal o real; brut o net
- PIB per càpita i PPA
- Despesa i renda
- C + I + G + X − M
- Salaris, beneficis, lloguers, interessos
- Renda nacional i renda disponible
- Més enllà del PIB
- El que no mesura
- IDH, Gini i benestar subjectiu
- OA-DA
- Demanda i oferta agregades
- Desplaçaments i equilibri
- Cicles
- Expansió, cim, recessió, fons
- Creixement del PIB real
Resum
El PIB és el valor dels béns i serveis finals produïts en un territori en un any; es calcula amb el valor afegit per no comptar dues vegades els béns intermedis. Es pot mesurar per la producció, per la despesa (C + I + G + X − M) i per la renda (salaris, beneficis, lloguers i interessos), i els tres resultats coincideixen si s'usen els mateixos criteris i ajustos. Convé distingir el PIB nominal del real, que elimina l'efecte dels preus amb el deflactor, i usar el PIB per càpita per comparar territoris. El PIB, però, no recull bé el treball no remunerat ni l'economia submergida, i no resta els costos ambientals ni el repartiment de la renda; per això s'hi afegeixen indicadors com l'IDH, el Gini o la satisfacció amb la vida. L'oferta agregada i la demanda agregada expliquen la producció i els preus d'una economia, i els canvis en la despesa o en els costos els desplacen. Finalment, l'economia passa per cicles d'expansió i de recessió, que es poden seguir amb el PIB real. Cap xifra, per si sola, diu com es viu en un lloc: cal combinar-ne diverses i conèixer-ne els límits.