Situació de partida
Llibre, pàgs. 41–42

És novembre i l'Inés Varela envia el grup de l'Observatori econòmic de Valldelana al mercat de parades de tardor amb una feina que sembla senzilla: apuntar el preu d'una mateixa cosa, un cucurutxo de fruita seca, en tres parades diferents. Els preus no són iguals, i el de la mateixa parada canvia segons el dia i les condicions. Qui decideix quant val un cucurutxo? Per respondre-ho, el grup haurà de mirar qui el vol comprar, qui el vol vendre i què passa quan les dues coses no quadren.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar què és un mercat i com la demanda reflecteix la disposició a comprar
- Descriure l'oferta i distingir un moviment al llarg d'una corba d'un desplaçament de la corba
- Trobar l'equilibri d'un mercat, calcular excessos d'oferta i de demanda i predir l'efecte d'un canvi de la demanda o de l'oferta
- Calcular i interpretar l'elasticitat preu de la demanda i de l'oferta
- Analitzar l'efecte d'un preu màxim, sobretot en el mercat del lloguer, amb dades reals
Per començar
- Tria un producte que hagis comprat aquesta setmana. Quant n'hauries comprat si hagués costat el doble? I la meitat?
- Per què creus que un gelat és més car a la platja a l'agost que a l'hivern?
- Si hi ha moltes persones que volen la mateixa cosa i n'hi ha poca, què sol passar amb el preu?
- Hi ha productes que compres igual tot i que pugi el preu. Quins? Per què?
Mapa de la unitat

3.1El mecanisme de mercat i la demanda
Llibre, pàgs. 43–44
Un mercat és el lloc, físic o virtual, on compradors i venedors es troben. La demanda diu quant volem comprar a cada preu. Un mercat és el conjunt de relacions entre compradors i venedors d'un bé o servei: pot ser un mercat de carrer, una botiga o una aplicació. Els mercats funcionen amb preus, que fan dues feines. Donen informació (si un bé escasseja, el seu preu puja i ho notem tots) i donen incentius (si el preu puja, vendre és més atractiu i comprar és menys atractiu). Per això un mercat pot coordinar milers de decisions sense que ningú ho planifiqui: ningú no encarrega al fruiter quantes taronges ha de portar, però el preu li va dient què convé. Quan una collita és dolenta, el preu de la fruita puja i tothom en compra una mica menys, sense que ningú ho hagi decidit en conjunt.
—La demanda és la quantitat d'un bé que els compradors volen i poden comprar a cada preu, en un període i mantenint iguals tota la resta de factors. Segueix la llei de la demanda: quan puja el preu, la quantitat demandada baixa, i a l'inrevés. Un cucurutxo de fruita seca ofereix un exemple, amb una taula de demanda de tot el mercat (supòsit didàctic):
| Preu (€) | 1,50 | 2,00 | 2,50 | 3,00 | 3,50 |
|---|---|---|---|---|---|
| Cucurutxos demanats al dia | 90 | 80 | 70 | 60 | 50 |
Si es dibuixa, surt una corba de demanda que baixa. La taula respon a l'equació Qd = 120 − 20P: cada euro de més redueix en 20 els cucurutxos demandats. La llei de la demanda té dues explicacions: quan un bé s'encareix, substituïm una part de la compra per un altre bé més barat, i el mateix sou ens permet comprar-ne menys (efecte de la renda real). Una corba de demanda també es pot llegir com la disposició a pagar: a 3,50 € només hi ha 50 compradors, i a 1,50 €, 90; els qui haurien pagat més del que paguen s'hi enduen un petit guany. La demanda de mercat és la suma de les demandes individuals.
—Quan canvia el preu, ens movem al llarg de la corba. Quan canvia qualsevol altre factor, tota la corba es desplaça. Els principals factors són: la renda (si puja, es compra més d'un bé normal; d'un bé inferior (que es deixa de comprar en pujar la renda), se'n compra menys); el preu d'altres béns (si baixa el d'un substitutiu, com l'autobús per al tren, baixa la demanda de l'altre; si baixa el d'un complementari, com el cafè per a la llet, puja); els gustos i les modes; les expectatives (si esperem que el preu pugi demà, comprem avui); i el nombre de compradors. Un augment de la demanda desplaça la corba a la dreta; una disminució, a l'esquerra. Aquesta taula resumeix els casos principals:
| Canvi | Efecte sobre la demanda |
|---|---|
| Puja la renda (bé normal) | Puja (la corba va a la dreta) |
| Puja la renda (bé inferior) | Baixa (la corba va a l'esquerra) |
| Baixa el preu d'un substitutiu | Baixa |
| Baixa el preu d'un complementari | Puja |
| Els gustos afavoreixen el bé | Puja |
| Hi ha més compradors | Puja |
—Els mercats són molt diversos. N'hi ha de béns i serveis (la fruita, un taller de reparació) i de factors (el treball, el lloguer); poden ser locals (una plaça) o globals (comerç en línia). El mercat del lloguer, per exemple, és local: no és el mateix un pis a la ciutat que al poble del costat, i qui busca pis no es pot traslladar fàcilment d'un lloc a l'altre. Un mercat és competitiu quan hi ha molts compradors i venedors, el bé és semblant en tots els punts de venda i ningú no pot fixar el preu per ell mateix: aquest és el model amb què treballarem en aquesta unitat, i a la següent veuràs què passa quan la competència és menor.
Activitats
- Classifica cada canvi com a moviment al llarg de la corba de demanda o desplaçament de la corba: a) puja el preu dels cucurutxos i se'n compren menys; b) una moda fa que la gent prefereixi la fruita seca; c) les famílies tenen més renda i compren més fruita seca; d) baixa el preu de les galetes, que són un substitutiu.
- Amb Qd = 120 − 20P, calcula la quantitat demandada a 1 € i a 4 €. A quin preu no es demanaria cap cucurutxo?
- Amplia. Tres clients compren cucurutxos. A 2 €, la Rosa en compra 3, en Jordi 2 i la Neus 1; a 3 €, en compren 2, 1 i 0. Calcula la demanda de mercat a cada preu i explica per què es diu que és una suma de les demandes individuals.
Classifica
Activitat 1 · Moviment o desplaçament?
Classifica cada canvi com a moviment al llarg de la corba de demanda o desplaçament de la corba.
Puja el preu dels cucurutxos i se'n compren menys.
Una moda fa que la gent prefereixi la fruita seca.
Les famílies tenen més renda i compren més fruita seca.
Baixa el preu de les galetes, que són un substitutiu.

3.2L'oferta
Llibre, pàgs. 44–45
L'oferta diu quant volen vendre els productors a cada preu. Per vendre més cal, de mitjana, un preu més alt. L'oferta és la quantitat d'un bé que els venedors estan disposats a vendre a cada preu, en un període i mantenint iguals els altres factors. Segueix la llei de l'oferta: normalment, quan puja el preu, la quantitat oferta augmenta. La raó es troba a la unitat anterior: com que el cost marginal creix, produir una unitat més només compensa si el preu cobreix aquest cost marginal més alt. Per això la corba d'oferta puja. La taula d'oferta dels cucurutxos del mercat (supòsit didàctic) és la que segueix:
| Preu (€) | 1,50 | 2,00 | 2,50 | 3,00 | 3,50 |
|---|---|---|---|---|---|
| Cucurutxos oferts al dia | 30 | 50 | 70 | 90 | 110 |
Respon a Qs = −30 + 40P: cada euro de més fa que es vulguin vendre 40 cucurutxos més. A 0,75 € la quantitat oferta és 0. Igual que la demanda, l'oferta de mercat és la suma de les ofertes de tots els productors: a cada preu, se sumen les quantitats que vol vendre cadascú. Quan el preu puja, els venedors en volen vendre més; si n'entren de nous, la corba es desplaça.
—Com a la demanda, un canvi del preu mou el punt al llarg de la corba, i qualsevol altre factor desplaça tota la corba d'oferta. Els principals factors són: els costos de producció (si puja el preu de les matèries primeres o dels sous, l'oferta baixa); la tecnologia (una màquina més eficient permet produir més al mateix cost, i l'oferta puja); el nombre de productors; el preu d'altres béns que es podrien produir amb els mateixos recursos; les expectatives i els impostos i subvencions (un impost s'entén com un cost addicional; una subvenció l'abaixa). Un augment de l'oferta desplaça la corba a la dreta (s'ofereix més a cada preu) i una disminució, a l'esquerra. En resum:
| Canvi | Efecte sobre l'oferta |
|---|---|
| Pugen els costos | Baixa (la corba va a l'esquerra) |
| Baixen els costos | Puja (la corba va a la dreta) |
| Millora la tecnologia | Puja |
| Hi ha més productors | Puja |
| S'imposa un impost | Baixa |
| Es dona una subvenció | Puja |
—El temps també compta. En el curt termini és difícil augmentar la producció (no es pot plantar un camp d'ametllers en una setmana), de manera que l'oferta sol ser més rígida. En el llarg termini, les empreses poden ampliar, i apareixen nous productors: l'oferta respon més. Això explica que un canvi sobtat de la demanda faci pujar el preu al principi i que, passat un temps, l'oferta s'ajusti. Una cooperativa agrícola decideix quant planta segons el preu d'aquesta temporada, però la collita arriba mesos després: per això hi ha anys d'excedents i anys d'escassetat.
Activitats
- Amb Qs = −30 + 40P, calcula la quantitat oferta a 1,50 €, a 2 € i a 3 €. A quin preu no s'oferiria res?
- Indica si cada canvi desplaça l'oferta de cucurutxos a la dreta, a l'esquerra o només mou el punt per la corba: a) puja el preu de les avellanes; b) un forn més eficient redueix el cost; c) cinc parades noves venen cucurutxos; d) puja el preu del cucurutxo.
- Amplia. A l'obrador de galetes de la unitat anterior el cost marginal creix amb la producció. Explica per què això fa que la corba d'oferta tingui pendent positiu.

3.3Equilibri de mercat i desplaçaments de les corbes
Llibre, pàgs. 46–48
Quan la demanda i l'oferta es troben, apareix un preu en què tothom qui vol comprar o vendre ho pot fer. Si alguna cosa canvia, aquest preu també canvia. L'equilibri de mercat és el preu en què la quantitat demandada és igual a la quantitat oferta. Es veu en el punt on es creuen les dues corbes. Si el preu és més alt, hi ha un excedent: els venedors tenen més del que es demana, no ho poden vendre tot i els convé abaixar el preu. Si el preu és més baix, hi ha una escassetat: la gent vol més del que s'ofereix i els compradors estan disposats a pagar més, de manera que el preu puja. En tots dos casos el preu es va movent cap a l'equilibri. Si el preu del mercat fos 3,50 €, se'n demanarien 50 i se n'oferirien 110: hi hauria un excedent de 60 i els venedors abaixarien el preu. Si fos 1,50 €, se'n demanarien 90 i només se n'oferirien 30: molts clients es quedarien amb les ganes i el preu tornaria a pujar.
| Preu (€) | 1,50 | 2,00 | 2,50 | 3,00 | 3,50 |
|---|---|---|---|---|---|
| Demanda | 90 | 80 | 70 | 60 | 50 |
| Oferta | 30 | 50 | 70 | 90 | 110 |
| Situació | Escassetat de 60 | Escassetat de 30 | Equilibri | Excedent de 30 | Excedent de 60 |
Cas · El preu dels cucurutxos
Cas fictici.
Al mercat, la demanda de cucurutxos és Qd = 120 − 20P i l'oferta, Qs = −30 + 40P. Quin és el preu d'equilibri? Què passa si un dissabte arriba més gent i la demanda passa a Qd' = 150 − 20P? (supòsit didàctic) Pas 1. A l'equilibri, Qd = Qs: 120 − 20P = −30 + 40P; 150 = 60P; P = 2,50 €. Llavors Q = 120 − 20 · 2,5 = 70 cucurutxos. A 2 € hi ha escassetat (Qd = 80, Qs = 50: en falten 30); a 3 €, excedent (Qd = 60, Qs = 90: en sobren 30). Pas 2. Amb la demanda nova, 150 − 20P = −30 + 40P; 180 = 60P; P = 3 €. Llavors Q = 150 − 20 · 3 = 90 cucurutxos. Resultat: l'equilibri és 2,50 € i 70 cucurutxos; després de l'augment de la demanda, 3 € i 90. Què significa: si puja la demanda i l'oferta no canvia, pugen el preu i la quantitat, i el mateix producte pot costar més un dissabte.

—Quan una corba es desplaça, l'equilibri canvia. Si només es mou una corba, hi ha quatre casos:
| Canvi | Preu d'equilibri | Quantitat d'equilibri |
|---|---|---|
| Puja la demanda | Puja | Puja |
| Baixa la demanda | Baixa | Baixa |
| Puja l'oferta | Baixa | Puja |
| Baixa l'oferta | Puja | Baixa |
Si l'oferta baixa a Qs' = −60 + 40P (per exemple, per una collita pitjor), l'equilibri passa a 3 € i 60 cucurutxos: més car i menys quantitat. Si es mouen les dues corbes a l'hora, el resultat és ambigu: se sap la direcció d'una variable, però no l'altra, o cal calcular-ho. Per exemple, si pugen alhora la demanda i l'oferta, la quantitat puja segur, però el preu pot pujar, baixar o quedar igual segons quina de les dues corbes es mogui més.

—Un mercat també genera guanys. L'excedent del consumidor és la diferència entre el que estaria disposat a pagar i el que paga; l'excedent del productor és la diferència entre el que cobra i el mínim que acceptaria. A l'equilibri del cas, EC = ½ · (6 − 2,50) · 70 = 122,50 € i EP = ½ · (2,50 − 0,75) · 70 = 61,25 €: sumen 183,75 €, l'excedent total d'aquest model.
Activitats
- Amb Qd = 120 − 20P i Qs = −30 + 40P, calcula l'excedent o l'escassetat quan el preu és de 2 € i de 3 €.
- L'oferta passa a Qs' = −60 + 40P (la demanda és Qd = 120 − 20P). Calcula el nou equilibri i digues què passa amb el preu i la quantitat.
- Amplia. Si alhora la demanda és Qd' = 150 − 20P i l'oferta Qs' = −60 + 40P, quin és el nou equilibri? Compara'l amb els dos casos anteriors.
Simulador
Cas · L'equilibri del mercat
Canvia les corbes (Qd = a − b·P i Qs = c + d·P) i el preu del mercat. L'equilibri és el preu on Qd = Qs.
Supòsit didàctic. Si el preu del mercat és per sota de l'equilibri hi ha escassetat; si és per sobre, excedent.

3.4Elasticitats
Llibre, pàgs. 48–49
L'elasticitat mesura com de sensible és la gent a un canvi de preu. Segons com ho sigui, pujar el preu fa guanyar més o menys. L'elasticitat preu de la demanda (Ed) és el canvi percentual de la quantitat demandada dividit pel canvi percentual del preu. Com que normalment són de signe contrari, surt negativa i ens fixem en el valor absolut. Si |Ed| > 1, la demanda és elàstica: la quantitat reacciona més que el preu. Si |Ed| < 1, és inelàstica: reacciona menys. Si |Ed| = 1, és d'elasticitat unitària. La demanda és més inelàstica quan no hi ha substitutius pròxims (un medicament), quan el bé és una necessitat, quan pesa poc en el pressupost i en el curt termini (a la llarga, la gent troba alternatives). Una fleca de barri té una demanda més elàstica de croissants (n'hi ha molts de substitutius) que de pa de cada dia, i la sal és inelàstica perquè pesa molt poc en el pressupost. Això importa a les empreses, perquè l'efecte d'un canvi de preu sobre els ingressos depèn de l'elasticitat:
| Demanda | Si el preu puja | Si el preu baixa |
|---|---|---|
| Elàstica (Ed > 1 en valor absolut) | Els ingressos baixen | Els ingressos pugen |
| Inelàstica (Ed < 1 en valor absolut) | Els ingressos pugen | Els ingressos baixen |
| Unitària (Ed = 1 en valor absolut) | Els ingressos no canvien | Els ingressos no canvien |
Cas · Si el parader puja el preu
Cas fictici.
El parader puja el preu del cucurutxo de 2,50 € a 3 € i les vendes baixen de 70 a 60 al dia. Quina és l'elasticitat de la demanda? Li convé la pujada? (supòsit didàctic) Pas 1. El preu puja un (3 − 2,5) / 2,5 = 20 % i la quantitat baixa un (60 − 70) / 70 = −14,29 %. Ed = −14,29 / 20 = −0,714. És inelàstica (|Ed| < 1). Pas 2. Els ingressos eren 2,50 · 70 = 175 € i passen a 3 · 60 = 180 €. Resultat: Ed = −0,71 (inelàstica) i els ingressos pugen de 175 a 180 €. Què significa: si la demanda és inelàstica, pujar el preu fa que els ingressos pugin, perquè la quantitat baixa menys que el preu pujava; si fos elàstica, passaria el contrari.
—L'elasticitat preu de l'oferta (Es) funciona igual: indica quant canvia la quantitat oferta quan canvia el preu. L'elasticitat creuada compara la quantitat d'un bé amb el preu d'un altre (positiva per als substitutius, negativa per als complementaris), i l'elasticitat renda relaciona la quantitat amb la renda: positiva per als béns normals i negativa per als inferiors.
Activitats
- Quan el preu puja de 2 € a 2,50 €, les vendes passen de 80 a 56 unitats. Calcula l'elasticitat preu de la demanda, classifica-la i digues què passa amb els ingressos.
- Amplia. El preu del cucurutxo puja de 2,50 € a 3 € i l'oferta passa de 70 a 90 unitats. Calcula l'elasticitat preu de l'oferta i classifica-la.
Simulador
Cas · Si el parader puja el preu
Canvia els preus i les quantitats. L'elasticitat és el canvi percentual de la quantitat dividit pel canvi percentual del preu.
Si |Ed| < 1 la demanda és inelàstica i els ingressos pugen amb el preu; si |Ed| > 1 és elàstica i baixen. Cal que el preu nou sigui diferent de l'inicial.

3.5Control de preus i mercat de l'habitatge a Catalunya
Llibre, pàgs. 49–50
De vegades, un govern posa un límit al preu. Si el límit és per sota de l'equilibri, la quantitat que es demana i la que s'ofereix ja no coincideixen. Un preu màxim és un límit legal que impedeix cobrar per sobre d'una quantitat. Si és superior a l'equilibri, no té cap efecte. Si és inferior, el preu no pot pujar fins que s'iguali la demanda i l'oferta: la quantitat demandada supera l'oferta i apareix una escassetat. Pot provocar cues, pagaments no declarats o canvis de qualitat, i qui aconsegueix el bé a menys preu hi guanya, mentre que d'altres es queden sense. Un preu mínim per sobre de l'equilibri provoca l'efecte contrari: un excedent que ningú no compra. Passa, per exemple, si es fixa un preu mínim de 3,50 € per al cucurutxo: se'n voldrien vendre 110 i només se'n demanarien 50, de manera que en sobren 60. Imaginem el mercat de lloguer d'una ciutat fictícia: Qd = 900 − 0,5P i Qs = −300 + P, en centenars de pisos i euros al mes. L'equilibri és 900 − 0,5P = −300 + P, P = 800 € i Q = 500 centenars (50.000 pisos). Amb un preu màxim de 650 €, es demanen 900 − 325 = 575 centenars i només se n'ofereixen −300 + 650 = 350: en falten 225 centenars. L'habitatge és un cas especial: com que construir porta anys, l'oferta és molt rígida en el curt termini, i com que és una necessitat, la demanda és poc elàstica. A llarg termini, si els propietaris cobren menys, poden invertir menys en el manteniment o treure el pis del mercat, i això redueix encara més l'oferta. Per això les mesures solen combinar límits de preu amb ajuts al lloguer, habitatge públic i més oferta de pisos. Les administracions poden actuar sobre la demanda (ajuts al lloguer, que permeten pagar més però, amb una oferta rígida, poden fer pujar el preu) o sobre l'oferta (promoure més habitatge, públic o privat, i mobilitzar pisos buits), que acostuma a tardar més a donar resultats. Cap mesura no resol el problema sola: cal analitzar-ne els efectes. La taula següent compara tres preus del lloguer en el model.
| Lloguer (€/mes) | Demanda | Oferta | Situació |
|---|---|---|---|
| 800 | 500 | 500 | Equilibri |
| 700 | 550 | 400 | Escassetat de 150 |
| 650 | 575 | 350 | Escassetat de 225 |

Activitats
- En el model del lloguer, l'ajuntament fixa un preu màxim de 700 € al mes. Calcula la quantitat demandada, l'oferta i l'escassetat. Qui hi guanya i qui hi perd?
Simulador
Cas · Un preu màxim al lloguer
Canvia el preu màxim del lloguer (en euros al mes) en el mercat d'una ciutat fictícia: Qd = 900 − 0,5P i Qs = −300 + P, en centenars de pisos.
Només té efecte si el preu màxim és inferior a l'equilibri (800 €). Per sobre, el resultat no s'aplica.
Els números del barri · El preu dels cucurutxos
Llibre, pàgs. 51–52
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
El mercat de tardor ocupava la plaça de dalt i feia olor de castanyes i de terra mullada. Entre les parades, la gent s'apilava pels passadissos amb cistelles i abrics. La Inés Varela havia donat a cada parella un full amb una sola línia: «Preu d'un cucurutxo de fruita seca. Tres parades». En Hugo es va col·locar davant de la d'en Quim, que tenia les peces de paper enrotllades en un ganxo i una pissarra amb números tatxats.
—Dos cinquanta —va llegir en Hugo.
—Dos cinquanta, entre setmana —va dir en Quim, sense deixar d'omplir un cornet—. Dissabte, tres.
—I per què? —va preguntar la Lucía.
—Perquè dissabte ve més gent. I perquè les avellanes han pujat aquest mes. —Va mirar els joves amb carpetes i va somriure—. Això que feu és de l'institut, oi? Doncs apunteu-ho bé.

La Salma ho va escriure, i la Lucía va mirar el cartell que penjava sobre la parada, escrit a mà, amb la lletra rodona d'en Quim: «Cucurutxo de fruita seca: avellana, ametlla, nou». Va pensar que potser algú el compraria només pel color del paper. En Dani va anar a la segona parada, a deu passes, i va tornar amb la boca torta.
—Dos euros, però el cornet és més petit. I la dona té cua.
—La cua no és una dada —va dir la Martina, sense mala llet—. O sí que ho és.
—Què vols dir?
—Que si fas cua per dos euros, deu valdre la pena. Jo m'hi quedaria. Però si fos tres, no sé si hi aniria.
Una clienta, amb la bossa de les castanyes a la mà, va assenyalar un cucurutxo de la parada d'en Quim.
—Poseu-me'n un, per a la meva neboda.
En Quim els va embolicar sense mirar el preu. A l'altra banda de la parada, l'Iker, assegut amb la llibreta damunt dels genolls, mirava com la clienta pagava amb una moneda de dos euros i una de cinquanta cèntims.
—Quants en vends, un dimarts? —va preguntar.
—Setanta, més o menys —va dir en Quim—. Dissabte, noranta, i a tres euros.
—Noranta a tres, setanta a dos cinquanta —va repetir l'Iker. Va fer dues ratlles a la llibreta—. O sigui que dissabte ve més gent i no només paga més, també en compra més.
—Doncs sí.
—Però si el preu puja, la gent hauria de comprar-ne menys —va dir en Hugo, confós.
En Quim es va encongir d'espatlles i va fer sonar una moneda dins de la caixa.
—Els dissabtes la gent té més ganes, no sé què us diré. Però si els volgués vendre a dos euros, me'ls arrencarien de les mans abans de les onze, i després tancaria.
En Dani va aixecar la vista de la llibreta.
—O sigui que a dos euros ni tu tindries tants, ni tothom que en vol en trobaria.
—Una cosa així —va dir en Quim—. Hi ha dies que ho entenc millor que d'altres.
Fora de la parada, un nen reclamava a la seva mare un cornet i ella li deia que no, que aquell dia no. Una dona gran va comptar monedes de la bossa i se'n va anar sense comprar res. En Hugo se'ls va quedar mirant. Va arribar la Inés pel passadís, amb les mans a les butxaques de l'abric. Va escoltar mig minut sense dir res, va mirar la llibreta de l'Iker i, al marge, va escriure una sola frase: «Quants cucurutxos a cada preu? Dibuixa-ho.»
L'Iker va mirar els seus dos punts i el tros de paper en blanc. La Martina s'hi va acostar per l'esquerra i en Dani per la dreta, i cap dels dos va dir res. Li va semblar que, entre tots dos, hi cabia una corba, però no sabia com dibuixar-la. En Hugo, en Dani, la Lucía i la Salma es van quedar mirant. A la parada, en Quim va girar la pissarra i, amb un tros de guix, va esborrar el 2,50.
Situació d'aprenentatge: El preu al mercat del barri
Llibre, pàg. 53
Activitats individuals
- Calcula l'equilibri del mercat de mandarines de les dades.
- Calcula l'excedent o l'escassetat a 1,50 € i a 3 €.
- Dibuixa les dues corbes i marca l'equilibri.
Activitats en grup
- Trieu un producte del mercat i apunteu-ne el preu en tres parades.
- Decidiu qui el demana, qui l'ofereix i quins factors poden canviar els preus.
- Plantegeu un canvi que desplaci una corba i calculeu-ne l'efecte.
Dades. Mandarines d'un mercat (fictícies): Qd = 110 − 30P i Qs = −10 + 30P (P en euros per quilo; Q, en quilos al dia). Canvi per al grup: una setmana de pluja redueix la demanda en 20 quilos a cada preu (Qd' = 90 − 30P). Comprovació individual. Sense ajuda: en un mercat de pa, Qd = 100 − 20P i Qs = −20 + 40P. Calcula'n l'equilibri i l'escassetat o l'excedent a 1,50 €.

Informe: El lloguer a Catalunya, 2021-2025
Llibre, pàg. 54
Quan l'oferta d'un bé no creix i la demanda no baixa, el preu tendeix a pujar. El lloguer d'habitatges permet comprovar-ho amb dades reals oficials. L'Incasòl, l'Institut Català del Sòl, recull els contractes de lloguer d'habitatge per als quals es dipositen fiances: la renda mitjana mensual i el nombre de contractes. L'any 2021, la renda mitjana a Catalunya va ser de 724,09 € al mes, amb 167.842 contractes. L'any 2025, de 860,67 € al mes, amb 108.057 contractes.

—En quatre anys, la renda mitjana ha pujat 136,58 € al mes, un 18,9 % (1.638,96 € més a l'any), i els contractes registrats han baixat un 35,6 % (59.785 menys). Aquest patró és compatible amb una reducció de l'oferta (el preu puja i la quantitat que es negocia baixa), però no demostra que en sigui la causa.
—Cal, però, llegir-ho amb prudència. Les dades recullen els contractes que han dipositat la fiança, no tot el parc de pisos; un contracte que es renova o es manté pot no aparèixer com a nou. El descens dels contractes pot respondre a causes diferents: que hi hagi menys pisos disponibles, que la gent canviï menys de pis perquè les condicions són pitjors o que hi hagi canvis en la normativa. A més, la renda mitjana és una mitjana de pisos molt diferents, i no diu res de com es reparteix entre barris o comarques. Per això, de totes aquestes dades no es pot deduir quina és la causa; només que el preu i la quantitat s'han mogut en sentits contraris, tal com fa pensar el model. Tampoc no diuen què hauria passat amb un altre marc legal o amb una altra evolució dels salaris: per saber-ho caldria comparar situacions semblants amb una regulació diferent.
—Per saber què passa amb el lloguer de debò caldria mirar també quants pisos nous es construeixen, com evolucionen els salaris i quants habitatges es destinen a altres usos. L'economia no dona respostes simples a un problema que afecta tant la vida quotidiana: les dades ajuden a plantejar bé la pregunta.
Font: Incasòl, preu mitjà del lloguer d'habitatges per àmbits supramunicipals, Catalunya, anys complets 2021-2025 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 55
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Calcula
Activitat 15 · El lloguer costa més a l'any
Amb l'informe: quants euros més a l'any costa de mitjana un lloguer el 2025 que el 2021 (724,09 € al mes el 2021 i 860,67 € el 2025)?
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, per què canvia el preu del cucurutxo d'en Quim entre setmana i dissabte? Què vol dir en Quim quan diu que a dos euros «me'ls arrencarien de les mans»?
Solució: Dissabte ve més gent (puja la demanda) i les avellanes han pujat (cost: dos factors alhora; el model de 3.3 només desplaça la demanda); la llei de la demanda no s'ha desobeït, perquè la corba s'ha desplaçat; a dos euros en Quim vendria tot aviat i tancaria, i molta gent es quedaria sense.
14. (aplicació) Tria un producte del mercat del teu barri. Inventa una taula amb cinc preus i la quantitat demandada a cada preu, dibuixa la corba i explica un factor que la desplaçaria.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que la taula sigui coherent (preu més alt, menys quantitat) i que el factor desplaci la corba.
15. (càlcul) Amb les dades de l'informe, calcula quants euros més al mes i quants més a l'any costa de mitjana un lloguer el 2025 que el 2021, i quants contractes menys es registren.
Solució: 860,67 − 724,09 = 136,58 € al mes; 136,58 · 12 = 1.638,96 € a l'any; 167.842 − 108.057 = 59.785 contractes menys.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Un preu màxim de lloguer per sota de l'equilibri sempre fa baixar els preus i garanteix que tothom trobi pis». Què no és cert? Fes servir el model de 3.5 per justificar-ho.
Solució: No és cert: un preu màxim per sota de l'equilibri crea escassetat (575 demandats i 350 oferts a 650 €); alguns troben pis a menys preu, però d'altres se'n queden sense. Un màxim vinculant limita el preu contractual, però no garanteix disponibilitat ni accés universal.
17. (document) Llegeix la dada de la caixa de 3.5. Quina diferència hi ha entre el lloguer mitjà del Barcelonès i el del Segrià? Pots deduir-ne que a una de les dues comarques la gent «paga massa»? Per què?
Solució: 1.081,81 − 560,86 = 520,95 € (1,93 vegades). No es pot deduir que es «pagui massa»: són mitjanes de pisos diferents (mida, zona, estat); el preu reflecteix també la demanda i l'oferta de cada lloc.
18. (debat d'aula) «Cal que les administracions limitin el preu del lloguer.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple per a cadascun, i participa en el debat respectant els torns de paraula. Separa els arguments d'equitat, d'oferta i d'aplicació efectiva, i cita'n les fonts.
Solució: Resposta oberta; s'avalua arguments coherents, ús de dades i respecte dels torns.
19. (anàlisi) Una gelada destrueix part de la collita de mandarines. Explica quina corba es desplaça i com canvien el preu i la quantitat. Què podria passar si alhora una campanya fa créixer la demanda?
Solució: L'oferta es desplaça a l'esquerra: puja el preu i baixa la quantitat. Si la demanda també puja, el preu puja segur; la quantitat pot pujar, baixar o quedar igual segons la mida dels dos canvis.
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un producte que es vengui al teu barri. En vuit o deu línies, descriu qui el demana i qui l'ofereix, un factor que desplaci la demanda, un que desplaci l'oferta i l'efecte de cada un sobre el preu i la quantitat.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que hi siguin els elements i que el sentit de l'efecte sigui correcte.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 56
Demanda, oferta i equilibri
- Demanda
- Preus: informació i incentius
- Llei de la demanda i corba
- Factors: renda, preus d'altres béns, gustos, expectatives
- Oferta
- Llei de l'oferta i corba
- Factors: costos, tecnologia, productors, impostos
- Equilibri
- Excés d'oferta i excés de demanda
- Desplaçaments de les corbes
- Excedents dels agents (consumidor i productor)
- Elasticitat
- Elàstica, inelàstica i unitària
- Ingressos i elasticitat
- Preus
- Preu màxim i preu mínim
- Mercat del lloguer
Resum
Un mercat reuneix compradors i venedors, i els preus informen i donen incentius. La quantitat demandada baixa quan puja el preu (llei de la demanda) i la quantitat oferta puja (llei de l'oferta), a igualtat de la resta; un canvi de preu mou el punt per la corba, i un canvi de renda, gustos, costos o tecnologia desplaça tota la corba. L'equilibri és el preu en què s'igualen la quantitat demandada i la quantitat oferta; per sobre hi ha excedent i per sota, escassetat, i el preu s'ajusta. Si la demanda puja, pugen el preu i la quantitat; si l'oferta baixa, puja el preu i baixa la quantitat. L'elasticitat mesura la sensibilitat de la quantitat al preu: amb demanda inelàstica, pujar el preu fa guanyar més ingressos; amb demanda elàstica, menys. Un preu màxim per sota de l'equilibri crea escassetat, com en el lloguer, on l'oferta és rígida i les dades de l'Incasòl mostren rendes mitjanes més altes i menys contractes que baixen. Els models ajuden a plantejar bé les preguntes, però no donen respostes simples, i per això convé contrastar-los amb dades. Un mateix preu pot ser just per a uns i massa alt per a d'altres.