Situació de partida
Llibre, pàgs. 185–186

És juny i l'Observatori econòmic de Valldelana ja té onze peces fetes. L'ajuntament els ha convidat a presentar-ne les conclusions en una sessió pública. La Inés Varela els fa una pregunta que no té una resposta fàcil: pot créixer l'economia sense esgotar el planeta? I una altra, més propera: qui troba barreres per accedir als espais del barri en condicions d'igualtat? Abans de presentar, hauran de decidir què diuen, amb quines dades i amb quines propostes. Per a això, aquesta unitat ajunta el que s'ha après durant el curs: com es reparteix la renda, què fa créixer els països, com es mesura la pobresa i quin cost té el creixement per al medi ambient.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Descriure com es reparteix la renda i mesurar la desigualtat amb la corba de Lorenz i l'índex de Gini
- Explicar per què uns països són rics i altres pobres, i diferenciar les teories del creixement
- Distingir pobresa absoluta i relativa i valorar mesures per reduir-la
- Analitzar la relació entre creixement econòmic i medi ambient, i els ODS
- Elaborar un informe amb dades i propostes sobre l'economia del barri
Per començar
- Creus que a Valldelana tothom té les mateixes oportunitats? Posa un exemple que ho mostri.
- Si l'economia del país creix un 3 %, vol dir que tothom hi guanya? Per què?
- Què significa que una persona sigui pobra? És el mateix a Espanya que a un altre país?
- Pot una ciutat créixer i, alhora, contaminar menys? Com?
Mapa de la unitat

12.1Distribució de la renda i desigualtat: món, Espanya i Catalunya
Llibre, pàgs. 187–189
Una economia pot créixer i, alhora, repartir molt malament el que produeix. Per veure-ho, cal mesurar com es reparteix la renda. La distribució de la renda diu quant s'emporta cada grup de persones del que s'ha produït. La distribució personal compara persones o llars (per exemple, el 20 % més pobre i el 20 % més ric); la distribució funcional compara els factors de producció: quant va als salaris i quant als beneficis i a les rendes del capital. Hi ha desigualtat dins d'un país i entre països, i totes dues es mesuren amb indicadors diferents. Es pot mirar a tres escales: entre països, la diferència de renda per habitant és enorme; dins d'Espanya, canvia segons la regió, l'edat i el tipus de feina; i dins de Catalunya, segons el municipi i el barri. Un indicador de conjunt amaga diferències, i Valldelana pot viure una realitat diferent de la mitjana de Catalunya, de la d'Espanya i de la de la UE.
—La corba de Lorenz ordena la població de la persona més pobra a la més rica i mostra quin percentatge acumulat de la renda té cada tros. Si tothom tingués el mateix, la corba coincidiria amb la diagonal (la línia d'igualtat perfecta); com més s'allunya, més desigualtat. L'índex de Gini resumeix aquesta distància en una sola xifra entre 0 (igualtat perfecta) i 1 (una sola persona ho té tot); algunes fonts el publiquen entre 0 i 100, i és la mateixa mesura. També s'usa la relació entre la renda del 20 % més ric i la del 20 % més pobre.
—La renda que es genera al mercat (salaris, beneficis) no és la que acaba tenint cada llar. L'Estat redistribueix: cobra impostos progressius (paga més qui més guanya) i en dona una part en transferències (pensions, subsidis, ajuts) i en serveis públics. La renda que queda a cada llar després d'impostos i transferències és la renda disponible. En general, el Gini de la renda disponible és més baix que el de la renda de mercat; la magnitud depèn de cada sistema.
—Hi ha un debat clàssic entre eficiència i equitat. Uns defensen que una redistribució molt gran pot desincentivar el treball o la inversió; uns altres, que una desigualtat extrema frena el creixement perquè molta gent no pot formar-se ni emprendre. La resposta no és única, i el que es pot fer és comparar efectes amb dades.
Cas · Cinc llars, abans i després de l'Estat
Cas fictici.
Cinc llars fictícies tenen aquestes rendes anuals, en milers d'euros. Quant canvia la desigualtat després d'impostos i transferències? (supòsit didàctic)
| Llar | Renda de mercat | Impostos | Transferències | Renda disponible |
|---|---|---|---|---|
| A | 5 | 0 | 7,0 | 12,0 |
| B | 12 | 1,0 | 5,5 | 16,5 |
| C | 22 | 3,3 | 3,5 | 22,2 |
| D | 36 | 7,2 | 2,0 | 30,8 |
| E | 75 | 22,5 | 0 | 52,5 |
- La renda disponible és renda de mercat − impostos + transferències. Per a la llar A: 5 − 0 + 7 = 12 mil €; per a la llar E: 75 − 22,5 + 0 = 52,5 mil €. Pas 2. Amb la renda de mercat, la llar més rica té 75 de 150 mil € (el 50 %) i el Gini és 0,437. Amb la renda disponible, té 52,5 de 134 mil € (el 39,2 %) i el Gini és 0,284. Pas 3. La llar més rica passa de tenir 15 vegades la renda de la més pobra a tenir-ne 4,4 vegades: 75 / 5 = 15 i 52,5 / 12 = 4,4. Resultat: el Gini baixa de 0,437 a 0,284, una reducció relativa del 35 % (0,153 punts). Què significa: els impostos i les transferències redueixen la desigualtat; l'Estat redistribueix sense eliminar-la del tot.
![Figura 12.1. Corba de Lorenz de la renda de mercat i de la renda disponible (supòsit didàctic). Lorenz de la renda de mercat [0; 0,033; 0,113; 0,260; 0,500; 1] i disponible [0; 0,090; 0,213; 0,378; 0,608; 1]; Gini 0,437 i 0,284. Supòsit didàctic.](assets/img/fig10.webp)
Activitats
- Una llar té una renda de mercat de 30.000 €, paga 4.000 € d'impostos i rep 2.000 € de transferències. Calcula la renda disponible.
- Amb la taula del cas, calcula quin percentatge de la renda de mercat i de la renda disponible té la llar més rica, i explica què demostra sobre el paper de l'Estat.
- Amplia. Un país passa d'un Gini de 0,50 a un de 0,32 després d'impostos i transferències. Calcula la reducció relativa i explica per què també cal mirar l'eficiència: quin efecte podria tenir una redistribució molt gran sobre el treball i la inversió?
Simulador
Cas · Cinc llars, abans i després de l'Estat
Canvia la renda de mercat, els impostos i les transferències de la llar més rica. Mira la renda disponible, el pes de la llar sobre el total i quantes vegades té la renda de la llar més pobra. Amb les xifres del cas, passa del 50 % al 39,2 %.
Font: cas fictici del guió (apartat 12.1). Les altres quatre llars tenen 75 mil € de renda de mercat i 81,5 mil € de renda disponible; la llar A té 5 i 12.

12.2Per què uns països són rics i altres pobres; teories del creixement
Llibre, pàgs. 189–191
Dos països poden tenir ritmes de creixement que semblen petits, però al cap de dècades acaben tenint nivells de renda molt diferents. Entendre per què passa ajuda a veure què es pot fer. El creixement econòmic és l'augment del PIB real d'un país en el temps; el desenvolupament és més ampli, perquè inclou la salut, l'educació i les llibertats de les persones. Els països rics ho són, en gran part, perquè produeixen més per habitant. Les causes són diverses i es combinen: la quantitat de capital físic (màquines, infraestructures), el capital humà (educació i salut), la tecnologia i la innovació, les institucions (lleis que protegeixen la propietat i els contractes, administració eficaç), l'estabilitat política, la geografia i la història, inclosos els conflictes i el colonialisme.
—Les teories del creixement intenten explicar-ho. El model de Solow, o de creixement exogen, diu que el capital té rendiments decreixents: com més màquines, cada una afegeix menys, i el creixement a llarg termini depèn de la tecnologia, que ve de fora del model. Els models de creixement endogen diuen que el coneixement, el capital humà i la recerca poden alimentar-se a si mateixos i mantenir el creixement. Amb rendiments decreixents, el model de Solow prediu una convergència condicional entre economies semblants; a la pràctica, la convergència global és parcial, perquè no tots els països tenen les mateixes institucions ni el mateix accés a la tecnologia.
—Alguns països queden atrapats en una trampa de la pobresa: tenen poca renda, per tant estalvien i inverteixen poc, i això manté la renda baixa. Trencar-la demana inversió en educació i salut, institucions estables i, de vegades, ajuda exterior.
—Una regla útil és la regla del 70: dividint 70 per la taxa de creixement anual en percentatge s'obté, aproximadament, el nombre d'anys que triga a duplicar-se una magnitud. Amb un 2 % anual, 35 anys; amb un 4 %, uns 17,5 (17,7 amb el càlcul exacte). Una diferència petita en la taxa es converteix en una diferència enorme amb el temps. El creixement demogràfic també hi compta: si la població creix més de pressa que el PIB, la renda per habitant baixa.
Cas · Dos països, dos ritmes
Cas fictici.
En rendes reals i amb taxes constants, el país A té una renda per habitant de 10.000 € i creix un 4 % anual; el B en té 20.000 € i creix un 1 %. Quan arribarà A a la renda de B, mesurada en euros? I quant creix una renda en 50 anys si el ritme és del 2 % o del 4 %? (supòsit didàctic)
| Creixement anual | Anys per duplicar | Índex als 50 anys (inici = 100) |
|---|---|---|
| 2 % | 35 | 269 |
| 4 % | 17,5 | 711 |
- La regla del 70 dona 70 / 2 = 35 anys i 70 / 4 = 17,5 anys (el càlcul exacte és 35,0 i 17,7). Pas 2. Als 50 anys, una renda que creix un 2 % s'ha multiplicat per 1,02^50 = 2,69; amb un 4 %, per 1,04^50 = 7,11. La segona és 2,6 vegades més gran que la primera. Pas 3. A: 10.000 · 1,04^t; B: 20.000 · 1,01^t. Als 24 anys, A té 25.633 € i B, 25.395 €, de manera que A l'ha superat. Un any abans, B encara anava per davant, amb 25.143 € contra 24.647 €. Resultat: A iguala B en uns 24 anys, tot i partir de la meitat de renda. Què significa: a llarg termini, el ritme de creixement pesa més que el punt de partida; però créixer no assegura que els beneficis arribin a tothom.

Activitats
- Classifica aquests factors com a capital físic, capital humà, tecnologia o institucions: una xarxa de trens, un institut, una patent, un sistema judicial independent. Quin creus que pesa més a Espanya, i per què?
- Amb la regla del 70, calcula en quants anys es duplicaria una renda que creix un 3 % anual, i comprova el resultat amb el càlcul exacte.
- Amplia. Un país creix un 1 % anual i un altre, un 3 %. Explica per què, al cap de 70 anys, la diferència no és de 2 punts sinó molt més gran, i digues què pot fer el país més lent per recuperar terreny, amb dues mesures concretes i una dificultat per aplicar-les.
Simulador
Cas · Dos països, dos ritmes
Canvia el creixement de cada país, la renda inicial i els anys. Mira la renda de cada país i en quants anys es duplica la del país A amb la regla del 70. Als 24 anys, A (25.633 €) ja supera B (25.395 €).
Font: cas fictici del guió (apartat 12.2); rendes reals i taxes constants.

12.3Erradicació de la pobresa
Llibre, pàgs. 191–192
La pobresa no és només tenir pocs diners: és no poder cobrir les necessitats bàsiques. Mesurar-la bé és el primer pas per reduir-la. La pobresa absoluta és no poder cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, salut), i es mesura amb una línia fixa: el Banc Mundial fixa la pobresa extrema en menys de 3,00 dòlars al dia (en dòlars internacionals per persona, en paritat de poder adquisitiu de 2021). La pobresa relativa compara una persona amb el seu país: la taxa de risc de pobresa recull les persones amb renda equivalent inferior al 60 % de la mediana, i no mesura per si sola totes les privacions. Per això a Espanya pot haver-hi pobresa relativa en un país que és ric.
—La pobresa té causes: l'atur i els salaris baixos, la manca d'educació, la discriminació, les guerres i les crisis, i les catàstrofes climàtiques. A la UE també s'usa l'indicador AROPE, que compta les persones en risc de pobresa o exclusió social: risc de pobresa monetària, privació material i social severa, o baixa intensitat de treball a la llar. Així es recull que la pobresa no és només renda, sinó també ocupació i condicions de vida. La pobresa i la desigualtat es relacionen, però no són el mateix. Les respostes són diverses i complementàries: el creixement (que, per si sol, no és suficient), l'educació, les transferències de renda, els serveis públics i la cooperació internacional, que ajuda els països amb menys recursos a invertir en salut, educació i infraestructures. El Banc Mundial estima que, tot i els avenços, el nombre de persones en pobresa extrema ha baixat des d'uns 2.300 milions el 1990 fins a uns 811 milions (estimació), però l'objectiu és acabar-hi.
Cas · Una línia de pobresa relativa
Cas fictici.
Deu llars tenen aquestes rendes anuals equivalents, en milers d'euros: 7, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 21, 27 i 44. La pobresa relativa es defineix com tenir menys del 60 % de la mediana. Quantes llars són pobres? Què passa si tothom guanya un 20 % més, o si s'ajuda la llar més pobre? (supòsit didàctic)
| Escenari | Mediana | Llindar (60 %) | Llars per sota | Taxa |
|---|---|---|---|---|
| Inicial | 15 | 9 | 1 | 10 % |
| Tothom +20 % | 18 | 10,8 | 1 | 10 % |
| Ajut de 2 a la llar més pobre | 15 | 9 | 0 | 0 % |
- La mediana de les deu rendes és (14 + 16) / 2 = 15. El llindar és 0,60 · 15 = 9 mil €. Només la llar de 7 queda per sota: 1 de 10, un 10 %. Pas 2. Si totes les rendes pugen un 20 %, la mediana passa a 18 i el llindar a 10,8: continua havent-hi una llar per sota. La pobresa relativa no baixa per si sola perquè el llindar també puja. Pas 3. Si la llar de 7 rep 2 mil € més, arriba a 9: ja no és per sota del llindar i la taxa passa a 0 %. Resultat: en aquest exemple, la taxa baixa quan la llar que era sota el llindar el supera. Què significa: créixer no equival a reduir la pobresa; cal mirar qui hi guanya, perquè el llindar també s'allunya quan tothom puja.
Activitats
- Digues si cada cas és pobresa absoluta o relativa: a) una persona que viu amb menys de 3 dòlars al dia; b) una llar d'Espanya amb una renda inferior al 60 % de la mediana; c) una família que no pot escalfar l'habitatge a l'hivern (privació; cal conèixer la renda per saber si és relativa); d) una llar espanyola amb la renda lleugerament per sota del 60 % de la mediana d'Espanya.
- Vuit llars tenen rendes anuals de 6, 9, 12, 15, 16, 20, 30 i 40 mil euros. Calcula la mediana, el llindar del 60 % i el percentatge de llars en pobresa relativa, i digues quines llars hi entren.
- Amplia. Si les rendes de l'activitat 8 pugen un 20 %, canvia la taxa de pobresa relativa? Explica per què i digues quina mesura la reduiria de debò.
Simulador
Cas · Una línia de pobresa relativa
Canvia la mediana, el percentatge del llindar, la pujada general de rendes i la renda de la llar més pobra. Mira el llindar i l'ajut que necessita la llar més pobra. Amb la mediana de 15 mil €, el llindar és de 9 mil €.
Font: cas fictici del guió (apartat 12.3); en pujar tothom el mateix percentatge, la mediana i el llindar també pugen.

12.4Creixement, medi ambient i ODS: economia circular, col·laborativa i solidària
Llibre, pàgs. 193–194
El creixement consumeix recursos i genera residus. Pot l'economia seguir creixent sense passar-ne la factura al planeta? El creixement té límits ecològics: els recursos són finits i el planeta absorbeix només una part dels residus i de les emissions. La pregunta és si es pot desacoblar el creixement de l'impacte ambiental, és a dir, produir més emetent menys: relatiu (l'impacte creix menys que el PIB) o absolut (baixa mentre el PIB creix). A Espanya, entre el 2005 i el 2024, el PIB real va créixer un 24,6 % i les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle van baixar un 44,6 % (sèrie d'Eurostat). Però cal ser prudent: la crisi del 2008 i la pandèmia hi van pesar, i part de la producció pot haver-se traslladat a altres països.
—L'economia circular vol que els productes durin més, es reparin, es reutilitzin i es reciclin, perquè els materials tornin al cicle en lloc d'acabar en un abocador. L'economia col·laborativa comparteix béns i serveis (un cotxe, un habitatge, eines) mitjançant plataformes, i l'economia solidària dona prioritat a les persones: cooperatives, banca ètica i comerç just. Tot això s'orienta cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), 17 objectius de l'Agenda 2030 aprovats per les Nacions Unides el 2015, que van de l'erradicació de la pobresa a l'acció pel clima.

Activitats
- Segons la figura 12.3, entre el 2005 i el 2024 el PIB real passa de 100 a 124,6 i les emissions, de 100 a 55,4. Calcula les emissions per unitat de PIB i la seva variació, i explica si això vol dir que l'economia és més sostenible.
- Amplia. Compara la taxa d'ús circular de materials d'Espanya (7,4 %) i la de la UE-27 (12,2 %), i proposa dues mesures que podrien acostar Espanya a la mitjana. Quina et semblaria més fàcil d'aplicar al teu barri?
Calcula
Activitat 10 · Emissions per unitat de PIB
Entre el 2005 i el 2024 el PIB real passa de 100 a 124,6 i les emissions, de 100 a 55,4. Quin és l'índex de les emissions per unitat de PIB (2005 = 100)?

12.5Investigar el barri: informe final i propostes
Llibre, pàg. 194
Un bon informe no diu només el que passa: també explica com se sap i què es pot fer. Ara toca ajuntar les peces del curs en una sola mirada. Investigar l'economia d'un barri vol dir fer una pregunta concreta i respondre-la amb dades. Primer, es defineix què es vol saber (per exemple, qui té més difícil accedir als comerços o als serveis). Després es trien indicadors que es puguin mesurar i fonts fiables (Eurostat, Idescat, l'ajuntament, una enquesta pròpia), i s'apunta la data de cada dada. Es calculen variacions i es comparen amb una referència: el municipi, Catalunya o la UE. Finalment, s'escriuen conclusions i propostes, i s'indiquen els límits: quines dades falten i què no es pot afirmar.
—Una proposta útil diu qui ha de fer què, amb quins recursos i com se sabrà si ha funcionat. Per exemple: «instal·lar una rampa al local X abans d'un any; ho comprovarem verificant si té una entrada accessible segons criteris definits». Cal distingir un experiment (que prova una mesura en uns llocs i compara amb altres on no s'aplica) d'una observació (que només descriu). I escoltar el barri: les dades no substitueixen les persones.
—La presentació de quatre minuts ha de tenir una idea central, tres dades que la sostinguin i una proposta final. Es comença pel que preocupa el públic, no pel mètode; les xifres es llegeixen amb una comparació («el 40 % dels comerços, davant del 55 % un any després»); i es deixa un minut més per a preguntes.
Activitats
- Escriu una pregunta d'investigació sobre Valldelana, un indicador per respondre-la i una font on es pugui trobar la dada. Digues també quin límit tindria la teva dada.
Els números del barri · La mateixa porta
Llibre, pàgs. 195–196
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Un divendres de juny, a les nou del matí, el grup de l'Observatori va arribar a l'edifici de l'ajuntament carregat de carpetes. La Inés Varela els havia avisat que la sessió pública es feia a la sala gran del primer pis. L'Andrés Mora els esperava a l'entrada amb una carpeta sota el braç i el carnet penjat del coll.
—Teniu deu minuts per repassar —va dir—. Després ens deixaran entrar.
El carrer tenia olor de pa calent, de la fleca de la cantonada. Davant de la porta principal hi havia una escala ampla, de pedra, amb tretze graons. A dalt, una porta de vidre amb una placa daurada.

En Iker es va aturar a la vorera, amb la cadira just davant del primer graó. En Hugo va mirar l'escala, va mirar en Iker, i va mirar l'escala una altra vegada.
—Per aquí no —va dir en Iker, sense alterar-se—. La rampa és a l'altra banda de l'edifici. Hi vaig sempre. Són uns cent metres.
—I per què no hi ha rampa aquí? —va preguntar la Martina.
—Perquè es va construir fa cent anys —va dir en Iker—. Això no vol dir que no es pugui millorar l'accés. Jo entro per una porta que no és la vostra.
La Salma, amb una crossa sota el braç, va fer una cara estranya. Feia tres setmanes que anava amb la genollera, i es queixava de cada graó.
—Jo m'he queixat per pujar tres graons —va dir—. I tu fas això cada dia.
—Quasi cada dia —va dir en Iker, i va somriure.
—Cent dotze passos de cadira —va afegir—. Els he comptat tantes vegades que ja no els penso.
—Cent dotze —va repetir la Lucía, i ho va apuntar.
La Martina va treure el mòbil i va fer un càlcul ràpid.
—Si són cent metres de més cada vegada, i hi entres tres cops per setmana, són uns quinze mil sis-cents metres l'any (100 × 3 × 52) només per arribar a la porta. I algú ho paga amb el seu temps.
—No hi vinc tant —va riure en Iker—. Però m'agrada que ho calculis.
La Lucía va obrir el quadern verd i va escriure una paraula: «accés». Va subratllar-la dues vegades.
—Això és un indicador —va dir—. Quants llocs del barri tenen una entrada sense graons?
—Quaranta per cent dels comerços, segons una llista que vaig veure —va dir en Dani, sense treure's els auriculars—. No sé qui l'ha feta.
—Una dada sense font —va dir la Lucía—: caldria saber qui l'ha feta, quan i amb quin criteri d'accessibilitat.
—Quaranta per cent és poc —va dir la Martina.
—O molt, segons com ho miris —va dir en Hugo.
—Segons com ho miri qui? —va preguntar en Iker.
Es va fer un silenci. L'Andrés Mora, que ho havia escoltat tot, es va asseure al graó més baix.
—Aquest informe el presentarem dins la sala —va dir—. Hi haurà regidors, veïns, gent que no us coneix. Què els voleu dir?
Un funcionari amb jaqueta gris va obrir la porta de vidre de dalt, els va veure i va mirar el rellotge.
—La sessió comença d'aquí a vint minuts —va dir, i va tornar a entrar.
Ningú no va respondre de seguida. Era l'última peça del curs, i era la més difícil: no calia explicar una dada, sinó decidir què fer amb ella.
—Que la desigualtat no és només una xifra —va dir la Salma, per fi—. Que és una escala que algú ha de pujar, i que no tots la tenim igual.
—Que hi ha portes diferents per a persones diferents —va dir en Iker—. I que alguns encara no hem trobat la nostra.
En Dani es va treure els auriculars.
—Doncs anem per la rampa —va dir—. Tots.
Van començar a caminar pel carrer, vora la paret, cap a l'altra banda de l'edifici. Cap dels sis no sabia encara què diria quan es posés dret davant de la sala. Però tots sabien que havien d'entrar junts.
Situació d'aprenentatge: L'informe final de Valldelana
Llibre, pàg. 197
Activitats individuals
- Calcula la variació de cada indicador i classifica'l com a avenç, retrocés o ambigu.
- Escriu una conclusió de tres línies amb un límit de les dades.
- Tria el missatge que vols que arribi a l'ajuntament.
Activitats en grup
- Prioritzeu tres indicadors i justifiqueu-ne l'elecció.
- Escriviu tres propostes amb responsable i indicador de seguiment.
- Prepareu la presentació de quatre minuts.
Dades. Indicadors ficticis del barri en dos anys (any 1 i any 2). Llars amb accés a internet de qualitat (%): 78 i 84. Comerços amb accés sense graons (%): 40 i 55. Residus recollits selectivament per habitant (kg/any): 92 i 104. Persones ateses per serveis socials (per 1.000 habitants): 61 i 57. Comprovació individual. Sense ajuda: en un barri, els comerços amb accés sense graons passen de 40 a 55 de cada 100. Calcula el canvi en punts percentuals i en percentatge, escriu una proposta i un límit de la dada.

Classifica
Situació d'aprenentatge · Avenç, retrocés o ambigu?
Els indicadors fictius del barri passen de l'any 1 a l'any 2. Classifica cada canvi.
Llars amb accés a internet de qualitat: de 78 % a 84 % (+6 punts).
Comerços amb accés sense graons: de 40 % a 55 % (+15 punts).
Residus recollits selectivament per habitant: de 92 a 104 kg l'any (+12 kg).
Persones ateses per serveis socials: de 61 a 57 per 1.000 habitants (−4).
Informe: Qui queda enrere? El risc de pobresa
Llibre, pàg. 198
La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que viuen amb una renda inferior al 60 % de la mediana del seu país. És una mesura relativa: diu si la renda equivalent és inferior al 60 % de la mediana, no si cobreix o no les necessitats bàsiques. Segons Eurostat, el 2025 afectava el 19,5 % de la població d'Espanya, davant del 16,3 % de la UE-27: una diferència de 3,2 punts. A Catalunya era del 14,3 % amb aquest llindar estatal (18,9 % amb el llindar propi, segons Idescat), i havia pujat des del 12,9 % de l'any anterior. Amb la mateixa definició, Catalunya té un risc 5,2 punts per sota del d'Espanya, però això no vol dir que hi falti pobresa: un 14,3 % és aproximadament una persona de cada set. A Espanya, cada punt percentual representa orientativament unes 490.000 persones, perquè hi viuen uns 49 milions d'habitants.
—L'edat canvia el resultat. Entre els joves de 16 a 29 anys, el risc era del 20,9 % a Espanya i del 19,3 % a la UE-27: més alt que el del conjunt de la població en tots dos casos. Això vol dir que cal mirar qui hi ha darrere de la mitjana. Un jove pot tenir uns ingressos baixos perquè encara s'està formant, perquè ha començat a treballar amb un contracte precari o perquè viu sol; i no totes aquestes situacions signifiquen el mateix. Quan es parla de pobresa juvenil, convé preguntar-se si la situació és temporal o permanent: la resposta canvia les polítiques, des d'ajuts al lloguer fins a millores dels contractes.

—Una xifra relativa no es pot llegir sola. Si tothom guanyés més, el llindar del 60 % pujaria i el risc podria no baixar; per això convé comparar-la amb altres indicadors, com la privació material, i veure-la al llarg de molts anys. Tampoc no explica què passa a Valldelana, ni quines persones hi són en risc, perquè són dades de Catalunya, d'Espanya i de la UE. Per a un informe del barri caldria una enquesta pròpia o dades municipals.
Font: Eurostat, ilc_li02 i ilc_li41 (consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 199
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) A l'episodi, per què diu l'Iker que entra per «una porta que no és la vostra»? Quin indicador en proposa la Lucía?
Solució: Perquè la rampa és a l'altra banda de l'edifici i ell entra per un altre lloc; la Lucía proposa l'indicador «accés».
14. (càlcul) Una llar passa d'una renda de 20.000 € a una de 22.000 € mentre la renda mitjana del país creix un 5 %. Calcula el creixement de la llar i compara'l amb el de la mitjana; sense la mediana i la composició de la llar, no en dedueixis que surt de la pobresa.
Solució: 22.000 / 20.000 − 1 = 10 % davant del 5 % de la mitjana: la llar creix més que la mitjana; el guany relatiu és d'un 4,8 %.
15. (càlcul) Un país creix un 3,5 % anual. Amb la regla del 70, en quants anys duplicarà el PIB? I si creix un 1,4 %?
Solució: 70 / 3,5 = 20 anys; 70 / 1,4 = 50 anys.
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Les emissions d'Espanya han baixat perquè s'ha deixat de produir». Té raó? Què hauries de mirar?
Solució: No necessàriament: el PIB real va créixer; cal mirar la producció traslladada a altres països, les crisis i les polítiques.
17. (document) Mira la figura 12.4. Quants punts percentuals separen el risc de pobresa de Catalunya del d'Espanya? I el dels joves d'Espanya del de la UE-27?
Solució: 19,5 − 14,3 = 5,2 punts; 20,9 − 19,3 = 1,6 punts (amb la mateixa definició d'Eurostat, llindar estatal).
18. (debat d'aula) «Per protegir el planeta, cal frenar el creixement econòmic.» Prepara dos arguments a favor i dos en contra, amb una dada o un exemple, i participa en el debat respectant els torns.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que els arguments siguin coherents, amb dades, i el respecte als torns.
19. (anàlisi) Un govern vol reduir la pobresa relativa. Explica per què pujar els salaris de tothom un 10 % no n'hi ha prou i quina mesura sí que ho faria.
Solució: Si tots els salaris pugen igual, la mediana i el llindar també pugen i la pobresa relativa no baixa; cal que els més pobres millorin més (transferències, formació, ocupació).
20. (transferència individual, sense ajuda) Tria un problema d'accés del teu barri o del teu centre. En vuit o deu línies, explica a qui afecta, amb quin indicador es podria mesurar i quina proposta faries.
Solució: Resposta oberta; s'avalua que l'indicador sigui mesurable i la proposta concreta.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 200
Creixement, desigualtat i desenvolupament sostenible
- Desigualtat
- Distribució personal i funcional
- Corba de Lorenz i índex de Gini
- Renda de mercat i disponible
- Eficiència i equitat
- Creixement
- Factors del creixement
- Teories exògena i endògena
- Regla del 70 i convergència
- Pobresa
- Absoluta i relativa
- Causes i mesures
- Ingrés mínim vital
- ODS
- Límits ecològics i desacoblament
- Economia circular, col·laborativa i solidària
- Agenda 2030
- Informe
- Pregunta, dades i indicadors
- Propostes i límits
Resum
La distribució de la renda es pot mesurar amb la corba de Lorenz i l'índex de Gini, i l'Estat la redistribueix amb impostos progressius i transferències: la renda disponible sol ser més igualitària que la de mercat. Els països creixen per la quantitat de capital físic i humà, la tecnologia i les institucions; el model exogen dona importància a la tecnologia i l'endogen al coneixement, i la regla del 70 mostra que un ritme de creixement lleugerament més alt s'acumula molt amb el temps. La pobresa absoluta es mesura amb una línia fixa i la relativa, amb el 60 % de la mediana; créixer no basta per reduir-la, perquè depèn de qui hi guanya. El creixement té límits ecològics: en el cas mostrat hi ha desacoblament absolut entre PIB i emissions, però no prova una reducció equivalent de la petjada total, i l'economia circular, la col·laborativa i la solidària s'orienten als ODS. Una bona recerca del barri fa una pregunta, tria indicadors i fonts, calcula variacions, proposa mesures amb seguiment i diu els límits de les dades, i una bona presentació la resumeix en una idea, tres dades i una proposta.