Salta al contingut

Economia Bàsica · 4t d'ESO · Segon trimestre

Unitat 5 · Drets i deures de qui consumeix

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 73–88

Situació de partida

Llibre, pàgs. 73–74

Carrer amb botigues i una cafeteria amb tendal; figures passejant.

És gener a 4t B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana i han començat les rebaixes. L'Hugo necessita unes sabatilles i ha trobat un bon preu en una web; quan hi torna a mirar, ha pujat. El Dani diu que «és l'algoritme»; la Lucía prefereix comparar amb una taula. La Inés Varela ha deixat a la pissarra una pregunta: què pots exigir quan compres?

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Enumerar els drets bàsics de qui compra i les seves obligacions, i explicar per què els adolescents tenen una protecció especial
  • Distingir la garantia legal de la garantia comercial i saber què pots demanar si un producte falla
  • Explicar el dret de desistiment en les compres a distància: termini, excepcions i qui paga la devolució
  • Calcular el cost total d'una compra (preu, enviament i impostos) i el cost de tornar-la si desisteixes
  • Entendre per què un mateix producte pot tenir preus diferents segons la web, l'enviament i el moment
  • Seguir els passos per reclamar a Catalunya i redactar una reclamació senzilla

Per començar

  1. Si compres unes sabatilles i als dos mesos se't desenganxa la sola, a qui ho reclamaries i què demanaries?
  2. Sempre pots tornar el que compres per internet? I el que compres en una botiga?
  3. Dues webs venen el mateix: una a 74,90 € i una altra a 79,00 €. Què més miraries abans de dir quina és més barata?
  4. Què creus que vol aconseguir una web que posa «només en queden 2»?

Mapa de la unitat

5.1Drets i obligacions de qui compra

Llibre, pàg. 75

Comprar és fer un acord, encara que sigui amb dos clics. I un acord té drets per a qui compra i obligacions per a les dues parts. En una compra hi intervenen dues figures. La persona consumidora és la que compra un producte o contracta un servei per a ús propi, no per al seu negoci. L'empresari és qui ven, ja sigui una botiga, una web o una persona que ven habitualment. Entre tots dos hi ha un contracte: un acord en què un lliura el producte o presta el servei i l'altre paga. Encara que no signis res en paper, el contracte pot existir quan l'oferta i l'acceptació coincideixen.

Com que qui compra sol tenir menys informació que qui ven, la llei li reconeix drets bàsics: la protecció de la salut i la seguretat, la dels interessos econòmics (per exemple davant de clàusules abusives), la indemnització dels danys, la informació correcta sobre allò que compres i procediments eficaços per defensar-los. A Catalunya, aquests drets els recull el Codi de consum, i la llei també diu que hi ha col·lectius que mereixen una protecció especial.

Qui compra ha de complir el que s'ha pactat i pagar el preu acordat. A més, convé usar bé el que has comprat (una garantia no cobreix el que es trenca per mal ús) i llegir les condicions abans d'acceptar, sobretot el preu final, els terminis i les devolucions: són bones pràctiques.

Cal parar atenció a les subscripcions: són serveis que es cobren periòdicament, cada mes o cada any, i moltes es renoven automàticament; ho has de mirar a les condicions. Abans d'acceptar-ne una, mira tres coses: quant costa cada cobrament, quan es renova i com es dona de baixa. Quan ets menor, la llei et reconeix els mateixos drets de consum i, a més, una protecció reforçada; però només pots fer per tu mateix compres habituals adequades a la teva edat; per a altres contractes pots necessitar representació, i l'ús de targetes depèn de les condicions del servei. Per això convé llegir plegats les condicions i guardar-ne les proves: és una bona manera d'aprendre a exercir els teus drets.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

1. Indica si cada situació és un dret o una obligació de qui compra: a) rebre informació clara del preu final; b) usar unes sabatilles segons les instruccions; c) reclamar si el producte arriba defectuós; d) pagar el que s'ha acordat.

Solució: a) dret; b) obligació; c) dret; d) obligació.

2. Una plataforma ofereix «un mes gratis». Explica quines tres coses miraries abans d'acceptar i com evitaries pagar sense voler en acabar el mes.

Solució: Mirar quant costa cada cobrament, quan es renova i com es dona de baixa; apuntar la data de baixa en un calendari abans que s'acabi el mes gratuït.

5.2La garantia

Llibre, pàgs. 76–77

Tot producte pot fallar. El que diu la llei és qui respon quan falla, durant quant de temps i què pots demanar. Un producte té una falta de conformitat quan no és com es va prometre: es trenca abans d'hora, no funciona o no correspon a la descripció. Per a això existeix la garantia legal: la responsabilitat del venedor, que la llei imposa i no depèn que ho posi per escrit ni que paguis res més. Per als béns dura tres anys des del lliurament; per als continguts o serveis digitals subministrats d'un cop, dos anys, i si es subministren de manera contínua regeixen les regles d'aquell període. Si la falta de conformitat es manifesta en els dos anys següents al lliurament (en béns), es presumeix que ja hi era, llevat de prova en contra: el venedor és qui ha de demostrar el contrari. En béns de segona mà comprats a una empresa o professional, el termini es pot pactar més curt, però mai per sota d'un any.

Si hi ha una falta de conformitat, pots triar que ho reparin o que ho substitueixin (llevat que sigui impossible o desproporcionat), i són gratuïts, amb les despeses necessàries de transport, mà d'obra i materials incloses. També es pot demanar una rebaixa del preu o la resolució del contracte (tornar el producte i que et tornin els diners) en els supòsits legals: si reparar o substituir no és possible, si el venedor no ho fa en un termini raonable o torna a fallar, o si la falta és greu. No es pot resoldre per una falta d'escassa importància.

Diferent és la garantia comercial: una promesa voluntària i addicional que ofereix el venedor o el fabricant («cinc anys de garantia al motor»). S'afegeix a la legal, no la substitueix: una garantia comercial no et pot treure els drets de la legal. Cal llegir-ne les condicions.

Comprova la teva revisió de la resposta de la IA

Solució: La xifra de 2 anys no és general: 3 anys per a béns i 2 per a continguts digitals; dins d'aquests terminis respon el venedor; en segona mà es pot pactar menys, mai menys d'un any. No és veritat que «després no es pugui reclamar res» sense més.

Cas · La sola que es desenganxa

Cas fictici.

L'Hugo va comprar unes sabatilles per 84,00 € i al cap de 10 mesos se li desenganxa la sola. Vol saber si hi és a temps, qui ha de demostrar què i què pot demanar. Té el correu de confirmació de la compra.

DadaCàlculResultat
Preu pagatDada84,00 €
Garantia legal de béns3 anys × 12 mesos36 mesos
Mesos transcorregutsDada10 mesos
Mesos que queden de garantia36 − 1026 mesos
Mesos que queden de presumpció24 − 1014 mesos
  1. Comprova el termini: han passat 10 mesos, menys de 36. És dins la garantia legal, amb 26 mesos de marge orientatiu des del lliurament.
  2. Mira qui ho demostra: el defecte apareix abans dels 24 mesos, de manera que es presumeix que ja hi era. Queden 24 − 10 = 14 mesos de presumpció. El venedor hauria de demostrar que ha estat mal ús. Passats els dos anys, la presumpció legal general ja no s'aplica i pot caldre acreditar que la falta de conformitat ja existia en el lliurament.
  3. Decideix què demanar: primer, que les reparin o les canviïn per unes d'iguals, sense cost. Només si no poden o no ho fan en un termini raonable, demana la rebaixa del preu o la devolució dels 84,00 € (resolució del contracte).

Què significa: l'Hugo no s'ha de conformar amb «és el que hi ha» ni pagar la reparació. El límit: la presumpció només val si no és incompatible amb la naturalesa del producte o del defecte; si l'Hugo hagués fet servir les sabatilles per a una cosa que no és normal, el venedor podria defensar que el desgast és mal ús. I la garantia legal no cobreix el desgast normal. Per això convé reclamar aviat, per escrit i amb proves: el tiquet (o el càrrec bancari), fotos del defecte i el correu de confirmació.

Simulador

Cas · La sola de les sabatilles

Canvia els mesos que han passat des de la compra i mira quant et queda de garantia legal i de presumpció de defecte previ.

mesos
Mesos que queden de garantia legal26 mesos
Mesos que queden de presumpció14 mesos
Import que podries recuperar si es resol el contracte84,00 €

Cas de l'Hugo: sabatilles de 84,00 €, garantia legal de 36 mesos i presumpció durant els 24 primers. Amb 10 mesos, en queden 26 i 14.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

3. Distingeix garantia legal i garantia comercial: digues qui la dona, quant dura i si és obligatòria en cada cas.

Solució: Legal: la dona el venedor, 3 anys en béns, obligatòria. Comercial: la dona el venedor o el fabricant, dura el que prometi, voluntària i addicional.

4. Uns auriculars fallen als 8 mesos. Són en garantia legal? Quants mesos de presumpció queden? Què demanaries primer?

Solució: Sí, 8 mesos < 36. Queden 24 − 8 = 16 mesos de presumpció. Demanar reparació o substitució gratuïtes.

5. Amplia. Una botiga diu: «Això només té garantia de la casa de 6 mesos; la llei no compta». Explica per què no és correcte i què li diries.

Solució: Amplia. La garantia legal és obligatòria i dura 3 anys en béns; la de la casa s'afegeix i no la pot treure. Se li diu que s'aplica la legal.

5.3Comprar a distància: 14 dies per desistir

Llibre, pàgs. 77–79

Quan compres sense veure el producte, la llei et dona un marge per penedir-te, encara que el producte estigui bé. Una compra a distància és la que fas sense ser present amb el venedor: per internet, per telèfon o per correu (és el cas de la majoria de compres en línia). Com que no pots tocar ni provar el producte, tens un dret especial, perquè necessites temps per pensar-t'ho: desistir, és a dir, fer-te enrere de la compra sense donar cap explicació, encara que el producte estigui perfecte i només no t'hagi convençut. El termini és de 14 dies naturals (compten tots, també dissabtes i diumenges) des que reps el producte (en serveis, des que es fa el contracte). Atenció: no és el mateix que reclamar per un defecte, que és un altre dret: desistir és penedir-se d'una compra que està bé; reclamar és exigir alguna cosa perquè falla.

Els 14 dies es compten des que reps el producte, no des que el demanes: si arriba el 8 de gener, ho pots comunicar fins al 22 de gener inclòs. Cal comunicar-ho al venedor abans que s'acabi el termini, amb constància (un correu, un formulari) i guardant-ne el justificant. Des que ho comuniques corren dos terminis paral·lels: tens fins a 14 dies per tornar el producte, i el venedor t'ha de retornar tot el que vas pagar, inclòs l'enviament normal d'anada, en un màxim de 14 dies des de la teva comunicació, i pot esperar a rebre el producte o la prova de l'enviament.

Qui paga la devolució? Per regla general, tu: només assumeixes els costos directes de tornar el producte, tret que el venedor hagi acceptat pagar-los o no t'hagi informat que et tocava.

No tot es pot tornar. Hi ha excepcions: productes fets a mida o personalitzats, productes que es deterioren ràpidament, gravacions o programes precintats que has obert, serveis del tot executats, si hi vas consentir expressament abans, entre d'altres. I, per exemple, en una compra ordinària en botiga física no hi ha dret general de desistir: si la botiga ofereix una política de devolució, l'ha de respectar.

Figura 5.1. Els 14 dies per desistir: dos terminis paral·lels des de la comunicació (exemple amb lliurament el 8 de gener). Reps la comanda (8 de gener) → comuniques que desisteixes (fins al 22 de gener, 14 dies naturals); des de la comunicació, dos terminis paral·lels: fins a 14 dies per tornar el producte i fins a 14 dies per al reemborsament.
Figura 5.1. Els 14 dies per desistir: dos terminis paral·lels des de la comunicació (exemple amb lliurament el 8 de gener)

Classifica

Desistir, reclamar o cap dels dos?

Per a cada situació, digues quin dret s'aplica en general.

Uns auriculars comprats per internet que no t'han convençut, reps fa 9 dies.

Unes sabatilles amb la sola desenganxada al cap de 10 mesos.

Uns pantalons comprats en una botiga física que ja no t'agraden.

Una dessuadora amb el teu nom estampat, comprada en una web, que no t'agrada.

Una motxilla personalitzada comprada en una web que arriba defectuosa.

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

6. Compres unes sabatilles per internet i les reps el 8 de gener. Fins quin dia pots desistir? Si ho comuniques el 15 de gener, quants dies tens després per tornar-les?

Solució: Fins al 22 de gener (8 + 14). Si ho comunica el 15, té 14 dies més per tornar-les (fins al 29 de gener).

7. Digues en quin d'aquests casos pots desistir per llei i en quin no: a) uns pantalons comprats en una botiga; b) una dessuadora amb el teu nom estampat comprada en una web; c) uns auriculars comprats en una web.

Solució: a) no (botiga física); b) no (personalitzada); c) sí (a distància, producte estàndard).

8. Amplia. Compres una cosa per 59,90 € amb 4,90 € d'enviament estàndard i la tornes pagant 5,50 € tu. Quant et reemborsen? Quant has perdut de debò amb l'operació?

Solució: Amplia. Reemborsen 59,90 + 4,90 = 64,80 €; ha perdut els 5,50 € de la devolució.

5.4Per què costa el que costa

Llibre, pàgs. 79–81

A internet, el preu de l'etiqueta pot no ser el que pagues: s'hi sumen l'enviament i altres despeses. Per comparar de debò cal sumar-ho tot. El preu d'un producte no és un número caigut del cel. Inclou els costos de producció (materials, màquines), la mà d'obra de qui el fa, el transport i l'enviament, els impostos (com l'IVA, que ja ve inclòs en el preu que veus en una botiga) i, si pagues en una altra moneda, el tipus de canvi i, si escau, la comissió de conversió. I a sobre el venedor vol guanyar alguna cosa, perquè vendre és la seva feina. Quan compares dos preus, mira també què inclou cadascun i no només la xifra final. Per això un mateix model pot costar diferent en dos llocs sense que cap dels dos enganyi. A més, hi ha rebaixes de temporada. Tot el que pagues per sobre de l'etiqueta, des del transport fins a una devolució, forma part del que costa de debò.

A internet hi ha un altre factor: el preu pot ser diferent segons la web consultada, les condicions d'enviament i el lloc des d'on es compra. Algunes botigues canvien els preus diverses vegades al dia segons la demanda (preu dinàmic) i algunes webs poden personalitzar preus o promocions; no suposis que cada variació es deu a les galetes del navegador. El que sí que pots fer és comparar el preu final a diversos llocs i no decidir a l'acte.

El cost real d'una compra és tot el que pagues per ella: el preu, l'enviament i els impostos; si la tornes, descomptes el que et reemborsen i hi sumes el cost de tornar-la.

Cas · Les sabatilles de tres preus

Cas fictici.

L'Hugo vol unes sabatilles concretes. Les troba a tres webs fictícies i en una botiga física. La Lucía fa una taula per comparar el cost total i què passa si cal tornar-les (els costos de tornar són un supòsit didàctic).

OnPreu + enviamentTotal si te les quedesSi les tornes, perds
zapalia.example79,99 € + 4,95 €84,94 €5,95 €
corremas.example74,90 € + 9,90 €84,80 €6,95 €
pisadas.example84,00 € + 0,00 €84,00 €0,00 €
Botiga física86,00 €86,00 €Segons la política
  1. Suma preu i enviament a cada web: 79,99 + 4,95 = 84,94 €; 74,90 + 9,90 = 84,80 €; 84,00 + 0,00 = 84,00 €. Convé apuntar-ho en una taula, amb una columna per concepte, per no barrejar xifres.
  2. Compara: la web que semblava més barata, corremas.example (74,90 €), costa al final 84,80 €, només 0,14 € menys que zapalia.example. pisadas.example és la més barata en total: 84,00 €, 0,80 € menys que corremas.example. L'etiqueta de 74,90 € no deia que l'enviament eren 9,90 €: calia sumar-ho. Compara sempre el total, no el primer número que veus.
  3. Afegeix la devolució: si les sabatilles no van bé, a corremas.example perds 6,95 € i a zapalia.example, 5,95 €; a pisadas.example, 0,00 €. Mira sempre abans qui paga l'enviament de tornada. A la botiga no hi ha enviament i te les pots provar, però costa 86,00 €, 2,00 € més que pisadas.example; tornar-les depèn de la seva política.

Què significa: la diferència entre el preu que veu l'Hugo i el que paga arriba a gairebé 10 €. I la devolució importa: amb una talla dubtosa, l'enviament de tornada surt de la teva butxaca. Comparar amb calma evita l'ensurt. El límit: pisadas.example és la més barata en aquesta taula, però preus i enviaments canvien, i convé comprovar també qui ven i com contesta.

Figura 5.2. Cost total de les sabatilles a cada canal (botiga, tres webs i un exemple de fora de la UE). Cost total en euros: pisadas.example 84,00; zapalia.example 84,94; corremas.example 84,80; botiga física 86,00; web de fora de la UE (amb IVA d'importació) 116,52. Anotacions «si tornes, perds»: zapalia 5,95; corremas 6,95; pisadas «devolució gratuïta, diu la web»; botiga «devolució segons la seva política»; web de fora de la UE «sense aranzels ni gestió» (figura 5.2).
Figura 5.2. Cost total de les sabatilles a cada canal (botiga, tres webs i un exemple de fora de la UE)

I si el producte ve de fora de la UE? Amb un preu de 89 $ a 1,08 $ per euro (tipus d'exemple, sense comissions) són 82,41 €; amb 15 $ d'enviament (13,89 €), 96,30 €. Hi afegim, en aquest supòsit simplificat, un IVA del 21 % sobre 96,30 € (producte i transport): 96,30 × 0,21 = 20,22 €. Total: 116,52 €, 32,52 € més que a pisadas.example, sense aranzels ni despeses de duanes; en una compra real, comprova el tipus i la base. El que semblava una ganga no ho era: abans de comprar fora de la UE, suma sempre impostos i despeses.

Simulador

Cas · Les sabatilles de tres preus

Posa el preu, l'enviament i el cost de tornar d'una web i mira quant costa de debò. Compara-ho amb pisadas.example, que fa 84,00 € en total.

€
€
€
Total si te les quedes84,80 €
Diferència amb pisadas.example0,80 €
Què perds si les tornes6,95 €

Taula del cas: corremas.example (74,90 € + 9,90 €) fa 84,80 € i, si tornes, en perds 6,95 €; zapalia.example fa 84,94 € i 5,95 €; pisadas.example, 84,00 € i 0,00 €.

Calcula

Activitat 10 · Les ulleres de fora de la UE

Unes ulleres costen 60 $ amb 12 $ d'enviament. Amb 1,08 $ per euro i un 21 % d'IVA d'importació, quant costen en euros? Arrodoneix a dos decimals.

€

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

9. Un quadern costa 4,50 € en una web amb 3,90 € d'enviament i 5,20 € en una altra amb enviament gratuït. Calcula el cost total de cadascuna, digues quina és millor i per què, i quina altra dada miraries abans de comprar.

Solució: 4,50 + 3,90 = 8,40 €; 5,20 € amb enviament gratuït. És millor la segona (3,20 € menys).

10. Amplia. Una web de fora de la UE ofereix unes ulleres per 60 $ amb 12 $ d'enviament. Amb 1,08 $ per euro i un 21 % d'IVA d'importació, calcula el cost. Compensa davant d'unes ulleres de 79 € en una botiga d'aquí amb enviament gratuït?

Solució: Amplia. 60 / 1,08 = 55,56 €; 12 / 1,08 = 11,11 €; suma 66,67 €; × 1,21 = 80,67 €. No compensa davant dels 79 €, que són 1,67 € menys, i sense aranzels possibles.

5.5Reclamar

Llibre, pàgs. 81–82

Reclamar no és discutir. És seguir uns passos, amb calma i amb proves, perquè t'escoltin. Si un producte falla i el venedor no respon, un camí orientatiu, de menys a més, és aquest; no sempre cal esgotar totes les etapes. Primer, parla amb el venedor (en persona, per correu o pel formulari de la seva web): explica el problema, què demanes (reparar, canviar, tornar els diners) i aporta la prova de compra. Fes-ho per escrit, perquè en quedi constància, i fixa un termini per contestar. Un assumpte clar, com «Reclamació per falta de conformitat, comanda núm. …», ajuda que t'atenguin abans. Guarda una còpia del que envies i apunta la data i l'hora de cada contacte, per si més endavant ho has de demostrar. A Catalunya, l'empresa té fins a 30 dies per respondre la reclamació.

Segon, si no hi ha solució, fes servir el full de reclamació. És un formulari oficial que els empresaris han de tenir a disposició de qui el demani: el Codi de consum de Catalunya així ho exigeix. S'omple allà o se'n lliura una còpia al venedor i en queda una altra a qui consumeix. Tercer, adreça't a l'oficina de consum: a molts municipis hi ha una Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), i a tot Catalunya, l'Agència Catalana del Consum. Allà tramiten la reclamació i demanen la resposta del venedor; la tramitació de l'expedient sol durar entre 3 i 6 mesos. Quart, altres vies: la mediació busca un acord; l'arbitratge de consum és voluntari i gratuït i acaba amb un laude vinculant, si el venedor està adherit al sistema arbitral o accepta sotmetre-s'hi per a aquesta reclamació; i sempre queda la via judicial.

Convé cuidar el to: un escrit educat, amb fets i sense insults, es tramita millor. Guarda còpia del que enviïs i, si et contesten per telèfon, demana que t'ho confirmin per escrit. I si ets menor, demana ajuda als teus representants legals; tu pots ajudar a preparar les dades i les proves.

Figura 5.3. Els passos per reclamar, de menys a més. 1 Venedor; 2 Full de reclamació; 3 Oficina de consum; 4 Altres vies: Mediació, Arbitratge (laude, si hi ha conveni) i Jutjat. Peu: «Orientatiu: no sempre cal esgotar totes les etapes».
Figura 5.3. Els passos per reclamar, de menys a més

Cas · Reclamar la sola (continuació)

Cas fictici.

L'Hugo escriu al venedor. Un bon escrit és curt i té dades: qui ets, què vas comprar, quan (amb el núm. de comanda), què falla, què demanes i en quin termini. Exemple: «Vaig comprar el [data] unes sabatilles (comanda núm. …) per 84,00 €. Al cap de 10 mesos se'ls ha desenganxat la sola. Segons la garantia legal, demano que es reparin o se substitueixin sense cost (prefereixo [reparació/substitució]). Adjunto el correu de confirmació i una foto. Sol·licito resposta com abans millor; proposo un termini de 15 dies». S'envia per correu o per un altre mitjà que en deixi constància i se'n guarda còpia.

Ordena

Activitat 11 · Els passos d'una reclamació

Ordena els passos orientatius per reclamar, de menys a més.

  1. Parlar amb el venedor, per escrit i amb la prova de compra
  2. Omplir el full de reclamació
  3. Adreçar-se a l'oficina de consum
  4. Arbitratge de consum (voluntari i gratuït)

Activitats (pensa la teva resposta i obre-la per comprovar-la)

11. Ordena els passos d'una reclamació: arbitratge de consum, parlar amb el venedor, full de reclamació, oficina de consum. Explica per què es comença per parlar amb el venedor, per què convé deixar constància escrita de cada pas i què pot passar si el venedor no contesta.

Solució: Parlar amb el venedor, full de reclamació, oficina de consum, arbitratge. Es comença per parlar per resoldre-ho ràpid i deixar constància.

12. Amplia. Redacta una reclamació de quatre línies per a uns auriculars que deixen de funcionar als 5 mesos (compra de 39,90 € el 3 de setembre), amb dades fictícies, indicant què demanes i en quin termini.

Solució: Amplia. Resposta oberta; ha d'incloure data, import, defecte, petició (reparació o substitució gratuïta) i termini.

Abans de triar · Les sabatilles de tres preus

Llibre, pàgs. 83–84

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Dijous de gener, última hora del matí. La Lucía i la Martina seien a la mateixa taula, amb els colzes recolzats i el bolígraf a la mà. El Dani era dret amb el portàtil obert a la taula del davant, i l'Hugo, amb la dessuadora granat, apuntava xifres en un full. La Inés, des de la pissarra, no es perdia res.

—És que ahir valien setanta-nou —va dir l'Hugo, i va colpejar el full amb el bolígraf—. A Pisadas. Avui, vuitanta-quatre. Cinc euros de no res, així, perquè sí.

—És l'algoritme —va dir el Dani, assenyalant la pantalla—. Mira, mira. Es recorda que ja hi has entrat. Si esborres les galetes, torna a baixar. T'ho faig en un moment.

A l'aula, el Dani assenyala el portàtil; la Lucía i la Martina escriuen i l'Hugo anota en un full.
A l'aula, el Dani assenyala el portàtil; la Lucía i la Martina escriuen i l'Hugo anota en un full.

—I això com ho saps? —va preguntar la Lucía.

—Ho he llegit.

—Llavors és una hipòtesi —va dir la Lucía—: no ho sabem fins que ho provem. A veure, per parts. —Va obrir l'agenda i va dibuixar una taula amb quatre files—. No només el preu: el preu, l'enviament i la devolució. Ho apunto.

El Dani va anar llegint en veu alta. Zapalia, setanta-nou amb noranta-nou, més quatre amb noranta-cinc d'enviament. Corremas, setanta-quatre amb noranta, més nou amb noranta. Pisadas, vuitanta-quatre amb l'enviament inclòs. I la botiga del carrer, vuitanta-sis.

—A ull, la de setanta-quatre euros amb noranta —va dir l'Hugo—. Corremas. És la més barata, no?

—Espera —va dir la Lucía, i va sumar—. Amb l'enviament són vuitanta-quatre amb vuitanta. I zapalia, vuitanta-quatre noranta-quatre.

—O sigui que és el mateix —va dir l'Hugo, i va ratllar alguna cosa.

—Quasi. —La Martina va aixecar el cap—. I si no et van bé? Les meves sabatilles d'abril van trigar una setmana més del que deia la web, i les vaig haver de canviar de talla. Em va costar sis amb noranta-cinc tornar-les.

—Vas pagar tu la devolució? —va preguntar la Inés.

—Sí. Ho posava en lletra petita. Jo no ho havia llegit.

La Lucía va mirar la taula. Hi va afegir una columna.

—Corremas: si tornes, perds sis amb noranta-cinc. Zapalia, cinc amb noranta-cinc. Pisadas diu que la devolució és gratuïta.

—Doncs pisadas, que és la més barata de les tres —va dir l'Hugo, sense gaire convicció—. Però ahir valia menys.

—Ahir —va dir la Inés—. I demà?

Ningú no va contestar. A la pantalla, sota les sabatilles de pisadas, un cartell vermell deia: «Només en queden 2 a la teva talla».

—Mireu —va dir el Dani—. Si no les agafes ja, s'acaben.

—O és la mateixa frase de cada dia —va dir la Martina.

L'Hugo es va quedar mirant el cartell. Havia ajuntat noranta euros de la seva paga per a aquelles sabatilles; la seva mare les pagaria amb la targeta i ell li donaria els diners. Les podia comprar ja. Però alguna cosa li deia que la pressa era just el que el cartell volia.

—Qui les ven? —va preguntar la Lucía—. A l'avís legal ha de posar qui és i on és.

El Dani va buscar al peu de la pàgina, amb el ratolí, fins a trobar la lletra petita. Va llegir el nom d'una empresa, una adreça i un telèfon. La Lucía ho va copiar a l'agenda i va guardar una captura de les condicions.

—I diu com es torna —va dir—. Catorze dies. Gratis. —Va alçar la vista—. Posa això. No sé si és veritat. Però està escrit.

L'Hugo va respirar profundament.

—Pisadas. Si em van malament, les torno. —Es va fregar la cara amb la mà—. Fet.

—I si la web desapareix demà? —va preguntar la Martina.

—Per això he copiat el nom i l'adreça —va dir la Lucía—. Amb això, almenys, saps a qui reclamar.

El Dani va tancar el portàtil amb un cop sec. La seva teoria de les galetes no s'havia comprovat, però tampoc no s'havia desmentit, i a ell això li bastava.

—Segur? —va dir la Lucía, sense apartar la vista de la taula que acabava d'acabar.

—Segur no hi ha res —va dir l'Hugo—. Però ara sé què estic comprant.

La Inés va somriure sense que es notés gaire. Va deixar una targeta sobre la taula de l'Hugo. Només tenia una pregunta: «On posa que és gratis?».

Situació d'aprenentatge: Consumidor amb drets

Llibre, pàg. 85

Producte. Fitxa «Guia de reclamació» per a la «Guia de diners i consum per a 1r»: un quadre amb els quatre passos per reclamar, una llista de diferències entre desistir i reclamar i un model d'escrit de reclamació amb buits.

Activitats individuals

  • Analitza una de les tres compres: indica si és a un professional o a un particular, en botiga o a distància, i si hi ha defecte; assenyala si és de garantia, de desistiment o d'una altra cosa.
  • Calcula el termini que queda en cada cas amb les dates donades.
  • Redacta la reclamació de la compra triada amb dades fictícies.

Activitats en grup

  • Compareu com ha classificat cada persona les tres compres i acordeu una resposta per cas.
  • Prepareu el quadre dels quatre passos i el model d'escrit.
  • Intercanvieu el model amb un altre equip i comproveu que té totes les dades.

Dades. Les tres compres són fictícies i s'han fet a empreses o professionals: unes sabatilles amb la sola desenganxada al cap de 10 mesos, uns auriculars comprats per internet que es volen tornar als 9 dies i una motxilla personalitzada amb el nom, comprada en una web, que no agrada (no té desistiment ordinari, però, si arriba defectuosa, es pot reclamar). A Espanya, les regles generals de la garantia i del desistiment són al text refós de la llei de consumidors i usuaris; a Catalunya, també les recull el Codi de consum, i les reclamacions les atenen les oficines de consum i l'Agència Catalana del Consum.

Comprovació individual. Sense ajuda, rep una compra nova amb dates, digues si cal desistir o reclamar per defecte, calcula el termini i escriu en quatre línies què demanaries i a qui.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. El fa el motor.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Comprar en línia des de Catalunya

Llibre, pàg. 86

Comprar per internet ja és un costum. Segons l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l'Institut Nacional d'Estadística, el 2025 el 64,8 % de les persones de 16 a 74 anys de Catalunya havia comprat per internet en els tres últims mesos; al conjunt d'Espanya, el 59,6 %, 2,9 punts més que l'any anterior. És a dir, a Catalunya prop de dues de cada tres persones de 16 a 74 anys havien comprat en línia en aquest període, i la proporció continua creixent. Cada vegada que compres, normalment fas un contracte, encara que no signis cap paper.

Comprar en línia és còmode, però té riscos propis. No veus el producte abans de pagar, no parles amb una persona, el preu pot canviar segons la web o el moment, i tornar pot tenir un cost, tret que sigui gratuït o que el defecte estigui cobert per la garantia. Per això la llei dona a qui compra a distància el dret de desistir durant 14 dies naturals des que rep el producte, i la garantia legal protegeix durant tres anys davant dels defectes dels béns. Allò difícil gairebé mai és tenir el dret; és saber que es té i fer-lo servir a temps.

Si alguna cosa falla, a Catalunya el camí passa primer per l'empresa, que té fins a 30 dies per contestar, i després per l'oficina de consum del teu municipi. L'Agència Catalana del Consum explica que les reclamacions es resolen normalment entre 3 i 6 mesos des que s'obre l'expedient. Aquestes xifres no diuen quantes persones tenen raó ni quants problemes se solucionen, però sí que mostren que reclamar és una via normal i organitzada.

També compta el cost real. En les compres en línia, abans de pagar convé mirar el preu total: al de la primera pantalla poden afegir-s'hi l'enviament, les possibles despeses de devolució i, si ven un comerç de fora de la Unió Europea, els impostos d'importació. Un exemple: unes sabatilles a 74,90 € surten en realitat a 84,80 € quan se sumen 9,90 € d'enviament. Comparar amb una taula, com fa la Lucía a l'episodi, triga cinc minuts i evita decidir amb una xifra incompleta.

Per acabar, un límit: conèixer els drets no substitueix la prudència. Un venedor que no existeix no respon a cap garantia, i un frau no s'arregla amb un full de reclamació (unitat 6). Abans de comprar a algú nou, convé comprovar-ne la identitat; després, guardar les proves; i només aleshores, gaudir de la compra.

Font: INE, Encuesta sobre Equipamiento y Uso de TIC en los Hogares 2025 (consulta: 11/2026); Generalitat de Catalunya, Agència Catalana del Consum, «Com reclamar» (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 87

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. A l'episodi, què fa la Lucía per comparar les tres webs i la botiga? Cita el que hi afegeix la Martina i per què canvia l'elecció de l'Hugo. Per què la Inés li deixa la pregunta «On posa que és gratis?»? Què faries tu, pas a pas, abans de pagar?

Solució: La Lucía fa una taula amb preu, enviament i devolució; la Martina aporta la devolució a càrrec del comprador de les seves sabatilles d'abril. La Inés deixa la pregunta perquè l'Hugo no es quedi amb «posa que és gratis» sense comprovar on.

14. Amb les dades de l'episodi, calcula el cost total de corremas.example i de zapalia.example, i quant perd l'Hugo a cadascuna si ha de tornar les sabatilles. Quina és la diferència entre el total de pisadas.example i el de la botiga? Escriu les operacions i digues quina opció triaries si t'importés poder tornar sense cost.

Solució: corremas: 74,90 + 9,90 = 84,80 €, perd 6,95 €; zapalia: 79,99 + 4,95 = 84,94 €, perd 5,95 €. Botiga − pisadas = 86,00 − 84,00 = 2,00 €.

15. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Si et penedeixes d'una compra en una botiga del carrer, sempre tens 14 dies per tornar-la i que et tornin els diners». Quin error conté? Quin dret s'aplica en cada tipus de compra? Escriu una resposta corregida de dues frases.

Solució: En botiga física no hi ha dret general de desistiment per canvi d'opinió; el termini de 14 dies és per a compres a distància. En botiga, depèn de la política que anunciï la botiga.

16. Llegeix aquesta condició d'una web fictícia: «Devolució a càrrec del client en un termini màxim de 14 dies naturals des de la recepció. Les comandes personalitzades no admeten devolució». Què et diu sobre el termini, el cost i les excepcions? Quant et costaria tornar si l'enviament de tornada són 6,95 €? I si el producte personalitzat arriba defectuós? Escriu una pregunta que li faries a la web abans de comprar.

Solució: 14 dies naturals des de la recepció; el cost de tornar el paga el client (6,95 €); els personalitzats no admeten desistiment, però si arriben defectuosos es pot reclamar per falta de conformitat (garantia legal).

17. Una companya va comprar uns auriculars el 3 de febrer, els va rebre el mateix dia i vol tornar-los. Fins quin dia pot comunicar la seva decisió? I fins quin dia hauria de tornar el producte si ho comunica el 10 de febrer? Explica si es tracta de desistir o de reclamar. Si els hagués rebut el 3 de febrer però amb un defecte, quin dret faria servir i en què es diferencia?

Solució: Fins al 17 de febrer (3 + 14); és desistir (penediment, no defecte). Si ho comunica el 10 de febrer, torna com a màxim el 24 de febrer (10 + 14). Amb defecte seria reclamar per falta de conformitat (garantia legal), sense dependre del termini de 14 dies.

18. (cas amb dades) Tres webs fictícies venen la mateixa motxilla. Web A: 28,00 € més 3,95 € d'enviament, devolució gratuïta. Web B: 24,50 € més 5,95 € d'enviament, tornar costa 4,50 €. Web C: 22,00 € més 7,50 € d'enviament, tornar costa 6,00 €. La motxilla es compra per al curs vinent i la diferència de preu és petita. Pas 1: calcula el que pagues a cadascuna si te la quedes. Pas 2: calcula el que perds a cadascuna si desisteixes i la tornes (el venedor et reemborsa el preu i l'enviament inicial). Quina triaries si no estàs segur de quedar-te-la? I si n'estàs segur?

Solució: Pas 1. A: 28,00 + 3,95 = 31,95 €. B: 24,50 + 5,95 = 30,45 €. C: 22,00 + 7,50 = 29,50 €. Pas 2: només es perd el cost de tornar: A, 0 €; B, 4,50 €; C, 6,00 €. Si no n'està segur, A (sense risc de perdre diners) o B (4,50 € de risc) segons el que valori; si n'està segur, C (la més barata, 29,50 €). S'accepta una altra justificació coherent.

19. (transferència individual, sense ajuda) Un amic anirà a comprar unes sabatilles en una web que posa «només en queden 2». Escriu quatre línies amb tres coses que li diries que comprovi abans de pagar. Afegeix com pot guardar proves de la compra i què faria si el producte no arriba. Escriu també la pregunta que faries al venedor si alguna cosa no queda clara.

Solució: Resposta oberta: preu total amb enviament i devolució, qui ven (avís legal), si la urgència és real i com es reclama.

20. Escriu un paràgraf de quatre línies que expliqui per què el preu més baix de l'etiqueta no sempre és la compra més barata, amb un exemple amb números. Acaba amb una pregunta que et faries abans de pagar.

Solució: Resposta oberta; exemple: 74,90 € + 9,90 € d'enviament = 84,80 € davant de 84,00 € amb enviament gratuït.

Esquema i resum

Llibre, pàg. 88

Drets i deures de qui consumeix

  • Drets i obligacions
    • Drets bàsics i protecció especial dels adolescents
    • Pagar, usar bé, llegir
    • Subscripcions
    • Informació clara abans de comprar
    • Reparació de danys i vies eficaces per reclamar
  • Garantia
    • Legal: 3 anys (béns)
    • Reparar o substituir
    • Comercial: voluntària i addicional
    • Si no es pot: rebaixa o devolució dels diners
    • Defecte no és penediment
  • Desistir
    • 14 dies naturals a distància
    • Excepcions
    • Devolució: sol pagar-la qui compra
    • Termini des de la recepció
    • No és el mateix que reclamar
  • Cost real
    • Preu, enviament, impostos
    • Devolució i preus dinàmics
    • Compres fora de la UE
    • Comparar amb una taula: preu, enviament i devolució
    • Urgència artificial: «només en queden 2»
  • Reclamar
    • Venedor, full de reclamació, consum i altres vies
    • Escrit amb dades
    • Oficina de consum i Agència Catalana del Consum
    • Guardar proves
    • Mediació o arbitratge si escau

Resum

Quan compres, la persona consumidora té drets bàsics (informació, protecció de la salut i dels interessos, reparació de danys i vies eficaces per reclamar), i els adolescents tenen una protecció especial; també té l'obligació de pagar i complir el que s'ha pactat. La garantia legal fa respondre el venedor de les faltes de conformitat que es manifesten en tres anys des del lliurament d'un bé; es pot triar reparació o substitució (si no són impossibles ni desproporcionades) i, si escau, rebaixa o resolució. La garantia comercial és voluntària i s'afegeix a la legal. El desistiment permet fer-se enrere en una compra a distància en 14 dies naturals des de la recepció, amb excepcions, i la devolució sol pagar-la qui compra si se l'ha informat; no és el mateix que reclamar per un defecte. El cost real d'una compra suma preu, enviament, impostos i devolució, i el preu pot variar segons la web i el moment. Si alguna cosa falla, un camí orientatiu és parlar amb el venedor, fer servir el full de reclamació, anar a l'oficina de consum i, si escau, a la mediació, a l'arbitratge (si hi ha adhesió o acord) o a la via judicial. Una urgència artificial, com «només en queden 2», no ha de decidir per tu. Abans de pagar, convé guardar les proves de la compra: captures, correus i el justificant. I reclamar és un dret normal, no un conflicte personal.

Vés al test →