Situació de partida
Llibre, pàgs. 25–26

És octubre a 4t B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. Uns auriculars d'estudi fa una setmana que tallen el so i l'Iker es planteja llençar-los: uns de nous costen 39 €, però abans de decidir convé saber què falla i si hi ha garantia. Passa per la ferreteria del barri, on un veí lloga una eina en comptes de comprar-la. La Inés Varela no li diu què ha de fer: li pregunta com ho esbrinaria. L'Amparo, la ferretera, mira els auriculars i li dona un preu. L'Iker fa el compte i li surt una diferència que no esperava.
En aquesta unitat aprendràs a…
- Explicar la diferència entre economia lineal i economia circular, i per què el planeta posa límits a l'economia
- Anomenar les 7R i distingir reciclar, reutilitzar i reparar amb exemples del barri
- Decidir amb números si val la pena arreglar un objecte, llogar-lo o comprar-ne un de nou
- Reconèixer formes d'obsolescència i conèixer els teus drets bàsics de garantia i reparació
- Explicar què és l'economia feminista i per què el treball de cures també és economia
Per començar
- Pensa en alguna cosa que s'hagi espatllat aquest any. L'has arreglada, l'has llençada o l'has guardada? Per què?
- Qui fa a casa teva les feines que no es paguen (cuinar, netejar, cuidar algú)? Es veuen aquestes feines a les notícies econòmiques?
- Si arreglar una cosa costa gairebé el mateix que comprar-la nova, què fas? I si l'arranjament costa la desena part?
- Has fet servir alguna vegada alguna cosa prestada o llogada en lloc de comprar-la? Quins avantatges i problemes va tenir?
Mapa de la unitat

2.1De llençar a tancar el cercle
Llibre, pàgs. 27–28
Gairebé tot el que fem servir acaba en un contenidor. Pot acabar d'una altra manera, si hi pensem abans de fabricar-ho i abans de llençar-ho. En l'economia lineal els objectes segueixen una línia recta: s'extreuen matèries primeres, es fabrica, s'usa i es llença. Funciona mentre hi ha materials i lloc per als residus, però té impactes ambientals i cap de les dues coses és infinita. És com omplir una galleda sense buidar-la mai: tard o d'hora vessa. Per això cada cop més lleis i empreses busquen alternatives.
—L'economia circular intenta tancar aquesta línia. Vol que els objectes durin més, que es reparin, que es reutilitzin i que, al final, els materials tornin a la fabricació. Un residu deixa de ser un final i passa a ser el principi d'una altra cosa. No consisteix a reciclar molt: consisteix a gastar menys des del principi. Per entendre-ho cal seguir la vida d'un objecte, el seu cicle de vida: extreure els materials, fabricar, transportar, usar, reparar o reutilitzar i tractar l'objecte al final. Cada fase gasta energia, aigua i materials.
—Uns auriculars, per exemple, porten metalls, plàstic i cable que han viatjat i han gastat aigua i energia. En molts productes, com la roba o alguns aparells electrònics, la fabricació és el que més pesa; en altres, com alguns electrodomèstics d'ús intensiu, pesa més l'energia consumida en l'ús. Per això llençar un objecte que encara serveix i comprar-ne un d'igual té un cost que no surt a l'etiqueta del preu: una samarreta que es llença als dos mesos també llença l'aigua, l'energia i el transport que va costar fabricar-la.

—L'economia ecològica va més enllà: mira l'economia com una part dins de la biosfera. Les llars i les empreses agafen del planeta materials i energia, i hi tornen residus; però el planeta té límits, i el que s'extreu o s'hi aboca no es pot allargar sense fi. Per això aquesta mirada no només compta diners: també compta recursos, residus i impacte ambiental. La transició ecològica és el pas gradual cap a una economia que gasta menys recursos i contamina menys, amb energies renovables, transport de baixes emissions i més reparació. La fan les lleis, les empreses i les decisions petites, com arreglar en lloc de llençar.
Activitats
- Tria un objecte que facis servir cada dia (una motxilla, unes sabates, un mòbil). Escriu les cinc fases del seu cicle de vida i on creus que es gasta més.
- Amplia. Compara la vida de dues cadires: una es llença als dos anys i una altra s'arregla i dura deu. Explica quina gasta menys materials al llarg de deu anys i per què.

2.2Les 7R
Llibre, pàgs. 28–29
Reciclar és només una de les set maneres de no llençar. I no és la primera, sinó l'última. Les 7R són set accions que comencen per «re». Hi ha diverses versions; aquí fem servir la seqüència redissenyar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar, recuperar i reciclar, que no és un ordre legal. La idea és prioritzar l'opció que eviti més residus: redissenyar (pensar l'objecte perquè duri), reduir (comprar només el que cal), reutilitzar (tornar-lo a usar tal qual, potser una altra persona), reparar (arreglar el que falla), renovar (deixar-lo com nou, com tapissar de nou una cadira), recuperar (treure d'un objecte trencat les peces que encara valen) i reciclar (desfer-lo per fabricar-ne una altra cosa amb el material). Redissenyar i reduir prevenen el residu; reutilitzar, reparar i renovar n'allarguen la vida; recuperar i reciclar n'aprofiten peces o materials quan ja no hi ha una altra sortida. En un taller es veuen sobretot reparar, renovar i recuperar.
—Reciclar, reutilitzar i reparar es confonen molt. Si passes la teva motxilla a una cosina, la reutilitzes: l'objecte no canvia. Si canvies la cremallera trencada, la repares. Si ja no es pot reparar ni reutilitzar i es porta a la recollida tèxtil perquè se'n recuperi el material, la recicles: l'objecte desapareix i només en queda el material. Reciclar també gasta recursos i energia, i segons el material pot perdre qualitat.
—Per a qui va a comprar, el primer pas pràctic és reduir: el que no es compra no es llença. No vol dir no consumir, sinó comprar amb seny; una pregunta útil és «ho necessito o només ho vull?», que enllaça amb la unitat 4, dedicada al consum ètic. També es pot reduir compartint, llogant o comprant de segona mà. Abans de comprar, pregunta't: «Ho faré servir de debò? Quantes vegades?». Un bon exemple és una cuina: en un restaurant del barri, un aprenent va pesar durant una setmana el pa que sobrava. El que va descobrir és a l'informe d'aquesta unitat.

—Reparar també és una activitat econòmica local: un taller de reparació dona feina, una part del que paga qui hi porta l'objecte pot quedar al barri i cada objecte que torna a funcionar és un objecte que no s'ha de fabricar de nou. A l'institut, gairebé totes les R són a l'abast: reutilitzar un llibre, reduir folis, reparar la pota d'una cadira o reciclar al contenidor de la classe.
—Les 7R no són una llista de tasques que s'hagin de fer totes alhora. Són un menú ordenat. Davant d'un objecte trencat, la pregunta no és «el recull el contenidor?», sinó «hi ha una R que gasti menys que aquesta?». Gairebé sempre n'hi ha una, tot i que la de més amunt de la llista no és sempre la millor per a un objecte concret.
Activitats
- Classifica aquestes accions en una de les 7R: passar els llibres de text a un germà, portar unes sabates al sabater, dipositar una ampolla al contenidor de vidre, comprar una motxilla que duri més anys i tapissar una cadira.
- Explica amb un exemple teu la diferència entre reutilitzar, reparar i reciclar. Quina podria gastar menys recursos? Quines dades necessitaries?
- Amplia. Tria un objecte de l'institut (una taula, una pissarra, una pilota) i escriu què en faries amb cadascuna de les 7R. En quines no té sentit?
Classifica
Activitat 3 · Quina R és?
Classifica cada acció en la R que li correspon.
Passar els llibres de text a un germà
Portar unes sabates al sabater
Tapissar de nou una cadira
Dipositar una ampolla al contenidor de vidre

2.3Val la pena arreglar-ho?
Llibre, pàgs. 30–32
Per decidir no n'hi ha prou amb voler ser responsable. Cal mirar els diners, el temps i l'objecte. A vegades hi ha una tercera opció a més de comprar nou o arreglar: llogar o compartir. Llogar és pagar per usar una cosa durant un temps sense quedar-te-la. Compensa quan l'uses poc o quan guardar-ho seria un problema. Una ferreteria lloga una llimadora per 8 € al dia, amb 20 € de fiança: es lliuren 28 € i en tornar-la neta i sense danys se'n recuperen 20, de manera que un dia costa 8 €. Comprar-la costa 59 €. Si una cosa s'usa dues vegades l'any, com un trepant, sol compensar llogar-la o compartir-la amb veïns; compartir és també una forma d'economia col·laborativa, i alguns barris tenen un servei de préstec d'eines. Amb un ús per dia llogat, 59 / 8 = 7,4: a partir de 8 dies, en aquest supòsit, compensa comprar (8 × 8 = 64 €); amb menys, llogar. En Nacho la fa servir un dia: lloga i s'estalvia 51 €. Un taller que la fa servir cada setmana durant 40 setmanes pagaria 320 € llogant i 59 € comprant.
—El cost per ús és el preu dividit entre les vegades que s'usa: una eina de 59 € usada 8 vegades surt a 7,38 € per ús; usada 40 vegades, a 1,48 €. Un objecte barat que dura poc pot sortir més car per ús que un de car que dura molt. Abans de comprar, calcula quantes vegades l'usaràs de debò.
Cas · Val la pena arreglar-ho?
Cas fictici.
Tres objectes espatllats: una cadira d'oficina, uns auriculars i una torradora. De cadascun es coneix el preu d'arreglar-lo i el d'un de nou. Les dades són d'un supòsit.
| Objecte | Arreglar-lo | Nou | Arreglar / nou |
|---|---|---|---|
| Cadira d'oficina | 35,50 € | 89,00 € | 39,9 % |
| Auriculars | 3,50 € | 39,00 € | 9,0 % |
| Torradora | 18,00 € | 25,00 € | 72,0 % |
- Divideix el preu de l'arranjament entre el del nou i multiplica per 100. Cadira: 35,50 / 89,00 = 0,399, és a dir, 39,9 %. Auriculars: 3,50 / 39,00 = 0,090, 9,0 %. Torradora: 18,00 / 25,00 = 0,72, 72,0 %. Pas 2. Compara amb la meitat (50 %), una regla orientativa d'aquest exercici, no un llindar legal. La cadira i els auriculars hi queden per sota: la regla afavoreix arreglar-los. La torradora hi queda per sobre, però la decisió depèn de l'estat, la seguretat i l'impacte ambiental. Pas 3. Calcula la diferència de despesa entre comprar nou i arreglar. Cadira: 89,00 − 35,50 = 53,50 €. Auriculars: 39,00 − 3,50 = 35,50 €. Torradora: 25,00 − 18,00 = 7,00 €. Resultat: la cadira (39,9 %) i els auriculars (9,0 %) queden per sota de la meitat i mereixen estudiar l'arranjament; la torradora (72,0 %) hi queda per sobre. Què significa: la regla ordena els diners, però no ho compta tot. Una torradora arreglada és un objecte que no es llença. El límit és que la regla no mesura el valor ambiental, l'estima ni el temps que costa anar al taller.

—A més dels diners, compten el temps (anar al taller i esperar), la seguretat (una reparació mal feta pot ser perillosa, sobretot en aparells elèctrics) i la garantia: si l'avaria és una falta de conformitat coberta per la garantia legal, el venedor ha de reparar o substituir sense cost; per a béns nous, el termini general és de tres anys des del lliurament.
Aquesta frase diu què han de fomentar les administracions públiques; no obliga una persona a reparar, però marca la direcció: per exemple, un ajuntament pot demanar criteris de durabilitat en les seves compres.
—A Europa s'ha fet un pas més. El 2024 es va aprovar la Directiva (UE) 2024/1799, sobre el dret a la reparació: quan una persona consumidora ho demani, el fabricant haurà de reparar certs productes, els que ja tenen regles de reparabilitat a la normativa europea, tret que sigui impossible. Cada país l'havia d'incorporar a la seva llei abans del 31 de juliol de 2026. Convé comprovar quines disposicions espanyoles l'han incorporada. En tot cas, comprova primer si l'avaria està coberta per la garantia legal.
Activitats
- Una llimadora es lloga a 8 € al dia i es compra per 59 €. El teu equip la farà servir tres dissabtes. Llogar o comprar? Calcula els dos costos i escriu què més tindries en compte.
- Una bicicleta nova costa 150 € i arreglar un punxament i els frens, 12 €. Calcula el percentatge i decideix amb la regla de la meitat. Després fes el mateix amb unes sabates de 45 € que costen 15 € d'arreglar.
- Amplia. Una liquadora nova costa 40 € i arreglar-la, 30 €. Calcula el percentatge. La regla diu que no s'arregla. Escriu dues raons per arreglar-la igualment i una per no fer-ho.
Simulador
Cas · Val la pena arreglar-ho?
Escriu el preu d'arreglar un objecte i el d'un de nou i mira quin percentatge representa. Amb la cadira d'oficina: 35,50 € i 89,00 €, un 39,9 %.
Font: cas fictici del guió (apartat 2.3). La regla de la meitat (50 %) és orientativa: no compta el valor ambiental, la seguretat ni el temps.
Simulador
Cas · Llogar o comprar la llimadora
Canvia els dies d'ús i mira què surt millor. Amb 3 dissabtes, llogar costa 24 € i comprar, 59 €.
Font: cas fictici del guió (apartat 2.3). Hi ha una fiança de 20 € que es recupera en tornar-la neta i sense danys. Amb un sol dia, en Nacho s'estalvia 51 € (59 − 8).

2.4Obsolescència programada
Llibre, pàgs. 32–33
A vegades un aparell s'espatlla aviat sense que ningú l'hagi tractat malament. Pot ser que estigués pensat així. L'obsolescència programada consisteix a reduir deliberadament la vida útil d'un producte. Es distingeix l'obsolescència tècnica (falla abans d'hora per com està fet: una bateria enganxada que no es pot canviar), funcional (perd utilitat per manca de compatibilitat o d'actualitzacions) i psicològica (funciona bé, però et sembla vell perquè n'ha sortit un de més nou). No totes són programades: una avaria o una moda no demostren per si soles la decisió del fabricant: la diferència és la intenció, que gairebé mai es pot provar.
—L'obsolescència psicològica mereix una reflexió. La publicitat diu que el que és nou és millor, encara que el vell continuï funcionant. Per defensar-te, pregunta què fa el nou que no faci el teu: si la resposta és «res», probablement és moda i no millora. És la més difícil de provar, perquè ningú t'obliga: ets tu qui decideix canviar.
—Hi ha senyals: no es troben recanvis o costen quasi com un aparell nou; per obrir-lo cal una eina que ningú ven; el fabricant no diu quant ha de durar; o apareixen fallades semblants en moltes unitats del mateix model.
—Què pots exigir? Si un producte no és conforme amb el contracte, la llei et dona dret a triar entre reparació o substitució, tret que una de les dues sigui impossible o desproporcionada, i seran gratuïtes. Per a béns nous comprats a professionals, el termini general és de tres anys des del lliurament; en béns de segona mà venuts per professionals es pot pactar un termini menor, mai inferior a un any. Guarda sempre el tiquet o la factura: sense justificant és molt més difícil reclamar.
Activitats
- Escriu un exemple d'obsolescència tècnica, un de funcional i un de psicològica que coneguis. Per a cadascun, digues quin senyal et va fer sospitar.
- Una bateria de recanvi costa 25 € i el mòbil usat val 80 €. Calcula quin percentatge del valor representa. Val la pena? Què més preguntaries?
Vertader o fals
Vertader o fals? Obsolescència i garantia
L'obsolescència psicològica és quan l'aparell falla abans d'hora per com està fet.
Per a béns nous el termini general de la garantia legal és de tres anys.
Una avaria o una moda demostren per si soles que el fabricant ho ha programat.
Davant d'una falta de conformitat pots triar entre reparació o substitució gratuïtes.
Sense tiquet o factura és més difícil reclamar.

2.5Economia feminista i cures
Llibre, pàgs. 33–34
Una part molt gran del treball que fa funcionar la societat no surt a cap factura ni a cap nòmina. L'economia feminista és una manera de mirar l'economia que analitza com es reparteixen treball, cures, recursos i poder, i fa visibles qui la fa funcionar sense cobrar. Cuinar, netejar, acompanyar infants o cuidar una persona gran o malalta forma part del treball de cures o treball reproductiu (algunes cures també es paguen): reprodueix, dia a dia, la vida de les persones que després van a treballar o a estudiar. Gairebé sempre es fa a casa, sense contracte ni sou, i és essencial; si una persona deixa la feina per cuidar, perd ingressos i cotitzacions per a la jubilació, i aquest cost no el compta ningú; si ningú ho fes, l'economia que sí que es paga es pararia.
—L'economia de mercat compta el que es compra i es ven. L'economia feminista pregunta què hi queda fora: qui fa el treball de cures, quant de temps hi dedica, qui en gaudeix i qui el paga. Històricament, la major part l'han assumit les dones, i això condiciona el seu temps per estudiar, treballar fora de casa o descansar. Per això reivindica repartir les cures entre totes les persones i entre la llar, la comunitat i els serveis públics, i que es reconeguin com a part de la igualtat.
Cas · Les hores que no es paguen
Cas fictici.
En una llar fictícia es dediquen cada setmana 30 hores a tasques de cures. Una persona (A) en fa 18, una altra (B) 8 i una tercera (C) 4. Per posar-hi un valor, suposem que una hora val 12 € (és un supòsit, no un preu oficial).
| Tasca | Hores a la setmana |
|---|---|
| Cuinar | 7 |
| Netejar | 5 |
| Compres | 3 |
| Cura d'una persona gran | 10 |
| Acompanyar infants | 5 |
| Total | 30 |
- Suma les hores: 7 + 5 + 3 + 10 + 5 = 30. Pas 2. Calcula quina part fa cadascú: A, 18 / 30 = 60,0 %; B, 8 / 30 = 26,7 %; C, 4 / 30 = 13,3 %. Pas 3. Posa un valor al total: 30 × 12 = 360 € a la setmana. Amb quatre setmanes (un mes simplificat), 360 × 4 = 1.440 €. Resultat: 30 hores a la setmana, 360 € de valor suposat; una persona en fa el 60,0 %. Què significa: el treball de cures té un valor real que no apareix en cap compte, i sovint recau sobre una sola persona. El límit és que el preu de 12 € és un supòsit i que una cura no es redueix a diners: també és afecte.

—Moltes persones, sobretot dones, fan dues jornades: la feina pagada i la de cures. L'economia feminista proposa repartir-les millor entre homes i dones, i també que els serveis públics hi col·laborin (escoles bressol, atenció a persones dependents).
—No és un problema només de les cases. Quan una ferretera arregla un cable, el preu inclou el seu temps; però les hores que dedica a cuidar la seva mare no consten ni al preu ni a cap nòmina. Les economies plurals (ecològica, circular, feminista) coincideixen en una idea: la vida i el planeta van per davant del diner.
Activitats
- Escriu les cures que es fan a casa teva en una setmana (sense dades personals de ningú, pots inventar-te una llar) i calcula el total d'hores i el percentatge de cada persona. Quina tasca te'n sembla més invisible i per què?
- Amplia. Amb el supòsit de 12 € l'hora, calcula quant val el treball de cures de la llar del cas en un any (52 setmanes). Escriu dos arguments a favor de comptar-lo i una limitació de fer-ho.
Simulador
Cas · Les hores que no es paguen
Canvia les hores de cada persona i el valor suposat de l'hora i mira el repartiment. Amb les dades del cas, 30 hores i 360 € a la setmana.
Font: cas fictici del guió (apartat 2.5). El preu de 12 € l'hora és un supòsit i una cura no es redueix a diners: també és afecte.
Abans de triar · Un cable de tres cinquanta
Llibre, pàgs. 35–36
Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.
Era un dijous d'octubre i la Ferreteria Lozano feia olor de fusta, d'oli i de goma nova. L'Iker va entrar per la porta ampla, sense escaló, amb la motxilla penjada del respatller de la cadira de rodes i els auriculars d'estudi a la falda. Feia una setmana que sentia la música per l'altaveu del mòbil, i sonava a llauna. La Inés Varela, que l'havia acompanyat fins a la plaça per a una altra gestió, es va quedar a la porta.
Darrere del taulell, l'Amparo Lozano, amb la bata blava, tenia obert un maletí turquesa. Dins hi havia una llimadora orbital i el seu carregador, cadascun al seu forat d'escuma. A l'altra banda, en Nacho Vidal, amb la motxilla beix a l'espatlla, signava amb un bolígraf el full d'una carpeta.

—Són vuit euros al dia —deia l'Amparo—, i vint de fiança, que et torno quan la portis neta.
—Només la necessito dissabte —va dir en Nacho—. És una calaixera de la meva àvia. Si la compro, són cinquanta-nou euros, i després es queda en un armari per sempre.
—Doncs llogar —va dir l'Amparo—. Si la fessis servir cada setmana, comprar sortiria millor. Un sol dia, no.
Al voltant, la botiga continuava la seva vida. En un tauler penjaven martells, alicates, un serrot i un nivell, cadascun dins de la seva silueta dibuixada. Als prestatges, pots de cargols ordenats per mida. A un banc del fons, un aparell desmuntat esperava que algú tornés a buscar-lo. L'Iker va pensar que gairebé tot allà dins estava pensat per tornar-se a usar.
Va esperar vora la porta. Va treure el mòbil i va buscar uns auriculars com els seus: trenta-nou euros, enviament gratis, arriben dimarts. Els va mirar una estona. Després va mirar els seus, amb el cable pelat vora l'orella dreta, el que tallava el so cada cop que girava el cap.
En Nacho va tancar el full, va deixar vint-i-vuit euros sobre el taulell, vuit del lloguer i vint de fiança, i va sortir amb el maletí turquesa sota el braç. L'Amparo va guardar els vint en un sobre, es va eixugar les mans a la bata i es va inclinar per sobre del taulell.
—A veure què portes tu.
L'Iker li va allargar els auriculars. Ella els va connectar a un mòbil vell que guardava al taulell i va posar una cançó. Va estirar el cable entre els dits, el va prémer per un punt, un altre, un altre. El so, que es tallava, va tornar un moment a l'orella de l'Amparo, que va somriure amb els ulls.
—És el cable —va dir—. L'aparell està bé. És una peça de no res. Canvio el cable, tres euros cinquanta amb la peça i la feina, i te'ls tinc en deu minuts.
—Només el cable?
—Només el cable. El que costa és que algú perdi una estona a obrir-los. Quan ho saps, és una estona curta. —Va mirar el rellotge de paret—. I avui tanco a dos quarts de sis, que he de portar la mare a la rehabilitació. Aquesta feina també és meva, i no la cobro enlloc.
La Inés va fer un pas dins de la botiga, sense avançar-se a la resposta de ningú.
—I la garantia? —va preguntar—. Quan els vas comprar?
—Fa més de tres anys —va dir l'Iker.
—Llavors ja no hi és —va dir l'Amparo—. T'ho apunto.
Va agafar un tornavís petit i el va posar sobre el taulell. L'Iker va fer el compte sense adonar-se que el feia: trenta-nou, menys tres cinquanta. Trenta-cinc cinquanta de diferència. I tres cinquanta era només el nou per cent de trenta-nou. L'estalvi sí que no era petit.
—Quant et dec per mirar-los? —va preguntar.
—Res. Mirar és gratis. El que costa és el cable.
El mòbil li va vibrar a la butxaca. Era la Salma, al xat del grup. Havia vist la foto dels auriculars que ell havia enviat al matí: «I per què no els fan perquè s'arreglin?».
L'Iker va llegir el missatge dues vegades. L'Amparo havia començat a obrir la carcassa amb una paciència de rellotger. La Inés mirava l'Iker, no el missatge. Ell no va contestar. Va deixar el mòbil cap per avall sobre el taulell, al costat del tornavís, i es va quedar mirant com el cable pelat sortia de la carcassa.
Situació d'aprenentatge: Arreglar, llogar o comprar
Llibre, pàg. 37
Activitats individuals
- Tria un objecte espatllat del teu entorn i apunta què li passa i quina R es podria aplicar.
- Esbrina o estima què costaria arreglar-lo i què costaria un de nou, i calcula el percentatge.
- Escriu què tindries en compte, a més dels diners, per decidir.
Activitats en grup
- Reuniu tres objectes (reals o inventats) i ompliu una fitxa per objecte.
- Apliqueu la regla de la meitat i discutiu les excepcions.
- Sumeu el pes dels objectes realment reparats i expliqueu com el mesuraríeu.
Dades. Per a qui prefereixi no investigar, tres objectes d'exemple: cadira d'oficina (arranjament 35,50 €, nova 89,00 €), auriculars (3,50 € i 39,00 €) i torradora (18,00 € i 25,00 €). Pes mitjà suposat de cada objecte: 1,5 kg (dada fictícia, igual per a tots). Comprovació individual. Sense ajuda, calcula el percentatge que suposa arreglar una làmpada (7,50 €) davant d'una de nova (18,00 €), decideix amb la regla de la meitat i escriu una raó que podria canviar la teva decisió.

Informe: El pa que sobra
Llibre, pàg. 38
Un restaurant del barri tira al cubell cada dia pa que no s'ha servit. En Ramon, el cuiner, va voler saber quant. Un aprenent de cuina el va pesar durant sis dies. El que segueix explica quines xifres van sortir i què se'n pot fer, sense donar per fet que valguin per a tot l'any.
—Aquestes van ser les pesades: 1,8; 2,1; 1,6; 2,4; 1,9 i 2,2 quilos. En sis dies són 12,0 quilos. La mitjana és de 2,0 quilos al dia. Si el restaurant obre sis dies a la setmana, aquests 12,0 quilos són 21,60 € de pa sobrant a la setmana, a 1,80 € el quilo (un cost suposat). Són diners que ja es van gastar en farina, aigua i forn. Les dades d'aquest cas són fictícies.
—En Ramon es va proposar un objectiu: llençar un 30 % menys. Un 30 % de 12,0 quilos són 3,6 quilos. Si això permet comprar o elaborar 3,6 quilos menys de pa, l'estalvi potencial seria de 6,48 € a la setmana i 259,20 € en 40 setmanes.
—Com s'aconsegueix? No hi ha una sola manera. Es pot preparar menys pa a la tarda i repetir si cal. Es pot guardar el del dia anterior per a torrades. Els excedents aptes per al consum es poden donar complint les normes d'higiene i seguretat alimentària. En aquest cas, el primer pas pràctic és reduir: es comença per no produir el que sobrarà.
—Aquest cas és petit, però passa en gran. Segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 2024 es van malbaratar a Espanya 1.125 milions de quilos d'aliments, un 4,4 % menys que l'any anterior. La llei espanyola de residus (Llei 7/2022, art. 18.1 g) fixa per al 2030, respecte del 2020, una reducció del 50 % dels residus alimentaris per persona en la venda al detall i el consum. La Llei 1/2025 en reforça la prevenció. Una meta no és un fet: cal mirar cada any les dades per saber si s'avança.
—Hi ha un límit en el que compta el restaurant. Sis dies no són un any: el cap de setmana pot ser diferent, i a l'estiu sobra una altra quantitat. I hi ha un cost que no surt en cap pesada: el temps de qui ho recull, ho pesa i ho apunta, que també és treball.
Font: MAPA, nota de prensa «El desperdicio alimentario en España se ha reducido el 4,4 % en 2024, hasta los 1.125 millones de kilos» (consulta: 11/2026); Ley 7/2022, art. 18.1 g) (BOE, consulta: 11/2026).
Activitats
Llibre, pàg. 39
8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.
Activitats
13. (comprensió) L'Iker pensa a llençar els auriculars i comprar-ne uns altres. L'Amparo diu que és només el cable. Explica quina informació li faltava a l'Iker i com ho aconsegueix. Quines dues preguntes faria abans de decidir?
Solució: Li faltava saber què falla i quant costa arreglar-ho; ho aconsegueix preguntant a qui s'hi dedica. Preguntes: què falla? quant costa?
14. (aplicació) Amb el càlcul de l'Iker (39,00 € menys 3,50 €), escriu quant s'estalvia arreglant i quin percentatge del preu nou costa l'arranjament. Quina R aplica l'Amparo? Amb la regla de la meitat, què decidiries i què més comprovaries (garantia, seguretat, vida útil)?
Solució: 39,00 − 3,50 = 35,50 €; 3,50 / 39,00 = 9,0 %. R aplicada: reparar. Per sota del 50 %: arreglar; comprovar garantia, seguretat i vida útil.
15. (càlcul) En Nacho lloga la llimadora un dia per 8,00 € i deixa 20,00 € de fiança. Calcula quant desemborsa en recollir-la, quant recupera en tornar-la i quin és el cost final. Amb un ús per cada dia de lloguer, a partir de quin dia li sortiria millor comprar-la?
Solució: Desemborsa 28,00 €; recupera 20,00 €; cost final 8,00 €. A partir del dia 8 (59 / 8 = 7,4).
16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «Reciclar és el millor que es pot fer amb un objecte trencat, sempre, perquè no gasta energia». Què corregiries i on ho comprovaries?
Solució: Fals: reciclar també gasta energia i recursos i no és la primera R; reduir, reutilitzar i reparar van abans. Es comprova a una font fiable.
17. (documents) Llegeix aquest cartell simulat d'una botiga: «Aspiradora Brisa. Garantia: 2 anys. Recanvis: no disponibles. Reparació: consulti el preu. Última unitat disponible: 90 €». Escriu quatre preguntes que faries abans de comprar-la, quins senyals d'obsolescència hi veus i si la garantia anunciada respecta la legal.
Solució: Preguntes obertes. Senyals: recanvis no disponibles, reparació sense preu, «última unitat», garantia de 2 anys (la legal en béns nous és de 3).
18. (dades) La taula recull les pesades del restaurant (dies 1 a 6: 1,8; 2,1; 1,6; 2,4; 1,9; 2,2 kg). Calcula la mitjana diària, la diferència entre el dia amb més pa sobrant i el dia amb menys, i el cost del pa sobrant dels sis dies a 1,80 € el quilo.
Solució: Mitjana: 12,0 / 6 = 2,0 kg; diferència 2,4 − 1,6 = 0,8 kg; cost 12,0 × 1,80 = 21,60 €.
19. (projecte) Tria un objecte que podria arribar a la fitxa E2. Omple'n la fitxa: avaria, R aplicada, cost d'arreglar, cost d'un de nou, percentatge i decisió.
Solució: Oberta. S'avalua avaria, R, costos, percentatge i decisió.
20. (transferència individual, sense ajuda) Pensa en alguna cosa que algú del teu entorn va llençar fa poc, sense donar dades de ningú. Proposa una de les 7R que s'hauria pogut aplicar, calcula amb números inventats (assenyala'ls com a tals) si compensava i escriu una raó que no sigui només de diners i una limitació del teu càlcul.
Solució: Oberta. S'avaluen dades assenyalades com a inventades, una R adequada, una raó que no és només de diners i una limitació.
Esquema i resum
Llibre, pàg. 40
Economies plurals: cures, feminisme i ecologia
- Economia lineal i circular
- Extreure, fabricar, usar, llençar
- Cicle de vida
- Economia ecològica: límits del planeta
- Transició ecològica
- Les 7R
- Redissenyar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar, recuperar i reciclar
- Reciclar, reutilitzar i reparar no són el mateix
- Reduir primer
- Val la pena arreglar-ho?
- Llogar o comprar: punt d'equilibri
- Regla orientativa de la meitat
- Cost per ús i cost enfonsat
- Obsolescència programada
- Tècnica, funcional i psicològica
- Senyals i drets de garantia
- Economia feminista i cures
- Treball reproductiu i de cures
- Qui fa les cures i quant de temps
- La vida per davant del diner
Resum
L'economia lineal extreu, fabrica, usa i llença; l'economia circular intenta tancar el cercle allargant la vida dels objectes. L'economia ecològica recorda que l'economia és part de la biosfera i que el planeta té límits. Les 7R (redissenyar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar, recuperar i reciclar) són una seqüència d'aquest llibre, no un ordre legal: en comprar, el primer pas pràctic és reduir i l'última sortida és reciclar. Reutilitzar (usar sense canviar), reparar (arreglar el que falla) i reciclar (desfer per fabricar de nou) no són el mateix. Per decidir si arreglar, es compara el cost de l'arranjament amb el de l'objecte nou: si és menys de la meitat, mereix estudiar-se, tot i que la regla orientativa no compta el valor ambiental, la seguretat ni el temps. Llogar compensa quan s'usa poc: la llimadora, a 8 € al dia davant de 59 €, comença a costar més llogada que comprada a partir de 8 dies (en aquest supòsit). El cost enfonsat és diners ja gastats que no han de pesar en la decisió. L'obsolescència pot ser tècnica, funcional o psicològica, i només és programada si hi ha intenció; davant d'una falta de conformitat la garantia legal permet demanar reparació o substitució gratuïtes. L'economia feminista fa visible el treball de cures, que gairebé sempre es fa sense cobrar i sosté tota l'economia: repartir-lo millor és part de la igualtat. Amb una fitxa es decideix i es compten els quilos que no es llencen.