Salta al contingut

Economia Bàsica · 4t d'ESO · Tercer trimestre

Unitat 12 · Impostos, pressupost públic i frau fiscal

Explicació interactiva · Llibre de l'alumnat, pàgs. 185–200

Situació de partida

Llibre, pàgs. 185–186

Un edifici públic, un centre esportiu i cultural, amb una escalinata, una rampa i un autobús; gent que hi entra.

És l'últim dimarts de juny a 4t B de l'Institut Ribera Nord de Valldelana. La Inés Varela projecta una làmina del llibre a la pissarra digital i demana «les fletxes que falten». La Martina ha tornat de la papereria amb un tiquet de 18,15 € i una pregunta que no la deixa en pau: on va l'IVA? La Lucía ho apunta tot, l'Hugo calcula a ull i la Salma vol saber d'on surt cada dada. Demà s'entrega la guia que han fet per a 1r.

En aquesta unitat aprendràs a…

  • Distingir un impost, una taxa i una cotització, i calcular l'IVA d'un tiquet i el preu sense IVA a partir del total
  • Llegir una nòmina i explicar què és el sou brut, el sou net, la retenció de l'IRPF i la cotització a la Seguretat Social
  • Explicar què és un pressupost públic i distingir ingressos, despeses, dèficit i deute
  • Explicar per què el frau fiscal perjudica tothom i distingir-lo d'una decisió legal sobre impostos
  • Valorar la transparència i la rendició de comptes com a eines per saber on van els diners comuns
  • Tancar la «Guia de diners i consum per a 1r» amb la fitxa de l'IVA i del que paguem entre tots

Per començar

  1. Compres un entrepà al bar. Pagues alguna cosa més que el preu del menjar i del pa? On ho miraries?
  2. Anomena tres coses que fas servir cada setmana i que no pagues quan les uses (per exemple, el carrer o l'institut). Qui creus que les paga?
  3. Si un ajuntament gasta més del que ingressa, què creus que li passa al cap d'uns anys?
  4. Algú no demana mai el tiquet i cobra sense declarar. Perjudica algú? Qui?

Mapa de la unitat

12.1Impostos, taxes i cotitzacions

Llibre, pàgs. 187–189

Paguem moltes coses sense adonar-nos-en. Per saber on va el diner, primer cal saber com es diu cada pagament. Cada cop que compres alguna cosa, cobres un sou o fas servir un servei, hi ha un pagament que no sempre es veu. Gairebé tots serveixen per al mateix: sostenir el que fem servir entre tots. Els tributs (impostos, taxes i contribucions especials) són els pagaments que exigeix una administració. Convé no barrejar impost, taxa i cotització, que no és un tribut.

—Un impost es paga sense rebre res de concret a canvi. El paga qui compra, qui cobra o qui té alguna cosa. Exemples: l'IVA, l'IRPF i l'impost de béns immobles. L'IVA és l'impost sobre el valor afegit: se suma al preu de gairebé tot el que compres. L'IRPF és l'impost sobre la renda: a la nòmina se'n retén una part a compte.

—«Sense contraprestació» vol dir que no pagues per una cosa que rebs tu sol: el diner va a un fons comú.

—Una taxa es paga per un servei o una activitat de l'administració que et beneficia de manera particular, o per l'ús especial d'un bé públic: per exemple, la recollida d'escombraries d'un negoci o una llicència per obrir un local. Aquí sí que hi ha alguna cosa a canvi. Una cotització és el pagament a la Seguretat Social que es fa per treballar: el paguen la persona treballadora i l'empresa, i finança la Seguretat Social; les prestacions (pensió, baixa, atur) depenen dels requisits de cadascuna.

—Veiem l'IVA de prop, perquè és a gairebé tots els tiquets. Hi ha un tipus general del 21 % i un de reduït del 10 % per a serveis com l'hostaleria. El tipus és el percentatge que s'aplica; la base és el preu sense IVA. Si el preu ja inclou l'IVA, dividim entre 1,21 (o entre 1,10) per trobar la base. A la botiga s'anomena «IVA inclòs».

—La llei de l'IVA (Ley 37/1992, art. 90 i 91) fixa tres tipus: el general, del 21 %; el reduït, del 10 %, per a l'hostaleria i per a determinats aliments i serveis, i el superreduït, del 4 %, per a productes bàsics com el pa comú, la llet, els ous, la fruita, la verdura i els llibres.

—Qui el paga és la persona que compra com a consumidor final. Qui l'ingressa a Hisenda és el negoci: el repercuteix al preu i declara a Hisenda l'IVA meritat, del qual pot deduir l'IVA suportat deduïble. Per això el tiquet o la factura és la prova que aquest circuit s'ha fet bé. Demanar el tiquet facilita comprovar la compra.

Cas · El tiquet de la papereria

Cas fictici.

La Martina compra material per imprimir la guia i guarda el tiquet. Aquestes són les dades.

ConcepteCàlculImport
Carpetes3 × 1,50 €4,50 €
Grapadores2 × 3,00 €6,00 €
Cola1 × 4,50 €4,50 €
Base (sense IVA)4,50 + 6,00 + 4,5015,00 €
IVA del 21 %15,00 × 0,213,15 €
Total del tiquet15,00 + 3,1518,15 €
  1. Suma les línies per tenir la base: 4,50 + 6,00 + 4,50 = 15,00 €. Pas 2. Calcula l'IVA: 15,00 × 0,21 = 3,15 €. Total: 15,00 + 3,15 = 18,15 €. Pas 3. Comprova la volta enrere: a partir del total, divideix entre 1,21: 18,15 ÷ 1,21 = 15,00 €. L'IVA es calcula sobre la base, no sobre el total. Resultat: base 15,00 €, IVA 3,15 € i total 18,15 €. Què significa: de cada 18,15 € que paga qui compra, 3,15 € (el 17,4 %) no es queden a la botiga: la botiga els ingressa a Hisenda. Un entrepà de 4,40 € amb el 10 % d'IVA té base 4,00 € i IVA 0,40 €.
Figura 12.1. Base i IVA d'un tiquet de papereria (21 %) i d'un entrepà (10 %). Tiquet de papereria: base 15,00 + IVA 3,15 = 18,15 €; entrepà: base 4,00 + IVA 0,40 = 4,40 €. Peu: «Dades fictícies».
Figura 12.1. Base i IVA d'un tiquet de papereria (21 %) i d'un entrepà (10 %)

Activitats

  1. Un cartell costa 40,00 € sense IVA i s'hi aplica el 21 %. Calcula l'IVA i el total. Després calcula la base i l'IVA d'un total de 60,50 €. Calcula també la base d'una barra de pa comú de 1,04 € amb el 4 % d'IVA inclòs.
  2. Un entrepà costa 4,40 € amb el 10 % d'IVA inclòs. Una companya calcula l'IVA com el 10 % de 4,40 € i obté 0,44 €. Explica'n l'error i calcula la quantitat correcta.
  3. Amplia. Explica per què l'IVA és un impost i no una taxa, i posa un exemple de taxa i un de cotització.

Simulador

Cas · El tiquet de la papereria

Canvia les unitats i el tipus d'IVA i mira la base, l'IVA i el total. Amb les xifres del cas (3 carpetes, 2 grapadores i 1 pot de cola, amb el 21 %), la base és 15,00 €, l'IVA 3,15 € i el total 18,15 €.

unitats
unitats
unitats
%
Base (sense IVA)15,00 €
IVA3,15 €
Total del tiquet18,15 €
Base recuperada dividint el total entre 1 + IVA15,00 €
Part del total que la botiga ingressa a Hisenda17,4 %

Font: cas fictici del guió (apartat 12.1). L'IVA es calcula sobre la base, no sobre el total.

12.2De la nòmina als serveis públics

Llibre, pàgs. 189–190

Entre el que diu el contracte i el que arriba al compte hi ha uns descomptes. Ajuden a finançar prestacions i serveis comuns. La nòmina és el document que acredita cada mes el que cobra una persona treballadora i els descomptes. El sou brut és el que s'acorda abans de descomptar res; el sou net és el que arriba al compte. Entre l'un i l'altre hi ha dos descomptes: la cotització a la Seguretat Social de la persona treballadora i la retenció de l'IRPF, un avançament de l'impost que li correspondrà pagar per l'any. A més, l'empresa paga la seva pròpia cotització per aquesta persona, que no surt del sou de qui treballa.

—A una nòmina real hi ha dues parts: el meritat, que és el sou brut amb els complements, i les deduccions, que són els descomptes (cotització i IRPF). El líquid a percebre és el net. Mira sempre que el net sigui el brut menys les deduccions.

—Les cotitzacions no es guarden en una guardiola personal: en el sistema de repartiment, les d'avui paguen les pensions d'avui. La pensió de l'àvia de la Martina es paga sobretot amb les cotitzacions de qui treballa ara.

—L'IRPF és progressiu: els trams de renda més alts tributen a un tipus més alt, i el percentatge mitjà puja amb la renda. La Constitució ho diu així: tothom contribueix «de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad» (art. 31.1). Per això l'impost serveix també per reduir les desigualtats.

Cas · Allò que va al comú

Cas fictici.

La Yolanda treballa en un bar. La seva nòmina és un supòsit didàctic: guanya 1.200 € bruts al mes. Mirem quant d'aquest sou, i del que paga el bar per ella, va al comú.

ConcepteCàlculImport
Cotització de la Yolanda6,5 % de 1.200 €78,00 €
IRPF retingut8 % de 1.200 €96,00 €
Cotització del bar32 % de 1.200 €384,00 €
Total al comú78,00 + 96,00 + 384,00558,00 €
  1. Classifica cada import: els 78,00 € i els 384,00 € són cotitzacions; els 96,00 € són IRPF, un impost. Pas 2. Suma'ls: 78,00 + 96,00 + 384,00 = 558,00 €. Quina part del brut és: 558 ÷ 1.200 = 0,465, el 46,5 %. Resultat: 558,00 € al mes, el 46,5 % del sou brut. Què significa: de cotitzacions són 462,00 € (82,8 %) i d'impost, 96,00 € (17,2 %). Amb aquest diner es paguen pensions, atur, sanitat i escola. La Yolanda no «perd» aquest diner: una part li torna en protecció. Els percentatges són d'un supòsit i canvien cada any. Amb 1.800 € bruts, el mateix 46,5 % serien 837,00 €: com més es cobra, més import va al comú.
Figura 12.2. Els 558 € al mes que van al comú: 78 € + 96 € + 384 €. 78,00 € (cotització de la Yolanda) + 96,00 € (IRPF) + 384,00 € (cotització del bar) = 558,00 €. Peu: «Dades fictícies».
Figura 12.2. Els 558 € al mes que van al comú: 78 € + 96 € + 384 €

—Aquesta dada és només un retrat: no diu quina part es deu als impostos o a les prestacions ni dona la causa. Cal mirar sempre l'any i la font de la dada. Els serveis públics poden tenir efectes redistributius, però l'ús varia segons el servei i la persona. Això és la redistribució: els impostos es paguen segons el que cadascú guanya o té, i els serveis s'usen segons el que cadascú necessita. Una família amb fills necessita més l'escola i el centre de salut; una persona gran, la sanitat i el transport públic. Hi contribuïm per diferents vies, però no tothom paga els mateixos impostos ni cotitza.

Activitats

  1. Classifica cada pagament com a impost, taxa o cotització i digues qui el paga: a) l'IVA d'un tiquet; b) la taxa per recollir les escombraries d'un negoci; c) els 78,00 € de la nòmina de la Yolanda; d) l'IRPF retingut en una nòmina. Justifica cada resposta amb una frase.
  2. Amb les dades del cas, calcula quant va al comú en un any (558,00 € × 12) i quina part seria només IRPF. Per què també paga una cotització el bar? Quina protecció en rep la Yolanda?
  3. Amplia. Una persona fictícia té un sou brut de 1.500 € i una retenció d'IRPF del 10 % i una cotització del 6,5 %. Calcula el sou net i quin percentatge del brut representa. Per què el que paga l'empresa no es descompta del sou?

Simulador

Cas · Allò que va al comú

Canvia el sou brut i els percentatges i mira quant va al comú cada mes. Amb les xifres del cas (1.200 € bruts, cotització del 6,5 %, IRPF del 8 % i cotització del bar del 32 %), van al comú 558,00 € al mes, el 46,5 % del sou brut.

€
%
%
%
Cotització de la Yolanda78,00 €
IRPF retingut96,00 €
Cotització del bar384,00 €
Total al comú558,00 €
Part del sou brut46,5 %

Font: cas fictici del guió (apartat 12.2). Els percentatges són d'un supòsit i canvien cada any.

Classifica

Activitat 4 · Impost, taxa o cotització?

Assigna cada pagament a la categoria que li correspon.

L'IVA d'un tiquet.

La taxa per recollir les escombraries d'un negoci.

Els 78,00 € de la nòmina de la Yolanda.

L'IRPF retingut en una nòmina.

Els 384,00 € que paga el bar per la Yolanda.

12.3El pressupost públic, el dèficit i el deute

Llibre, pàgs. 191–192

Una administració també fa números: ingressa, gasta i, de vegades, ha de demanar diners. Cada administració (l'Estat, la Generalitat, l'ajuntament) fa un pressupost públic: un pla d'ingressos i despeses per a un any, semblant al pressupost d'una persona però molt més gran. Els ingressos vénen d'impostos, taxes, transferències i altres recursos; les cotitzacions financen sobretot la Seguretat Social. Les despeses són els serveis (sanitat, educació, carrers, pensions) i les ajudes. Quan la despesa és més gran que l'ingrés hi ha dèficit; quan és més petita, superàvit.

—El deute públic és el que una administració deu en total, perquè ha demanat diners prestats, sobretot per cobrir dèficits. No és el mateix que el dèficit: el dèficit és el que falta en un any, i el deute és la suma pendent. En un exemple simple, amb dèficit el deute puja i amb superàvit pot baixar. El deute té un cost: els interessos, diners que ja no es poden fer servir per a serveis.

—Un pressupost és coherent si el que es diu que es vol fer es veu en el que es gasta, i equitatiu si arriba a qui més ho necessita.

Cas · Un municipi amb dèficit

Cas fictici.

Un municipi fictici ingressa 12,0 milions d'euros l'any i en gasta 12,6. Ja devia 5,0 milions i paga un 3 % d'interès sobre el deute.

ConcepteCàlculImport
Dèficit12,6 − 12,00,6 M€
Dèficit sobre els ingressos0,6 ÷ 12,05 %
Deute al final de l'any5,0 + 0,65,6 M€
Interessos d'aquest any (sobre 5,0 M€)5,0 × 3 %0,150 M€
Interessos de l'any següent, amb el deute en 5,6 M€5,6 × 3 %0,168 M€
  1. Dèficit: 12,6 − 12,0 = 0,6 milions; és el 5 % dels ingressos. Pas 2. El deute puja de 5,0 a 5,0 + 0,6 = 5,6 milions. Pas 3. Interessos: aquest any, el 3 % de 5,0 milions són 0,150 milions; l'any següent, si el deute es manté en 5,6 milions i el tipus no canvia, 0,168 milions (168.000 €) que no es poden gastar en serveis. Resultat: dèficit de 0,6 M€, deute de 5,6 M€ i interessos de 150.000 € aquest any i 168.000 € l'any següent. Què significa: endeutar-se pot ser útil per a una inversió que dura, però un dèficit mantingut fa créixer el deute i els interessos. Suposem que tot el dèficit es finança amb deute nou i que el tipus no canvia.
Figura 12.3. Ingressos i despeses d'un municipi fictici: el dèficit. Ingressos 12,0 M€; despeses 12,6 M€; dèficit 0,6 M€ (eix des de 10). Peu: «Dades fictícies».
Figura 12.3. Ingressos i despeses d'un municipi fictici: el dèficit

—Les vies principals per reduir un dèficit són tres (no les úniques), i cada una té un cost: ingressar més (pujar impostos o taxes), gastar menys (retallar serveis) o créixer (que hi hagi més activitat i més ingressos). Escollir entre elles és una decisió política i, en part, de tothom. Cap és gratuïta: pujar impostos costa a qui els paga; retallar serveis costa a qui els usa; i créixer no depèn només de l'ajuntament. Per això és bo informar-se abans d'opinar: cada decisió té qui hi guanya i qui hi perd, i les xifres ajuden a veure-ho.

Activitats

  1. Un ajuntament fictici ingressa 8,0 M€ i gasta 7,5 M€, i ja devia 2,0 M€. Calcula el dèficit o el superàvit i el deute al final de l'any si destina la diferència a pagar deute.
  2. Explica amb les teves paraules la diferència entre dèficit i deute amb un exemple de la teva vida (per exemple, un mes en què gastes més del que ingresses). Què faries per tornar a l'equilibri?
  3. Amplia. Amb les dades del cas, escriu una mesura per a cada una de les tres opcions (ingressar més, gastar menys, créixer) i digues qui en pagaria el cost. Quina et sembla més equitativa i per què?

Simulador

Cas · Un municipi amb dèficit

Canvia els ingressos, la despesa, el deute i el tipus d'interès, i mira el dèficit, el deute final i els interessos. Amb les xifres del cas (12,0 i 12,6 milions, deute de 5,0 i un 3 %), el dèficit és de 0,6 M€ i el deute arriba a 5,6 M€.

M€
M€
M€
%
Dèficit (despesa menys ingressos)0,6 M€
Dèficit sobre els ingressos5 %
Deute al final de l'any5,6 M€
Interessos d'aquest any0,150 M€
Interessos de l'any següent0,168 M€

Font: cas fictici del guió (apartat 12.3). Suposa que tot el dèficit es finança amb deute nou i que el tipus no canvia.

12.4El frau fiscal

Llibre, pàgs. 192–193

Qui no paga la seva part no s'ho queda sol: ho acaben pagant les altres persones. El frau fiscal és evitar il·legalment pagar impostos: no declarar uns ingressos, no demanar o no donar el tiquet, amagar una activitat. Qui ho fa deixa de pagar la seva part. Tampoc no és frau equivocar-se de bona fe i corregir-ho aviat: el frau és voler evitar el pagament. Una part es troba en l'economia submergida, activitats que existeixen però no es declaren. No és el mateix que una decisió legal: aplicar una deducció que la llei permet no és frau; els tipus d'IVA no els tria qui compra. Qui defrauda no és «més espavilat»: deixa la factura a la resta.

—Quan algú defrauda, els serveis no deixen d'existir, però algú els ha de pagar: ho fan les persones i els negocis que sí que compleixen, o es redueixen serveis, o puja el deute. Això és el que fa injust el frau. El frau fa que no tothom contribueixi segons la seva capacitat. A més, qui defrauda competeix amb avantatge contra els negocis que paguen, perquè pot oferir un preu més baix. El frau no és un delicte sense víctimes.

—Amb caràcter general, si la quota defraudada d'un tribut passa dels 120.000 € en un període, pot ser un delicte fiscal, amb pena de presó d'un a cinc anys i multa (Codi Penal, art. 305). Per sota, pot ser una infracció tributària, segons el cas (Ley 58/2003). El bar del cas queda per sota de la xifra, però continua sent frau.

Cas · El bar que no dona el tiquet

Cas fictici.

Un bar fictici ven, de mitjana, 80 € al dia amb el 10 % d'IVA inclòs, durant 300 dies l'any, i no declara aquestes vendes.

ConcepteCàlculImport
Vendes de l'any80 × 30024.000,00 €
Base (sense IVA)24.000 ÷ 1,1021.818,18 €
IVA no ingressat24.000 − 21.818,182.181,82 €
  1. Vendes de l'any: 80 × 300 = 24.000 €. Pas 2. Base: 24.000 ÷ 1,10 = 21.818,18 €. IVA: 24.000 − 21.818,18 = 2.181,82 €. Pas 3. Cada dia que amaga 80 € de vendes amb el 10 % d'IVA inclòs, deixa de declarar 80 − 80 ÷ 1,10 = 7,27 € d'IVA (valor exacte: 7,2727…). Resultat: només d'IVA, 2.181,82 € l'any que no arriben al comú. Què significa: és un càlcul d'IVA; el frau real pot incloure també altres impostos i cotitzacions. Amb una sola persona no sembla molt; multiplicat per molts negocis, són escoles i centres de salut.

—Per què hi ha qui ho fa? De vegades per estalviar-se diners, de vegades perquè «tothom ho fa». Però si tothom ho fes, no hi hauria diners per als serveis. Com a persona que compra, pots demanar el tiquet; com a ciutadà, pots informar-te i reclamar que l'administració controli i rendeixi comptes.

Activitats

  1. Un negoci fictici dona 50 tiquets al dia de 4,40 € (IVA del 10 % inclòs) però no en declara cap durant 250 dies. Calcula l'IVA que no ingressa en un any.
  2. Amplia. Posa dos exemples: un que sigui frau fiscal i un que sigui una decisió legal sobre impostos. Explica el criteri que has fet servir. Per què els 2.181,82 € del bar no arriben a delicte fiscal i per què, tot i així, el frau perjudica?

Simulador

Cas · El bar que no dona el tiquet

Canvia les vendes diàries, els dies i el tipus d'IVA i mira quant d'IVA no s'ingressa. Amb les xifres del cas (80 € al dia, 300 dies, 10 % d'IVA inclòs), són 2.181,82 € l'any.

€
dies
%
Vendes de l'any24.000,00 €
Base (sense IVA)21.818,18 €
IVA no ingressat2.181,82 €
IVA no declarat cada dia7,27 €

Font: cas fictici del guió (apartat 12.4). És només un càlcul d'IVA; el frau real pot incloure altres impostos i cotitzacions.

12.5Transparència i rendició de comptes

Llibre, pàg. 194

Si els diners són de tothom, tothom ha de poder saber què se'n fa. La transparència és que l'administració publiqui de manera clara i actualitzada què fa i com gasta els diners; la rendició de comptes és que expliqui i respongui de com els ha usat. Són dues maneres de comprovar que el que paguem entre tots arriba on s'havia dit. Estatalment, la llei de transparència té com a objectiu «ampliar y reforzar la transparencia de la actividad pública» i garantir el dret d'accés a la informació pública, i a Catalunya també hi ha normativa pròpia. Moltes administracions publiquen els pressupostos en portals de transparència que qualsevol persona pot consultar.

—Com es fa servir a la pràctica? Pots buscar el pressupost del teu ajuntament i mirar tres coses: d'on venen els ingressos, en què es gasta més i si les xifres són clares. Alguns ajuntaments fan pressupostos participatius: una part del pressupost la decideix la veïnança amb propostes i votacions.

—Es pot demanar informació pública, amb els requisits legals (a Catalunya, a partir dels setze anys, Llei 19/2014, art. 18.3). No cal justificar el motiu, però sí identificar la informació demanada: la llei diu que «el solicitante no está obligado a motivar su solicitud» (Ley 19/2013, art. 17.3). I pots escriure a l'administració en català, perquè la llei permet fer-ho en la llengua cooficial del territori (art. 17.4). A Catalunya, la Llei 19/2014 del Parlament regula la transparència i el bon govern, i hi ha un portal de transparència de la Generalitat.

—Un criteri per llegir una dada pública: mira qui la publica, de quin any és i a què es refereix. Una xifra sense font ni data no permet decidir.

Activitats

  1. Escull un servei públic del teu entorn (el centre de salut, l'autobús, la biblioteca) i escriu tres preguntes que faries a l'administració per saber quant costa i com es controla el diner que s'hi gasta. Digues on buscaries les respostes.

Abans de triar · Per on van els diners

Llibre, pàgs. 195–196

Episodi de la novel·la del curs: personatges i situacions fictícies.

Era l'últim dimarts de juny i la Inés Varela va entrar a l'aula de 4t B amb la carpeta blava sota el braç i sense dir res. Va prémer un botó del comandament i la pissarra digital es va omplir de color.

Era una làmina del llibre. A l'esquerra, una família —pare, mare i filla— deixava monedes en una guardiola de porquet rosa. Al centre hi havia un edifici de banc amb una lupa a sobre. A la dreta, un hostaler amb davantal negre somreia assegut a la taula, amb uns plànols i un metre al davant; al fons, la seva cuina estava en obres, amb una escala i un carretó. Entre unes coses i les altres, fletxes blaves amb monedes.

La làmina projectada: una família amb una guardiola, un banc amb una lupa i un hostaler amb obres.
La làmina projectada: una família amb una guardiola, un banc amb una lupa i un hostaler amb obres.

—Mireu bé —va dir la Inés—. Hi ha fletxes que falten. Poseu-hi les vostres i digueu per què.

—Quantes? —va preguntar la Lucía, amb l'agenda ja oberta.

—Les que vegeu.

—A veure, per parts —va dir ella—. De la família al banc, una. Del banc a l'hostaler, una altra. Però i d'aquí cap a on?

La porta es va obrir i va entrar la Martina, amb la motxilla a una espatlla i un paper arrugat a la mà.

—Perdó. He anat a la papereria a buscar carpetes, grapadores i cola per imprimir la guia. He pagat jo i guardo el tiquet perquè la Lucía l'apunti.

El va deixar a la taula. La Lucía el va allisar amb la palma de la mà.

—Quinze euros de material i un total de divuit amb quinze. Hi ha tres euros amb quinze que no són de res.

—Són IVA —va dir la Martina—. Hi posa «IVA 21 %». Tothom diu que el paguem tots, però ningú no ha dit on va. Jo ho vull saber. Sense embuts.

—A ull, a la papereria —va dir l'Hugo—. És la seva botiga.

—I això com ho saps? —va preguntar la Salma.

—Sona lògic.

—Sona bé, oi? —va dir el Dani, i va aixecar les mans—. Jo diria el mateix. Però no ho sé.

La Inés es va recolzar a la taula i els va deixar un moment.

—Aquí hi ha dues coses diferents —va dir al final—. Qui paga aquests tres euros amb quinze i qui els entrega a algú. Això és el mateix?

Ningú no va contestar. A la fila de darrere algú va moure una cadira. La Salma va obrir el quadern verd.

—Jo ho apunto com a pregunta, no com a resposta —va dir.

La Martina va mirar el tiquet i després la làmina, amb el nas arrufat.

—I una altra cosa —va dir—. La meva àvia cobra pensió. I ja no treballa. Si no treballa, qui li paga?

—Ella ha treballat molt —va dir la Lucía.

—La meva mare diu que cotitza per la Yolanda —va afegir l'Hugo—, però no sé què vol dir.

L'Iker havia estat callat, amb les mans als anells d'impulsió de la cadira i la mirada a la làmina.

—Ja —va dir—. A la làmina no hi surt ningú que pagui el carrer. Ni l'escola. Ni la sanitat.

—Hi surten el banc i l'hostaler —va dir la Salma—. I una família amb una guardiola.

—Doncs falta alguna cosa —va dir la Martina.

Es va aixecar, va agafar el retolador de la pissarra i va dibuixar una caixa a la vora de la làmina. Va escriure a dins, amb lletres grans, «el comú». Va dibuixar una fletxa des de la família fins a la caixa. Una altra des de l'hostaler. Una altra des del tiquet, que va enganxar amb cinta a la pissarra.

—I d'aquí cap a on? —va preguntar l'Hugo.

—Al carrer. A l'escola. A la meva àvia —va dir la Martina, i va traçar tres fletxes més, amb el traç ferm de qui ja ho ha decidit—. Au. Ara direm d'on surt.

La Lucía va copiar l'esquema a l'agenda, amb el tiquet en un racó. El Dani va treure el mòbil i el va guardar de nou, sense obrir res. La Salma va anotar una pregunta al quadern verd i la va envoltar amb un cercle.

La Inés va mirar la caixa una bona estona.

—Una última pregunta —va dir, amb calma—. Algú pot no donar mai el tiquet i que ningú se n'adoni. Qui ho acaba pagant?

Ningú no va respondre. La Martina es va quedar amb el retolador a l'aire, i la caixa del «comú» va brillar a la pissarra amb les fletxes encara mullades.

Situació d'aprenentatge: Allò que paguem entre tots

Llibre, pàg. 197

Activitats individuals

  • Llegeix el tiquet de proves i separa la base, l'IVA i el total.
  • Classifica tres pagaments com a impost, taxa o cotització.
  • Escriu un consell de dues línies sobre per què demanar el tiquet.

Activitats en grup

  • Compareu els càlculs i busqueu l'error si no coincideixen.
  • Escolliu els tres pagaments de la fitxa i redacteu el consell comú.

Dades. Compres per imprimir la guia (supòsit: tot al tipus general del 21 %), preus sense IVA: paper, 18,00 €; grapes, 6,00 €; carpetes, 12,00 €; retoladors, 9,00 €. Pagaments per classificar: l'IVA del tiquet, la taxa per recollir les escombraries d'un negoci i la cotització d'una persona treballadora. Comprovació individual. Sense ajuda: una botiga fictícia ven sis carpetes a 3,63 € cadascuna, IVA inclòs. Calcula la base, l'IVA i el total del tiquet, i escriu qui paga l'IVA i qui l'ingressa.

Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge. Repte «Allò que paguem entre tots» → Individual → Grup → Producte → Comprovació.
Així es desenvolupa la situació d'aprenentatge

Informe: Una factura de la llum per dins

Llibre, pàg. 198

Una factura de la llum sembla un document difícil, però s'entén per parts. Mira aquesta, un supòsit didàctic amb preus inventats, d'un període sense cap rebaixa temporal de tipus (com el setembre del 2026, segons el RDL 25/2026). A dalt hi ha els dos conceptes de la companyia: energia, 29,40 €, i potència, 18,60 €. L'energia és el que es consumeix, mesurat en quilowatts hora (kWh). La potència és la capacitat contractada: es paga per tenir-la disponible, es gasti o no. Junts sumen 48,00 €.

—Després vénen els pagaments que no són de la companyia. L'impost sobre l'electricitat, amb un tipus del 5,11 %, són 2,45 €. El lloguer del comptador, 0,81 €. La base de l'IVA és 48,00 + 2,45 + 0,81 = 51,26 €. A aquesta base se li aplica l'IVA del 21 %, que són 10,76 €. El total és de 62,02 €. Si sumes els dos impostos, 2,45 + 10,76 = 13,21 €, resulta que més d'una cinquena part de la factura, el 21,3 %, són impostos.

—Ara, el que gairebé ningú no mira: la lectura. Aquesta factura es va fer amb una lectura estimada de 210 kWh, però el comptador marca 187 kWh. La diferència són 23 kWh. Si les dues lectures són del mateix període i preu, a 0,14 € el kWh són 3,22 € d'energia, abans d'impostos, per un consum que no s'ha fet. No és cap frau: l'estimació és una pràctica permesa, i s'ha de regularitzar quan hi ha lectura real. Però convé comprovar-ho.

—La lliçó va més enllà de la llum. Una factura és un document on es barregen tres tipus de pagament: el que cobra una empresa pel seu servei, un impost especial sobre aquest producte i l'IVA, que és un impost general. Cap dels tres no és el mateix. I tots surten al total, encara que només un, l'energia, depèn del que tu consumeixes. Per això una factura, a diferència d'un pagament sense paper, deixa tot per escrit: què es paga, a qui i quant.

—També hi ha límits. Les xifres d'aquesta factura són d'un supòsit, no de la factura real de ningú. Els tipus d'impost poden canviar, i de fet canvien. Abans de fer un càlcul amb una factura de debò, convé mirar els tipus que hi consten i comparar-los amb els de la norma. El que importa és el mètode: separar el que és del servei del que és del comú.

Font: BOE, Ley 38/1992 de Impuestos Especiales, art. 99; Ley 37/1992 del IVA, art. 90; Real Decreto-ley 25/2026, exposición de motivos (consulta: 11/2026).

Activitats

Llibre, pàg. 199

8 activitats per repassar i aplicar el que has après. Pensa o escriu la teva resposta abans d'obrir la solució.

Activitats

13. (comprensió) En el relat, la Martina dibuixa una caixa amb les paraules «el comú». Quines tres fletxes hi arriben i quines tres en surten? Què vol dir aquesta caixa? Quina és l'última pregunta de la Inés?

Solució: Hi arriben les fletxes de la família, de l'hostaler i del tiquet; en surten cap al carrer, l'escola i l'àvia. La caixa és el diner que es paga entre tots per a serveis i pensions. L'última pregunta de la Inés: qui acaba pagant què no paga una persona que no dona el tiquet.

14. (càlcul) Un entrepà costa 4,40 € amb el 10 % d'IVA. Calcula'n la base i l'IVA. Després calcula què costaria si l'IVA fos del 21 % sobre la mateixa base.

Solució: Base: 4,40 ÷ 1,10 = 4,00 €; IVA: 0,40 €. Amb el 21 %: 4,00 × 1,21 = 4,84 €, 0,44 € més.

15. (aplicació) Amb les dades de la situació d'aprenentatge, calcula l'IVA i el total de les compres per imprimir la guia (18,00 + 6,00 + 12,00 + 9,00 €, amb el 21 %).

Solució: Base: 18,00 + 6,00 + 12,00 + 9,00 = 45,00 €. IVA: 45,00 × 0,21 = 9,45 €. Total: 54,45 €.

16. Revisa aquesta resposta simulada d'un assistent d'IA: «El frau fiscal només perjudica Hisenda, no les persones. Si un bar no declara un 10 % de vendes, ningú no ho nota». Assenyala què és fals o dubtós i escriu una resposta corregida.

Solució: Fals: el frau no només perjudica Hisenda: el que no s'ingressa ho paguen les altres persones o es perden serveis; i la cosa és il·legal. Resposta: «El frau fiscal perjudica tothom: algú ha de pagar els serveis, i ho fan qui sí que paga».

17. (document) Llegeix aquest tiquet de bar: 2 entrepans de 4,40 €, 8,80 €; 2 refrescs de 2,20 €, 4,40 €; total, 13,20 €, IVA del 10 % inclòs. Calcula la base i l'IVA i comprova el total.

Solució: Total 8,80 + 4,40 = 13,20 €. Base: 13,20 ÷ 1,10 = 12,00 €; IVA: 1,20 €.

18. (dades) A la factura de la llum de l'informe, el total és de 62,02 €. Calcula quin percentatge del total són impostos (2,45 € + 10,76 €), energia i potència (48,00 €) i lloguer del comptador (0,81 €).

Solució: Impostos: 2,45 + 10,76 = 13,21 €, el 21,3 % de 62,02 €. Energia i potència: 48,00 €, el 77,4 %. Lloguer del comptador: 0,81 €, l'1,3 %. Suma: 13,21 + 48,00 + 0,81 = 62,02 €.

19. (aplicació) Un ajuntament fictici ingressa 10,0 M€ i gasta 10,5 M€. Calcula el dèficit i quin percentatge és dels ingressos. Si tot el dèficit es finança amb deute nou i ja devia 4,0 M€, quant deu ara?

Solució: Dèficit: 10,5 − 10,0 = 0,5 M€, el 5 % dels ingressos. Deute: 4,0 + 0,5 = 4,5 M€.

20. (transferència individual, sense ajuda) Escriu un exemple d'impost, un de taxa i un de cotització. Per a cada un, digues qui el paga, qui el rep i per a què serveix.

Solució: Obertes. Exemple: impost (IVA, el paga qui compra); taxa (escombraries, la paga el negoci); cotització (la paguen la persona treballadora i l'empresa).

Esquema i resum

Llibre, pàg. 200

Impostos, pressupost públic i frau fiscal

  • Què es paga
    • impost, taxa i cotització
    • IVA: base, tipus i total
    • IRPF progressiu
  • De la nòmina als serveis
    • sou brut i sou net
    • cotització i retenció
    • redistribució
  • Pressupost públic
    • ingressos i despeses
    • dèficit i superàvit
    • deute i interessos
  • Frau fiscal
    • economia submergida
    • qui ho paga
    • frau o decisió legal
  • Transparència
    • rendició de comptes
    • pressupostos participatius

Resum

Paguem tributs (impostos, taxes i contribucions especials) i cotitzacions, que no són tributs, gairebé sense adonar-nos-en. Un impost es paga sense un servei concret a canvi, com l'IVA o l'IRPF; una taxa es paga per un servei concret; una cotització es paga per treballar i dona dret a protecció social. L'IVA es calcula sobre la base: 15,00 € més el 21 % fan 18,15 €. De la nòmina, entre el sou brut i el net hi ha la cotització i la retenció de l'IRPF, que és progressiu. Les administracions fan un pressupost públic: si gasten més del que ingressen hi ha dèficit, i el deute és el que es deu acumulat, amb interessos. El frau fiscal i l'economia submergida fan que els serveis els paguin altres persones; no és el mateix que una decisió legal sobre impostos. La transparència i la rendició de comptes permeten comprovar on van els diners comuns. La Martina va començar amb una pregunta sobre un tiquet de 18,15 € i va acabar dibuixant una caixa que deia «el comú»: saber què es paga, qui ho paga i per a què serveix permet opinar amb dades i decidir amb més criteri.

Vés al test →